A whitish buff, yellowish, or orange, usually with a blackish wash. Tail membrane is well furred.
Range mass: 10 to 18 g.
Average mass: 12 g.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Bats of the genus Lasiurus generally occur in wooded areas and roost in foliage. Occasionally these bats roost in tree holes or buildings. In the U.S. L. ega is associated with introduced palms, which is thought to be a reason for its recent expansion northward.
Terrestrial Biomes: forest ; rainforest ; scrub forest
Lasiurus ega is widely distributed from Mexico south to Argentina, but the range seems to be extending northward into parts of California, Texas, Arizona and New Mexico.
Biogeographic Regions: nearctic (Native ); neotropical (Native )
L. ega eats primarily insects caught in flight but is also known to alight on vegetation to pick off insects. Feeding flights are 6-15 m. above ground.
May help to control harmful species of insects.
Several cases of rabies have been reported in Lasiurus ega in southen California. In one instance, an individual landed on a human's bare foot and punctured the toe. Before 1979, there were no known instances of this species carrying rabies.
Temperate North American bats are now threatened by a fungal disease called “white-nose syndrome.” This disease has devastated eastern North American bat populations at hibernation sites since 2007. The fungus, Geomyces destructans, grows best in cold, humid conditions that are typical of many bat hibernacula. The fungus grows on, and in some cases invades, the bodies of hibernating bats and seems to result in disturbance from hibernation, causing a debilitating loss of important metabolic resources and mass deaths. Mortality rates at some hibernation sites have been as high as 90%. While there are currently no reports of Lasiurus ega mortalities as a result of white-nose syndrome, the disease continues to expand its range in North America.
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Perception Channels: tactile ; chemical
Normal litter size is 2 or 3 young, although individuals have been known to have single young. Estimated gestation period is 80-90 days. Mating occurs in the late summer or fall with sperm being stored overwinter in the uterus. Ovulation and fertilization occur in the spring with births occurring from late May to early July.
Range number of offspring: 2 to 4.
Range gestation period: 90 to 105 days.
Key Reproductive Features: seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous ; sperm-storing
Lasiurus ega és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a l'Argentina, Belize, Bolívia el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, El Salvador, la Guaiana Francesa, Guatemala, la Guaiana, Hondures, Mèxic, Nicaragua, el Panamà, el Paraguai, el Perú, Surinam, Trinitat i Tobago, els Estats Units i l'Uruguai. Els seus hàbitats naturals són les zones boscoses. Es tracta d'un animal insectívor. No hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]
Lasiurus ega és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a l'Argentina, Belize, Bolívia el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, l'Equador, El Salvador, la Guaiana Francesa, Guatemala, la Guaiana, Hondures, Mèxic, Nicaragua, el Panamà, el Paraguai, el Perú, Surinam, Trinitat i Tobago, els Estats Units i l'Uruguai. Els seus hàbitats naturals són les zones boscoses. Es tracta d'un animal insectívor. No hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.
Die Südliche Gelbfledermaus oder Südliche Gelbe Fledermaus (Lasiurus ega) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), die in Südamerika beheimatet ist.
Der Gattungsname Lasiurus ist griechisch und bedeutet „behaarter Schwanz“. Der Artname ega bezieht sich auf eine Region im Amazonas, Brasilien in der der Holotyp gefangen wurde.
Lasiurus ega ist mit einem Gewicht von durchschnittlich 6 g für Männchen und 8 g für Weibchen eine relative kleine Fledermaus. Die Gesamtlänge beträgt 111–132 mm, die Unterarmlänge 42,9–48,9 mm. Der Sexualdimorphismus ist ausgeprägter als bei anderen Glattnasen, wahrscheinlich als eine Anpassung der Weibchen an die für Fledermäuse relativ hohe Anzahl Jungtiere pro Wurf. Die Fellfarbe variiert von gelblich bis orange, wobei der Bauch etwas heller ist als der Rücken. Die Schwanzflughaut ist wie bei allen Vertretern der Gattung der Roten Fledermäuse dicht behaart. Die Ohren sind kurz und rund.
Lasiurus ega ist wie die meisten Fledermäuse nachtaktiv und ernährt sich von Insekten. Tagsüber hängt die Art meist einzeln an der Mittelrispe großer Blätter, häufig auch unter Palmwedeln. Nebst Fächerpalmen nutzt die Art auch gerne Bananenstauden und Mangobäume als Hangplatz. Manchmal findet man auch Tiere in Strohdächern. Man geht davon aus, dass Lasiurus ega wie auch ihre Schwesterarten, die Rote Fledermaus und die Eisgraue Fledermaus, zu den migrierenden Fledermäusen gehören. Dabei wandern nördliche Population im Herbst Richtung Süden, um dort zu überwintern. Manche Tiere bleiben aber auch in nördlichen Regionen und halten dort Winterschlaf.
