Euforbiàcia (Euphorbiaceae) és una família de plantes amb flor. Conté 240 gèneres i unes 7.000 espècies. El ricí (Ricinus communis) pertany a aquesta família.
Morfologia
La família de les euforbiàcies comprèn des de plantes llenyoses (arbres o arbusts) fins a plantes herbàcies amb fulles normals, però també n'hi ha que són plantes suculentes d'aspecte cactiforme. A les nostres contrades, és arbustiva la lleterassa o mula (Euphorbia dendroides). Les plantes del gènere eufòrbia són monoiques i les del gènere Mercurialis dioiques.
![src=]()
L'estructura de la flor de les euforbiàcies es coneix com a
ciati.
Euphorbia pubentissima
A causa de la gran diversitat d'aquesta família, resulta difícil trobar caràcters comuns en tots els seus membres. Potser l'únic que tenen totes en comú són les flors, unisexuals i solitàries, de vegades agrupades en inflorescències complexes.
La floració és normalment monoica amb simetria radial. L'estructura de la flor, en el gènere eufòrbia, molt particular, es diu ciati (llatí: Cyathium). El ciati té normalment 5 (rarament quatre) bractèoles (bràctees petites). Normalment hi ha 5 (però també qualsevol nombre entre 1 i 10) nectaris o glàndules productores de nèctar. Els estams també venen normalment en nombre d'1 a 10 i al mig hi ha un ovari hipogini.
Les fulles es troben normalment en disposició alternada i amb estípules. Normalment les fulles són simples, però si no ho són no són mai pinnades, sinó palmades.
Els fruits venen en càpsules trícoques (amb tres parets), que es desprenen d'una columna central i llancen les granes.[1]
Distribució
Les plantes euforbiàcies es troben en la major part del món, amb especial rellevància a les regions tropicals i temperades. Manquen a les regions àrtiques. Als Països Catalans, hi ha gairebé 50 espècies d'euforbiàcies autòctones, distribuïdes en els gèneres eufòrbia Mercurialis, Chrozophora i Andrachne. Algunes euforbiàcies són endèmiques de les Illes Balears, com la lleteresa de roca (Euphorbia squamigera, subsp. margalidiana), Euphorbia maresii i Euphorbia myrsinites, subsp. litardierei.
El ricí (Ricinus communis) s'ha naturalitzat a les parts més càlides del País Valencià, a on es comporta sovint com a planta anual perquè no suporta els hiverns massa freds.
Usos
![src=]()
Moltes euforbiàcies tenen valor com a plantes ornamentals, car són decoratives i poc exigents
Hi ha euforbiàcies amb gran importància econòmica, com l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis), del qual s'extreu quasi tot el cautxú natural del món. Els tubercles de la mandioca o iuca (Manihot esculenta) donen la tapioca, aliment bàsic en molts països tropicals. En els temps medievals, s'extreien colorants porpres i blaus per a il·luminar manuscrits a partir del tornassol (Chrozophora tinctoria).[2]
Algunes euforbiàcies tenen les fulles de color, per la qual cosa es valoren com a plantes decoratives. Entre aquestes, cal mencionar la flor de Pasqua (Euphorbia pulcherrima) i la lleteresa blanca (Euphorbia marginata).
La planta suculenta Euphorbia trigona és molt apreciada en jardineria, així com el cròton (Codiaeum variegatum) i la cua de gat (Acalypha hispida).
Origen del nom
![src=]()
Tija de lleteresa vessant "llet"
Carl von Linné va assignar el nom de la família de plantes euforbiàcia en honor d'Euphorbus, practicant d'herboristeria grec, que medicava el rei Juba II de Numídia (52-50 aC - 23).[3]
Moltes plantes diferents del gènere eufòrbia produeixen una resina blanca o làtex, conegut vulgarment com a llet, d'ací llurs noms comuns lleteresa, lletera o lleterola en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina, que és tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.[4]
La "llet" d'algunes espècies tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contra les berrugues i durícies, aplicada directament amb cura.
En altres espècies, es fa servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. L'Euphorbia pekinensis (xinès: 戟; pinyin: dàjǐ), molt apreciada per la seva arrel, és una de les 50 herbes fonamentals de la medicina tradicional xinesa.
Un fet sorprenent és que, tot i que són altament tòxiques, les fulles de moltes espècies d'eufòrbia constitueixen l'aliment principal d'alguns insectes. Entre aquests, cal esmentar l'eruga del borinot de les lletereses (Hyles euphorbiae i Hyles tithymali). L'elevada toxicitat de les lletereses no afecta les erugues d'aquests borinots.
