Dracunculus medinensis (família Dracunculidae[1]), conegut com a “cuc de Guinea” o “filària de Medina”,[1] és un nematohelmint de la classe dels nematodes.[2] Es tracta d'un paràsit que es troba en els teixits subcutanis i musculars en humans i gossos, i ocasionalment en ramat i cavalls. El nom mèdic que designa la seva infestació és dracunculosi o dracontosi.
Aquesta és l’espècie que parasita els humans, amb una llarga tradició històrica i amb la possibilitat que sigui erradicada per complet de forma imminent; però també hi ha altres espècies d’aquesta família que són infestants, com per exemple D. insignis, que afecta gossos i carnívors salvatges, causa lesions cutànies i úlceres i afecta a vegades el cor i la columna vertebral; D. fuelliborni, que parasita zarigüeyes, D. lutrae a llúdrigues i D. ophidensis a rèptils.
D. medinensis és un nematode de cicle aquàtic, diheteroxè(2), dotat d’un gran dimorfisme sexual, acusat por la mida gegant de les seves femelles,[3] que contrasta amb el nanisme dels mascles: les femelles assoleixen els 70-120 cm.[4] de llarg i 0,9-1,7 mm. d’ample; en canvi, els mascles solament mesuren entre 12-30 mm. de llarg [4] per 0,4 mm. d’ample. Aquest paràsti es troba entre els nematodes més llargs que infecten humans.[5]
L’extrem cefàlic, mancat de llavis, presenta una placa esclerosada en el centre del qual s’obre l’orifici bucal rodejat per dos cercles de papil·les i els anfidis, oferint una clara simetria bilateral pròpia de l’ordre.
Les femelles abandonen els teixits en els que s’han desenvolupat, i un cop fecundades migren cap al teixit subcutani d’aquelles regions corporals de l’hoste que es posen amb major freqüència en contacte amb l’aigua, como braços i canells, peus i turmells.
Un cop allà, el seu cos sol marcar-se en relleu, amb l’aspecte d’un vena varicosa, i en la regió cutània es forma una ampolla o flictena que més tard s’ulcera, en forma de copa, causant una inflamació i irritació intensa. En el fons d’aquesta úlcera sobresurt l’extrem cefàlic de la femella, que sobresurt acusadament quan entra en contacte amb l’aigua. Les ampolles causen dolor intens i una sensació de calor en l’hoste, de manera que la persona afectada, tractant d’alleugerir aquests símptomes, es submergeix en l’aigua, moment en què esclata l’ampolla i queden alliberades totes les larves contingudes en ella.
Donada l’atròfia vulvar, les nanses uterines emergeixen per una efracció de la cutícula en la seva regió cefàlica i, sota l’estímul provocat pel contacte amb l’aigua, aquestes nanses es trenquen i deixen lliures en el líquid centenars de milers de larves uterines, d'una longitud diminuta, al voltant de 500 μm., amb una llarga i aguda cua.
Els hostes intermediaris, crustacis del gènere Cyclops (Classe Maxillopoda i Subclasse Copepoda), són coneguts com a “puces d’aigua”[3], comuns en pous de proveïment i estancs, ingereixen les larves, i aquestes passen a la seva cavitat hemocèlica, on 10-15 dies més tard es converteixen en larves infectants o metacícliques, en estadi L3 i es distingeixen llavors per la pèrdua de la seva afilada cua.
Si l’home ingereix aquests copèpodes en ingerir aigua, les larves L3 queden en llibertat a la llum del duodè. Travessen la paret intestinal i complint les seves darreres mudes durant aquest trànsit, un mes i mig més tard, ja es troben com adults joves en el teixit connectiu de diverses regions corporals, especialment l’axil·lar i la inguinal. Les femelles emigren llavors a les zones subcutànies, on realitzen la posta larvària, que s’iniciarà 12-15 mesos després de la ingesta de Cyclops infectats.
En l’aigua, les larves de Dracunculus sobreviuen lliures durant diversos dies, i si son ingerides per les "puces d’aigua", continuaran el seu desenvolupament en l’interior d'aquests, completant-ho en uns 20 dies.
