Paroaria a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1832 gant an evnoniour gall Charles Lucien Bonaparte (1803-1857).
C'hwec'h spesad golvaneged a ya d'ober ar genad :
C'hwec'h (6) isspesad en holl : o c'havout a reer e Suamerika.
Renket e veze an holl spesadoù er c'herentiad Emberizidae kent.
Paroaria a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1832 gant an evnoniour gall Charles Lucien Bonaparte (1803-1857).
Paroaria és un gènere d'ocells de la família dels emberízids (Emberizidae ).
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 3.5, 2013) aquest gènere està format per 5 espècies:
Paroaria és un gènere d'ocells de la família dels emberízids (Emberizidae ).
Paroaria, the red-headed cardinals or cardinal-tanagers (as they are not close to the Cardinalidae), are a genus of tanagers. They were until recently placed in the family Emberizidae.
Five or six species are placed here. They are all very similar-looking birds, with heads resembling that of a northern cardinal (Cardinalis cardinalis, a true member of the Cardinalidae), though they are somewhat more slender, in particular the rather tanager-like bill.
Their coloration is also typical; they are quite unlike any Cardinalidae, though they bear a passing resemblance to adult male rose-breasted grosbeak (Pheucticus ludovicianus). Like these, they are white below and dark above (grey to blackish in the case of Paroaria). But unlike P. ludovicianus, they have no conspicuous pattern except for the head, which has large amounts of bright red; it may be predominantly so or patterned red-and-black. Almost all Paroaria have at least a short crest. The bill is yellowish below or in its entirety.
The genus Paroaria was introduced in 1832 by the French naturalist Charles Lucien Bonaparte with the red-crested cardinal as the type species.[1][2] The name is from Tiéguacú paroára, a name for a small yellow, red and grey bird in the extinct Tupi language.[3]
The genus contains six species:[4]
Media related to Paroaria at Wikimedia Commons
Paroaria, the red-headed cardinals or cardinal-tanagers (as they are not close to the Cardinalidae), are a genus of tanagers. They were until recently placed in the family Emberizidae.
Five or six species are placed here. They are all very similar-looking birds, with heads resembling that of a northern cardinal (Cardinalis cardinalis, a true member of the Cardinalidae), though they are somewhat more slender, in particular the rather tanager-like bill.
Their coloration is also typical; they are quite unlike any Cardinalidae, though they bear a passing resemblance to adult male rose-breasted grosbeak (Pheucticus ludovicianus). Like these, they are white below and dark above (grey to blackish in the case of Paroaria). But unlike P. ludovicianus, they have no conspicuous pattern except for the head, which has large amounts of bright red; it may be predominantly so or patterned red-and-black. Almost all Paroaria have at least a short crest. The bill is yellowish below or in its entirety.
Paroaria es un género de aves paseriformes perteneciente a la familia Thraupidae que agrupa a especies nativas de América del Sur, donde se distribuyen desde el noreste de Colombia, norte de Venezuela y Trinidad hasta Uruguay y el centro de Argentina.[5] Anteriormente se clasificaba en la familia Emberizidae. A sus miembros se les conoce por el nombre común de cardenales[6] o cardenillas.[7]
El nombre genérico femenino «Paroaria» deriva del nombre tupí «Tiéguacú paroára», usado para designar un pequeño pájaro de color amarillo, rojo y gris; baseado en «Paroare» de Buffon (1770–1783).[8]
Las aves de este género son un grupo distintivo de tráupidos, atractivos y generalmente numerosos, encontrados en una variedad de terrenos semi-abiertos, siendo que Paroaria gularis, P. baeri y P. capitata son encontrados con más frecuencia cerca de cursos de agua. Medianos, miden entre 16,5 y 19 cm de longitud. Todos presentan rojo en la cabeza, son de color negruzco o gris por arriba y blanco por abajo.[9]
