dcsimg

Diagnostic Description

provided by Fishbase
This species can be distinguished from other members of the Pseudoscopelus scriptus species group by a single character, anal-fin photophores (saf) not extending anterior to the level of anus (vs. extending anteriorly to level of or beyond anus). It is further distinguished from the other species by a set of characteristics: mesial series of premaxillary teeth in 3-4 rows (vs. single row in P. obtusifrons and P. pierbartus); mesial series of teeth in rows of 3-4 teeth gradually increasing of size from lateral to mesial (vs. in rows of 2-3 teeth, with internal row much larger than other teeth in P. cordilluminatus); total vertebrae 35-36, precaudal 18-19 (vs. 31, 14 in P. cephalus);pigmentation in the internal part of mouth exclusive to a dusky area in the skin covering regions with teeth on premaxilla and dentary (vs. internal area of mouth and gill arches black in P. sagamianus ) (Ref. 85782).
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Cristina V. Garilao
original
visit source
partner site
Fishbase

Morphology

provided by Fishbase
Dorsal spines (total): 7 - 9; Dorsal soft rays (total): 19 - 22; Analsoft rays: 19 - 22; Vertebrae: 35 - 36
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Cristina V. Garilao
original
visit source
partner site
Fishbase

Biology

provided by Fishbase
A meso- to bathypelagic species found at 250-1,370 m (mean 786 m); juveniles to about 30.0 mm are known from 95 to 590 m (Ref. 85782).
license
cc-by-nc
copyright
FishBase
Recorder
Cristina V. Garilao
original
visit source
partner site
Fishbase

Pseudoscopelus scriptus ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Pseudoscopelus scriptus és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.[6]

Descripció

El cos, allargat, fa 15,5 cm de llargària màxima. 7-9 espines i 19-22 radis tous a les dues aletes dorsals i 19-22 radis tous a l'anal. Aleta caudal bifurcada. Aletes pectorals amb 12-14 radis tous i pelvianes amb 1 espina i 5 radis tous. Absència d'aleta adiposa. 35-36 vèrtebres (18-19 precaudals). Línia lateral no interrompuda i amb 73-78 escates. Els fotòfors de l'aleta anal no s'estenen fins al nivell de l'anus. La pigmentació a la part interna de la boca es cenyeix a una àrea fosca a la pell que cobreix les regions amb dents dels premaxil·lars i de les mandíbules (en canvi, Pseudoscopelus sagamianus, per exemple, té l'àrea interna de la boca i els arcs branquials de color negre).[7][8][9]

Alimentació

El seu nivell tròfic és de 3.[10]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí i batipelàgic (els adults entre 250 i 1.370 m de fondària i els juvenils, fins al voltant de 30 mm de longitud, entre 95 i 590),[8] el qual viu entre 69°N-20°S i 39°W-23°W:[8] l'Atlàntic[11] occidental (des dels Estats Units[12][13][8] fins al Brasil,[8][14] incloent-hi el mar Carib,[8][15] el golf de Mèxic,[16][7][17] la mar dels Sargassos,[8][18] les illes Bahames,[8][19] les Bermudes,[8][20] Puerto Rico,[8][21] el riu Amazones[8][22] i, potser també, Surinam)[8][23] i, possiblement també l'Atlàntic oriental (Nigèria).[24][8][25][26][27][3][9][28]

Observacions

És inofensiu per als humans[9] i el seu índex de vulnerabilitat és de baix a moderat (27 de 100).[29]

