Les estigonematals (Stigonematales) són un ordre de cianobacteris filamentosos, amb filaments proveïts d'una ramificació veritable i recoberts per una beina aparent formada per diverses capes de mucílag. Presenten hormogonis i la majoria de les espècies també heterocists; rarament hi ha acinets.[1]
La monofília de les estigonematals s'ha posat en dubte en alguns estudis basats en anàlisis d'ADN, que arriben a la conclusió que són un grup polifilètic.[2]
L'ordre Stigonematales inclou les següents famílies:[3]
Les estigonematals (Stigonematales) són un ordre de cianobacteris filamentosos, amb filaments proveïts d'una ramificació veritable i recoberts per una beina aparent formada per diverses capes de mucílag. Presenten hormogonis i la majoria de les espècies també heterocists; rarament hi ha acinets.
La monofília de les estigonematals s'ha posat en dubte en alguns estudis basats en anàlisis d'ADN, que arriben a la conclusió que són un grup polifilètic.
Stigonematales je řád sinic, ke kterému se řadí rody s vláknitými stélkami s pravým větvením. Obvykle tvoří i heterocyty a množí se pomocí hormogonií, tedy úlomky vláken.[1] Vlákna jsou slizovitá (obalená ztlustlými pochvami v několika vrstvách) a obvykle dohněda.[2]
Řadí se k nim například rod Mastigocladus, Hapalosiphon a samozřejmě Stigonema.[2]
Stigonematales je řád sinic, ke kterému se řadí rody s vláknitými stélkami s pravým větvením. Obvykle tvoří i heterocyty a množí se pomocí hormogonií, tedy úlomky vláken. Vlákna jsou slizovitá (obalená ztlustlými pochvami v několika vrstvách) a obvykle dohněda.
Řadí se k nim například rod Mastigocladus, Hapalosiphon a samozřejmě Stigonema.