La especie P. nigrogenis era tratada como una subespecie de P. gularis, pero los datos moleculares y morfológicos demostraron que se trataba de especies separadas;[10] este tratamiento fue aprobado en la Propuesta N° 469 Parte A al Comité de Clasificación de Sudamérica (SACC). En la Parte B de la misma propuesta, se rechazó la elevación de P. gularis cervicalis y P. baeri xinguensis a especies plenas por falta de evidencias.[11] Con base en las diferencias de plumaje y la separación geográfica, se propuso nuevamente la separación de P. xinguensis de P. baeri;[12] sin embargo la Propuesta N° 739 al SACC fue rechazada al considerar que las evidencias no son significativas para justificar la separación.[13] Solamente el Comité Brasileño de Registros Ornitológicos (CBRO) considera a ambos taxones (P. cervicalis y P. xinguensis) como especies plenas.[14]
El presente género estuvo anteriormente incluido en la familia Emberizidae, pero fue transferido para Thraupidae, junto a numerosos otros géneros, siguiendo la aprobación de la Propuesta N° 512 al SACC en noviembre de 2011, con base en diversos y robustos estudios genéticos.[15]
Los amplios estudios filogenéticos de Burns et al. (2014) demuestran que el presente género está hermanado con un clado formado por Stephanophorus más el par formado por Cissopis y Schistochlamys, en una subfamilia Thraupinae.[16]
Según las clasificaciones del Congreso Ornitológico Internacional (IOC)[17] y Clements Checklist v.2019,[5] el género agrupa a las siguientes especies con el respectivo nombre popular de acuerdo con la Sociedad Española de Ornitología (SEO):[7]
(*) Estado de conservación
|formato=
requiere |url=
(ayuda)) (en inglés). Paroaria es un género de aves paseriformes perteneciente a la familia Thraupidae que agrupa a especies nativas de América del Sur, donde se distribuyen desde el noreste de Colombia, norte de Venezuela y Trinidad hasta Uruguay y el centro de Argentina. Anteriormente se clasificaba en la familia Emberizidae. A sus miembros se les conoce por el nombre común de cardenales o cardenillas.
Punapääkardinaalit (Paroaria) on varpuslintujen suku. Sitä ei, nimestään huolimatta, lasketa kuuluvaksi kardinaalien vaan tangarojen heimoon. Punapääkardinaalien sukuun kuuluu BirdLifen mukaan 6 lajia[1].
Punapääkardinaalit (Paroaria) on varpuslintujen suku. Sitä ei, nimestään huolimatta, lasketa kuuluvaksi kardinaalien vaan tangarojen heimoon. Punapääkardinaalien sukuun kuuluu BirdLifen mukaan 6 lajia.
Paroaria
Paroaria est un genre de passereaux de la famille des Thraupidae, comportant 6 espèces de paroares. Les espèces de ce genre était auparavant placées dans la famille des Emberizidae.
Ce genre a traditionnellement été placé dans la famille des Emberizidae, principalement à cause des analyses squelettales de Tordoff (1954)[1]. Toutefois, les travaux phylogénétiques de Yuri et Mindell (2002), puis Burns et Naoki (2004), ont démontré que ce genre est proche parent des genres Neothraupis, Cissopis et Schistochlamys, tous de la famille des Thraupidae. L'étude de Burns et Naoki a aussi montré que le genre est très proche génétiquement du genre Thraupis, le genre type des Thraupidae.
D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Paroaria
Paroaria est un genre de passereaux de la famille des Thraupidae, comportant 6 espèces de paroares. Les espèces de ce genre était auparavant placées dans la famille des Emberizidae.
Kardinolai (lot. Paroaria, angl. Cardinal) – startinių (Emberizidae) šeimos paukščių gentis. Paplitusi Pietų Amerikoje.
Kardinolai (lot. Paroaria, angl. Cardinal) – startinių (Emberizidae) šeimos paukščių gentis. Paplitusi Pietų Amerikoje.
Paroaria is een geslacht van vogels uit de familie van de Thraupidae.[1] De wetenschappelijke naam van het geslacht is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1832 door Bonaparte.
De volgende soorten zijn bij het geslacht ingedeeld:[1]
Paroaria is een geslacht van vogels uit de familie van de Thraupidae. De wetenschappelijke naam van het geslacht is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1832 door Bonaparte.
Oppe til venstre: Paroaria coronata
Oppe til høgre: P. dominicana
Venstre 2. rekke: P. nigrogenis
Høgre 2. rekke: P. gularis gularis
Nede til venstre: P. capitata
Nede til høgre: P. g. cervicalis
Arbeid av William Matthew Hart, 1888
Paroaria er ei biologisk slekt av seks artar sporvefuglar med samla utbreiing over mykje av Sør-Amerika aust for Andesfjella. Dei har fellesnemninga «kardinal» etter fjørdrakta med raud hette i kontrast til mørk overside og kvit underside.