Die Paarungszeit von Lasiurus ega findet bei Population in Paraguay im Mai statt, wobei die Weibchen die Spermien bis zu drei Monate einlagern. Der Eisprung findet erst im August statt, woraufhin die Eizelle mit den gelagerten Spermien befruchtet wird. Wie bei anderen Vertretern der Gattung der Roten Fledermäuse paaren sich Männchen und Weibchen in den gemäßigten Breiten wahrscheinlich im Herbst, während die Befruchtung der Eizelle im Winter und die Geburt der Jungtiere im Sommer stattfindet. Nach einer Tragezeit von 3–3,5 Monaten bringt das Weibchen 1–4 nackte, blinde Jungen zur Welt. Die Säugezeit beträgt mindestens 60 Tage.
Lasiurus ega kommt vom südlichen Ende Texas bis Zentral-Argentinien vor, wobei sie in der Andenregion und der Sierra Madre in Mexiko fehlt. Die IUCN schätzt die Art dank ihrer weiten Verbreitung und ihres Vorkommens in geschützten Gebieten als ungefährdet ein.[1]
Die Südliche Gelbfledermaus oder Südliche Gelbe Fledermaus (Lasiurus ega) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae), die in Südamerika beheimatet ist.
Der Gattungsname Lasiurus ist griechisch und bedeutet „behaarter Schwanz“. Der Artname ega bezieht sich auf eine Region im Amazonas, Brasilien in der der Holotyp gefangen wurde.
The southern yellow bat (Dasypterus ega) is a species of vesper bat that belongs to suborder microchiroptera (microbat) in the family Vespertilionidae. It is native to South, North and Central America, from the Rio Grande Valley of Texas in the United States to Argentina.
The southern yellow bat is a small bat covered with yellow fur as its name. Generally, females are larger than males. Forearm length of female averages 4% (1.83 mm) greater than that of males.[2]
Southern yellow bats occur in the southwestern United States to northern Argentina and Uruguay, with the most austral record being Buenos Aires province, Argentina, at 40° S.[3] They reside in wooded area such as forest, foliage, and palms.[4] They occasionally occupy other sites that resemble large dead leaves, such as dried corn stalks and thatched roofing [5] This species roosts in trees and vegetation.[6] In Texas, their preferred roosting sites are the frond "skirts" of both wild and ornamental palm trees, such as Sabal mexicana and Washingtonia robusta. These are collections of dead fronds against the trunk and provide a favored dark habitat for the bats. Palms are also home to insects, which the bats eat.[7]
The southern yellow bat is a nocturnal insectivore. They forage for one to two hours after sunset on small to medium-sized flying insects. They usually feed near their roost, and go no farther than necessary for water.
Lasiurus ega copulates before the end of hibernation, but a female L. ega delays its ovulation and stores the sperm for 6 months and fertilizes it later. All reproductive organs involuted following mating in July (early winter) and remained inactive until the following April (autumn).[8] Gestation is continued for 3-3.5 months, and young are born in late. This species is monoestrous.[2]
The southern yellow bat flies far out to sea and seasonally migrates southward from extreme northern portions of its range.[2]
In the northern hemisphere, males of L. ega become scarce between April and June, while females are present year-round, suggesting a migratory strategy.[2] L. ega shows a tendency to migrate toward the Equator, as described for other species of the genus.[2] Southern yellow bats that migrate along coastlines take shortcuts over water. Many North American migrant bats can be found at a distance of several kilometers from their normal destination during fall and spring migrations, probably having been blown there by wind.[9] Both records of L. ega in the Southern Hemisphere indicate movements at the end of summer and beginning of fall, supporting the theory that at least some animals migrate to avoid cold temperatures. With this second sighting, the probability that both records of this species over the South Atlantic were the result of wind has become less likely.[3]
The southern yellow bat (Dasypterus ega) is a species of vesper bat that belongs to suborder microchiroptera (microbat) in the family Vespertilionidae. It is native to South, North and Central America, from the Rio Grande Valley of Texas in the United States to Argentina.
