Lasiurus intermedius gets its name from its yellow-orange to yellow-brown fur. It has long, silky fur only on the anterior half of its dorsal surface. The body is ventrally compressed and it has a short neck. The underside and its thin, wing membrane (patagium) are nearly naked. It has elongated hands, each with a thumb and four fingers. These elongated metacarpal and phalanges bones help to spread and control the wings. The hip joint in rotated 90 degrees--the legs project sideways and the knees are almost backwards. This formation is thought to assist the bats when alighting upside down and hanging by their toes. The length of the maxillary toothrow is usually more than 6.0 mm. The females are larger than the males (a sexually dimorphic species). The average total length of the Northern Yellow Bat is approximately 118-129 mm.
(Allen, 1997; GA Museum of Natural History, 1999; Simmons, 1999; Taylor).
Range mass: 17 to 22 g.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Lasiurus intermedius primarily roosts in Spanish moss, Tillandsia usneoides, but it also uses trees--often dead palm fronds. It generally inhabits hardwood and pine forests in permanent water, but is also found in pine groves. One oak tree with Spanish moss may harbor several bats. (GA Museum of Natural History, 1999; Organization for Bat Conservation).
Terrestrial Biomes: forest
Lasiurus intermedius is found only in the United States of America, with a range spanning along the southern coastal plains of the Atlantic and the Gulf of Mexico. The Northern Yellow Bat is found from Virginia down to Florida and to the Southern tip of Texas, as far inland as Austin. (GA Museum of Natural History, 1999).
Biogeographic Regions: nearctic (Native )
Lasiurus intermedius is a nocturnal insectivore that locates its prey through echolocation. Specifically, the Northern Yellow Bat preys upon leafhoppers, dragonflies, diving beetles, ants, and mosquitoes. It forages over open, grassy areas, such as pastures, lake edges, golf courses, and forest edges. (Allen, 1997).
Lasiurus intermedius provides a significantly greater benefit to humans than it does harm. By eating a large amount of insects, particularly mosquitoes, the bats eliminate potentially detrimental elements: insect consumption can reduce agricultural output, and insects (in particular, mosquitoes) can carry dangerous, and even fatal, diseases. (Taylor).
Bats, in general, have been known to roost in accessible attics or roofs. This can lead to an inconvenient economic "burden" that is limited to barring the entrance to the roosting site. Lasiurus intermedius , however, does not generally roost outside of a tree or a clump of Spanish moss.
Lasiurus intermedius is sometimes referred to by several different common names. These names include: Northern Yellow Bat, Eastern Yellow Bat, and Florida Yellow Bat.
Perception Channels: tactile ; chemical
Lasiurus intermedius is generally considered to be a rare bat, although it is common across the state of Florida. Its major population threat comes from the destruction of their habitats (forest trees, palms, etc.) by humans. (Department of Wildlife Ecology and Conservation, 1997).
Temperate North American bats are now threatened by a fungal disease called “white-nose syndrome.” This disease has devastated eastern North American bat populations at hibernation sites since 2007. The fungus, Geomyces destructans, grows best in cold, humid conditions that are typical of many bat hibernacula. The fungus grows on, and in some cases invades, the bodies of hibernating bats and seems to result in disturbance from hibernation, causing a debilitating loss of important metabolic resources and mass deaths. Mortality rates at some hibernation sites have been as high as 90%. While there are currently no reports of Lasiurus intermedius mortalities as a result of white-nose syndrome, the disease continues to expand its range in North America.
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Lasiurus intermedius breeds in late fall; however, fertilization and embryo development do not occur until the following spring (specifically referred to as "delayed fertilization"). The females generally carry 3-4 embryos, but only 2-3 young are born. Birth occurs in late May/early June. The young are born naked and helpless with small and undeveloped wings, but they mature and grow rapidly and are generally able to take to flight by late June of the year they are born. The complete extent of the mating season and its reproduction is not fully understood. The females do not take the young out on nocturnal flights but may transport them if the daytime roosts are disturbed. (Allen, 1997; GA Museum of Natural History, 1999; UC Berkeley, 1995).
Range number of offspring: 1 to 4.
Key Reproductive Features: seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
Lasiurus insularis és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i els Estats Units. Els seus hàbitats naturals són els boscos de coníferes i frondoses, així com els matollars secs. No hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]
Lasiurus insularis és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i els Estats Units. Els seus hàbitats naturals són els boscos de coníferes i frondoses, així com els matollars secs. No hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.