És curiós que essent els crustacis els hostes intermediaris, de vida aquàtica, sigui durant les èpoques seques de l’any quan es produeix la major incidència en les infeccions; això succeeix perquè durant les èpoques de sequera, la població obté l’aigua dels pous que queden en els rius o en els dipòsits d’aigua potable, als quals cal introduir-se, quedant submergides les extremitats inferiors dels aiguaders. La reducció del volum hídric d’aquests llocs d’aprovisionament durant les èpoques seques, no solament afavoreix els contactes corporals amb l’aigua i el pas a ella de les larves emergents de les femelles, sinó també la multiplicació dels Cyclops.
El 1986, el Centre Carter, una fundació creada per Jimmy Carter, expresident dels Estats Units d'Amèrica, va començar una acció per erradicar la plaga en combinar informació a la població, control químic i difusió massiva de filtres d'aigua a les zones infectades. La campanya va tenir èxit.[6] De més de 3,5 milions de pacients als anys 1980, només es van registrar vint-i-dos el 2015 i s'espera controlar els darreres focus d'infecció.[7]
[1] La família Dracunculidae (Classe Secernentea, Ordre Camallanida i Superfamília Dracunculoidea) presenta una gran diferencia respecte a altres filàries que afecten els humans, doncs en aquest cas el transmissor no és cap insecte sinó un crustaci.
[2] Un paràsit diheteroxè és aquell que realitza el seu cicle vital en dos tipus d'hoste, un vertebrat i un altre invertebrat.
[3] Tenen una mida molt petita, són abundants en aigües dolces i salades i es coneixen al voltant de 12.000 espècies. La gran majoria nada lliurement i algunes espècies viuen de forma parasitària.
Fedchencko, Alexei Pavlovich. Puteshestvie v Turkestan; zoogeographicheskia izledovania. Gos. izd-vo Geograficheskoi Literatury (Moskva, 1875)
Gállego Berenguer, Jaime. Manual de parasitología: morfología y biología de los parásitos de interés sanitario. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona (Barcelona, 2007) ISBN 84-475-3141-4
Sistach, Xavier. Insectos y hecatombes (vol. II). Historia natural de las enfermedades transmitidas por mosquitos, moscas, chinches y garrapatas. RBA Libros (Barcelona, 2014). ISBN 978-84-9056-297-0
Dracunculus medinensis (família Dracunculidae[1]), conegut com a “cuc de Guinea” o “filària de Medina”, és un nematohelmint de la classe dels nematodes. Es tracta d'un paràsit que es troba en els teixits subcutanis i musculars en humans i gossos, i ocasionalment en ramat i cavalls. El nom mèdic que designa la seva infestació és dracunculosi o dracontosi.
Aquesta és l’espècie que parasita els humans, amb una llarga tradició històrica i amb la possibilitat que sigui erradicada per complet de forma imminent; però també hi ha altres espècies d’aquesta família que són infestants, com per exemple D. insignis, que afecta gossos i carnívors salvatges, causa lesions cutànies i úlceres i afecta a vegades el cor i la columna vertebral; D. fuelliborni, que parasita zarigüeyes, D. lutrae a llúdrigues i D. ophidensis a rèptils.
Vlasovec medinský (nebo také guinejský červ[1]; Dracunculus medinensis) je parazit rozšířený v Africe, původce choroby zvané drakunkulóza.
Člověk se nakazí pozřením vody, která obsahuje živé buchanky, tj. drobné vodní korýše, kteří jsou mezihostitelem tohoto červa. V těle nakažené buchanky se nachází infekční larva vlasovce L3, která se ve střevě uvolní a pronikne do břišní dutiny. Zde dospívá, dochází k páření, samci po páření uhynou. Dospělé oplozené samičky pak migrují do podkoží, nejčastěji v dolních končetinách, kde se uhnízdí v bolestivém vředu, který na povrchu praská.
Při styku vředu s vodou část samičky vyleze na povrch kůže a uvolní nezralou larvu L1, která je následně opětovně pozřena buchankou, uvnitř níž se 2x svlékne a po 14 dnech buchanka obsahuje infekční larvu L3.
Prepatentní perioda, tedy čas od pozření buchanky do objevení vředu s dospělou samičkou, je asi jeden rok. Samička vlasovce medinského může nabývat délky až jednoho metru.
Tohoto parazita lze odstranit chirurgicky nebo tradiční (a bolestivou) metodou tak, že ho namotáváme na malé dřívko, za den lze namotat pouze 0,5–2 cm.
Obrázky, zvuky či videa k tématu vlasovec medinský ve Wikimedia Commons
Vlasovec medinský (nebo také guinejský červ; Dracunculus medinensis) je parazit rozšířený v Africe, původce choroby zvané drakunkulóza.
De Guineaworm (Dracunculus medinensis) is een parasitaire rondworm. De worm heeft kleine zoetwatereenoogkreeftjes als tussengastheer en een zoogdier als uiteindelijke gastheer. De worm veroorzaakt de aandoening dracunculiasis.
De volwassen vrouwtjes van deze worm behoren tot de langste parasitaire wormen die een zoogdier kunnen infecteren. Vrouwtjes van deze wormen kunnen wel 80-100 cm lang worden; zij leven in de huid van de gastheer en veroorzaken daar een blaar, vaak aan een voet of andere ledemaat.
Volwassen vrouwtjes leven in de huid van het slachtoffer. Voor zij naar buiten kruipen veroorzaken ze een brandende pijn in de blaar. Als het slachtoffer de blaar in het water houdt krijgt het vrouwtje de kans om larven (het L1-stadium) die zij reeds geproduceerd heeft kwijt te raken. Deze larven zijn 0,5 tot 0,7 mm lang en 0,018 tot 0,024 mm breed; zij zijn vrijlevend en worden opgenomen door bepaalde soorten cyclopidae (eenoogkreeftjes) die in zoet water leven, voornamelijk soorten uit de geslachten Mesocyclops en Thermocyclops.
Binnen 14 dagen bij 26 °C doorloopt de larve twee volgende stadia in dit kreeftje ("watervlo") en wordt besmettelijk voor de volgende gastheer. Door ongefilterd water te drinken kan de watervlo worden ingeslikt. Die sterft spoedig in de maag, maar de besmettelijke larve boort zich door de maagwand en komt terecht in andere lichaamsholten. Daar worden de wormen volwassen en paren. Dit hele proces duurt ongeveer 100 dagen. De mannetjes blijven relatief klein en kapselen zich ergens binnen het lichaam in en sterven op den duur. Het bevruchte vrouwtje groeit door tot het formaat van een sliert spaghetti en vestigt zich in de huid van het slachtoffer en probeert via het veroorzaken van een blaar haar larven te lozen in zoet water. Hiermee is de cyclus rond.
Vooral mensen en theoretisch (onder laboratoriumomstandigheden) ook honden en katten[1] kunnen optreden als de uiteindelijke gastheer van deze worm. Preventie is betrekkelijk eenvoudig en goedkoop uit te voeren door de watervlooien uit het drinkwater te verwijderen met een filter van textiel. Daardoor is de bestrijding van deze worm een groot succes en dreigt de guineaworm een bedreigde diersoort te worden. In 2012 kondigde de voormalige Amerikaanse president Jimmy Carter van het Carter Institute het spoedige uitsterven van de worm aan. Dit instituut houdt zich onder meer bezig met de bestrijding van dracunculiasis.[2]
Bronnen, noten en/of referentiesNoten
Bronnen
De Guineaworm (Dracunculus medinensis) is een parasitaire rondworm. De worm heeft kleine zoetwatereenoogkreeftjes als tussengastheer en een zoogdier als uiteindelijke gastheer. De worm veroorzaakt de aandoening dracunculiasis.
De volwassen vrouwtjes van deze worm behoren tot de langste parasitaire wormen die een zoogdier kunnen infecteren. Vrouwtjes van deze wormen kunnen wel 80-100 cm lang worden; zij leven in de huid van de gastheer en veroorzaken daar een blaar, vaak aan een voet of andere ledemaat.
Multimedia w Wikimedia Commons Riszta (Dracunculus medinensis; nitkowiec podskórny, robak medyński) – pasożyt podskórny człowieka, a także małp, psów, koni, bydła i innych ssaków. Wywołuje chorobę zwaną drakunkulozą. Obecnie występuje tylko w tropikalnych rejonach Afryki.
Samica osiąga długość do 120 cm, samiec do 4 cm. Samice są jajożyworodne. Zarazić można się poprzez wypicie wody, w której znajdują oczliki zarażone larwami nicienia. W przewodzie pokarmowym żywiciela ostatecznego larwy uwolnione z oczlików dojrzewają i kopulują, a zapłodnione samice wędrują miesiącami w organizmie żywiciela. Umiejscawiają się w tkance podskórnej, najczęściej kończyn dolnych. Oddychają powietrzem atmosferycznym poprzez otwór wywiercony w skórze. W miejscu lokalizacji pasożyta tworzy się pęcherz wrzodowy. Przy zetknięciu z wodą pęcherz pęka i przez powstałą szczelinę częściowo wysuwa się samica. Przez pęknięty wór powłokowo mięśniowy samica wysuwa macicę, która również pęka na skutek czego larwy przedostają się do wody. Uwolnione larwy wnikają do oczlików, dwukrotnie linieją i po około 2 tygodniach osiągają dojrzałość inwazyjną. U człowieka nieusunięcie pasożyta prowadzi do zapalenia naczyń chłonnych i żył oraz do powstania miejscowych zgorzeli.
Riszta (Dracunculus medinensis; nitkowiec podskórny, robak medyński) – pasożyt podskórny człowieka, a także małp, psów, koni, bydła i innych ssaków. Wywołuje chorobę zwaną drakunkulozą. Obecnie występuje tylko w tropikalnych rejonach Afryki.
Dracunculus medinensis (latină dracunculus = dragon mic), cunoscut sub denumirea de dragon, vierme de Guineea sau filarie de Medina, este un vierme parazit din clasa Nematodelor, cu aspect filiform și lungimea de 60–100 cm, la maturitate. Parazitul provoacă boala numită dracunculoză, întâlnită la om și la câine, uneori și la cal și bovine. Gazda intermediară pentru larva parazitului o constituie unele specii de crustacee microscopice din genul Cyclops (ciclopi) care trăiesc în apele eleșteelor, mlaștinilor și râurilor.
Omul sau animalele se pot infesta prin consum de apă contaminată. Larvele parazitului traversează peretele intestinal și trec în cavitățile organismului, unde, în următoarele 10-14 luni, femelele se vor acupla cu masculii. Masculul, de mici dimensiuni (1,2-2,9 cm), moare ulterior și este absorbit de corpul mai mare al femelei. Aceasta se dezvoltă până la o lungime totală de 60–100 cm, având aspectul unei spaghette fierte. În urma acuplării, în organismul femelei se formează mii de larve minuscule. Femela migrează prin organismul gazdei și se implantează la nivelul țesutului subcutanat (de obicei la nivelul membrelor inferioare, predominant în regiunea gleznelor). Ajunsă la maturitate, femela perforează pielea pentru a își depune larvele, aproximativ după un an de la infestare.
Locul perforației este marcat de apariția unei vezicule, însoțită de o puternică senzație de arsură. Vezicula se sparge în 24-72 de ore, provocând o mică plagă supurată, în care este vizibilă extremitatea viermelui. Pentru calmarea senzației de arsură, omul sau animalul infestat este tentat să intre în apă. Contactul plăgii cu apa favorizează răspândirea larvelor și infestarea gazdelor intermediare. Femela elimină larve timp de câteva zile, la fiecare contact cu apa.
Plaga se poate suprainfecta, provocând abcese subcutanate sau infecții articulare. La om, una din complicațiile infecțioase poate fi tetanosul. În cazul morții parazitului, acesta se calcifică și poate fi evidențiat radiologic.
Dracunculus medinensis (latină dracunculus = dragon mic), cunoscut sub denumirea de dragon, vierme de Guineea sau filarie de Medina, este un vierme parazit din clasa Nematodelor, cu aspect filiform și lungimea de 60–100 cm, la maturitate. Parazitul provoacă boala numită dracunculoză, întâlnită la om și la câine, uneori și la cal și bovine. Gazda intermediară pentru larva parazitului o constituie unele specii de crustacee microscopice din genul Cyclops (ciclopi) care trăiesc în apele eleșteelor, mlaștinilor și râurilor.
