Megachile sculpturalis o abella gegant de la resina, és una abella solitària d'origen asiàtica que es va establir a Europa fa una dècada.
Mesura entre 14 i 24 mm. És molt més gran que altres membres de la família Megachilidae, encara que n'existeixen de major grandària. És originària del Japó i la Xina. Ha estat introduïda accidentalment a l'est dels Estats Units i a Ontàrio, Canadà, en temps recents.[1] És considerada una espècie invasora a Europa des de 2009.[2] Des de la seva arribada a Europa fa una dècada, s'han detectat la seva presència en diversos països del centre i de l’est del continent.[3]
Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'ha detectada a Catalunya el 2018. El treball s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. S'ha localitzat aquest insecte en dues cases de Sant Celoni i La Garriga (Vallès Oriental), així com a Olot (Garrotxa).[4] Com que fa el niu en forats que troba en troncs, talussos o totxanes i el construeix amb resina, argila i petits trossos de fusta, «aquesta manera de fer els nius fa pensar que va arribar a Europa a partir del comerç de fusta des de l'Àsia», comenta Constantí Stefanescu, autor de l’estudi i investigador del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.[5][6]
És predominantment negra amb borrissol marró groguenc. Usen cavitats ja existents, fins i tot aquelles fetes per l'abella fustera, per fer els nius. Usen fang i resina per a la construcció d'un niu amb una desena de cel·les i dipositen un ou a cada cel·la. Nodreixen les larves amb pol·len. L'abella de la resina és inofensiva per als humans però pot picar si se sent amenaçada. A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa depredadora asiàtica.[7] La gran diferència son els pels al cos, que serveixen per recollir pol·len, que les vespes no tenen.[8]
No sembla competidora amb les abelles autòctones. Es aconsellable evitar plantes exòtiques ornamentals en jardins i parcs, i especialment l'acàcia del Japó (Styphnolobium japonica), que l’atrau especialment i és una espècie tòxica que ha provocat casos de mortalitat en abelles autòctones.[8]
Megachile sculpturalis o abella gegant de la resina, és una abella solitària d'origen asiàtica que es va establir a Europa fa una dècada.
Mesura entre 14 i 24 mm. És molt més gran que altres membres de la família Megachilidae, encara que n'existeixen de major grandària. És originària del Japó i la Xina. Ha estat introduïda accidentalment a l'est dels Estats Units i a Ontàrio, Canadà, en temps recents. És considerada una espècie invasora a Europa des de 2009. Des de la seva arribada a Europa fa una dècada, s'han detectat la seva presència en diversos països del centre i de l’est del continent.
Un equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l'ha detectada a Catalunya el 2018. El treball s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. S'ha localitzat aquest insecte en dues cases de Sant Celoni i La Garriga (Vallès Oriental), així com a Olot (Garrotxa). Com que fa el niu en forats que troba en troncs, talussos o totxanes i el construeix amb resina, argila i petits trossos de fusta, «aquesta manera de fer els nius fa pensar que va arribar a Europa a partir del comerç de fusta des de l'Àsia», comenta Constantí Stefanescu, autor de l’estudi i investigador del CREAF i del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
És predominantment negra amb borrissol marró groguenc. Usen cavitats ja existents, fins i tot aquelles fetes per l'abella fustera, per fer els nius. Usen fang i resina per a la construcció d'un niu amb una desena de cel·les i dipositen un ou a cada cel·la. Nodreixen les larves amb pol·len. L'abella de la resina és inofensiva per als humans però pot picar si se sent amenaçada. A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa depredadora asiàtica. La gran diferència son els pels al cos, que serveixen per recollir pol·len, que les vespes no tenen.
Megachile sculpturalis, known as the giant resin bee and sculptured resin bee, is a species of leafcutting bees belonging to the family Megachilidae.
