El langur de Sarawak (Presbytis chrysomelas) és una espècie de primat de la família dels cercopitècids. És endèmic de l'illa de Borneo,[1] on viu al nord del riu Kapuas a Kalimantan (Indonèsia), Brunei i els estats malais de Sarawak i Sabah. Té una taxonomia complexa i discutida;[2] se l'ha considerat una subespècie de P. femoralis o P. melalophos.[1]
El langur de Sarawak (Presbytis chrysomelas) és una espècie de primat de la família dels cercopitècids. És endèmic de l'illa de Borneo, on viu al nord del riu Kapuas a Kalimantan (Indonèsia), Brunei i els estats malais de Sarawak i Sabah. Té una taxonomia complexa i discutida; se l'ha considerat una subespècie de P. femoralis o P. melalophos.
Der Sarawak-Langur (Presbytis chrysomelas) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Schlankaffen (Presbytini).
Sarawak-Languren sind wie alle Mützenlanguren relativ kleine, schlanke Primaten mit langen Hinterbeinen und einem langen Schwanz. Es gibt zwei Unterarten, die sich in der Fellfärbung unterscheiden: P. c. chrysomelas hat ein schwärzliches Fell und P. c. cruciger ist rötlich oder bräunlich gefärbt mit schwarzen und weißlichen Zeichnungen im Gesicht.
Sarawak-Languren sind auf Borneo endemisch. Sie leben aber trotz ihres Namens nicht nur im malaysischen Bundesstaat Sarawak, sondern auch in Sabah und im Nordwesten des indonesischen Teils der Insel, Kalimantan. Ihr Lebensraum sind Wälder.
Über die Lebensweise ist wenig bekannt, sie dürfte aber mit den anderen Mützenlanguren übereinstimmen. Demzufolge sind diese Tiere tagaktive Baumbewohner, die sich geschickt in den Ästen fortbewegen können. Sie leben in kleinen Gruppen, die sich aus einem Männchen, mehreren Weibchen und dem dazugehörigen Nachwuchs zusammensetzen. Ihre Nahrung besteht aus jungen Blättern, Früchten und anderen Pflanzenteilen.
Die Systematik der südostasiatischen Mützenlanguren ist noch nicht restlos geklärt. Erst seit 2001 wird der Sarawak-Langur als eigene Art anerkannt, früher wurde er dem Binden- oder dem Sumatra-Langur zugerechnet. Die IUCN listet beide Unterarten als „vom Aussterben bedroht“.[1] Die Unterart P. c. cruciger dürfte und nur noch im Maludam-Nationalpark vorkommen.
Der Sarawak-Langur (Presbytis chrysomelas) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Schlankaffen (Presbytini).
Sarawak-Languren sind wie alle Mützenlanguren relativ kleine, schlanke Primaten mit langen Hinterbeinen und einem langen Schwanz. Es gibt zwei Unterarten, die sich in der Fellfärbung unterscheiden: P. c. chrysomelas hat ein schwärzliches Fell und P. c. cruciger ist rötlich oder bräunlich gefärbt mit schwarzen und weißlichen Zeichnungen im Gesicht.
Sarawak-Languren sind auf Borneo endemisch. Sie leben aber trotz ihres Namens nicht nur im malaysischen Bundesstaat Sarawak, sondern auch in Sabah und im Nordwesten des indonesischen Teils der Insel, Kalimantan. Ihr Lebensraum sind Wälder.
Über die Lebensweise ist wenig bekannt, sie dürfte aber mit den anderen Mützenlanguren übereinstimmen. Demzufolge sind diese Tiere tagaktive Baumbewohner, die sich geschickt in den Ästen fortbewegen können. Sie leben in kleinen Gruppen, die sich aus einem Männchen, mehreren Weibchen und dem dazugehörigen Nachwuchs zusammensetzen. Ihre Nahrung besteht aus jungen Blättern, Früchten und anderen Pflanzenteilen.
Die Systematik der südostasiatischen Mützenlanguren ist noch nicht restlos geklärt. Erst seit 2001 wird der Sarawak-Langur als eigene Art anerkannt, früher wurde er dem Binden- oder dem Sumatra-Langur zugerechnet. Die IUCN listet beide Unterarten als „vom Aussterben bedroht“. Die Unterart P. c. cruciger dürfte und nur noch im Maludam-Nationalpark vorkommen.
