Vallesia glabra ye una especies de plantes perteneciente a la familia Apocynaceae. Ye orixinaria d'América tropical.
Descripción
Ye un parrotal que mide de 2.5 a 3 m d'altor. Tien les fueyes allargaes, pequeñes y l'anversu de color verde maciu y como aterciopelaes, y l'aviesu, de color café claru. Les flores son verdoses o blanques, y los frutos verdes.
Propiedaes
En Sinaloa, usar pa curar l'empache y la foria. El tratamientu consiste en tomar n'ayunes tres taces diaries del cocimientu del pulgu y les fueyes de la cacaragua.
En Sonora, ocúpase'l frutu y les fueyes (anque nun s'especifica de que manera) p'atender la inflamación y la carnosidad de los güeyos, el sarampión, les reumes y los dolores musculares.
- Hestoria
Nel sieglu XX, Maximino Martínez menta'l so usu pa les enfermedaes de los güeyos.[1]
- Química
Estudios realizaos demostraron qu'estractos metanólicos de fueyes verdes de Vallesia glabra presenten propiedaes anti-inseutos y tosicidá aguda en Artemia salina, posiblemente por interferencia coles fontes d'enerxía celular.[2]
Taxonomía
Vallesia glabra describióse por (Cav.) Link y espublizóse en Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Alteria 1: 207. 1821.[3]
- Sinonimia
-
Rauvolfia glabra Cav.
-
Vallesia chiococcoides Kunth
-
Vallesia cymbifolia Ortega *
Vallesia dichotoma Ruiz & Pav.
- Vallesia glabra var. glabra
-
Vallesia glabra var. pubescens (Andersson) Wiggins
-
Vallesia inedita Guib.
-
Vallesia punctata Spreng.[4]
- Citabaro, huevito, palu verde.[1]
Ver tamién
Referencies
Bibliografía
- CONABIO. 2009. Catálogu taxonómicu d'especies de Méxicu. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Devotu & Rothkugel. 1942. Indice flora maderiza Arxentina. Publ. Misc. Min. Agric. 140: 35–142.
- Ezcurra, C. 1981. Revisión de les Apocinacees de l'Arxentina. Darwiniana 23(2–4): 367–474.
- Ezcurra, C. 1983. Apocynaceae in A. L. Cabrera. 13(8): 84–116. In A. L. Cabrera (ed.) Fl. Prov. Jujuy. Institutu Nacional de Teunoloxía Agropecuaria, Buenos Aires.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
- Jørgensen, P. M. & S. Llión-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Killeen, T. J., Y. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
- Latzina, Y. 1937. Index de la Flora Dendrológica Arxentina. Lilloa 1: 7–211, 14 la|4m.
- Lawesson, J. Y., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
- Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
Enllaces esternos
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.