Hàbitat
Les euforbiàcies viuen generalment en erms, camps assolellats i a la vora dels camins. Algunes espècies són plantes molt resistents que es troben també en zones semiàrides i àrides. La lleteresa de platja viu a les dunes del litoral i resisteix la sal i la sequera. Hi ha euforbiàcies que viuen fins i tot als deserts.
Mentre que certes espècies d'aquestes plantes són molt comunes, d'altres són rares. Algunes com la lleteresa de Santa Helena (Acalypha rubrinervis), que vivia a les muntanyes d'aquesta illa, es va extingir al segle XIX per l'acció de les cabres.
Taxonomia
![src=]()
El tornassol, gira-sol o mira-sol
(Chrozophora tinctoria)
![src=]()
El melcoratge, morquerol o murcarola
(Mercurialis annua)
![src=]()
El cròton, planta de jardí amb moltes varietats.
![src=]()
La planta decorativa "cua de gat"
(Acalypha hispida)
Segons National Center for Biotechnology Information:
Espècies destacades
Les euforbiàcies es coneixen generalment amb el nom de lletereses, o una de les seves variants, en català. Molts noms de diferents espècies se superposen en la nomenclatura popular segons la zona o el poble. També s'anomenen sovint com eufòrbia si hom no coneix el nom vulgar:[5]
-
Acalypha hispida - cua de gat
-
Acalypha rubrinervis - lleteresa de Santa Helena
-
Aleurites moluccana - arbre del gresol
-
Chamaesyce canescens - lleterola prostrada
-
Chrozophora tinctoria - tornassol
-
Codiaeum variegatum - cròton
-
Euphorbia actinoclada (Kenya)
-
Euphorbia albomarginata (sud-oest dels Estats Units)
-
Euphorbia amygdaloides - lleteresa de bosc
-
Euphorbia ammak (Aràbia)
-
Euphorbia antisyphilitica - "candeleta" (Mèxic)
-
Euphorbia aphylla - tolda, "tabaiba salvatge" (Canàries)
-
Euphorbia attastoma (Brasil)
-
Euphorbia atropurpurea - lleteresa porpra, "tabaiba majorera" (Canàries)
-
Euphorbia balsamifera - "tabaiba dolça" (Canàries)
-
Euphorbia biumbellata - lleteresa biumbel·lada, mal d'ulls
-
Euphorbia bulbispina (Madagascar)
-
Euphorbia canariensis - lleteresa de les Canàries, "cardón" o "cardones" (Canàries)
-
Euphorbia cap-saintemariensis (Madagascar)
-
Euphorbia candelabrum - lleteresa arbòria africana, qwolqwal (Sud-àfrica, Namibia)
-
Euphorbia celastroides (Hawaii)
-
Euphorbia characias - lleteresa vera, lleteresa xera, lleteresa gran, lletera visquera, lleteresa vesquera, lletrera de visc, herba del frare, bambollera, bofeguera, escampador, lletrera de muntanya, lletrera mascle, xurrera
-
Euphorbia clava (Sud-àfrica)
-
Euphorbia confinalis (Zimbabwe)
-
Euphorbia cotinifolia (parts de l'Amèrica central i del Sud)
-
Euphorbia cremersii (Madagascar)
-
Euphorbia cylindrifolia (Madagascar)
-
Euphorbia cyparissias - lleteresa de fulla estreta, herba de les patarrugues, herba dolenta
-
Euphorbia decaryi (Madagascar)
-
Euphorbia decidua (Zimbabwe, Zàmbia, Malawi i Congo)
-
Euphorbia dendroides - lleterassa, mula, lletrera mula, lleteresa arbòria, lletrera arbustiva
-
Euphorbia dregeana (Sud-àfrica)
-
Euphorbia dulcis - lleteresa dolça
-
Euphorbia elastica (Mèxic)
-
Euphorbia epithymoides - lleteresa multicolor
-
Euphorbia esula - lleteresa de séquia, lletrera de séquia
-
Euphorbia exigua - lleterola menuda, lleteresa nana
-
Euphorbia falcata - lleterola de camp
-
Euphorbia flanaganii - cap de la Medusa (Sud-àfrica)
-
Euphorbia flavicoma - lleteresa berrugosa, lleteresa de Mariola, lletera terrera
-
Euphorbia franckiana (Sud-àfrica, Namíbia)
-
Euphorbia glauca (Nova Zelanda)
-
Euphorbia helioscopia - lleterola d'hort, lletera, lleterola, mal d'ulls, lleteroleta, pixaconills, marcoset
-
Euphorbia heterophylla - "flor caiguda sobre les fulles", "fulla pintada" (Mèxic)