Referències

  1. 1,0 1,1 Lütken C. F., 1892. Spolia Atlantica. Scopelini Musei zoologici Universitatis Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Med et tillaeg om en anden pelagisk fiskeslaegt. Dansk. Vid. Selsk. Skr. (Ser. 6). Vol. 7 (núm. 6). 221-297. Pàgs. 284-286.
  2. uBio (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. uBio (anglès)
  5. Beebe, W., 1932. Nineteen new species and four post-larval deep-sea fish. Zoologica, Scientific Contributions of the New York Zoological Society, vol. 13 (núm. 4): 47-107.
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. 7,0 7,1 Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 519 p. Pàg. 403.
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 Melo, M. R. S., 2010. A revision of the genus Pseudoscopelus (Lütken) (Chiasmodontidae: Acanthomorphata) with descriptions of three new species. Zootaxa, 2710: 1-78. Pàgs. 4 i 14. [1]
  9. 9,0 9,1 9,2 FishBase (anglès)
  10. Sea Around Us (anglès)
  11. List of Deepwater Species for Atlantic Ocean - FishBase (anglès)
  12. List of Deep-water Fishes for USA (contiguous states) - FishBase (anglès)
  13. Moore, J. A., K. E. Hartel, J. E. Craddock i J. K. Galbraith, 2003. An annotated list of deepwater fishes from off the New England region, with new area records. Northeastern Naturalist. V. 10 (núm. 2): 159-248.
  14. List of Deep-water Fishes for Brazil - FishBase (anglès)
  15. List of Deepwater Species for Caribbean Sea - FishBase (anglès)
  16. List of Deepwater Species for Gulf of Mexico - FishBase (anglès)
  17. McEachran, J. D. i J. D. Fechhelm, 2005. Fishes of the Gulf of Mexico. Vol. 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, Austin. i-viii +1-1004. [2]
  18. List of Deepwater Species for Sargasso Sea - FishBase (anglès)
  19. List of Deep-water Fishes for Bahamas - FishBase (anglès)
  20. List of Deep-water Fishes for Bermuda - FishBase (anglès)
  21. List of Deep-water Fishes for Puerto Rico - FishBase (anglès)
  22. List of Deepwater Species for Amazon - FishBase (anglès)
  23. List of Deep-water Fishes for Suriname - FishBase (anglès)
  24. List of Deep-water Fishes for Nigeria - FishBase (anglès)
  25. Bañón, R., E. Rodríguez-Marín i M. Covelo, 1999. New northern limit for the distribution of Brotulotaenia brevicauda (Ophidiiformes, Ophidiidae) and Pseudoscopelus scriptus (Perciformes, Chiasmodontidae) in the Atlantic. Cybium 23(2):189-194. Pàg. 190.
  26. Blache, J., J. Cadenat i A. Stauch, 1970. Clés de détermination des poissons de mer signalés dans l'Atlantique oriental (entre le 20e paralléle N. et le 15e paralléle S.). Coll. Faune Trop. XVIII, ORSTOM, París. 479 p.
  27. Prokofiev, A. M. i E. I. Kukuev, 2005. Preliminary review of the Atlantic linebellies of the genus Pseudoscopelus with remarks on the species composition of the genus in the world's fauna (Perciformes: Chiasmodontidae). J. Ichthyol. 45(9):712-729. Pàg. 713.
  28. GBIF (anglès)
  29. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.


Bibliografia

  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del Gulf Coast Research Laboratory (GCRL). The Gulf Coast Research Laboratory (GCRL), Ocean Springs, Mississipí, els Estats Units.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Mead, G. W., 1958. A catalog of the type specimens of fishes formerly in the collections of the Department of Tropical Research, New York Zoological Society. Zoologica, Scientific Contributions of the New York Zoological Society, vol. 43 (pt 4): 131-134.
  • Melo, M. R. S., H. J. Walker & C. Klepadlo, 2007. Two new species of Pseudoscopelus (Teleostei: Chiasmodontidae), with a new diagnosis for the genus. Zootaxa 1605: 33–46. Pàgs. 34 i 45.
  • Mooi, R. D. i J. R. Paxton, 2001. Chiasmodontidae. Swallowers. Pàgs. 3495-3496. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.
  • Nielsen, J. G., 1974: Fish types in the Zoological Museum of Copenhagen. Zoological Museum, Universitat de Copenhaguen, Dinamarca. 1-115.
  • Spitz, J., J.-C. Quéro i J.-J. Vayne, 2007. Contribution à l'étude du genre Pseudoscopelus (Chiasmodontidae) avec une espèce nouvelle, P. pierbartus n. sp., deux synonymies junior et une clé d'identification des espèces valides. Cybium, vol. 31 (núm. 3): 333-339.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1.028 pàgines.


Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pseudoscopelus scriptus Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Pseudoscopelus scriptus: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Pseudoscopelus scriptus és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Pseudoscopelus scriptus ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Pseudoscopelus scriptus[3]​ es una especie de pez actinopeterigio marino,[4]​ de la familia de los quiasmodóntidos.[5]

Morfología

Cuerpo alargado con una longitud máxima descrita de 15,5 cm.[6]​ En la aleta dorsal tienen 7 a 9 espinas y 19 a 22 radios blandos, mientras que en la aleta anal solo tienen blandos: esta especie se puede distinguir de otros miembros del grupo de especies de Pseudoscopelus por tener fotóforos de la aleta anal que no se extienden antes del nivel del ano, mientras que en otras especies sí se extiende; tiene dientes premaxilares en 3 a 4 filas gradualmente aumentando de tamaño de lateral hacia el centro.[4]