The Sarawak surili (Presbytis chrysomelas) is a species of primate in the family Cercopithecidae. It is endemic to the southeast Asian island of Borneo,[1] where it is distributed north of the Kapuas River in Kalimantan, Indonesia, the Malaysia states of Sarawak and Sabah, and in Brunei. Its taxonomy is complex and disputed,[3] and it has been considered a subspecies of P. femoralis or P. melalophos.[1] The Sarawak surili was formerly considered common, but has declined drastically due to persecution and habitat loss, and as of 2008 is only known from five sites with a combined population of 200–500 individuals.[2] Consequently, it is believed to be one of the rarest primates in the world, and has been rated as critically endangered by IUCN.[2]
The Sarawak surili (Presbytis chrysomelas) is a species of primate in the family Cercopithecidae. It is endemic to the southeast Asian island of Borneo, where it is distributed north of the Kapuas River in Kalimantan, Indonesia, the Malaysia states of Sarawak and Sabah, and in Brunei. Its taxonomy is complex and disputed, and it has been considered a subspecies of P. femoralis or P. melalophos. The Sarawak surili was formerly considered common, but has declined drastically due to persecution and habitat loss, and as of 2008 is only known from five sites with a combined population of 200–500 individuals. Consequently, it is believed to be one of the rarest primates in the world, and has been rated as critically endangered by IUCN.
El surili de Sarawak (Presbytis chrysomelas) es una especie de primate catarrino de la familia Cercopithecidae. Es endémico de la isla de Borneo del sureste asiático,[2] donde se distribuye al norte del río Kapuas en Kalimantan, Indonesia, los estados malayos de Sarawak y Sabah, y Brunéi. Su taxonomía es compleja y discutida,[3] y se le ha considerado una subespecie del surili de bandas (Presbytis femoralis) o el surili de Sumatra Presbytis melalophos.[2] El surili de Sarawak anteriormente se consideraba abundante, pero ha disminuido drásticamente debido a la caza y pérdida de su hábitat; en 2008, se conocía en cinco ubicaciones con una población combinada de 200 a 500 individuos.[1] En consecuencia, se cree que es uno de los primates más raros del mundo y se lo considera como especie en peligro crítico de extinción en la Lista Roja de la UICN.[1]
El surili de Sarawak (Presbytis chrysomelas) es una especie de primate catarrino de la familia Cercopithecidae. Es endémico de la isla de Borneo del sureste asiático, donde se distribuye al norte del río Kapuas en Kalimantan, Indonesia, los estados malayos de Sarawak y Sabah, y Brunéi. Su taxonomía es compleja y discutida, y se le ha considerado una subespecie del surili de bandas (Presbytis femoralis) o el surili de Sumatra Presbytis melalophos. El surili de Sarawak anteriormente se consideraba abundante, pero ha disminuido drásticamente debido a la caza y pérdida de su hábitat; en 2008, se conocía en cinco ubicaciones con una población combinada de 200 a 500 individuos. En consecuencia, se cree que es uno de los primates más raros del mundo y se lo considera como especie en peligro crítico de extinción en la Lista Roja de la UICN.
Presbytis chrysomelas Presbytis generoko animalia da. Primateen barruko Colobinae azpifamilia eta Cercopithecidae familian sailkatuta dago
Presbytis chrysomelas
Le Semnopithèque chrysomèle[1] (Presbytis chrysomelas) est une espèce qui fait partie des mammifères Primates, de la famille des Cercopithecidae. Ce semnopithèque est un singe de Bornéo dont les populations sont en danger critique de disparition. La classification scientifique étant encore en évolution, certains auteurs considèrent cette espèce comme une simple sous-espèce du semnopithèque malais (Presbytis femoralis)[2].
Presbytis chrysomelas est une espèce endémique de Bornéo et ne se rencontre donc que sur cette île, où les populations sont réparties entre des petites zones situées en Indonésie, Malaisie et Brunei, en Asie du Sud-Est[3].
Selon Mammal Species of the World (version 3, 2005) (17 mars 2011)[2] :
Presbytis chrysomelas
Le Semnopithèque chrysomèle (Presbytis chrysomelas) est une espèce qui fait partie des mammifères Primates, de la famille des Cercopithecidae. Ce semnopithèque est un singe de Bornéo dont les populations sont en danger critique de disparition. La classification scientifique étant encore en évolution, certains auteurs considèrent cette espèce comme une simple sous-espèce du semnopithèque malais (Presbytis femoralis).
