L'oca comuna (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.[1]
L'oca empordanesa és la raça d'oca pròpia de Catalunya.
De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. A bona part d'Europa central i oriental segueix residint en extensos aiguamolls.
L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie rubirostris de Sibèria, en què és rosat) i les seves potes són roses.[1]
El seu hàbitat són aigüamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.[1]
Cria al centre i al nord d'Europa, i és hivernant a l'oest d'Europa i a la conca mediterrània. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al Delta de l'Ebre i a altres aiguamolls litorals.[1]
A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març.
L'oca comuna (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.
L'oca empordanesa és la raça d'oca pròpia de Catalunya.
