dcsimg

Clusia ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Clusia és un gènere de plantes la de la família Clusiaceae. Comprenent entre 140 i 150 espècies, és originària de l'Amèrica tropical i subtropical. Les seves espècies són arbusts, vides i arbres petits i mitjans de fins a 20 m d'altura, amb fullatge perennifoli. Algunes espècies germinen com epífits, desenvolupen després llargues arrels que baixen fins a la terra i finalment estrangulen i maten a l'arbre amfitrió, de forma similar als banians. Les fulles són oposades, de 5-20 cm de llarg i 5-10 cm d'ample, amb teixidura coriàcia i un marge complet. Les flors són blanques, verdoses, grocs o vermelles, amb 4-9 pètals. El fruit és una càpsula valvada coriàcia marró verdosa que s'obre per a alliberar diverses llavors vermelles cobertes de carn.

Espècies seleccionades

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clusia Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Clusia: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Clusia és un gènere de plantes la de la família Clusiaceae. Comprenent entre 140 i 150 espècies, és originària de l'Amèrica tropical i subtropical. Les seves espècies són arbusts, vides i arbres petits i mitjans de fins a 20 m d'altura, amb fullatge perennifoli. Algunes espècies germinen com epífits, desenvolupen després llargues arrels que baixen fins a la terra i finalment estrangulen i maten a l'arbre amfitrió, de forma similar als banians. Les fulles són oposades, de 5-20 cm de llarg i 5-10 cm d'ample, amb teixidura coriàcia i un marge complet. Les flors són blanques, verdoses, grocs o vermelles, amb 4-9 pètals. El fruit és una càpsula valvada coriàcia marró verdosa que s'obre per a alliberar diverses llavors vermelles cobertes de carn.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Clusia

provided by wikipedia EN

Clusia grandiflora - MHNT

Clusia is the type genus of the plant family Clusiaceae. Comprising 300-400 species, it is native to the tropics of the Americas. The genus is named by Carl Linnaeus in honor of the botanist Carolus Clusius.

The closest relatives of Clusia are the neotropical genera Chrysochlamys, Tovomita, Dystovomita and Tovomitopsis. Together with Clusia, these genera form the tribe Clusieae, where the fruit is a fleshy capsule with arillate seeds.

The distribution ranges from the Florida Keys and southern Mexico to southernmost Brazil, and from near sea level to at least 3500 m altitude in the northern Andes. Species of Clusia are a characteristic component of a number of Neotropical vegetation types, and may even be dominant, as is often seen in montane forests of the Greater Antilles. Most species are found in lowland or montane rainforests, but some occur in drier habitats such as the restingas of Brazil, caribbean coastal scrub and dry interandean valleys. A number of species are confined to rocky habitats, such as tepuis or granitic inselbergs. A few grow as scattered shrubs in paramo. The apomictic Clusia rosea is an invasive alien in Hawaii and Sri Lanka, and possibly elsewhere.

Description

Its species are shrubs, vines and small to medium-size trees up to 20 m tall, with evergreen foliage. Some species start life as epiphytes which grow long roots that descend to the ground and eventually strangle and kill the host tree in a manner similar to strangler figs.

Many Clusia species have Crassulacean acid metabolism, which can be considered an adaptation to the often dry (micro)habitats of the genus.[1]

The plants contain variously coloured latex in stems, leaves and fruit. The leaves are simple, entire and opposite, 5–70 cm long and 2–20 cm broad. Leaf texture is usually leathery, less commonly rigid or slightly succulent. Flower size varies from ca 5 mm wide (e.g. Clusia gundlachii) to ca 150 mm in Clusia grandiflora. The 4-9 petals are white, cream, yellow, pink, red, blackish or green. Flowers are unisexual and plants are dioecious (pistillate and staminate flowers are borne on separate plants). Stamen number ranges from four to several hundred. Shape and size of stamens are extremely variable. Sterile stamens are often present, both in pistillate and staminate flowers. Stigmas are four to 16 in number and usually sessile. The fruit is a leathery valvate capsule which splits open to release several red or orange, fleshy-coated seeds.

Pollination involves a range of different animals, and several types of rewards. Floral resin occurs in many, probably most species of Clusia. The resin is produced by the stamens (by sterile stamens, referred to as staminodes, in pistillate flowers) and is collected by bees that use it in nest construction. Nectar is most common in montane species, e.g. Clusia clusioides, and these flowers are visited by insects such as moths and wasps, and sometimes by bats or hummingbirds. In flowers lacking nectar or resin, pollination may be carried out by pollen-eating beetles, which visit also the rewardless pistillate flowers, as observed in Clusia criuva. Clusia blattophila is pollinated by male cockroaches attracted by a pheromone-containing fluid produced by the flowers. [2]

Seeds are dispersed by birds and perhaps, in some cases, by small mammals.

Clusia plants provide excellent nesting sites for some insects. For instance, Clusia grandiflora, a common species in Guianese forests, is an attractive place for Polistes pacificus wasps to build their paper nests because arboreal ants, which often prey on these wasps, do not normally reside in this species of tree.[3]

Uses

The wood of Clusia is highly durable, and is sometimes used for roof construction. The latex and the floral resin have antiseptic properties and have been used to seal wounds. Dry latex is sometimes burned like incense in churches. A few species are grown as house plants, or, in tropical areas, as ornamental trees and shrubs. Examples are Clusia rosea, C. major and C. orthoneura.

Selected species

Gallery

References

  1. ^ Leverett, A.; Hurtado Castaño, N.; Ferguson, K.; Winter, K.; Borland, A. M. (2021). "Crassulacean acid metabolism (CAM) supersedes the turgor loss point (TLP) as an important adaptation across a precipitation gradient, in the genus Clusia". Functional Plant Biology. 48 (7): 703–716. doi:10.1071/FP20268. PMID 33663679. S2CID 232121559.
  2. ^ Vlasakova, Blanka; et al. (2008). "Cockroaches as pollinators of Clusia sp. aff. sellowiana (Clusiaceae), on inselbergs in French Guiana". Annals of Botany. 102 (3): 295–304. doi:10.1093/aob/mcn092. PMC 2701807. PMID 18567597.
  3. ^ Corbara, Bruno; et al. (2009). "Diversity and nest site selection of social wasps along Guianese forest edges: assessing the influence of arboreal ants". Comptes Rendus Biologies. 332 (5): 470–479. doi:10.1016/j.crvi.2009.01.003. PMID 19393979.

Correia MCR, Ormond WT, Pinheiro MCB, Lima HA (1993) Estudos da biologia floral de Clusia criuva Camb. um caso de mimetismo. Bradea 24:209–219

Gustafsson, M. H. G. and V. Bittrich (2003) Evolution of morphological diversity and resin secretion in flowers of Clusia L. (Clusiaceae): insights from ITS sequence variation. Nordic Journal of Botany 22: 183-203.

Gustafsson, M. H. G. (2012) A new xeromorphic species of Clusia (Clusiaceae) from dry valleys of northern Peru. Novon 20: 414-417

Gustafsson, M. H. G., V. Bittrich and K. Winter (2007) Diversity, phylogeny and classification of Clusia. In U. Lüttge (ed.) Ecological studies vol. 194. Clusia: a woody Neotropical genus of remarkable plasticity and diversity, pp. 95–116. Springer, Heidelberg.

Bittrich, V and M. C. E. Amaral (1996)Flower Morphology and Pollination Biology of Some Clusia Species from the Gran Sabana (Venezuela) Kew Bulletin 51: 681-694.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Clusia: Brief Summary

provided by wikipedia EN
Clusia grandiflora - MHNT

Clusia is the type genus of the plant family Clusiaceae. Comprising 300-400 species, it is native to the tropics of the Americas. The genus is named by Carl Linnaeus in honor of the botanist Carolus Clusius.

The closest relatives of Clusia are the neotropical genera Chrysochlamys, Tovomita, Dystovomita and Tovomitopsis. Together with Clusia, these genera form the tribe Clusieae, where the fruit is a fleshy capsule with arillate seeds.

The distribution ranges from the Florida Keys and southern Mexico to southernmost Brazil, and from near sea level to at least 3500 m altitude in the northern Andes. Species of Clusia are a characteristic component of a number of Neotropical vegetation types, and may even be dominant, as is often seen in montane forests of the Greater Antilles. Most species are found in lowland or montane rainforests, but some occur in drier habitats such as the restingas of Brazil, caribbean coastal scrub and dry interandean valleys. A number of species are confined to rocky habitats, such as tepuis or granitic inselbergs. A few grow as scattered shrubs in paramo. The apomictic Clusia rosea is an invasive alien in Hawaii and Sri Lanka, and possibly elsewhere.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia authors and editors
original
visit source
partner site
wikipedia EN

Clusia ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src=
Clusia grandiflora

Clusia es el género tipo de la familia Clusiaceae. Son originarias de la América tropical y subtropical. Comprende 408 especies descritas y de estas, solo 306 aceptadas.[1]

Descripción

Sus especies son arbustos, vides y árboles pequeños y medianos de hasta 20 m de altura, con follaje perennifolio.