Surili sarawak (Presbytis chrysomelas) adalah spesies primata dalam famili Cercopithecidae. Hewan ini adalah hewan endemik di Asia tenggara yaitu di pulau Kalimantan, di mana hewan ini tersebar di sebelah utara Sungai Kapuas di Kalimantan, Indonesia, Malaysia negara bagian Sarawak dan Sabah, dan Brunei. Taksonominya kompleks dan diperdebatkan,[1] dan hewan ini telah dianggap sebagai subspesies dari P. femoralis atau P. melalophos. Surili sarawak sebelumnya dianggap hewan yang umum dijumpai, tetapi jumlahnya sudah menurun secara drastis akibat penyiksaan dan pengrusakan habitat, dan pada tahun 2008 hanya diketahui keberadaannya dari lima lokasi dengan populasi gabungan dari 200-500 ekor. Akibatnya, hewan ini diyakini menjadi salah satu primata paling langka di dunia, dan telah dinilai sebagai hewan yang terancam kritis oleh IUCN.
Surili sarawak (Presbytis chrysomelas) adalah spesies primata dalam famili Cercopithecidae. Hewan ini adalah hewan endemik di Asia tenggara yaitu di pulau Kalimantan, di mana hewan ini tersebar di sebelah utara Sungai Kapuas di Kalimantan, Indonesia, Malaysia negara bagian Sarawak dan Sabah, dan Brunei. Taksonominya kompleks dan diperdebatkan, dan hewan ini telah dianggap sebagai subspesies dari P. femoralis atau P. melalophos. Surili sarawak sebelumnya dianggap hewan yang umum dijumpai, tetapi jumlahnya sudah menurun secara drastis akibat penyiksaan dan pengrusakan habitat, dan pada tahun 2008 hanya diketahui keberadaannya dari lima lokasi dengan populasi gabungan dari 200-500 ekor. Akibatnya, hewan ini diyakini menjadi salah satu primata paling langka di dunia, dan telah dinilai sebagai hewan yang terancam kritis oleh IUCN.
Il presbite del Sarawak (Presbytis chrysomelas (Müller, 1838)) è una specie di primate della tribù dei Presbytini.
Come tutti i presbiti, anche il presbite del Sarawak è un primate relativamente piccolo e snello con lunghe zampe posteriori e una lunga coda. Se ne riconoscono due sottospecie, che differiscono tra loro per il colore della pelliccia: P. c. chrysomelas ha una pelliccia nerastra e P. c. cruciger è di colore rossastro o brunastro con macchie nere e biancastre sul muso.
Il presbite del Sarawak è endemico del Borneo. Nonostante il suo nome, non vive solo nello stato malese del Sarawak, ma anche nel Sabah e nel nord-ovest della parte indonesiana dell'isola, il Kalimantan. Il suo habitat è costituito da foreste.
Le sue abitudini sono poco note, ma non dovrebbero discostarsi da quelle degli altri presbiti. Di conseguenza, è una scimmia arboricola e diurna in grado di muoversi abilmente tra i rami. Vive in piccoli gruppi che comprendono un maschio, diverse femmine e la loro prole. La sua dieta consiste in foglie giovani, frutti e altre sostanze vegetali.
La sistematica dei presbiti del Sud-est asiatico non è stata ancora completamente chiarita. Il presbite del Sarawak è stato riconosciuto come specie separata solo nel 2001; in passato veniva classificato come una sottospecie del presbite di Raffles o del presbite di Sumatra. Come è già stato detto, vengono riconosciute due sottospecie:
Entrambe le sottospecie vengono classificate dalla IUCN «in pericolo critico». In particolare, è probabile che la sottospecie P. c. cruciger sia molto rara e sia presente solamente nel parco nazionale di Maludam.
Il presbite del Sarawak (Presbytis chrysomelas (Müller, 1838)) è una specie di primate della tribù dei Presbytini.
De goudkleurige langoer (Presbytis chrysomelas) is een zoogdier uit de familie van de apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Müller in 1838.
De soort komt voor in Brunei, Indonesië en Maleisië.
Bronnen, noten en/of referentiesDe goudkleurige langoer (Presbytis chrysomelas) is een zoogdier uit de familie van de apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Müller in 1838.