Die Nördliche Haarschwanzfledermaus (Lasiurus intermedius) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), die in Nord- und Zentralamerika beheimatet ist.
DieNördliche Haarschwanzfledermaus unterscheidet sich von der sympatrisch vorkommenden Schwesterart Lasiurus ega durch ihre größere Größe. Lasiurus intermedius hat eine durchschnittliche Gesamtlänge von 126,8 mm und eine Unterarmlänge von 48,1 mm. Das Fell ist gelb-orange bis hellbraun und mit einer Länge von bis zu 12 mm länger als das der Roten Fledermaus (Lasiurus borealis) oder der Eisgrauen Fledermaus (Lasiurus cinereus). Die Flughaut, Gesicht und Ohren sind braun.
Die Nördliche Haarschwanzfledermaus ist wie die meisten Fledermäuse nachtaktiv und ernährt sich von Insekten. Sie gilt als Einzelgänger. Die Weibchen bringen zwischen Mai und Juni jeweils 2–4 Jungtiere zur Welt. Über die Lebensweise ist relativ wenig bekannt, außer dass die Art an bewaldete Gebiete gebunden scheint. Lasiurus intermedius ist wahrscheinlich wie die meisten Roten Fledermäuse in den gemäßigten Breiten eine migrierende Fledermausart, die im Herbst in wärmere Regionen zieht, jedoch optional auch im ursprünglichen Gebiet Winterschlaf halten kann.
Die Nördliche Haarschwanzfledermaus kommt von den südöstlichen Vereinigten Staaten bis Honduras und mit Einzelnachweisen in Costa Rica vor. Die IUCN schätzt die Art dank ihrer weiten Verbreitung und ihres Vorkommens in geschützten Gebieten als ungefährdet ein[1].
Die Nördliche Haarschwanzfledermaus (Lasiurus intermedius) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), die in Nord- und Zentralamerika beheimatet ist.
The northern yellow bat (Dasypterus intermedius) is a non-migratory bat in the family Vespertilionidae, typically active year-round except during abnormally frigid winter weather, during which they will induce torpor.
The northern yellow bat is larger than the southern yellow bat, and has an average body length of 14 cm, weight of 14-31 g, and a wing span of 35–41 cm. Its body fur ranges in color from yellow-orange to gray-brown, and is dark tipped. Wing membranes are generally darker than the body, and forearms are light. Unusually for lasiurine bats, only the front half of the tail membrane is furred, and this species also lacks white markings on the shoulders and wrists.[2]
Primarily found along the coastal regions of the southeastern United States and eastern Texas, Cuba, coastal Mexico, and Central American countries of Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, and Honduras. This is the most abundant bat species in some regions of Florida. This species has a few occurrence records from Virginia, North Carolina, and Pennsylvania.[2]
This species typically inhabits wooded areas near permanent water sources or coastal habitats with Spanish moss (Tillandsia usneoides) or palm trees.[2] In the southeastern United States, D. intermedius distribution almost always coincides with Spanish moss, which they use for both roost and maternity sites.[3] Bats roost within the Spanish moss itself or beneath the dead hanging fronds of fan palm trees.[2] A single palm tree or live oak tree draped in Spanish moss may be home to several individuals year-round, and multiple pregnant and lactating females may form a maternity colony, despite the solitary nature of most lasiurine bats. One study found bats favored Sand live oaks (Quercus geminata) with an average roost height of 2.23 m above the ground and 1.57 m above the nearest vegetation. The average length of a roost was 0.98 m and the average width was 0.44 m. Clumps of Spanish moss used for roosting sites were 2-3 times larger than clumps of unused Spanish moss in the area. All roosts were within 1 m of the sandy road and less than 11 m from a lake. These bats frequently changed their roost site. In August 2003, a male northern yellow bat was found roosting on the underside of a partially dead frond of cabbage palm (Sabal palmetto) along the edge of Lake August on a residential lawn in Florida. The cryptic coloration of this species makes it difficult to spot on the brown frond of a palm.[4]
Mating occurs during flight in the fall (and occasionally winter), and although females may have three or four embryos in the spring, typically only twins are born in late May or early June. If their maternity roost is disturbed, mother yellow bats will pick up their pups and carry them to a safer roost. Baby bats become volant (able to fly) between June and August, and will form evening feeding aggregations with adult females while adult males remain solitary.[3]
This species is most commonly seen at dusk, foraging around street lamps or over golf courses. Dasypterus intermedius prefers foraging in open areas, typically 5–7 meters (17–23 feet) above the ground usually in areas with minimal shrubs and scattered clumps of trees, above grassy regions (such as airports, pastures, golf courses, lake edges), and along forest edge. The majority of their diet is composed of true bugs, flies, mosquitoes, beetles,[3] leafhoppers, flying ants, and on rare occasions, damselflies and dragonflies.[2]
Removal of Spanish moss and old palm fronds, which are necessary for this species to roost and reproduce in, has reduced their reproductive rate. This species is also threatened by residential mosquito spraying.[2]
This species is not affected by white-nose syndrome, although the causative fungal agent, Pseudogymnoascus destructans has recently been found within their range.