Algunas especies germinan como epifitas, desarrollan luego largas raíces que bajan hasta la tierra y finalmente estrangulan y matan al árbol anfitrión, de forma parecida a los banianos.

Las hojas son opuestas, de 5-20 cm de largo y 5-10 cm de ancho, con textura coriácea y un margen completo. Las flores son blancas, blanco verdosas, amarillas o rojas, con 4-9 pétalos. La fruta es una cápsula valvada corácea marrón verdosa que se abre para liberar varias semillas rojas de cubierta carnosa.

Taxonomía

El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 509. 1753.[2]​ La especie tipo es: Clusia major

Etimología

Clusia: nombre genérico otorgado en honor del botánico Carolus Clusius.

Algunas de las especies

Sinonimia

Los siguientes nombres son sinónimos del género Clusia:

Referencias

  1. Clusia en PlantList
  2. «Clusia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 11 de noviembre de 2013.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Clusia: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES
 src= Clusia grandiflora

Clusia es el género tipo de la familia Clusiaceae. Son originarias de la América tropical y subtropical. Comprende 408 especies descritas y de estas, solo 306 aceptadas.​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Clusia ( French )

provided by wikipedia FR
 src=
Clusia grandiflora - Muséum de Toulouse

Clusia L., 1753 est un genre de plantes dicotylédones de la famille des Clusiaceae. L'espèce type est Clusia major L.. Il comprend de 140 à 150 espèces et est originaire d'Amérique tropicale et subtropicale.

Ses espèces sont des arbustes, des plantes grimpantes de petite à moyenne taille ou des arbres jusqu'à 20 m de haut, au feuillage persistant. Certaines commencent leur vie comme espèce épiphyte, naissant dans la crevasse d'un vieil arbre puis développant de longues racines qui descendent vers le sol et finissent par étouffer et tuer l'arbre hôte, d'une manière similaire aux figuiers étrangleurs.

Les feuilles sont subsessiles, cunéiformes à obovales, opposées, de 5 à 20 cm de long et 5 à 10 cm de large, avec une texture de cuir et une marge entière. Les fleurs sont de couleur blanche à blanc verdâtre, jaune ou rose, avec 4 à 9 pétales, nombreuses étamines en nombre variable, style nul. Le fruit est une grosse capsule, globuleuse, brun verdâtre, valvulaire, coriace, qui s'ouvre pour libérer 7 à 9 graines rouges, charnues.

Le genre a été nommé en l'honneur du botaniste Charles de L'Écluse (Carolus Clusius)[1].

Principales espèces

Selon ITIS (10 Aug 2010)[2] :

Liste d'espèces

Selon World Flora Online (WFO) (04 février 2022)[3] :

Liste des espèces

Selon GBIF (04 février 2022)[4] :

Liste des espèces

Galerie

Notes et références

Voir aussi

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Clusia: Brief Summary ( French )

provided by wikipedia FR
 src= Clusia grandiflora - Muséum de Toulouse

Clusia L., 1753 est un genre de plantes dicotylédones de la famille des Clusiaceae. L'espèce type est Clusia major L.. Il comprend de 140 à 150 espèces et est originaire d'Amérique tropicale et subtropicale.

Ses espèces sont des arbustes, des plantes grimpantes de petite à moyenne taille ou des arbres jusqu'à 20 m de haut, au feuillage persistant. Certaines commencent leur vie comme espèce épiphyte, naissant dans la crevasse d'un vieil arbre puis développant de longues racines qui descendent vers le sol et finissent par étouffer et tuer l'arbre hôte, d'une manière similaire aux figuiers étrangleurs.

Les feuilles sont subsessiles, cunéiformes à obovales, opposées, de 5 à 20 cm de long et 5 à 10 cm de large, avec une texture de cuir et une marge entière. Les fleurs sont de couleur blanche à blanc verdâtre, jaune ou rose, avec 4 à 9 pétales, nombreuses étamines en nombre variable, style nul. Le fruit est une grosse capsule, globuleuse, brun verdâtre, valvulaire, coriace, qui s'ouvre pour libérer 7 à 9 graines rouges, charnues.

Le genre a été nommé en l'honneur du botaniste Charles de L'Écluse (Carolus Clusius).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia FR

Kluzija ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian
 src=
Clusia grandiflora

Kluzija (lat. Clusia), biljni rod iz porodice kluzijevki.Blizu 290 priznatih vrsta vazdazelenog grmlja i drveća[1] u tropskoj Americi.