Desse fuglane er per 2017 klassifiserte som tanagarar jamvel om dei har likskap med fuglar i kardinalfamilien som tradisjonelt har hatt populærnamnet kardinalar. Fram til få år tilbake var dei plasserte i busksporvfamilien som den gongen òg inkluderte amerikanske sporvar, i dag i amerikasporvfamilien, Passerellidae.
Paroaria-kardinalar er typisk 16,5 centimeter i kroppslengd, nebb i meir eller mindre kraftig gult, eller dels grått, og generelt kvit underside og grå til mørkgrå overside. Artane er mykje einsarta, fjørdrakta til raudpannekardinal skil seg mest ut, han manglar den den raude hetta som elles er kjennemerket for slekta. I staden har raudpannekardinal svart hovud med raud panne og varierande grad av raudt i strupen avhengig av underart. Raudpannekardinal kan berre treffast i lågtliggande skogsområde nær elver, i eit lite område av sentrale Brasil. Arten med høg fjørtopp, gråkardinal, skil seg frå dei andre artane i storleik, 19 cm i kroppslengd.
Leveområdet for denne gruppa er samla sett i Sør-Amerika aust for Andes, men dei har fråvære frå nordlegaste Colombia og Venezuela og frå område sør for Buenos Aires. Gulnebbkardinal lever lengst sør, finst i sørlegaste Brasil, Paraguay og nordaustre Argentina.
Føretrekte habitat varierer med arten, men felles er at det er lågtliggande, 0 til 500 moh., dominikanarkardinal i nordaustre delar av Brasil skil seg ved å gå opptil 1200 moh. Fleire artar finst i opne eller halvopne, gjerne fuktige habitat, tiltrekte av vatn. Somme treffast ved gardsbruk eller i parkar.
Føda er ei blanding av plantekost som frø, bær og insekt, men to av artane er skildra som mest vegetaretande, raudpannekardinal som mest insektetar. Dei beitar på bakken eller i låge buskar, ofte parvis eller i små flokkar utanom hekkesesongen.
Dei bygger reir i tregreiner få meter over bakken eller hengande over vatn. Kulla er på 2 til 4 egg varierande med arten.
Dette er standfuglar. Alle artane er kategoriserte som globalt livskraftige av IUCN.
Paroaria i rekkjefølgje etter EBird/Clements Checklist v2018[1] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler:[2]
Paroaria er ei biologisk slekt av seks artar sporvefuglar med samla utbreiing over mykje av Sør-Amerika aust for Andesfjella. Dei har fellesnemninga «kardinal» etter fjørdrakta med raud hette i kontrast til mørk overside og kvit underside.
Desse fuglane er per 2017 klassifiserte som tanagarar jamvel om dei har likskap med fuglar i kardinalfamilien som tradisjonelt har hatt populærnamnet kardinalar. Fram til få år tilbake var dei plasserte i busksporvfamilien som den gongen òg inkluderte amerikanske sporvar, i dag i amerikasporvfamilien, Passerellidae.
Paroaria er en slekt i familien tanagarer (Thraupidae). Den var tidligere regnet til buskspurvfamilien (Emberizidae). Dette «tangarer-kardinaler» er ikke meget beslektet med kardinaler (Cardinalidae).
Arter i rekkefølge etter Clements-lista[1]:
Paroaria er en slekt i familien tanagarer (Thraupidae). Den var tidligere regnet til buskspurvfamilien (Emberizidae). Dette «tangarer-kardinaler» er ikke meget beslektet med kardinaler (Cardinalidae).
Paroaria – rodzaj ptaka z rodziny tanagrowatych (Thraupidae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Ameryce Południowej[3].
Długość ciała 16,5–19 cm, masa ciała 17–44 g[4].
Tiéguacú paroára – nazwa w języku tupi dla małego żółtego, czerwonego i szarego ptaka. Autor opisu bazował na tekście „Paroare” de Buffona z 1770-1783 roku, wybierając tę określoną część z autochtonicznego Tije guacu paroara ponieważ, tam, gdzie to było możliwe, wolał zachowywać miejscowe nazwy. Brisson w 1760 roku nadał kardynałkowi krasnogłowemu nazwę „Cardinal Dominiquain”, w aluzji do jego czerwonej głowy i czarno-białego upierzenia[5].