The northern yellow bat (Dasypterus intermedius) is a non-migratory bat in the family Vespertilionidae, typically active year-round except during abnormally frigid winter weather, during which they will induce torpor.
Dasypterus intermedius[1] es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Se encuentra en Belice, Cuba, El Salvador, Guatemala, Honduras, México y Estados Unidos.
Dasypterus intermedius es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Lasiurus intermedius Lasiurus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Lasiurus intermedius Lasiurus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Dasypterus intermedius est une espèce de chauves-souris nord-américaine de la famille des Vespertilionidae.
Dasypterus intermedius est plus grande que Dasypterus ega et a une longueur corporelle moyenne de 14 cm, un poids de 14 à 31 g et une envergure de 35 à 41 cm. Sa fourrure corporelle varie de l'orange jaune au gris-brun, et est à pointe sombre. Les membranes des ailes sont généralement plus foncées que le corps et les avant-bras sont légers. Exceptionnellement pour les Lasiurini, seule la moitié avant de la membrane de la queue a de la fourrure, et cette espèce manque également de marques blanches sur les épaules et les poignets.
On trouve principalement Dasypterus intermedius le long des régions côtières du sud-est des États-Unis, de Cuba, du Mexique et des pays d'Amérique centrale du Belize, du Costa Rica, du Salvador, du Guatemala et du Honduras. Il s'agit de l'espèce de chauve-souris la plus abondante dans certaines régions de la Floride. Cette espèce a quelques mentions d'occurrence en Virginie, en Caroline du Nord et en Pennsylvanie.
Cette espèce habite généralement les zones boisées à proximité de sources d'eau permanentes ou d'habitats côtiers avec de la mousse espagnole ou des palmiers. Dans le sud-est des États-Unis, la répartition coïncide presque toujours avec la mousse espagnole, qu'ils utilisent comme lieux de repos et de maternité[1]. Les chauves-souris se perchent dans la mousse espagnole elle-même ou sous les frondes mortes suspendues des palmiers. Un seul palmier ou chêne vivant drapé de mousse espagnole peut héberger plusieurs individus toute l'année, et plusieurs femelles gravides et allaitantes peuvent former une colonie de maternité, malgré le caractère solitaire de la plupart des Lasiurini. Une étude révèle que les chauves-souris préfèrent les Quercus geminata (en) avec une hauteur de perchoir moyenne de 2,23 m au-dessus du sol et de 1,57 m au-dessus de la végétation la plus proche. La longueur moyenne d'un perchoir était de 0,98 m et sa largeur moyenne de 0,44 m. Les touffes de mousse espagnole utilisées pour les sites de repos sont 2 à 3 fois plus grandes que les touffes de mousse espagnole non utilisées dans la région. Tous les gîtes se trouvent à moins de 1 m de la route sablonneuse et à moins de 11 m d'un lac. Ces chauves-souris changent fréquemment de site de repos. En août 2003, une Dasypterus intermedius mâle est retrouvée perchée sous un Sabal palmetto partiellement mort le long du Lake August (en) dans une pelouse résidentielle en Floride. La coloration cryptique de cette espèce le rend difficile à repérer sous un palmier.
L'accouplement a lieu pendant le vol à l'automne (et parfois en hiver), et bien que les femelles puissent avoir trois ou quatre embryons au printemps, seuls des jumeaux naissent généralement fin mai ou début juin. Si leur perchoir de maternité est perturbé, les mères ramasseront leurs petits et les porteront vers un perchoir plus sûr. Les chauves-souris deviennent capables de voler entre juin et août, et formeront des agrégations d'alimentation du soir avec les femelles adultes tandis que les mâles adultes resteront solitaires[1].