Vrste

  1. Clusia abbottii Urb.
  2. Clusia aemygdioi Gomes da Silva & B.Weinberg
  3. Clusia alainii Borhidi
  4. Clusia alata Planch. & Triana
  5. Clusia amabilis Maguire
  6. Clusia amazonica Planch. & Triana
  7. Clusia androphora Cuatrec.
  8. Clusia angustifolia Engl.
  9. Clusia annularis Maguire
  10. Clusia araracuarae Pipoly
  11. Clusia aripoensis Britton
  12. Clusia aristeguietae (Maguire) Pipoly
  13. Clusia articulata Vesque
  14. Clusia asymmetrica Pipoly
  15. Clusia aymardii Pipoly
  16. Clusia belizensis Standl.
  17. Clusia bernardoi Pipoly & Cogollo
  18. Clusia bicolor Mart.
  19. Clusia blattophila M.H.G.Gust. & Vlasáková
  20. Clusia botryoidea Maguire
  21. Clusia brachycarpa Cuatrec.
  22. Clusia brachystyla Maguire
  23. Clusia bracteosa Cuatrec.
  24. Clusia brittonii Alain
  25. Clusia brongniartiana Planch. & Triana
  26. Clusia burchellii Engl.
  27. Clusia burle-marxii Bittrich
  28. Clusia caicedoi Cuatrec.
  29. Clusia cajamarcensis Engl.
  30. Clusia cajambrensis Cuatrec.
  31. Clusia calimae Maguire
  32. Clusia callosa Britton & P.Wilson
  33. Clusia candelabrum Planch. & Triana
  34. Clusia carachensis (H.Karst.) Vesque
  35. Clusia cardonae Maguire
  36. Clusia carinata Engl.
  37. Clusia caryophylloides (Planch. & Triana) Hammel
  38. Clusia cassinioides Planch. & Triana
  39. Clusia caudata (Planch. & Triana) Pipoly
  40. Clusia celiae Maguire
  41. Clusia centricupula Cuatrec.
  42. Clusia cerroana Steyerm.
  43. Clusia chiribiquetensis Maguire
  44. Clusia chusqueae Ewan
  45. Clusia clarendonensis Britton
  46. Clusia clusioides (Griseb.) D'Arcy
  47. Clusia cochlanthera Vesque
  48. Clusia cochliformis Maguire
  49. Clusia cochlitheca Maguire
  50. Clusia coclensis Standl.
  51. Clusia colombiana Pipoly
  52. Clusia columnaris Engl.
  53. Clusia comans (Mart.) Pipoly
  54. Clusia congestiflora Cuatrec.
  55. Clusia cooperi Standl.
  56. Clusia coremandra Cuatrec.
  57. Clusia crassifolia Planch. & Triana
  58. Clusia crassipetiolata Cuatrec.
  59. Clusia crenata Cuatrec.
  60. Clusia criuva Cambess.
  61. Clusia croatii D'Arcy
  62. Clusia cruciata Cuatrec.
  63. Clusia cundinamarcensis Cuatrec.
  64. Clusia cuneata Benth.
  65. Clusia cuneifolia Cuatrec.
  66. Clusia cupulata (Maguire) Maguire
  67. Clusia cylindrica Hammel
  68. Clusia dardanoi G.Mariz & Maguire
  69. Clusia decussata Ruiz & Pav. ex Planch. & Triana
  70. Clusia deminuta Pipoly
  71. Clusia densinervia Cuatrec.
  72. Clusia diamantina Bittrich
  73. Clusia dichrophylla Standl.
  74. Clusia diguensis Cuatrec.
  75. Clusia divaricata Maguire
  76. Clusia dixonii Little
  77. Clusia domingensis Urb.
  78. Clusia drouetiana L.B.Sm.
  79. Clusia duartei Maguire
  80. Clusia ducu Benth.
  81. Clusia ducuoides Engl.
  82. Clusia duidae Gleason
  83. Clusia dukei Maguire
  84. Clusia elliptica Kunth
  85. Clusia ellipticifolia Cuatrec.
  86. Clusia elongata Rusby
  87. Clusia engleriana Pipoly
  88. Clusia epiphytica (Cuatrec.) Pipoly
  89. Clusia eugenioides Planch. & Linden
  90. Clusia fabiolae Pipoly
  91. Clusia favus P.F.Stevens
  92. Clusia firmifolia Cuatrec.
  93. Clusia fistulosa Cuatrec.
  94. Clusia flava Jacq.
  95. Clusia flavida (Benth.) Pipoly
  96. Clusia flaviflora Engl.
  97. Clusia fluminensis Planch. & Triana
  98. Clusia fockeana Miq.
  99. Clusia fragrans Gardner
  100. Clusia fructiangusta Cuatrec.
  101. Clusia garcibarrigae Cuatrec.
  102. Clusia gardneri Planch. & Triana
  103. Clusia gaudichaudii Cambess.
  104. Clusia gentlei Lundell
  105. Clusia glauca (Rusby) J.E.Nascim. & Bittrich
  106. Clusia globosa Maguire
  107. Clusia glomerata Cuatrec.
  108. Clusia goscinnyi J.E.Nascim. & Bittrich
  109. Clusia gracilis Standl.
  110. Clusia grammadenioides Pipoly