El murciélago amarillo o murciélago leonado (Dasypterus ega)[2] es una especie de murciélago de la familia de los vespertiliónidos. Es nativo de América del Sur, América Central y América del Norte, habitando desde el Valle del río Grande en Texas en los Estados Unidos hasta Argentina. Esta especie se aloja en árboles y vegetación.[3] En Texas, sus sitios de morada preferidos son las "polleras" frondosas de palmeras naturales y ornamentales, tales como Sabal mexicana y Washingtonia robusta. Estos son conjuntos de frondas muertas contra el tronco y proveen un hábitat oscuro que es el preferido por los murciélagos. Las palmeras también alojan insectos, de los cuales se alimentan los murciélagos.[4]
El murciélago amarillo es una especie nocturna, que se alimenta durante una o dos horas luego de la puesta del sol de insectos voladores pequeños y medianos. Por lo general se alimentan en cercanías de su sitio, y se desplazan apenas lo suficiente para conseguir agua.
El murciélago amarillo o murciélago leonado (Dasypterus ega) es una especie de murciélago de la familia de los vespertiliónidos. Es nativo de América del Sur, América Central y América del Norte, habitando desde el Valle del río Grande en Texas en los Estados Unidos hasta Argentina. Esta especie se aloja en árboles y vegetación. En Texas, sus sitios de morada preferidos son las "polleras" frondosas de palmeras naturales y ornamentales, tales como Sabal mexicana y Washingtonia robusta. Estos son conjuntos de frondas muertas contra el tronco y proveen un hábitat oscuro que es el preferido por los murciélagos. Las palmeras también alojan insectos, de los cuales se alimentan los murciélagos.
El murciélago amarillo es una especie nocturna, que se alimenta durante una o dos horas luego de la puesta del sol de insectos voladores pequeños y medianos. Por lo general se alimentan en cercanías de su sitio, y se desplazan apenas lo suficiente para conseguir agua.
Lasiurus ega Lasiurus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Lasiurus ega Lasiurus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Lasiurus ega, de nom commun lasiure jaune[1], est une espèce de chauves-souris américaine de la famille des Vespertilionidae.
L'espèce a une longueur de la tête et du corps entre 62 et 75 mm, une longueur de l'avant-bras entre 43 et 47 mm, une longueur de la queue entre 40 et 53 mm, une longueur du pied entre 8 et 11 mm, une longueur des oreilles entre 14 et 19 mm et un poids allant jusqu'à 15 g. Généralement, les femelles sont plus grandes que les mâles. Le dimorphisme sexuel est plus prononcé que dans les autres vespertilionidés, probablement en raison d'une adaptation des femelles au nombre relativement élevé de juvéniles par portée pour les chauves-souris.
La fourrure est longue, dense, douce et soyeuse. Les parties dorsales sont jaunâtres avec une base brun foncé, tandis que les parties ventrales sont légèrement plus claires. Le museau est pointu et large, en raison de la présence de deux masses glandulaires sur les côtés. Les oreilles sont triangulaires, avec l'extrémité émoussée. Le tragus est court, étroit, avec une extrémité arrondie et courbée vers l'avant. Les membranes des ailes sont noirâtres et attachées postérieurement à la base du gros orteil. La queue est complètement incluse dans la grande membrane interfémorale, qui est à moitié couverte de poils. Le calcar est légèrement caréné. Le caryotype est 2n = 28 FNa = 46.
L'espèce est répandue sur le continent américain depuis l'extrême sud du Texas jusqu'aux côtes orientales et au sud du Mexique et dans toute l'Amérique centrale et du Sud jusqu'au centre-est de l'Argentine. Elle est également présente sur l'île de Trinidad.
Elle vit dans différents types d'habitats, des broussailles du désert aux forêts à feuilles persistantes jusqu'à 1 500 m d'altitude.
Lasiurus ega se réfugie sous les branches des arbres à grandes feuilles comme les palmiers. Elle occupe parfois d'autres sites qui ressemblent à de grandes feuilles mortes, comme des tiges de maïs séchées et des toits de chaume. Elle se perche dans les arbres et la végétation. Au Texas, ses sites de repos préférés sont les palmiers sauvages et ornementaux, tels que Sabal mexicana[2] et Washingtonia robusta. Les palmiers abritent également des insectes, que les chauves-souris mangent
Elle migre pendant les périodes les plus froides dans les régions les plus méridionales de l'aire de répartition. Elle n'entre pas en hibernation, cependant un individu fut observé en état de stupeur diurne. Le pic d'activité prédatrice est concentré dans les 5 premières heures après le coucher du soleil. Elle peut voler en haute mer très loin des côtes, comme le montre le cas d'un spécimen observé par l'équipage d'un brise-glace naviguant le long des côtes sud de l'Argentine à environ 335 km du continent[3].