Cette espèce est le plus souvent observée au crépuscule, se nourrissant autour des lampadaires ou sur les terrains de golf. Dasypterus intermedius préfère se nourrir dans des zones ouvertes, généralement à 5 à 7 m au-dessus du sol, généralement dans des zones avec un minimum d'arbustes et des touffes d'arbres épars, au-dessus des régions herbeuses (comme les aéroports, les pâturages, les terrains de golf, les bords des lacs) et en bordure de forêt. La majorité de son alimentation est composée d'hémiptères, de diptères, de moustiques, de coléoptères, de cicadelles, de fourmis ailées et, à de rares occasions, de demoiselles et de libellules.
L'élimination de la mousse espagnole et des feuilles mortes sur les palmiers, qui sont nécessaires pour que cette espèce se perche et se reproduise, réduit son taux de reproduction. Cette espèce est également menacée par la pulvérisation résidentielle de produits antimoustiques.
Cette espèce n'est pas affectée par le syndrome du nez blanc, bien que l'agent fongique responsable, Pseudogymnoascus destructans, ait récemment été trouvé dans son aire de répartition.
Dasypterus intermedius est une espèce de chauves-souris nord-américaine de la famille des Vespertilionidae.
Lasiurus intermedius (H. Allen, 1862) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso nell'America settentrionale e centrale.[1][2]
Pipistrello di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 60 e 89 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 48 e 58 mm, la lunghezza della coda tra 47 e 64 mm, la lunghezza del piede tra 11 e 13 mm, la lunghezza delle orecchie tra 17 e 20 mm e un peso fino a 28 g.[3]
La pelliccia è lunga e setosa. Il colore generale del corpo è bruno-giallastro, talvolta con dei riflessi nerastri o grigio-giallastri. Il muso è appuntito e largo, dovuto alla presenza di due masse ghiandolari sui lati. Le orecchie sono lunghe, triangolari e con l'estremità appuntita. Il trago è corto, stretto, con l'estremità arrotondata e curvato in avanti. Le membrane alari sono brunastre e attaccate posteriormente alla base delle dita dei piedi. La punta della lunga coda si estende leggermente oltre l'ampio uropatagio, il quale è densamente ricoperto di lunghi peli dello stesso colore del dorso. Il calcar è lungo e leggermente carenato. Il cariotipo è 2n=26 FNa=42.
Si rifugia solitariamente tra la Tillandsia usneoides, sotto foglie morte di palme o stocchi di Mais secco. Forma vivai.
Si nutre di insetti e solitamente cattura le prede a 3-4 metri dal suolo sopra distese erbose formando gruppi fino a 100 esemplari.
Danno alla luce 2-4 piccoli una volta l'anno tra maggio e giugno.
Questa specie è diffusa dallo stato messicano di Sinaloa fino all'Honduras e dal Texas, attraverso la Florida, fino al New Jersey. Una popolazione isolata è presente in Costa Rica.
Vive nelle foreste di latifoglie, conifere e boscaglie spinose fino a 1.600 metri di altitudine.
Sono state riconosciute 2 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa e la presenza in diverse aree protette, classifica L.intermedius come specie a rischio minimo (LC).[1]
Lasiurus intermedius (H. Allen, 1862) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso nell'America settentrionale e centrale.
Lasiurus intermedius is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door H. Allen in 1862.
De soort komt voor in Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mexico en de Verenigde Staten.
Bronnen, noten en/of referentiesLasiurus intermedius is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door H. Allen in 1862.
Lasiurus intermedius é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Pode ser encontrada no Belize, Cuba, El Salvador, Guatemala, Honduras, México e Estados Unidos da América.
Lasiurus intermedius é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Pode ser encontrada no Belize, Cuba, El Salvador, Guatemala, Honduras, México e Estados Unidos da América.