  111. Clusia grandiflora Splitg.
  112. Clusia gratula Maguire
  113. Clusia guatemalensis Hemsl.
  114. Clusia guaviarensis Cuatrec.
  115. Clusia guayanae Pipoly
  116. Clusia guedesiana Huber
  117. Clusia gundlachii A.Stahl
  118. Clusia hachensis Cuatrec.
  119. Clusia hammeliana Pipoly
  120. Clusia haughtii Cuatrec.
  121. Clusia havetioides (Griseb.) Planch. & Triana
  122. Clusia heterocolorata L.Marinho & Bittrich
  123. Clusia hexacarpa Gleason
  124. Clusia hilariana Schltdl.
  125. Clusia hirsuta Hammel
  126. Clusia hoffmannseggiana Schltdl.
  127. Clusia huberi Pipoly
  128. Clusia hydrogera Cuatrec.
  129. Clusia hylaeae Pipoly
  130. Clusia ildefonsiana A.Rich. ex Planch. & Triana
  131. Clusia imbricata Steyerm.
  132. Clusia immersa C.M.Vieira
  133. Clusia inesiana Cuatrec.
  134. Clusia insignis Mart.
  135. Clusia intermedia G.Mariz
  136. Clusia intertexta Britton
  137. Clusia kanukuana Maguire
  138. Clusia lanceolata Cambess.
  139. Clusia latifolia Cuatrec.
  140. Clusia latipes Planch. & Triana
  141. Clusia laurifolia Planch. & Triana
  142. Clusia laxiflora (Poepp.) Planch. & Triana
  143. Clusia lechleri Rusby
  144. Clusia lehmannii Vesque
  145. Clusia leprantha Mart.
  146. Clusia leptanthera Cuatrec.
  147. Clusia liesneri Maguire
  148. Clusia lineata (Benth.) Planch. & Triana
  149. Clusia longipetiolata Schery
  150. Clusia longistyla Cuatrec.
  151. Clusia lopezii Maguire
  152. Clusia loranthacea Planch. & Triana
  153. Clusia loretensis Engl.
  154. Clusia lunanthera Maguire
  155. Clusia lundellii Standl.
  156. Clusia lusoria Standl. & Steyerm.
  157. Clusia lutea Bittrich & J.E.Nascim.
  158. Clusia macropoda Klotzsch ex Engl.
  159. Clusia magnifolia Cuatrec.
  160. Clusia magnoliiflora M.H.G.Gust.
  161. Clusia maguireana Pipoly
  162. Clusia major L.
  163. Clusia mamillata Cuatrec.
  164. Clusia mangle Rich. ex Planch. & Triana
  165. Clusia martiana Engl.
  166. Clusia massoniana Lundell
  167. Clusia mayana Lundell
  168. Clusia melchiorii Gleason
  169. Clusia mexiae P.F.Stevens
  170. Clusia microphylla Engl.
  171. Clusia microstemon Planch. & Triana
  172. Clusia minor L.
  173. Clusia minutiflora Diels
  174. Clusia mirandensis (Maguire) Pipoly
  175. Clusia mituana Cuatrec.
  176. Clusia moaensis Borhidi & O.Muñiz
  177. Clusia mocoensis Cuatrec.
  178. Clusia modesta Maguire
  179. Clusia monantha Cuatrec.
  180. Clusia monocarpa Urb.
  181. Clusia multiflora Kunth
  182. Clusia multilineata Pipoly
  183. Clusia mutica Maguire
  184. Clusia myriandra (Benth.) Planch. & Triana
  185. Clusia myrsinites Ewan
  186. Clusia nemorosa G.Mey.
  187. Clusia nervosa (Planch. & Triana) Engl.
  188. Clusia neurophylla Cuatrec.
  189. Clusia niambiensis Pipoly, Cogollo & M.S.González
  190. Clusia nigrolineata P.F.Stevens
  191. Clusia nipensis Borhidi
  192. Clusia nitida Bittrich & F.N.Cabral
  193. Clusia nubium M.H.G.Gust. & Borchs.
  194. Clusia nutans Planch. & Triana
  195. Clusia obdeltifolia Bittrich
  196. Clusia obovata (Spruce ex Planch. & Triana) Pipoly
  197. Clusia octandra (Poepp.) Pipoly
  198. Clusia octopetala Cuatrec.
  199. Clusia odorata Seem.
  200. Clusia opaca Maguire
  201. Clusia organensis Planch. & Triana
  202. Clusia orthoneura Standl.
  203. Clusia osseocarpa Maguire
  204. Clusia ovalis Cuatrec.
  205. Clusia ovigera Planch. & Triana
  206. Clusia pachamamae Zent.-Ruíz & A.Fuentes
  207. Clusia pachyphylla Gleason
  208. Clusia paisarum Pipoly
  209. Clusia pallida Engl.
  210. Clusia palmana Standl.
  211. Clusia palmicida Rich. ex Planch. & Triana
  212. Clusia panapanari (Aubl.) Choisy
  213. Clusia paralicola G.Mariz
  214. Clusia parviflora Humb. & Bonpl. ex Willd.
  215. Clusia parvifolia Maguire