Native to Japan and China, it has been introduced to the Eastern United States and Ontario, Canada in recent times.[2] First established in the United States during the early 1990s, records currently exist from most states east of the Mississippi River.[3] It was also introduced to Europe in 2009.[4]
Megachile sculpturalis can reach a body length of about 19–22 mm (0.75–0.87 in) in males, while females usually are larger than males, reaching about 21–25 mm (0.83–0.98 in).[5] It is much bigger than most other leafcutting bees. The body is cylindrical, jaws are large and wings are transparent, with a brown color that darkens toward the tips. Head and abdomen are mainly black, the abdomen is rather shiny and without hairs, while thorax is covered with dense yellowish-brown pubescence. In males the abdomen is truncated and squared, while in the females it is almost tapered, and pointed. The female has four dentate mandibles.[6][5][7]
In the United States, these resin bees occur in nests of Xylocopa spp., often around wooden structures such as doors, decks and porches.[7]
Adults can be found from June to-September.[6] These solitary bees are known to make during the summer their nests in available holes found in wooden structures or in small crevices between wood boards and often they use cavities belonging to carpenter bees. They do not bore holes into wood. Their individual cells are constructed using wood particles and mud. They provide each cell with pollen carried on the underside of their hairy abdomen. Then they lay in each cell a single egg. Females also use their large jaws to collect resin (hence the common name), used to cap the brood cells. The larvae overwinter inside the cells, consuming the pollen. In spring they pupate and emerge as an adult in early summer.[7][6]
The main recorded host plants are Lathyrus latifolius and Sophora japonica (Fabaceae), Pycnanthemum species (Lamiaceae), Lythrum salicaria (Lythraceae), Koelreuteria paniculata (Sapindaceae) and Buddleia species (Scrophulariaceae).[5]
.jpg)
Mounted specimen. Female, dorsal view
Side view
Close-up on the head
Megachile sculpturalis, known as the giant resin bee and sculptured resin bee, is a species of leafcutting bees belonging to the family Megachilidae.
Megachile sculpturalis, conocida como la abeja gigante de la resina, es un insecto himenóptero que mide entre 14 y 24 mm. Es mucho más grande que otros miembros de la familia Megachilidae, aunque existen otras abejas aun de mayor tamaño. Es originaria de Japón y la China. Fue introducida accidentalmente al este de los Estados Unidos y en Ontario (Canadá) en tiempos recientes,[2] y es abundante en la región de Nueva York.[3] En Europa se citó por primera vez en las cercanías de Marsella, Francia, en 2009.[3] Es predominantemente negra con vello marrón amarillento.
Usan cavidades ya existentes, incluyendo aquellas hechas por los abejorros carpinteros para hacer sus nidos. Usan barro y resina para la construcción del nido. Construyen celdillas que aprovisionan con polen donde depositan un huevo por celdilla. Pueden completar hasta diez celdillas.
Megachile sculpturalis, conocida como la abeja gigante de la resina, es un insecto himenóptero que mide entre 14 y 24 mm. Es mucho más grande que otros miembros de la familia Megachilidae, aunque existen otras abejas aun de mayor tamaño. Es originaria de Japón y la China. Fue introducida accidentalmente al este de los Estados Unidos y en Ontario (Canadá) en tiempos recientes, y es abundante en la región de Nueva York. En Europa se citó por primera vez en las cercanías de Marsella, Francia, en 2009. Es predominantemente negra con vello marrón amarillento.
Usan cavidades ya existentes, incluyendo aquellas hechas por los abejorros carpinteros para hacer sus nidos. Usan barro y resina para la construcción del nido. Construyen celdillas que aprovisionan con polen donde depositan un huevo por celdilla. Pueden completar hasta diez celdillas.
Megachile sculpturalis, connue sous le nom d'abeille résinière géante, est une espèce d'abeilles coupeuses de feuilles appartenant à la famille des Megachilidés.
Originaire du Japon et de la Chine, elle a été introduite dans l'Est des États-Unis et en Ontario, au Canada ces derniers temps[1]. D'abord établi aux États-Unis au début des années 1990, des données de présence existent actuellement dans la plupart des États à l'est du fleuve Mississippi[2]. Elle a aussi été introduite en Europe en 2009[3].
Megachile sculpturalis a un corps qui peut atteindre une longueur d'environ 19–22 mm chez les mâles, tandis que les femelles sont généralement plus grandes, atteignant environ 21–25 mm[4]. Elle est beaucoup plus grosse que la plupart des autres abeilles coupeuses de feuilles. Leur corps est cylindrique. Les mâchoires sont grandes et les ailes transparentes, avec une couleur brune qui s'assombrit vers les extrémités. La tête et l'abdomen sont principalement noirs. L'abdomen est plutôt brillant et sans poils, tandis que le thorax est couvert d'une dense pubescence brun jaunâtre. Chez les mâles, l'abdomen est tronqué et carré, tandis que chez les femelles, il est presque effilé et pointu. La femelle a quatre mandibules dentées[4],[5].
Aux États-Unis, ces abeilles résinières se trouvent dans des nids de Xylocopes (Xylocopa spp.) ou abeilles charpentières, souvent autour de structures en bois telles que des portes, des terrasses et des porches.
Les adultes se rencontrent de juin à septembre[5]. Ces abeilles solitaires sont connues pour faire leurs nids pendant l'été. Elles nichent dans des trous disponibles trouvés dans des structures en bois ou dans de petites crevasses entre les planches de bois et elles utilisent aussi souvent des cavités appartenant à des abeilles charpentières. Ils ne forent pas de trous dans le bois. Leurs cellules individuelles sont construites à l'aide de particules de bois et de boue. Ils fournissent à chaque cellule du pollen transporté sur la face inférieure de leur abdomen poilu. Ensuite, ils pondent dans chaque cellule un seul œuf. Les femelles utilisent également leurs grandes mâchoires pour collecter la résine (d'où le nom commun), utilisée pour coiffer les cellules du couvain. Les larves hivernent à l'intérieur des cellules, consommant le pollen. Au printemps, ils se nymphosent et deviennent adultes au début de l'été[5].
Les principales plantes hôtes répertoriées sont Lathyrus latifolius et Sophora japonica (Fabaceae), les espèces Pycnanthemum (Lamiaceae), Lythrum salicaria (Lythraceae), Koelreuteria paniculata (Sapindaceae) et les espèces Buddleia (Scrophulariaceae)[4].
L'espèce est considérée en Europe comme une espèce invasive. En 2020, elle est ainsi présente en Italie, en France, en Suisse, en Allemagne, en Hongrie, en Slovénie, en Autriche et en Espagne. Elle a été introduite accidentellement, probablement par l'importation de produits en bois et d'autres matériaux de nidification potentiels.
En tant qu'invasive, elle a un impact négatif sur des espèces pollinisatrices locales, notamment les abeilles solitaires Xylocopa spp., Lithurgus spp., Osmia spp., Megachile lagopoda et certaines Anthidium spp. Ses effets négatifs sur les abeilles locales viennent entre autres d'une compétition pour les sites de nidification et les ressources alimentaires florales, la co-invasion avec des pathogènes et parasites touchant les abeilles locales, de la pollution génétique, des dégâts sur les constructions des abeilles locales.
Spécimen monté. Femelle, vue dorsale.
Vue de côté.
Gros plan sur la tête.
Megachile sculpturalis, connue sous le nom d'abeille résinière géante, est une espèce d'abeilles coupeuses de feuilles appartenant à la famille des Megachilidés.
L'ape resinosa gigante o ape cinese, anche megachile asiatico (Megachile sculpturalis) Smith, 1853 è un imenottero apoideo della famiglia Megachilidae[1].
Si tratta di una ape solitaria piuttosto grande per la sua famiglia, con dimensioni comprese fra 13 e 25 mm. L'insetto è di colore nero con peluria gialla sul torace.
L'apoideo è originario dell'estremo oriente (Cina e Giappone), ma recentemente sta colonizzando la costa orientale degli Stati Uniti d'America, ed è presente anche in Canada, nell'Ontario[2]. Inoltre si sta diffondendo anche in Europa e segnatamente in Italia[3].
L'ape resinosa gigante o ape cinese, anche megachile asiatico (Megachile sculpturalis) Smith, 1853 è un imenottero apoideo della famiglia Megachilidae.
Megachile sculpturalis is een vliesvleugelig insect uit de familie Megachilidae. De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1853 door Smith.[1]
Bronnen, noten en/of referenties
Megachile sculpturalis[2] är en biart som beskrevs av Smith 1853. Megachile sculpturalis ingår i släktet tapetserarbin och familjen buksamlarbin.[3][4] Inga underarter finns listade.[3]
Ett mycket stort bi, honan blir 21 till 25 mm lång, medan hanen blir 19 till 22 mm. Grundfärgen är svart, med svart behåring på huvudet och tjock, gulbrun päls på mellankroppen och första tergiten (ovansidans bakkroppssegment). Tergit 2 har tunnare, ljust hår på ovansidan, mörknande mot sidorna medan resten av bakkroppen är glest svarthårig. På buken har honan en matta av pollensamlingshår, gyllengula på de två första sterniterna (undersidans bakkroppssegment), svarta på resten. Vingarna hos båda könen är mörka, med brunsvarta ribbor.[5]
Megachile sculpturalis besöker flera olika blommor från många familjer, som rosenvial i ärtväxter, perovskiasläktet i kransblommiga växter, fackelblomster i fackelblomsterväxter, kinesträd i kinesträdsväxter samt buddlejasläktet och pagodträd (Sophora japonica) i lejongapsväxter.[1]
Arten bygger sina larvbon i trävirke. Till skillnad från många andra bladskärarbin använder det här biet (och en del andra arter i samma släkte) kåda i stället för bladbitar till att klä bona med.[5]
Artens ursprungliga utbredningsområde är Östasien där den förekommer i Kina, Taiwan, Japan och Korea. Den har emellertid spritt sig, troligtvis med oavsiktlig, mänsklig hjälp, till Nordamerika, där den först upptäcktes 1994 i North Carolina. I USA har den senare spritt sig till Ohio 1999, till Alabama i sydväst och delstaten New York 2000 och Vermont 2005, båda i norr, Indiana i nordväst 2006 samt Kansas i väst 2008.[6] I Kanada infördes den till södra Ontario 2002, och till Quebec 2009.[5] Artens expansion i Nordamerika förväntas fortsätta.[5][6]
Wikimedia Commons har media som rör Megachile sculpturalis.
Wikispecies har information om Megachile sculpturalis.
Megachile sculpturalis är en biart som beskrevs av Smith 1853. Megachile sculpturalis ingår i släktet tapetserarbin och familjen buksamlarbin. Inga underarter finns listade.
Megachile sculpturalis là một loài Hymenoptera trong họ Megachilidae. Loài này được Smith mô tả khoa học năm 1853.[2]
Bài viết tông ong Megachilini này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Megachile sculpturalis là một loài Hymenoptera trong họ Megachilidae. Loài này được Smith mô tả khoa học năm 1853.
Латинское название Megachile sculpturalis Smith, 1853 ITIS 762170 NCBI 1004196
Megachile sculpturalis (лат.) — вид крупных пчёл из семейства Megachilidae. Восточная Азия, завезена в Северную Америку. Длина 13—25 мм. Чёрного цвета пчела с золотисто-рыжеватыми волосками.[1][2]
Происходит из восточной Азии (Китай, Корея, Тайвань, Япония; Iwata 1933, Wu 2005)[3][4]. В Северной Америке впервые обнаружена в 1994 году в Северной Каролине, в 1999 — в центральном Огайо (Mangum & Sumner 2003)[5], в 2000 — в Алабаме (Kondo et al. 2000)[6] и Нью-Йорке (Ascher 2001)[7], в 2002 — в Канаде (Онтарио; Mangum & Sumner 2003)[5]. Позднее найдена в Вермонте (Richardson 2005)[8], в районе Бостона (Rykken 2007)[9], в Индиане (Indiana Cooperative Agricultural Pest Survey 2006)[10], в Айове и Канзасе (Hinojosa-Díaz et al. 2005).[1][11]
Megachile sculpturalis (лат.) — вид крупных пчёл из семейства Megachilidae. Восточная Азия, завезена в Северную Америку. Длина 13—25 мм. Чёрного цвета пчела с золотисто-рыжеватыми волосками.