Omul sau animalele se pot infesta prin consum de apă contaminată. Larvele parazitului traversează peretele intestinal și trec în cavitățile organismului, unde, în următoarele 10-14 luni, femelele se vor acupla cu masculii. Masculul, de mici dimensiuni (1,2-2,9 cm), moare ulterior și este absorbit de corpul mai mare al femelei. Aceasta se dezvoltă până la o lungime totală de 60–100 cm, având aspectul unei spaghette fierte. În urma acuplării, în organismul femelei se formează mii de larve minuscule. Femela migrează prin organismul gazdei și se implantează la nivelul țesutului subcutanat (de obicei la nivelul membrelor inferioare, predominant în regiunea gleznelor). Ajunsă la maturitate, femela perforează pielea pentru a își depune larvele, aproximativ după un an de la infestare.
Locul perforației este marcat de apariția unei vezicule, însoțită de o puternică senzație de arsură. Vezicula se sparge în 24-72 de ore, provocând o mică plagă supurată, în care este vizibilă extremitatea viermelui. Pentru calmarea senzației de arsură, omul sau animalul infestat este tentat să intre în apă. Contactul plăgii cu apa favorizează răspândirea larvelor și infestarea gazdelor intermediare. Femela elimină larve timp de câteva zile, la fiecare contact cu apa.
Plaga se poate suprainfecta, provocând abcese subcutanate sau infecții articulare. La om, una din complicațiile infecțioase poate fi tetanosul. În cazul morții parazitului, acesta se calcifică și poate fi evidențiat radiologic.
Guineamask (Dracunculus medinensis) (även Medinamask[1]) är en parasit som bara smittar människan.[2] Smittan sker genom att människan dricker vatten som innehåller hoppkräftor, och då hoppkräftorna är guineamaskens mellanvärd förs larver med hjälp av dem in i människan.[3] Både hon- och hanlarver använder hoppkräftor för näringstillgång och tillväxt för att sedan para sig i människans buk. Efter parningen dör hanen medan honan tar sig genom tarmväggen för att leva i bindväven. Honan kan bli cirka 1 meter lång[4] och cirka 2 mm i diameter,[3] medan hanen blir upp till 4 cm lång.[4]
Djuret tillhör stammen rundmaskar (Nematoda)[5] och dess vetenskapliga namn är Dracunculus medinensis, vilket är latin och förleden betyder ”lidande av små drakar”.[6] Parasiten har plågat människan under lång tid och har bland annat återfunnits i egyptiska mumier.[6] Idag arbetar Världshälsoorganisationen (WHO) med att utrota arten.[2]
Infektionen märks då larverna är redo att frisättas från honan vilket sker ungefär ett år efter det att smittat vatten har konsumerats.[3] En blåsa bildas på huden och parasiten orsakar en brännande känsla vilket ofta leder till att värden försöker lindra smärtan, ofta genom att svalka med vatten. I vattnet spricker blåsan och miljontals larver av första larvstadiet (L1) tar sig ut i vattnet. Larverna äts därefter av hoppkräftor. Den kraftiga smärtan åtföljs av kräkningar, feber, illamående,[7] diarréer och yrsel.[4] Det kan ta några veckor, till några månader, för honmasken att ta sig ut vilket leder till ett hälsotillstånd som gör värden sängliggande.[8] Området där parasiten tar sig ut blir ofta fyllt av blåsor och sår. Den intensiva klådan leder ofta till att infektioner uppstår i området. Eftersom masken ofta kommer ut ur foten eller ur benet kan detta leda till att värden får svårt att gå. Under tiden som masken framträder är det viktigt att den inte går av eftersom detta kan leda till allvarliga allergiska reaktioner. Tillståndet leder dock sällan till döden.[7] Vanligtvis brukar den infekterade människan ha en till tre maskar, men så många som 40 stycken har dokumenterats hos en och samma värd.[6]