Lasiurus ega est insectivore, elle se nourrit d'insectes volants, en particulier de coléoptères.
Les femelles donnent naissance à 1 à 4 petits une fois par an de fin novembre à début décembre après une gestation d'environ 3 mois. L'accouplement a lieu en mai suivi d'une rétention des spermatozoïdes jusqu'à l'ovulation qui a lieu à la mi-août. L'allaitement dure deux mois.
5 sous-espèces ont été reconnues[2] :
Lasiurus ega, de nom commun lasiure jaune, est une espèce de chauves-souris américaine de la famille des Vespertilionidae.
Lasiurus ega (Gervais, 1856) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso nel Continente americano.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 62 e 75 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 43 e 47 mm, la lunghezza della coda tra 40 e 53 mm, la lunghezza del piede tra 8 e 11 mm, la lunghezza delle orecchie tra 14 e 19 mm e un peso fino a 15 g.[3]
La pelliccia è lunga, densa, soffice e setosa. Le parti dorsali sono giallastre con la base marrone scura, mentre le parti ventrali sono leggermente più chiare. Il muso è appuntito e largo, dovuto alla presenza di due masse ghiandolari sui lati. Le orecchie sono triangolari, con l'estremità smussata. Il trago è corto, stretto, con l'estremità arrotondata e curvato in avanti. Le membrane alari sono nerastre e attaccate posteriormente alla base dell'alluce. La coda è inclusa completamente nell'ampio uropatagio, il quale è per metà ricoperto di peli. Il calcar è leggermente carenato. Il cariotipo è 2n=28 FNa=46.
Si rifugia sotto le fronde di alberi con grandi foglie come le palme. Effettua migrazioni durante i periodi più freddi nelle regioni più meridionali dell'areale. non entra in ibernazione, tuttavia è stato osservato un individuo in uno stato di torpore diurno. Il picco dell'attività predatoria si concentra nelle prime 5 ore dopo il calare del sole. Può volare in mare aperto molto distante dalle coste, come riscontrato nel caso di un esemplare osservato dall'equipaggio di un rompighiaccio in navigazione lungo le coste argentine meridionali a circa 335 kM dalla terraferma.
Si nutre di insetti, particolarmente coleotteri.
Danno alla luce 1-4 piccoli una volta l'anno dalla fine di novembre agli inizi di dicembre dopo una gestazione di circa 3-3,5 mesi. Gli accoppiamenti avvengono a maggio seguiti da un trattenimento spermatico fino all'ovulazione che avviene a metà agosto. L'allattamento dura per due mesi.
Questa specie è diffusa nel Continente americano dall'estrema parte meridionale del Texas attraverso le coste orientali e la parte meridionale del Messico e tutta l'America centrale e meridionale fino all'Argentina centro-orientale. È presente inoltre sull'isola di Trinidad.
Vive in diversi tipi di habitat, dalle boscaglie desertiche alle foreste sempreverdi fino a 1.500 metri di altitudine.
Sono state riconosciute 5 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica L.ega come specie a rischio minimo (LC).[1]
Lasiurus ega (Gervais, 1856) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso nel Continente americano.
De zuidelijke gele vleermuis (Lasiurus ega) is een vleermuissoort uit Noord-, Centraal- en Zuid-Amerika. Het verspreidingsgebied loopt van Mexico tot Argentinië. Hij eet vooral insecten. Als slaapplaats wordt vaak een boomhol gebruikt. De vrouwtjes krijgen meestal 2 of 3 jongen, soms ook maar één jong. De draagtijd is 80 tot 90 dagen.
Bronnen, noten en/of referentiesLasiurus ega é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Pode ser encontrada na América Central e do Sul.
