dcsimg

Pleociemats ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els pleociemats (Pleocyemata) formen un dels dos subordres de crustacis decàpodes que inclou la major part de les espècies. Els representants més coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, són el llamàntol, la llagosta, l'escamarlà, alguns tipus de gambes i gambetes, a més del bernat ermità i tots els crancs.

Les diferències amb els dendrobranquiats, l'altre subordre, es basen en la forma i l'estructura de les brànquies. Els pleociemats tenen dos tipus de brànquies:

  • les tricobrànquies, que són simples, amb un eix i dues làmines
  • les fil·lobrànquies, amb moltes branques filamentoses.[1]

Un dels trets més importants que els caracteritzen, és que els ous fertilitzats són incubats per la femella, i romanen enganxats als pleopodis o potes nadadores, fins que surten les larves. És aquesta característica que dóna el seu nom al grup.

Sistemàtica

Burkenroad,[2] el 1963, feia la proposta de reemplaçar els subordres existents en aquell moment de Natantia i Reptantia pels grups monofilètics dels dendrobranquiats (Dendrobranchiata) i els pleociemats. Així, Pleocyemata conté tots els membres del grup Reptantia (que encara s'utilitza, però en un nivell taxonòmic més baix), és a dir, els crancs, llamàntols i altres, així com el Stenopodidea, i els Caridea, que comprèn moltes de les gambes.

Encara que està sotmesa a revisions i existeixen variacions en les propostes, podem considerar que els pleociemats se subdivideixen en 7 infraordres:[3][4]

  1. Anomura MacLeay, 1838
  2. Astacidea Latreille, 1802
  3. Brachyura Latreille, 1802
  4. Caridea Dana, 1852
  5. Palinura Latreille, 1802
  6. Stenopodidea Claus, 1872
  7. Thalassinidea Latreille, 1831

Cal considerar dues llistes més que presenten variacions:

  • La llista de la NCBI (National Center for Biotechnology Information)[5] que afegeix un infraordre més,

Glypheoidea, i que només inclou una família, els glifeids (Glypheidae).

  • La proposta de Scholtz i Richter (1995)[6] que consideren l'infraordre dels aquelats (Achelata), tot i que no té el reconeixement de molt especialistes.

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pleociemats Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 345.
  2. Burkenroad, M. D. (1963): "The evolution of the Eucarida (Crustacea, Eumalacostraca), in relation to the fossil record". Tulane Studies in Geology (1): 1-17.
  3. ITIS: Pleocyemata
  4. Animal Diversity Web: Pleocyemata
  5. NCBI: Pleocyemata
  6. Scholtz, G., S. Richter (1995): Phylogenetic systematics of the reptantian Decapoda (Crustacea, Malacostraca). Zool. J. Linn. Soc., 113: 289-328.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Pleociemats: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Els pleociemats (Pleocyemata) formen un dels dos subordres de crustacis decàpodes que inclou la major part de les espècies. Els representants més coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, són el llamàntol, la llagosta, l'escamarlà, alguns tipus de gambes i gambetes, a més del bernat ermità i tots els crancs.

Les diferències amb els dendrobranquiats, l'altre subordre, es basen en la forma i l'estructura de les brànquies. Els pleociemats tenen dos tipus de brànquies:

les tricobrànquies, que són simples, amb un eix i dues làmines les fil·lobrànquies, amb moltes branques filamentoses.

Un dels trets més importants que els caracteritzen, és que els ous fertilitzats són incubats per la femella, i romanen enganxats als pleopodis o potes nadadores, fins que surten les larves. És aquesta característica que dóna el seu nom al grup.

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA