Les entelegines (Entelegynae) són un subgrup de aranyes araneomorfes, el més gran dels dos grups principals en els que tradicionalment es van dividir les aranyes. Les femelles tenen una placa externa fortament quitinitzada (epigí), i un "flux a través de" sistema de fertilització; els mascles tenen l’òrgan copulador al tars del pedipalp. Els estudis filogenètics moleculars han donat suport el monofiletisme de les aranyes entelegines; mentre, l'altre subgrup tradicional, les haplogines, no són monofilètics.[1] El clade conté tant aranyes cribel·lades com acribel·lades.
Les entelegines és caracteritzen principalment per la naturalesa del sistema genital de les femelles. El sistema ancestral (plesiomòrfic) es troba en aranyes que no són entelegines, on hi ha una única obertura genital externa a l'abdomen femení. Un o més mascles injecten esperma del seu palp copulador en aquesta obertura; l'esperma queda normalment emmagatzemat en una espermateca especial (absent en algunes aranyes, p. ex. Pholcus). Quan els ous són alliberats dels ovaris, l'esperma també és alliberat i la fertilització dels ous succeeix fora del cos de la femella per la mateixa obertura. L'esperma que entra primer probablement pot ser l'últim a fertilitzar els ous.[2][1][3]
En les aranyes entelegines, hi ha tres obertures externes en el cos de la femella. L'esperma és injectat via un o altre de les dues obertures i entra dins l'espermateca. L'alliberament de l'ou i la fertilització esdevé de la mateixa manera tan en les espermateca com en les que no són entelegines. En aquest sistema de "flux", l'esperma que entra primer pot ser el primer a fertilitzar els ous.[2][1][3]
L'any 2016, un gran estudi filogenètic molecular va ser publicat en línia; estava fet sobre 932 espècies d'aranyes, representant a totes les famílies més conegudes. Els resultats van donar suport a la monofília de les entelegines, però va presentar una fotografia una mica complexa de la seva posició dins les Araneomorphae. Les aranyes araneomorfes van ser dividides en dos clades: un que comprenia les famílies filistàtids (Filistatidae) i hipoquílids (Hypochilidae) més la clade Synspermiata; l'altre, compren tres famílies no monofilètiques (austroquílids (Austrochilidae), gradungúlids (Gradungulidae) i leptonètids (Leptonetidae)) més els palpimanoïdeus (Palpimanoidea).[1]
AraneomorphaeSynspermiata (ecribellate haplogynes)
Austrochilidae + Gradungulidae + Leptonetidae (part) (paraphyletic)
Palpimanoidea (paraphyletic in molecular analyses)
Leptonetidae (part)
Entelegynae
La major part dels membres de les haplogines es col·loquen dins el Synspermiata. Filistatidae es col·loca fora de Synspermiata; Leptonetidae, que no és monofilètic, és col·loca en la base de les entelegines.[1]
El cladograma de Wheeler et al. (2017) inclou les següents famílies d'aranyes entelegines. La diferència principal d'anterior propostes, com la de Coddington de 2005,[4] és que els palpimanoïdeus (Palpimanoidea) estan exclosos. Alguns grups dins de famílies entelegines s'han revertit cap a un estat com les haplogines: el gèneres Comaroma, Tangaroa i Waitkera, i alguns membres de la família dels tetragnàtids (Tetragnathidae).[1]
Cap representant de la família dels sinàfrids (Synaphridae) va ser inclòs en l'anàlisi del 2017, però les anàlisis anteriors el van col·locar dins les entelegines.[4]
Les entelegines (Entelegynae) són un subgrup de aranyes araneomorfes, el més gran dels dos grups principals en els que tradicionalment es van dividir les aranyes. Les femelles tenen una placa externa fortament quitinitzada (epigí), i un "flux a través de" sistema de fertilització; els mascles tenen l’òrgan copulador al tars del pedipalp. Els estudis filogenètics moleculars han donat suport el monofiletisme de les aranyes entelegines; mentre, l'altre subgrup tradicional, les haplogines, no són monofilètics. El clade conté tant aranyes cribel·lades com acribel·lades.
Entelegynae adalah subkelompok laba-laba araneomorph. Hampir semua anggota kelompok ini, tidak seperti kebanyakan anggota Haplogynae, memiliki delapan mata, dan betina memiliki piring genital. Namun, beberapa spesies entelegyne tidak memiliki (atau dikurangi) mata, dan laba-laba enam bermata memang terjadi, misalnya dalam genus Lygromma (Prodidomidae, Gnaphosoidea).
Klad ini mencakup laba-laba cribellate dan ecribellate.
Entelegynae adalah subkelompok laba-laba araneomorph. Hampir semua anggota kelompok ini, tidak seperti kebanyakan anggota Haplogynae, memiliki delapan mata, dan betina memiliki piring genital. Namun, beberapa spesies entelegyne tidak memiliki (atau dikurangi) mata, dan laba-laba enam bermata memang terjadi, misalnya dalam genus Lygromma (Prodidomidae, Gnaphosoidea).
Klad ini mencakup laba-laba cribellate dan ecribellate.
Entelegynae sunt series aranearum subordinis Araneomorpharum. Paene omnibus, plurimarum Haplogynarum dissimilibus, sunt octoni oculi, et feminis est lamina genitalis. Sunt autem in serie nonnullae araneae caecae, quibus sunt oculi nulli vel imminuti, et fiunt araneae senis oculis praeditae, exempli gratia in genere Lygrommate (Prodidomidae, Gnaphosoidea). Hic cladus araneas cribellatas et non cribellatas habet.
Vide "Entelegynas" apud Vicispecies. Entelegynae sunt series aranearum subordinis Araneomorpharum. Paene omnibus, plurimarum Haplogynarum dissimilibus, sunt octoni oculi, et feminis est lamina genitalis. Sunt autem in serie nonnullae araneae caecae, quibus sunt oculi nulli vel imminuti, et fiunt araneae senis oculis praeditae, exempli gratia in genere Lygrommate (Prodidomidae, Gnaphosoidea). Hic cladus araneas cribellatas et non cribellatas habet.
Entelegynae er en gruppe av edderkopper som omfatter de fleste av de beskrevne edderkoppartene, over 30 000 beskrevne arter, også de aller fleste av artene som forekommer i Norge. De er regnet som de mest avanserte (avledete) edderkoppene.
Gruppen er karakterisert ved at hunnene har avanserte kjønnsorganer, med et sklerotisert (hardt) epigyn og separate parrings- og eggleggingskanaler. Hannens kjønnsorganer er også avanserte, med velutviklede palpeorganer. Disse edderkoppene har alle åtte øyne, og chelicerer som griper innover. De fleste av artene er små til middelsstore edderkopper, selv om enkelte kan bli nokså store.
Entelegynae er alle rovdyr som lammer byttet med gift, men utover dette viser de svært stor variasjon i levesett. Grovt kan man dele dem inn i arter som spinner fangstnett og sitter og venter på at byttet skal gå i nettet, og arter som jager byttet.
Slektskapsforholdene mellom edderkoppene er – gjengitt i hierarkisk skrivemåte – som følger:
Entelegynae er en gruppe av edderkopper som omfatter de fleste av de beskrevne edderkoppartene, over 30 000 beskrevne arter, også de aller fleste av artene som forekommer i Norge. De er regnet som de mest avanserte (avledete) edderkoppene.
Entelegynae e un subgrup de păianjeni araneomorfi. Aproape toți membrii acestui grup, spre deosebire de cei ai Haplogynae, au 8 ochi, iar femelele au o placă genitală.
Acest articol referitor la subiecte din zoologie este un ciot. Puteți ajuta Wikipedia prin completarea sa.
Entelegynae e un subgrup de păianjeni araneomorfi. Aproape toți membrii acestui grup, spre deosebire de cei ai Haplogynae, au 8 ochi, iar femelele au o placă genitală.
.png){kind=small}
Це незавершена стаття з арахнології.