Do rodzaju należą następujące gatunki[6]:
Paroaria – rodzaj ptaka z rodziny tanagrowatych (Thraupidae).
Cardeais são aves da ordem Passeriformes do género Paroaria. Ave de extrema beleza, sua principal característica é o topete eriçado de um vermelho intenso, que invade também o peito em ambos os sexos. As partes inferiores são acinzentadas, os olhos são marrons escuros, as pernas são negras, e a região ventral é esbranquiçada. Possuem um canto alto e metálico.[carece de fontes?]
Habitat: Vive em áreas abertas, com formações vegetais mais altas. Habitualmente, prefere postar-se em lugares altos. Em geral, suportam bem as variações de temperatura e os rigores do inverno.[carece de fontes?]
Reprodução: Antes do acasalamento, o macho corteja a fêmea, dançando em frente a ela, com as penas da cauda abertas e algo no bico. Na natureza, prefere construir seu ninho em vegetação mais densa, situando-o entre 2 a 4 m do solo. A postura constitui-se de 3 a 4 ovos, para os quais, macho e fêmea se alternam na incubação durante aproximadamente 15 dias. Após 14 e 17 dias, os filhotes deixam o ninho. Em seguida, os pais continuam a alimentar os filhotes, por mais 2 ou 3 semanas até que os mesmos adquiram autonomia. Como são pássaros da fauna nacional, são proibidos de serem mantidos em cativeiro sem a permissão do IBAMA. [carece de fontes?]
Cardeais são aves da ordem Passeriformes do género Paroaria. Ave de extrema beleza, sua principal característica é o topete eriçado de um vermelho intenso, que invade também o peito em ambos os sexos. As partes inferiores são acinzentadas, os olhos são marrons escuros, as pernas são negras, e a região ventral é esbranquiçada. Possuem um canto alto e metálico.[carece de fontes?]
Habitat: Vive em áreas abertas, com formações vegetais mais altas. Habitualmente, prefere postar-se em lugares altos. Em geral, suportam bem as variações de temperatura e os rigores do inverno.[carece de fontes?]
Reprodução: Antes do acasalamento, o macho corteja a fêmea, dançando em frente a ela, com as penas da cauda abertas e algo no bico. Na natureza, prefere construir seu ninho em vegetação mais densa, situando-o entre 2 a 4 m do solo. A postura constitui-se de 3 a 4 ovos, para os quais, macho e fêmea se alternam na incubação durante aproximadamente 15 dias. Após 14 e 17 dias, os filhotes deixam o ninho. Em seguida, os pais continuam a alimentar os filhotes, por mais 2 ou 3 semanas até que os mesmos adquiram autonomia. Como são pássaros da fauna nacional, são proibidos de serem mantidos em cativeiro sem a permissão do IBAMA. [carece de fontes?]
Paroaria är ett fågelsläkte i familjen tangaror inom ordningen tättingar:[1] Släktet omfattar sex arter som förekommer i Sydamerika:[1]
Fram tills nyligen placerades de i familjen Emberizidae, men DNA-studier visar att de hör hemma bland tangarorna.[2]
Paroaria är ett fågelsläkte i familjen tangaror inom ordningen tättingar: Släktet omfattar sex arter som förekommer i Sydamerika:
Rödtofsad kardinaltangara (P. coronata) Rödhuvad kardinaltangara (P. dominicana) Brunstrupig kardinaltangara (P. gularis) Rödpannad kardinaltangara (P. nigrogenis) Svartmaskad kardinaltangara (P. nigrogenis) Gulnäbbad kardinaltangara (P. capitata)Fram tills nyligen placerades de i familjen Emberizidae, men DNA-studier visar att de hör hemma bland tangarorna.
Paroaria là một chi chim trong họ Thraupidae.[1]
Paroaria là một chi chim trong họ Thraupidae.
Кардиналовые овсянки (лат. Paroaria) — род воробьиных птиц из семейства овсянковых.
Кардиналовые овсянки (лат. Paroaria) — род воробьиных птиц из семейства овсянковых.