É um morcego de pequeno porte. Possui pelo amarelo. Geralmente, as fêmeas são maiores do que os machos. O comprimento do antebraço feminino é em média 4% (1,83 mm) maior do que o masculino.[1]
A espécie pode ser encontrada desde o sudoeste dos Estados Unidos ao norte da Argentina e Uruguai, com o registro mais austral sendo a província de Buenos Aires, na Argentina.[2] Habitam áreas arborizadas, como florestas, folhagens e palmeiras.[3] Ocasionalmente, ocupam outros locais que se assemelham a grandes folhas mortas, como talos de milho secos e telhados de palha.[4] Esta espécie empoleira-se em árvores e vegetação.[5] No Texas, seus locais preferidos de dormitório são as "saias" das folhas das palmeiras silvestres e ornamentais. As palmeiras também são o lar de insetos, que os morcegos comem.[6]
Lasiurus ega copula antes do final da hibernação, mas a fêmea retarda sua ovulação e armazena o esperma por 6 meses, fertilizando-o posteriormente. Todos os órgãos reprodutivos involuem após o acasalamento em julho (início do inverno) e permaneceram inativos até abril seguinte (outono).[7] A gestação dura entre três meses e três meses e meio.[1]
É capaz de voar longe no mar e migra sazonalmente para o sul.[1] No hemisfério norte, os machos tornam-se escassos entre abril e junho, enquanto as fêmeas estão presentes o ano todo, sugerindo uma estratégia migratória.[1] Apresenta tendência a migrar em direção ao Equador, conforme descrito para outras espécies do gênero.[1] Também migram ao longo da costa, tomando atalhos sobre a água. Muitos morcegos migrantes norte-americanos podem ser encontrados a uma distância de vários quilômetros de seu destino normal durante as migrações de outono e primavera, provavelmente por causa do vento.[8] Os registros indicam ainda a ocorrência de movimentos no final do verão e início do outono, corroborando a teoria de que pelo menos alguns animais migram para evitar o frio.[2]
Lasiurus ega é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Pode ser encontrada na América Central e do Sul.
Lasiurus ega[2][3][4][5][6] är en fladdermusart som först beskrevs av Paul Gervais 1856. Lasiurus ega ingår i släktet Lasiurus och familjen läderlappar.[7][8] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[7] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan fem underarter.[3]
Arten har ungefär samma utseende som andra medlemmar av släktet Lasiurus. Pälsen är gulvit med inslag av orange, brun och svart. Vikten ligger mellan 10 och 18 g.[9] Lasiurus ega blir med svans 118 till 126 mm lång, svanslängden är 50 till 52 mm och den genomsnittliga vikten är 12,3 g. Den har 45 till 48 mm långa underarmar, cirka 10 mm långa bakfötter och cirka 19 mm långa öron. Flygmembranen har främst en mörk färg med undantag av den del som ligger mellan bakbenen som är ljus.[10]
Denna fladdermus förekommer i södra Texas (USA) och sedan söderut över Centralamerika och norra Sydamerika till norra Argentina. Arten lever i områden med palmer eller med andra träd.[1]
Individerna vilar i bladverket, i trädens håligheter eller i byggnader. Där sover de ensam eller i flockar med upp till 20 medlemmar.[1] Före ungarnas födelse kan honor bilda egna kolonier som är skilda från hanarna. I dessa kolonier kan några hundra individer ingå.[9]
Lasiurus ega jagar olika insekter som den fångar under flyget eller som plockas från växter. I tempererade områden sker parningen under sensommaren. Sedan lagrar honan hanens sädesceller i sina könsorgan fram till nästa vår innan äggen befruktas. Dräktigheten varar 80 till 90 dagar och en kull har 2 till 3 ungar.[9]
Wikispecies har information om Lasiurus ega.
Lasiurus ega är en fladdermusart som först beskrevs av Paul Gervais 1856. Lasiurus ega ingår i släktet Lasiurus och familjen läderlappar. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan fem underarter.
Arten har ungefär samma utseende som andra medlemmar av släktet Lasiurus. Pälsen är gulvit med inslag av orange, brun och svart. Vikten ligger mellan 10 och 18 g. Lasiurus ega blir med svans 118 till 126 mm lång, svanslängden är 50 till 52 mm och den genomsnittliga vikten är 12,3 g. Den har 45 till 48 mm långa underarmar, cirka 10 mm långa bakfötter och cirka 19 mm långa öron. Flygmembranen har främst en mörk färg med undantag av den del som ligger mellan bakbenen som är ljus.
Denna fladdermus förekommer i södra Texas (USA) och sedan söderut över Centralamerika och norra Sydamerika till norra Argentina. Arten lever i områden med palmer eller med andra träd.
Individerna vilar i bladverket, i trädens håligheter eller i byggnader. Där sover de ensam eller i flockar med upp till 20 medlemmar. Före ungarnas födelse kan honor bilda egna kolonier som är skilda från hanarna. I dessa kolonier kan några hundra individer ingå.
