Guidance for identification
La pampa grossa[2] o pampa de pi[3] (Clitocybe alexandri) és una espècie de bolet relativament comú pertanyent a la família de les tricolomatàcies, la qual és comestible encara que en algunes zones dels Països Catalans no tingui tradició culinària.[4]
La forma del barret va canviant amb el desenvolupament del bolet: quan és jove, és una mica convex, mentre que en madurar presenta una forma més aplanada, de manera que al centre dels exemplars adults es forma un característic umbó. El marge del barret és cargolat (involut), però no és estriat. Pot arribar a assolir una mida de 20 cm de diàmetre, encara que normalment pren valors de 10 a 15 cm. La superfície és llisa i un xic lluent, de color bru grisós. Les làmines són força denses, s'estenen una mica per la cama i són de color més pàl·lid que el barret, amb tonalitats grogues. La cama, de cilíndrica a claviforme, mesura 4-8 x 2-4 cm i és d'un color força més clar que el barret. Si s'olora es pot notar una lleugera olor ciànica.[2] La carn és espessa i ferma, blanquinosa o d'un groc pàl·lid. Té una olor i un sabor agradables, com d'ametlles amargues, i sempre està neta (encara que es trobi en un indret brut).[4] El color de l'esporada va del blanc al crema pàl·lid. Les espores són el·lipsoïdals, llises i mesuren 5,5-6,5 x 3-4,5 µm.[2][5] Conté l'antibiòtic clitocibina, el qual deixa rogles d'herba cremada.[4]
Creix en boscos de pins entre l'estiu i l'hivern (des del juny fins al gener) i a 100-1.800 m d'altitud. En àrees de clima mediterrani fructifica sota pi blanc (Pinus halepensis) i pi pinyer (Pinus pinea), i en àrees d'alta muntanya ho fa sota pi roig (Pinus sylvestris) i pi negre (Pinus uncinata).[2] Es troba a la Gran Bretanya, França,[1] els Països Baixos,[6] Turquia,[7] Palència,[8] Granada,[9] el País Valencià (les serres de Mariola, d'Espadà i els Ports),[4] Catalunya[10] (el Garraf,[11] el Barcelonès -el Puig d'Ossa i altres indrets de la serra de Collserola[11][12]-, el Vallès Oriental,[13] l'Alt Urgell,[14] el Parc Natural del Cadí-Moixeró[15] i el massís del Montseny)[16] i Mallorca (la serra de Tramuntana).[17]
Es pot confondre fàcilment amb Clitocybe geotropa, però aquesta darrera té el barret deprimit i és de color molt més pàl·lid. La pampa grossa és considerada un comestible mediocre; amb tot, cal ésser molt curós en la seua recol·lecció, ja que dins del gènere Clitocybe hi ha diverses espècies no comestibles i, fins i tot, tòxiques i verinoses com ara Clitocybe dealbata.[2]
Convé agafar els exemplars joves, però cal rebutjar-ne el peu, el qual resulta massa fibrós. Es pot cuinar rostit a la brasa, fregit, acompanyant altres bolets o carns. Es conserva en sal, deshidratat o polvoritzat. Presenta l'avantatge que no és atacat pels cucs.[4]
La pampa grossa o pampa de pi (Clitocybe alexandri) és una espècie de bolet relativament comú pertanyent a la família de les tricolomatàcies, la qual és comestible encara que en algunes zones dels Països Catalans no tingui tradició culinària.
Paksujalkamalikka[2] (Clitocybe alexandri) on sieni. Se kasvaa hajottamalla metsän kariketta, eikä elä symbioosissa puiden kanssa kuten monet ruokasienet. Paksujalkamalikka on syötävä sieni[3], mutta koska malikoiden erottaminen toisistaan on vaikeaa, se ei ole yleinen ruokasieni. Lisäksi tutkimukset ovat osoittaneet, että paksujalkamalikka tappaa bakteereita.
Paksujalkamalikka on etenkin vanhojen metsien laji, joka viihtyy lehtomaisissa metsissä kalkkipitoisella maalla.[4]
Paksujalkamalikka (Clitocybe alexandri) on sieni. Se kasvaa hajottamalla metsän kariketta, eikä elä symbioosissa puiden kanssa kuten monet ruokasienet. Paksujalkamalikka on syötävä sieni, mutta koska malikoiden erottaminen toisistaan on vaikeaa, se ei ole yleinen ruokasieni. Lisäksi tutkimukset ovat osoittaneet, että paksujalkamalikka tappaa bakteereita.