Vanligtvis rullar man upp masken centimeter för centimeter på en pinne. Processen är väldigt smärtsam och kan ta veckor och ibland månader. Lyckas man inte med upprullningen kan man avlägsna masken med kirurgi om tillgång till läkare finns.[6] Människan är den enda arten som kan smittas av masken. Det finns ingen medicin eller vaccin utan man måste arbeta förebyggande genom att rena dricksvatten.[2]
Parasiten har en livscykel där den nyttjar vattenlevande hoppkräftor som mellanvärd och enbart människan som värd.[4][6] Parasiten använder hoppkräftan för näringstillgång och tillväxt och inne i hoppkräftan genomgår den två larvstadier. Slutstadiet kallas L3 och infaller efter två till 14 dagar.[4] Då är larverna infekterande och redo att byta värd. Genom konsumtion av orenat vatten där det förekommer hoppkräftor riskerar människan att bli smittad.[3] Det orenade vattnet innehåller både hon- och hanlarver och då hoppkräftorna dör av magsyran frigörs larverna och vandrar genom tarmväggen. De parar sig med varandra efter 100 dagar i värden.[9] Hanen dör efter parningen, inkapslad i vävnaden medan honan vandrar ut för att leva i bindväven i extremiteterna.[7] Honan producerar där miljontals ägg och bär på dem tills de har blivit larver som är redo att frisättas.[4] Då larverna frisätts bildas en blåsa som värden upplever som en smärtsam brännande känsla. För att lindra smärtan är det vanligt att värden placerar kroppsdelen under vatten där blåsan spricker och larverna frisätts i vattnet och cykeln börjar om.[4]
Parasiter hittar man främst i utvecklingsländer söder om Sahara. Guineamaskens globala utbredning har sedan år 1986 minskat från 20 länder till endast 9 stycken år 2006.[6] Exempel på länder där parasiten fortfarande existerar är Sudan, Nigeria, Ghana, Mali, Niger och Togo. Några få fall har också konstaterats i Asien.[10] Guineamasken kan bli den andra sjukdomen, efter smittkoppor, som människan lyckas utrota.[6]
Genom olika hälsofrämjande insatser har antalet infekterade av guineamask under de senaste 50 åren minskat radikalt. Från cirka 50 miljoner fall 1950 till cirka 1 800 fall år 2010[7] och endast 25 fall år 2016.[11] 1980 startades en utrotningskampanj av Centers for disease control and prevention (CDC) vilket sedan även blev ett mål för United Nations International Drinking-Water Supply and Sanitation Decade 1981–1990. Filter för rening av vatten och ekonomiskt stöd för byggandet av nya brunnar delas ut till utsatta områden. Åtgärder som WHO nu tar till, är kartläggning av byar och kommunikativ övervakning i varje smittad by, alla fall ska rapporteras in. Vid nya sjukdomsfall får den drabbade såret rengjort och ges rådet att undvika vattenhål.[12] Regelbunden rapportering och tillgång till renat vatten, filtrering, kontroll av vattenhål och genom att övervaka utrotningen av parasiten i land för land, är en del av åtgärderna.[2]
Guineamask (Dracunculus medinensis) (även Medinamask) är en parasit som bara smittar människan. Smittan sker genom att människan dricker vatten som innehåller hoppkräftor, och då hoppkräftorna är guineamaskens mellanvärd förs larver med hjälp av dem in i människan. Både hon- och hanlarver använder hoppkräftor för näringstillgång och tillväxt för att sedan para sig i människans buk. Efter parningen dör hanen medan honan tar sig genom tarmväggen för att leva i bindväven. Honan kan bli cirka 1 meter lång och cirka 2 mm i diameter, medan hanen blir upp till 4 cm lång.
Djuret tillhör stammen rundmaskar (Nematoda) och dess vetenskapliga namn är Dracunculus medinensis, vilket är latin och förleden betyder ”lidande av små drakar”. Parasiten har plågat människan under lång tid och har bland annat återfunnits i egyptiska mumier. Idag arbetar Världshälsoorganisationen (WHO) med att utrota arten.