Presbytis chrysomelas är en primat i släktet bladapor som förekommer på Borneo.
Arten har flera från varandra skilda populationer i västra delen av Borneo. Möjligen finns arten även i centrala och norra delar. Habitatet utgörs av fuktiga skogar som mangrove och träskmarker. Individerna bildar flockar som har 3 till 7 medlemmar.[1]
Denna bladapa väger 5,5 till 7 kg och kroppslängden (huvud och bål) är cirka 52 cm. Därtill kommer en lång svans. Hos Presbytis chrysomelas förekommer två färgvarianter. Den första är huvudsakligen svart förutom buken och vissa andra delar av undersidan som är grå till vitaktig. Den andra färgvarianten är främst rödbrun och buken har en ljusare färg. Hos båda varianter är underarmar, händer och fötter svarta. Vissa individer har ett vitt skägg (hos båda varianter) och hos ungar kan även andra delar av pälsen vara vita. Den svarta färgen är ett bra kamouflage i skogar med många skuggor. Antagligen imiterar den röda varianten en orangutang.[2]
Liksom andra släktmedlemmar äter Presbytis chrysomelas huvudsakligen unga blad. Dessutom ingår frukter i födan. Hannens typiska läte beskrivs som ke-ke-ke-ke-ke men arten har även andra läten för kommunikationen.[2] Flocken rör sig huvudsakligen horisontal i trädens kronor. En avvikande vertikal rörelse iakttogs bara på morgonen hos flockens alfahanne och enstaka andra dominanta hannar. Gruppens medlemmar vandrar bara 30 till 55 meter per dag.[3]
Det största hotet utgörs av skogens omvandling till oljepalmodlingar. IUCN uppskattar att beståndet minskade med 80 procent under de senaste 30 åren (tre generationer) och listar Presbytis chrysomelas som akut hotad (CR).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Presbytis chrysomelas.
Wikispecies har information om Presbytis chrysomelas.
Presbytis chrysomelas är en primat i släktet bladapor som förekommer på Borneo.
Arten har flera från varandra skilda populationer i västra delen av Borneo. Möjligen finns arten även i centrala och norra delar. Habitatet utgörs av fuktiga skogar som mangrove och träskmarker. Individerna bildar flockar som har 3 till 7 medlemmar.
Denna bladapa väger 5,5 till 7 kg och kroppslängden (huvud och bål) är cirka 52 cm. Därtill kommer en lång svans. Hos Presbytis chrysomelas förekommer två färgvarianter. Den första är huvudsakligen svart förutom buken och vissa andra delar av undersidan som är grå till vitaktig. Den andra färgvarianten är främst rödbrun och buken har en ljusare färg. Hos båda varianter är underarmar, händer och fötter svarta. Vissa individer har ett vitt skägg (hos båda varianter) och hos ungar kan även andra delar av pälsen vara vita. Den svarta färgen är ett bra kamouflage i skogar med många skuggor. Antagligen imiterar den röda varianten en orangutang.
Liksom andra släktmedlemmar äter Presbytis chrysomelas huvudsakligen unga blad. Dessutom ingår frukter i födan. Hannens typiska läte beskrivs som ke-ke-ke-ke-ke men arten har även andra läten för kommunikationen. Flocken rör sig huvudsakligen horisontal i trädens kronor. En avvikande vertikal rörelse iakttogs bara på morgonen hos flockens alfahanne och enstaka andra dominanta hannar. Gruppens medlemmar vandrar bara 30 till 55 meter per dag.
Det största hotet utgörs av skogens omvandling till oljepalmodlingar. IUCN uppskattar att beståndet minskade med 80 procent under de senaste 30 åren (tre generationer) och listar Presbytis chrysomelas som akut hotad (CR).
Це тонкі примати з довгими задніми ногами і довгим хвостом. Є два підвиди, які відрізняються кольором хутра: P. с. chrysomelas має чорнувате хутро і P. с. cruciger червонуваті з чорно-білим малюнком на обличчі.
Країни поширення: Бруней-Даруссалам; Індонезія (Калімантан); Малайзія (Саравак). Цей вид зустрічається в болотних і рівнинних лісах, а також мангрових заростях.
Розмір групи 3-7 особин. Мало що відомо про спосіб життя. Як інші види роду, тварини є денними і деревними. Вони живуть у невеликих групах, які складаються з одного самця, кількох самиць і потомства. Їх раціон складається з молодих листків, плодів та інших частин рослин.