Paksujalkamalikka on etenkin vanhojen metsien laji, joka viihtyy lehtomaisissa metsissä kalkkipitoisella maalla.
Aleksandro tauriabudė (lot. Clitocybe alexandri) – baltikinių (Tricholomataceae) šeimos, tauriabudžių (Clitocybe) genties grybų rūšis.
Spygliuočių miškai, kalkingi dirvožemiai.
Vasara, ruduo.
Kotas trumpas, storas, viduje vatiškos konsistencijos.
Vaisiakūniai dideli. Kepurėlė 7–15 (20) cm skersmens, mėsinga, paplokščia, su buku gūbreliu, matinė, pilkšvai rusva, odiškai ruda, šiek tiek aksomiška. Lakšteliai tankūs, siauri, šviesiai kreminiai, pilkšvi, gelsvai rusvi, pusiau nuaugtiniai, priaugtiniai. Kotas 4–7×3–4 cm, tamprus, vidus vatiškos konsistencijos, pilkšvos spalvos. Trama stora, minkšta, pilkšvai gelsva, malonaus skonio, medienos kvapo. Sporos 5–7,5×3,5–5 μm.
Būdingi požymiai: kepurėlė pilkšvai gelsvai rusvos spalvos, mėsinga, didelė, pusiau išgaubta.
Auga grupelėmis, retai pavieniui, po eglėmis, spygliuočių miškuose, dažniausiai senuose eglynuose. Valgoma, nedažna.
Lietuvos grybų atlasas, Vincentas Urbonas, Kaunas, Lututė, 2007, ISBN 978-9955-692-59-1, 111 psl.
Aleksandro tauriabudė (lot. Clitocybe alexandri) – baltikinių (Tricholomataceae) šeimos, tauriabudžių (Clitocybe) genties grybų rūšis.
Augimo vietaSpygliuočių miškai, kalkingi dirvožemiai.
Augimo laikasVasara, ruduo.
Pagrindiniai požymiaiKotas trumpas, storas, viduje vatiškos konsistencijos.
Vaisiakūniai dideli. Kepurėlė 7–15 (20) cm skersmens, mėsinga, paplokščia, su buku gūbreliu, matinė, pilkšvai rusva, odiškai ruda, šiek tiek aksomiška. Lakšteliai tankūs, siauri, šviesiai kreminiai, pilkšvi, gelsvai rusvi, pusiau nuaugtiniai, priaugtiniai. Kotas 4–7×3–4 cm, tamprus, vidus vatiškos konsistencijos, pilkšvos spalvos. Trama stora, minkšta, pilkšvai gelsva, malonaus skonio, medienos kvapo. Sporos 5–7,5×3,5–5 μm.
Būdingi požymiai: kepurėlė pilkšvai gelsvai rusvos spalvos, mėsinga, didelė, pusiau išgaubta.
Auga grupelėmis, retai pavieniui, po eglėmis, spygliuočių miškuose, dažniausiai senuose eglynuose. Valgoma, nedažna.
Capel fin a 15 cm, motobin bombà peui un pòch ancreus, brun dëstiss, un pòch rossastr, sliss. Lamele decurente, ciàire. Gamba àuta fin a 10 cm e larga fin a 4 cm, gorëgna, un pòch clavà, pì ciàira. Carn ciàira con odor un pòch aromàtich.
A chërs ant ij bòsch, dzortut ëd latifeuje mës-cià.
A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
A l'é nen comestìbil.
Capel fin a 15 cm, motobin bombà peui un pòch ancreus, brun dëstiss, un pòch rossastr, sliss. Lamele decurente, ciàire. Gamba àuta fin a 10 cm e larga fin a 4 cm, gorëgna, un pòch clavà, pì ciàira. Carn ciàira con odor un pòch aromàtich.
AmbientA chërs ant ij bòsch, dzortut ëd latifeuje mës-cià.
Comestibilità A venta mai mangé un bolè trovà se un a l'é nen un bon conossidor dij bolè!
A l'é nen comestìbil.