  216. Clusia parvula (Maguire) Pipoly
  217. Clusia pavonii Planch. & Triana
  218. Clusia penduliflora Engl.
  219. Clusia peninsulae Hammel
  220. Clusia pentandra Cuatrec.
  221. Clusia pentarhyncha Planch. & Triana
  222. Clusia pernambucensis G.Mariz
  223. Clusia perscariosa Maguire
  224. Clusia petiolaris Planch. & Triana
  225. Clusia phelpsiae Lasser & Maguire
  226. Clusia phelpsiana Maguire
  227. Clusia picardae Urb.
  228. Clusia pilgeriana Mansf.
  229. Clusia planchoniana Engl.
  230. Clusia platystigma Eyma
  231. Clusia plukenetii Urb.
  232. Clusia plumeri Planch. & Triana
  233. Clusia plurivalvis Little
  234. Clusia polyandra (Vesque) Pipoly
  235. Clusia polyantha Cuatrec.
  236. Clusia polysepala Engl.
  237. Clusia polystigma Little
  238. Clusia popayenensis Planch. & Triana
  239. Clusia portlandiana R.A.Howard & Proctor
  240. Clusia pringlei Lundell
  241. Clusia pseudochina Poepp.
  242. Clusia pseudohavetia Planch. & Triana
  243. Clusia pseudomangle Planch. & Triana
  244. Clusia ptaritepuiensis (Steyerm.) Pipoly
  245. Clusia pulcherrima Engl.
  246. Clusia purpurea (Splitg.) Engl.
  247. Clusia pusilla Steyerm.
  248. Clusia quadrangula Bartlett
  249. Clusia quadrata (Cuatrec.) Hammel
  250. Clusia radiata Maguire & Phelps
  251. Clusia radicans Pav. ex Planch. & Triana
  252. Clusia ramosa Rusby
  253. Clusia renggerioides Planch. & Triana
  254. Clusia riedeliana Engl.
  255. Clusia rigida M.H.G.Gust.
  256. Clusia riojensis Engl.
  257. Clusia robusta Eyma
  258. Clusia rosea Jacq.
  259. Clusia rosiflora Planch. & Linden
  260. Clusia rotundata Standl.
  261. Clusia rotundifolia Gleason
  262. Clusia rubescens Vesque
  263. Clusia rubrifructa Bittrich & J.E.Nascim.
  264. Clusia salvinii Donn.Sm.
  265. Clusia sandiensis Engl.
  266. Clusia savannarum Maguire
  267. Clusia scandens (Aubl.) J.E.Nascim. & Bittrich
  268. Clusia scariosepala (Maguire) Luján
  269. Clusia schomburgkiana (Planch. & Triana) Benth. ex Engl.
  270. Clusia schomburgkii Vesque
  271. Clusia schultesii Maguire
  272. Clusia scrobiculata Benoist
  273. Clusia seemanii Planch. & Triana
  274. Clusia sellowiana Schltdl.
  275. Clusia sipapoana (Maguire) Pipoly
  276. Clusia skotaster Gilli
  277. Clusia spathulifolia Engl.
  278. Clusia sphaerocarpa Planch. & Triana
  279. Clusia spiritu-sanctensis G.Mariz & B.Weinberg
  280. Clusia spruceana Planch. & Triana
  281. Clusia stenophylla Standl.
  282. Clusia steyermarkii Maguire
  283. Clusia studartiana C.M.Vieira & A.G.Silva
  284. Clusia stylosa Maguire
  285. Clusia subsessilis Benth.
  286. Clusia tabulamontana Maguire
  287. Clusia tarmensis Engl.
  288. Clusia tenuifolia Cuatrec.
  289. Clusia tequendamae Cuatrec.
  290. Clusia ternstroemioides Rusby
  291. Clusia tetra-trianthera Maguire
  292. Clusia tetragona Pipoly & Cogollo
  293. Clusia tetrandra Humb. & Bonpl. ex Willd.
  294. Clusia tetrastigma Vesque
  295. Clusia thurifera Planch. & Triana
  296. Clusia tocuchensis Britton
  297. Clusia torresii Standl.
  298. Clusia triflora Cuatrec.
  299. Clusia trochiformis Vesqne
  300. Clusia troncosii Maguire
  301. Clusia ucamira J.E.Nascim. & Bittrich
  302. Clusia uleana Engl.
  303. Clusia uniflora Lundell
  304. Clusia uvitana Pittier
  305. Clusia valerioi Standl.
  306. Clusia veneralensis Cuatrec.
  307. Clusia venulosa Cuatrec.
  308. Clusia venusta Little
  309. Clusia verapazensis Lundell
  310. Clusia viscida Engl.
  311. Clusia vittata Cuatrec.
  312. Clusia volubilis Kunth
  313. Clusia weberbaueri Engl.
  314. Clusia weddelliana Planch. & Triana
Logotip Zajedničkog poslužitelja
Na Zajedničkom poslužitelju postoje datoteke vezane uz: Kluzija
Logotip Wikivrsta
Wikivrste imaju podatke o: Clusiaceae