-
Euphorbia hirsuta - lleteresa pubescent, lleteresa hirsuta, lletrera d'aigua
-
Euphorbia hirta - (Amèrica central)
-
Euphorbia hyberna - llet de bruixa, lleteresa hibèrnica, lletera gran
-
Euphorbia isatidifolia - lletera terrera, lleteresa de nap, bambollera groga
-
Euphorbia labatii (Madagascar)
-
Euphorbia lactea - lleteresa ventall
-
Euphorbia lathyris - cagamuja, cagamuixa, cagamoix
-
Euphorbia leuconeura (Madagascar)
-
Euphorbia lophogona (Madagascar)
-
Euphorbia maculata - lleteresa tacada, lletera tacada
-
Euphorbia maresii - lleteresa de penyal
-
Euphorbia marginata - lleteresa blanca
-
Euphorbia maritae (Àfrica oriental)
-
Euphorbia meloformis "planta meló" (Sud-àfrica)
-
Euphorbia milii - espina de Crist, corona de Crist, sang de Crist, espines del bon Jesús, lletrera espinosa (Madagascar)
-
Euphorbia moratii (Madagascar)
-
Euphorbia myrsinites - lleteresa de pedruscall
-
Euphorbia nevadensis - lleteresa d'Aragó
-
Euphorbia nicaeensis - lleterola de bosc, llerca, lleterot, llet de bruixa, herba de les berrugues, lleteresa nicenca
-
Euphorbia nutans - (est dels Estats Units, parts de Sud-amèrica)
-
Euphorbia obesa (Sud-àfrica)
-
Euphorbia obtusifolia - "tabaiba" (Canàries)
-
Euphorbia palustris - lleteresa d'aiguamoll, lleteresa palustre
-
Euphorbia paralias - lleteresa de platja, lleteresa marina, lleteresa de sorral, lleteresa de les dunes
-
Euphorbia pekinensis - lleteresa pequinesa (Xina)
-
Euphorbia peplis - lleteresa de les dunes, lleteresa morada
-
Euphorbia peplus - lleteresa rodona, lleteresa d'hort
-
Euphorbia pithyusa - lleteresa de les Pitiüses, lleteresa imbricada
-
Euphorbia plagiantha (Madagascar)
-
Euphorbia platyphyllos - lleteresa de fulla plana
-
Euphorbia portlandica (Illes Britàniques)
-
Euphorbia prostrata - lleteresa prostrada
-
Euphorbia pterococca - lleteresa balear
-
Euphorbia pulcherrima - flor de Nadal, flor de Pasqua, ponsètia, poinsettia
-
Euphorbia regisjubae - "tabaiba mora" (Canàries)
-
Euphorbia resinifera - lleteresa columnar (Marroc, Canàries)
-
Euphorbia rivae (Àfrica oriental)
-
Euphorbia segetalis - lleteresa de camp, croca
-
Euphorbia seguieriana - lleteresa dels codolars, lleteresa estepària
-
Euphorbia serpens - lleteresa jacent, lleterola repent
-
Euphorbia serrata – lleteresa serrada, lletera, lleterola, cagamoix, cagamuixa, herba de cuca, escurripa, cataprusa, catapúcia, catapúcia de Montserrat, herba
-
Euphorbia socotrana – lleteresa de Socotra (Iemen)
-
Euphorbia spinosa - lleteresa espinosa (etimologia: «spinosa» per les tiges mortes que perduren i esdevenen espinoses}
-
Euphorbia squamigera - lleteresa de roca, lletrera de penyal, lletera del Marquesat
-
Euphorbia stenoclada (Madagascar)
-
Euphorbia sulcata - lleteresa roja, lleterola solcada
-
Euphorbia susannae (Sud-àfrica)
-
Euphorbia terracina - lleterassa, lleteresa de sorra, lletrera d'arena
-
Euphorbia tirucalli - lleteresa índia (Índia)
-
Euphorbia tithymaloides - "cactus del diable", cimora misha (Perú)
-
Euphorbia trigona - lleteresa trigonal (zones tropicals d'Àsia i Àfrica)
-
Euphorbia villosa - lleteresa pilosa
-
Euphorbia virosa (Sud-àfrica, Namibia i Angola)
-
Hevea brasiliensis - arbre del cautxú
-
Jatropha curcas - pinyó de l'Índia
-
Manihot esculenta - tapioca, mandioca, iuca, cassava
-
Mercurialis annua - malcoratge, melcoratge, morquerol, moeteral, murcarol, murcarola, matroratge
-
Ricinus communis - ricí
-
Sebastiania pavoniana - "mongeta saltadora"
Referències
Enllaços externs
![src=]()
A
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Euforbiàcies 