オオハキリバチ Megachile sculpturalis は大型のハナバチ。巣を松脂で作る習性を持つ。
大型のハナバチで、体長は雌で20-25mm、雄では13-20mm。全身が黒く、胸部と腹部第1節の背板に黄褐色か赤褐色の毛を密生する[1]。翅の基部は黄褐色で、先端に向かって次第に黒くなり、紫紺の光沢を持つ[2]。翅脈は黒い。頭部には黒くて短い毛が多い。腹部の2節以降にも黒い短毛があり、特に側面と尾端に多い。歩脚には黄褐色の短毛が多く、後脚内側の毛は黒い。雄では頭部に黄褐色の短毛があり、また腹部末端は丸い。
雄成虫は6-8月、雌成虫は8-10月に出現する。ハキリバチ類は植物の葉を切り取り、それを使って巣を作ることからこの名があるが、本種は葉ではなく松脂を使う。
ハギ類、クズ、アオギリ、カラスザンショウ、トウネズミモチなどが訪花植物としてあげられる[3]。主たる花資源植物はクズで、この花から花粉と蜜を集め、花粉団子として幼虫の餌とする。幼虫のための巣は、竹筒など、既存の筒状の構造を利用して作る。管の奥から集めてきた松脂で壁を作り、そこに花粉団子を詰め込み、一定量に達するとその上に産卵し、松脂で壁を作って封じる。そうやって出来た新たな松脂の壁の上に、新しい花粉団子を詰め、産卵しては松脂で封をするので、管は一定間隔で仕切られた部屋が数珠繋ぎになった状態になり、奥のものほど古い部屋である。最後に管の入り口に封をするが、この封だけは土が使われる[4]。
日本では北海道から奄美大島にかけて広く知られる。沖縄や八重山からの報告もあるが、後述の種との関係もあり、再検討が必要とのこと。国外では中国、朝鮮、台湾に分布する。ただしアメリカ東部やヨーロッパ南部に移入種として侵入、分布を拡大しつつある[5]。
よく似たものにズグロハキリバチ M. monticola がある。外形や色彩等はよく似ているが、本種よりやや大きく（雌で体長22-27mm）、腹部の点刻がより細かいことなどで区別出来る。また、分布は奄美以南の琉球列島で、日本本土では混同のしようはない[6]。
ちなみにズグロハキリバチはハキリバチ類では日本最大の種であり、本種はほぼその大きさに迫る。安松他(1965)では本種をもって『本邦産最大のハキリバチ』としている[7]が、この種を含めているのかも知れない。
なお、分類的には近くないが、キムネクマバチとは大型で黒い胴体と黒い翅、それに黄色の毛を密生する胸部という点で共通である。ただし本種の方が体形が細長い。
大型のハチであり、よく目立つので怖がられることがある。特に8-10月に、雌が羽化する直前の巣の周囲に雄バチが集まり、時に数十頭が高い羽音を立てて群飛することがあり、恐れられる。ただし、人を襲ったりはしない[8]。
毒針を持っているから刺せば有毒である。梅谷編では有毒としながらも、危険なハチ類の例には取り上げていない[9]。ただし、ごく希に重篤な症状を引き起こすことが知られており、60才男性で右手背を本種に刺され、腫れ上がり水疱を生じ、10日で右手が壊疽し、最終的に右手切断に至った例が知られる。ここまで重篤かつ長期に渡る例は蜂刺症全体を見ても例がないという[10]。
.jpg)