Перетворення середовища проживання є основною загрозою для цього виду. Вид занесений в Додаток II СІТЕС. Більшість популяцій, які ще залишились знаходяться в національних парках.
Presbytis chrysomelas là một loài động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Müller mô tả năm 1838.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Presbytis chrysomelas là một loài động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Müller mô tả năm 1838.
Presbytis chrysomelas (Müller & Schlegel, 1838)
Ареал
Саравакский сурили[1] (лат. Presbytis chrysomelas) — вид приматов из семейства мартышковых.
Это тонкотелые приматы с длинными задними ногами и длинным хвостом. Существует два подвида, отличающихся окраской меха: P. с. chrysomelas имеет черноватый мех и P. с. cruciger красный мех с чёрно-белым рисунком на лице.
Вид распространён в Брунее, Индонезии (Калимантан) и Малайзии (Саравак). Этот вид встречается в болотных и равнинных лесах, а также мангровых зарослях.
Размер группы 3—7 особей. Мало что известно об образе жизни. Как и другие виды рода, животные ведут дневной и древесный образ жизни. Они живут в небольших группах, состоящих из одного самца, нескольких самок и потомства. Их рацион состоит из молодых листьев, плодов и других частей растений.
Преобразование среды является основной угрозой для этого вида. Вид занесён в Приложение II СИТЕС. Большинство популяций, которые ещё остались, находятся в национальных парках.
Саравакский сурили (лат. Presbytis chrysomelas) — вид приматов из семейства мартышковых.
Это тонкотелые приматы с длинными задними ногами и длинным хвостом. Существует два подвида, отличающихся окраской меха: P. с. chrysomelas имеет черноватый мех и P. с. cruciger красный мех с чёрно-белым рисунком на лице.
Вид распространён в Брунее, Индонезии (Калимантан) и Малайзии (Саравак). Этот вид встречается в болотных и равнинных лесах, а также мангровых зарослях.
Размер группы 3—7 особей. Мало что известно об образе жизни. Как и другие виды рода, животные ведут дневной и древесный образ жизни. Они живут в небольших группах, состоящих из одного самца, нескольких самок и потомства. Их рацион состоит из молодых листьев, плодов и других частей растений.
Преобразование среды является основной угрозой для этого вида. Вид занесён в Приложение II СИТЕС. Большинство популяций, которые ещё остались, находятся в национальных парках.
사라왁잎원숭이 또는 사라왁수릴리(Presbytis chrysomelas)는 긴꼬리원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 동남아시아의 보르네오섬이 원산지이며,[1] 인도네시아 칼리만탄의 카푸아스강 북부, 말레이시아의 사바주와 사라왁주 그리고 브루나이에 분포하고 있다. 분류학적으로 복잡하고, 논쟁적이며[3], 띠잎원숭이 (P. femoralis) 또는 수마트라잎원숭이(P. melalophos)의 아종으로 간주되기도 한다.[1] 이전에는 사라와크수릴리가 흔했지만, 사냥과 서식지 감소 때문에 급속히 줄어 들어서, 이제는 겨우 다섯 곳에서만 발견되고 있다.[2] 그렇기 때문에 이제는 세계에서 가장 희귀한 영장류의 하나로 믿어지고 있으며, IUCN에 의해 멸종위급 종으로 분류되고 있다.[2]
사라왁잎원숭이 또는 사라왁수릴리(Presbytis chrysomelas)는 긴꼬리원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 동남아시아의 보르네오섬이 원산지이며, 인도네시아 칼리만탄의 카푸아스강 북부, 말레이시아의 사바주와 사라왁주 그리고 브루나이에 분포하고 있다. 분류학적으로 복잡하고, 논쟁적이며, 띠잎원숭이 (P. femoralis) 또는 수마트라잎원숭이(P. melalophos)의 아종으로 간주되기도 한다. 이전에는 사라와크수릴리가 흔했지만, 사냥과 서식지 감소 때문에 급속히 줄어 들어서, 이제는 겨우 다섯 곳에서만 발견되고 있다. 그렇기 때문에 이제는 세계에서 가장 희귀한 영장류의 하나로 믿어지고 있으며, IUCN에 의해 멸종위급 종으로 분류되고 있다.