Izvori

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Kluzija: Brief Summary ( Croatian )

provided by wikipedia hr Croatian
 src= Clusia grandiflora

Kluzija (lat. Clusia), biljni rod iz porodice kluzijevki.Blizu 290 priznatih vrsta vazdazelenog grmlja i drveća u tropskoj Americi.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autori i urednici Wikipedije
original
visit source
partner site
wikipedia hr Croatian

Clusia ( Latin )

provided by wikipedia LA

Clusia est typus familiae Clusiacearum. Ea, quae circa 140–150 species comprehendit, est in Americá tropicá subtropicáque endemica. Species sunt frutices, lianae, et parvae mediaeque arbores ad 20 m altae, foliis sempervirentia. Aliquae species primum epiphyta gignuntur, tum longas radices evolvunt, quae ad solum descendentes hospitem ad ultimum arborem strangulant et interficiunt, modo ficorum strangulantium simili.

Folia sunt opposita, 5–20 cm longa et 5–10 cm lata, texturá coriaceá et margine integrá. Flores sunt albi et virido-albi, flavi, vel rosei, petalibus 4–9. Fructus est capsula coriacea virido-fusca valvata, quae diffindens pluria semina rubra et carnosa liberat.

Genus Clusia ex Carolo Clusio botanistá appellatur.

Species selectae

Nexus externi

Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Clusiam spectant.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Clusia: Brief Summary ( Latin )

provided by wikipedia LA

Clusia est typus familiae Clusiacearum. Ea, quae circa 140–150 species comprehendit, est in Americá tropicá subtropicáque endemica. Species sunt frutices, lianae, et parvae mediaeque arbores ad 20 m altae, foliis sempervirentia. Aliquae species primum epiphyta gignuntur, tum longas radices evolvunt, quae ad solum descendentes hospitem ad ultimum arborem strangulant et interficiunt, modo ficorum strangulantium simili.

Folia sunt opposita, 5–20 cm longa et 5–10 cm lata, texturá coriaceá et margine integrá. Flores sunt albi et virido-albi, flavi, vel rosei, petalibus 4–9. Fructus est capsula coriacea virido-fusca valvata, quae diffindens pluria semina rubra et carnosa liberat.