Lasiurus ega jagar olika insekter som den fångar under flyget eller som plockas från växter. I tempererade områden sker parningen under sensommaren. Sedan lagrar honan hanens sädesceller i sina könsorgan fram till nästa vår innan äggen befruktas. Dräktigheten varar 80 till 90 dagar och en kull har 2 till 3 ungar.
Країни проживання: Аргентина, Беліз, Болівія, Бразилія, Колумбія, Коста-Рика, Еквадор, Сальвадор, Французька Гвіана, Гватемала, Гаяна, Гондурас, Мексика, Нікарагуа, Панама, Парагвай, Перу, Суринам, Тринідад і Тобаго, Сполучені Штати (Техас), Уругвай.
Довжина голови й тіла: 71-90 мм, довжина хвоста: 46-62 мм, довжина задньої ступні: 9-13 мм, довжина вуха: 15-19 мм, довжина передпліччя 47-57 мм, вага: 12-26 гр.
Це великого розміру кажан. Голова коротка, ніздрі часто далекі один від одного. Вуха товсті, короткі, широкі, округлі. Хвіст довгий, увесь всередині мембрани. Хутро довге, м'яке і щільне. Жовтий колір спини не має матового вигляду. Мембрани довгі, широкі, товсті, заповнюючи весь простір між ногами і густо вкриті волосками в половину або більше від їх довжини.
Зубна формула I 1 C 1 P 2 M 3 I 3 C 1 P 2 M 3Полює на літаючих комах, метеликів. ей вид летить швидко і часто змінює напрямок в нижніх шарах лісу. Діяльність починає за одну і дві години після заходу сонця. Вид самітницький. Ховається в гілках, листі дерев і чагарниках, від одного до п'яти метрів над землею. Рід Lasiurus є одним з небагатьох плідних у кажанів. Самиці можуть народжувати від одного до чотирьох кажанят. Присутній в первинних і вторинних лісах, лісових галявинах, прибережних лісах, луках, посівних площах, відкритих місцевостях і навіть міських умовах, бажано біля річок і водойм.
Lasiurus ega là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Gervais mô tả năm 1856.[2]
Phương tiện liên quan tới Lasiurus ega tại Wikimedia Commons
Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Lasiurus ega là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Gervais mô tả năm 1856.
남부노랑박쥐(Lasiurus ega)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다.[2] 미국 텍사스주의 리오 그란데 밸리부터 아르헨티나까지 남아메리카와 북아메리카 그리고 중앙아메리카의 토착종이다.
작은 박쥐로 몸길이가 62~75mm이고 전완장은 43~47mm, 꼬리 길이는 40~53mm이다. 발 길이는 8~11mm, 귀 길이는 14~19mm, 몸무게는 최대 15g이다.[3] 털은 길고 무성하며 부드럽다. 등 쪽은 누르스름하지만 배 쪽은 약간 밝은 색을 띤다. 주둥이는 뾰족하고 넓다. 귀는 삼각형 형태이고 끝이 뭉특하다. 핵형은 2n=28, FNa=46이다.
야자나무와 같은 큰 잎을 가진 나무 가지 아래에 은신한다. 가장 추운 시기 동안에는 분포 지역의 최남단 지역으로 이동한다. 겨울잠에 들어가지는 않지만 낮 동안에 활동이 느려지는 것이 관찰된 기록이 있다. 해가 진 이후 5시간 이내에 포식 활동의 정점이 집중된다. 육지에서 약 335km 떨어진 아르헨티나 남부 해안을 따라 항해하는 쇄빙선 승무원이 표본 한 점을 관찰한 바가 있기 때문에 해안가에서 아주 멀리 떨어진 공해 상도 비행할 수 있는 것으로 추정된다. 먹이는 곤충 특히 딱정벌레이다. 약 3~3.5개월의 임신 기간 이후 11월말과 12월초 사이에 일년에 한 번 1~4마리의 새끼를 낳는다. 5월에 짝짓기가 이루어지고 8월 중순에 배란이 될 때까지 체내의 정자가 유지된다. 모유 수유는 2개월 동안 지속된다.
미국 텍사스주 남단 지역부터 멕시코 남부와 동부 해안을 거쳐 중앙아메리카 전역과 아르헨티나 중부와 동부까지의 남아메리카 지역까지 아메리카 대륙에 널리 분포한다. 트리니다드 섬에서도 발견된다. 해발 최대 1,500m 이하의 사막 지대부터 관목 지대까지 다양한 서식지에서 서식한다.
5종의 아종이 알려져 있다.[2]