Distribución y hábitat

Se distribuye por la zona occidental del océano Atlántico, desde los Estados Unidos hasta Brasil, incluyendo las islas del mar Caribe; un intento de identificación de juveniles en Nigeria podría extender la distribución de esta especie hasta el Atlántico oriental.[4]​ Son peces marinos de aguas profundas, de hábitat batial, que prefieren un rango de profundiades entre los 250 m y los 1370 m, los juveniles entre 95 m y 590 m.[4]

Referencias

  1. Carpenter, K.E., de Bruyne, G. y Smith-Vaniz, W.F. (2015). «Pseudoscopelus scriptus». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2016-3 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 10 de marzo de 2017.
  2. Lütken, C.F., 1892. «Spolia Atlantica. Scopelini Musei zoologici Universitatis Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Med et tillaeg om en anden pelagisk fiskeslaegt». Mémoires de l'Académie Royale des Sciences et des Lettres de Danemark, Copenhague (Sér.6) v. 7 (6):221-297, Pls.1-3.
  3. "Pseudoscopelus scriptus". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en marzo de 2017. N.p.: FishBase, 2017.
  4. a b c d Melo, M.R.S., 2010. «A revision of the genus Pseudoscopelus Lütken (Chiasmodontidae: Acanthomorphata) with descriptions of three new species». Zootaxa 2710:1-78.
  5. "Chiasmodontidae". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en marzo de 2017. N.p.: FishBase, 2017.
  6. Uyeno, T., K. Matsuura y E. Fujii (eds.), 1983. «Fishes trawled off Suriname and French Guiana». Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tokyo, Japan. 519 p.

 title=
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Pseudoscopelus scriptus: Brief Summary ( Spanish; Castilian )

provided by wikipedia ES

Pseudoscopelus scriptus​ es una especie de pez actinopeterigio marino,​ de la familia de los quiasmodóntidos.​

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autores y editores de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia ES

Pseudoscopelus scriptus ( Basque )

provided by wikipedia EU

Pseudoscopelus scriptus Pseudoscopelus generoko animalia da. Arrainen barruko Chiasmodontidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

  1. Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Pseudoscopelus scriptus FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Pseudoscopelus scriptus: Brief Summary ( Basque )

provided by wikipedia EU

Pseudoscopelus scriptus Pseudoscopelus generoko animalia da. Arrainen barruko Chiasmodontidae familian sailkatzen da.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visit source
partner site
wikipedia EU

Pseudoscopelus scriptus ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Vissen

Pseudoscopelus scriptus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de chiasmodontiden (Chiasmodontidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort werd in 1892 gepubliceerd door Christian Frederik Lütken.[2]

Bronnen, noten en/of referenties
  1. (en) Pseudoscopelus scriptus. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
  2. Lütken, C.F. (1892). Spolia atlantica. Scopelini Musei Zoologici Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Det Kongelige Danske videnskabernes Selskabs Skrifter. Naturvidenskabelig og mathematiske Afdeling ser. 6, 7: 284
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Pseudoscopelus stellatus ( Dutch; Flemish )

provided by wikipedia NL

Vissen

Pseudoscopelus scriptus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de chiasmodontiden (Chiasmodontidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort werd in 1892 gepubliceerd door Christian Frederik Lütken.[2]

Bronnen, noten en/of referenties
  1. (en) Pseudoscopelus scriptus. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
  2. Lütken, C.F. (1892). Spolia atlantica. Scopelini Musei Zoologici Hauniensis. Bidrag til Kundskab om det aabne Havs Laxesild eller Scopeliner. Det Kongelige Danske videnskabernes Selskabs Skrifter. Naturvidenskabelig og mathematiske Afdeling ser. 6, 7: 284
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visit source
partner site
wikipedia NL

Distribution

provided by World Register of Marine Species
Western Atlantic: Old Bahama Strait, Bermuda, central Gulf of Mexico, and off Suriname. Also recorded from Corner rising and an unusual occurrence from Flemish Cap bank

Reference

North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)

license
cc-by-4.0
copyright
WoRMS Editorial Board
contributor
Kennedy, Mary [email]

Habitat

provided by World Register of Marine Species
nektonic

Reference

North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)

license
cc-by-4.0
copyright
WoRMS Editorial Board
contributor
Kennedy, Mary [email]