Dracunculus medinensis hay giun Guinea là một loài giun tròn gây ra bệnh dracunculiasis cũng được biết đến như bệnh giun Guinea.[2] Căn bệnh này gây ra bởi Dracunculus medinensis cái lớn,[3] chúng là một trong những loài giun tròn lớn nhất ký sinh ở người.[4] Giun cái lớn hơn nhiều so với giun đực. Năm 2009, con giun cái dài nhất được ghi nhận dài 800 mm (31 in), trong khi giun đực dài nhất chỉ 40 mm (1,6 in).[5] Tuy nhiên năm 2014, loài này hầu như đã bị diệt trừ hoàn toàn.[6]
Giun Guinea đã tồn tại hàng trăm ngàn, có thể hàng triệu, năm. Nhưng trong những năm 1980, một chương trình diệt trừ giun Guinea được bắt đầu. Chương trình bao gồm giáo dục người dân trong vùng rằng căn bệnh này gây ra bởi ấu trùng trong nước uống, cách ly và giúp đỡ người bệnh và điều quan trọng nhất là mở rộng việc dùng ống lọc và lưới lọc nước uống, giáo dục về tầm quan trọng của việc sử dụng chúng.
Vào năm 2014, căn bệnh này đã gần như đã được loại trừ, tại các quốc gia gồm Pakistan, Nigeria và ở hầu khắp Trung Phi căn bệnh đã bị xóa bỏ. Chỉ có 126 trường hợp còn lại, tất cả tại Nam Sudan.[6]
Dracunculus medinensis hay giun Guinea là một loài giun tròn gây ra bệnh dracunculiasis cũng được biết đến như bệnh giun Guinea. Căn bệnh này gây ra bởi Dracunculus medinensis cái lớn, chúng là một trong những loài giun tròn lớn nhất ký sinh ở người. Giun cái lớn hơn nhiều so với giun đực. Năm 2009, con giun cái dài nhất được ghi nhận dài 800 mm (31 in), trong khi giun đực dài nhất chỉ 40 mm (1,6 in). Tuy nhiên năm 2014, loài này hầu như đã bị diệt trừ hoàn toàn.
麦地那龙线虫（學名：Dracunculus medinensis），又稱幾內亞龍線蟲，是一種可寄生於人體內的寄生蟲，屬於線蟲的龍線蟲屬（英语：Dracunculus_(nematode)），可引起麥地那龍線蟲病[1]。這種蟲可引起麦地那龙线虫病，病徵有疼痛、腫脹[2][3]、甚或可導致喪失勞動能力。這種病是由本物種的雌性生物引起[4]，是同屬生物中可感染人類的最長物種[5]。相比起來，本物種的雄性同類的體形細小得多。根據2009年的紀錄，本物種的雌性生物的最長紀錄是800 mm（31英寸），而其雄性紀錄則只有40 mm（1.6英寸）[6]。
雖然這種生物在地球上存活了可能接近一百萬年，但要直到1980年代，因應卡特中心的興建，對於因為這種線蟲所引起病變的防治才開始。透過教育，居民知道這種病乃透過飲用含有蟲卵的不潔食水而引起。一旦染病，病者需要隔離，並為他們提供支援。而透過為居民建造輸水管道來提供潔淨食水，加上教育配合，可有效減低病發率。
麦地那龙线虫（學名：Dracunculus medinensis），又稱幾內亞龍線蟲，是一種可寄生於人體內的寄生蟲，屬於線蟲的龍線蟲屬（英语：Dracunculus_(nematode)），可引起麥地那龍線蟲病。這種蟲可引起麦地那龙线虫病，病徵有疼痛、腫脹、甚或可導致喪失勞動能力。這種病是由本物種的雌性生物引起，是同屬生物中可感染人類的最長物種。相比起來，本物種的雄性同類的體形細小得多。根據2009年的紀錄，本物種的雌性生物的最長紀錄是800 mm（31英寸），而其雄性紀錄則只有40 mm（1.6英寸）。
雖然這種生物在地球上存活了可能接近一百萬年，但要直到1980年代，因應卡特中心的興建，對於因為這種線蟲所引起病變的防治才開始。透過教育，居民知道這種病乃透過飲用含有蟲卵的不潔食水而引起。一旦染病，病者需要隔離，並為他們提供支援。而透過為居民建造輸水管道來提供潔淨食水，加上教育配合，可有效減低病發率。