Lasiurus intermedius[2][3][4][5][6] är en fladdermusart som beskrevs av Harrison Allen 1862. Lasiurus intermedius ingår i släktet Lasiurus och familjen läderlappar.[7][8] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[7] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.[4]
Arten blir 12 till 13 cm lång (inklusive svans) och väger 17 till 22 g. Hanar är vanligen mindre än honor. Pälsen är på ovansidan gulbrun till gulorange. Undersidan och flygmembranen är bara glest täckt med hår.[9]
Denna fladdermus förekommer i östra Nordamerika och i Centralamerika. Utbredningsområdet sträcker sig från New Jersey (USA) över Florida, Texas och Mexiko till Honduras. Enstaka fynd finns från Costa Rica. Arten lever i låglandet och i bergstrakter upp till 1600 meter över havet. Habitatet utgörs av blandskogar och av buskskogar.[1]
Individerna vilar på spansk mossa som är fäst på ett träd, på palmblad och på andra växtdelar. I motsats till andra arter av samma släkte förekommer ofta mindre flockar och före ungarnas födelse bildar honor kolonier. I norra delar av utbredningsområdet föds i maj eller juni 2 till 4 ungar. Jakten på insekter sker cirka 3 till 4 meter över marken i öppna landskap.[1] Vanliga byten är skalbaggar, myggor, flygande myror, dvärgstritar och trollsländor. Fladdermusen jagas själv av tornugglan. Lasiurus intermedius är aktiv över hela året. Bara under särskild kalla nätter kan den falla i ett stelt tillstånd (torpor). Ungar föds nakna och de är i början mycket osjälvständig. Redan i slutet av juni eller i början av juli kan de flyga. Ungarna stannar vanligen vid viloplatsen när modern jagar.[9]
Wikispecies har information om Lasiurus intermedius.
Lasiurus intermedius är en fladdermusart som beskrevs av Harrison Allen 1862. Lasiurus intermedius ingår i släktet Lasiurus och familjen läderlappar. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.
Arten blir 12 till 13 cm lång (inklusive svans) och väger 17 till 22 g. Hanar är vanligen mindre än honor. Pälsen är på ovansidan gulbrun till gulorange. Undersidan och flygmembranen är bara glest täckt med hår.
Denna fladdermus förekommer i östra Nordamerika och i Centralamerika. Utbredningsområdet sträcker sig från New Jersey (USA) över Florida, Texas och Mexiko till Honduras. Enstaka fynd finns från Costa Rica. Arten lever i låglandet och i bergstrakter upp till 1600 meter över havet. Habitatet utgörs av blandskogar och av buskskogar.
Individerna vilar på spansk mossa som är fäst på ett träd, på palmblad och på andra växtdelar. I motsats till andra arter av samma släkte förekommer ofta mindre flockar och före ungarnas födelse bildar honor kolonier. I norra delar av utbredningsområdet föds i maj eller juni 2 till 4 ungar. Jakten på insekter sker cirka 3 till 4 meter över marken i öppna landskap. Vanliga byten är skalbaggar, myggor, flygande myror, dvärgstritar och trollsländor. Fladdermusen jagas själv av tornugglan. Lasiurus intermedius är aktiv över hela året. Bara under särskild kalla nätter kan den falla i ett stelt tillstånd (torpor). Ungar föds nakna och de är i början mycket osjälvständig. Redan i slutet av juni eller i början av juli kan de flyga. Ungarna stannar vanligen vid viloplatsen när modern jagar.
Lasiurus intermedius — вид рукокрилих, родини Лиликові.
Країни проживання: Беліз, Коста-Рика, Сальвадор, Гватемала, Гондурас, Мексика, США. Проживає від низовин до 1600 м. Цей вид може бути знайдений в хвойних і широколистяних лісах і сухих чагарниках. Спочиває в іспанському мосі, під опалим листям пальми або сухих стеблах кукурудзи. Цей вид, як видається, більш соціальний, ніж інші Lasiurus і може утворювати дитячі колонії. Як правило харчується на 3—4 м над землею над більш відкритими, трав'янистими областями.
Lasiurus intermedius — вид рукокрилих, родини Лиликові.
Lasiurus intermedius là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được H. Allen mô tả năm 1862.[2]
Phương tiện liên quan tới Lasiurus intermedius tại Wikimedia Commons
Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Lasiurus intermedius là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được H. Allen mô tả năm 1862.
북부노랑박쥐(Lasiurus intermedius)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 무기력 상태에 빠지는 비정상적으로 차가운 겨울 날씨 동안을 제외한 거의 일년 내내 활동한다.
북부노랑박쥐는 남부노랑박쥐보다 크고, 평균 몸길이는 14cm이고 몸무게는 14-31g, 날개폭은 35-41cm이다. 몸의 털 색은 노란 오렌지색부터 회색-갈색을 띠며, 끝은 검다. 일반적으로 날개 비막이 몸보다 진하고 앞팔은 연한 색을 띤다.