Genus Clusia ex Carolo Clusio botanistá appellatur.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Et auctores varius id editors
original
visit source
partner site
wikipedia LA

Kluzja ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src=
Kwiat Clusia nemorosa
 src=
Clusia grandiflora
 src=
Owoc z nasionami Clusia grandiflora

Kluzja, okrętnica (Clusia L.) – rodzaj roślin z rodziny kluzjowatych pochodzący z rejonu Morza Karaibskiego. Żywica tych roślin bywa używana do uszczelniania łodzi[2].

Morfologia

Pokrój
Wiecznozielone krzewy i niewielkie drzewa do 20 m wysokości. Zwykle z korzeniami powietrznymi. Często zaczynają życie jako epifity[2].
Liście
Duże (do 20 cm długości), sztywne, skórzaste, naprzeciwległe, odwrotnie jajowate. Nerw główny silny, nerwy boczne słabo zaznaczone[2].
Kwiaty
Okazałe, z koroną długości 5-8 cm, z 4-8 białymi lub różowymi płatkami[2].
Owoce
Kulistawe, zielone. Dojrzałe pękają gwiazdkowato, 6-16 klapkami. Nasiona białe z czerwoną otoczką[2].

Systematyka

 src=
Clusia burchellii
 src=
Liście Clusia minor
 src=
Kwiat Clusia fluminensis
 src=
Liście Clusia rosea
 src=
Otwarty owoc Clusia rosea
Wykaz gatunków[3]

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2009-12-27].
  2. a b c d e Jens Rohwer: Atlas roślin tropikalnych. Warszawa: Horyzont, 2002. ISBN 83-7311-378-9.
  3. Clusia. W: The Plant List. Version 1.1 [on-line]. [dostęp 2018-11-16].
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Kluzja: Brief Summary ( Polish )

provided by wikipedia POL
 src= Kwiat Clusia nemorosa  src= Clusia grandiflora  src= Owoc z nasionami Clusia grandiflora

Kluzja, okrętnica (Clusia L.) – rodzaj roślin z rodziny kluzjowatych pochodzący z rejonu Morza Karaibskiego. Żywica tych roślin bywa używana do uszczelniania łodzi.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visit source
partner site
wikipedia POL

Clusia ( Portuguese )

provided by wikipedia PT
 src=
Clusia grandiflora - MHNT

Clusia L. é um género botânico pertencente à família Clusiaceae.[1]

Sinonímia

  • Androstylium Miq.
  • Asthotheca Miers ex Planch.et Triana
  • Astrotheca Vesque
  • Cochlanthera Choisy
  • Decaphalangium Melch.
  • Oxystemon Planch. et Triana

Espécies

Classificação do gênero

Referências

  1. «pertencente à — World Flora Online». www.worldfloraonline.org. Consultado em 19 de agosto de 2020

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Clusia: Brief Summary ( Portuguese )

provided by wikipedia PT
 src= Clusia grandiflora - MHNT

Clusia L. é um género botânico pertencente à família Clusiaceae.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores e editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia PT

Клузия ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
 src=
Clusia grandifloraТулузский музеум

Клузия (лат. Clusia) — род двудольных растений семейства Клузиевые. Насчитывает более 150[2] — 300[3] видов.

Название

Род Клузия был назван Шарлем Плюмье в честь Карла Клузиуса[4].

Описание

Виды рода Клузия — это деревья или кустарники; часто эпифитные, в основном двудомные растения[2]. Листья у растений противоположные, кожистые, голые, с коротким черешком[2].

Распространение

Виды рода Клузия распространены в тропических областях Америки, причём две трети из видов встречаются в Южной Америке[2]. В Эквадоре представлены, вероятно, около 25 видов; 14 видов встречаются в Андах[2].

Виды

Основная статья: Виды рода Клузия

По информации базы данных The Plant List, род включает 307 видов[5]. Некоторые из них:

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. 1 2 3 4 5 Trees and shrubs of the Andes of Ecuador: Clusia L.
  3. Список видов рода Клузия по данным сайта The Plant List (англ.) (лат.) (Проверено 9 июня 2013)
  4. Charles Plumier: Nova Plantarum Americanarum Genera. Leiden 1703, S. 20f.
  5. Clusia (англ.). The Plant List. Version 1.1. (2013). Проверено 9 августа 2016.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии

Клузия: Brief Summary ( Russian )

provided by wikipedia русскую Википедию
 src= Clusia grandiflora — Тулузский музеум

Клузия (лат. Clusia) — род двудольных растений семейства Клузиевые. Насчитывает более 150 — 300 видов.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Авторы и редакторы Википедии