Els plectrèurids (Plectreuridae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per Eugène Simon el 1893.[1] Són aranyes haplogines, cribel·lades, que construeixen les seves teranyines sota roques i cactus morts. Són poc conegues i no se'n sap massa de la seva biologia.
A diferència de sicàrids, escitòdids i diguètids, famílies properes, els plectrèurids tenen vuit ulls. En la seva aparença, les femelles de Plectreurys s'assemblen a les grans cribel·lades com els filistàtids. Difereixen però, entre altres detalls, en la disposició dels ulls i en què tenen el primer fèmur, és a dir, el tercer segment de les potes, inclinat.
Segons el World Spider Catalog amb data de 4 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 2 gèneres i 31 espècies.[2] El creixement dels darrers anys és rellevant ja que el 28 d'octubre de 2006 es reconeixien 2 gèneres i 15 espècies. Totes les espècies són de zones desèrtiques dels EUA, Mèxic i el Carib.[3][2]
Els dos gèneres existents són Plectreurys i Kibramoa. En el passat, durant el Juràssic, la família estava més estesa; s'han trobat fòssils a la Xina: de l'Eocè, Palaeoplectreurys baltica dins ambre bàltic i del Miocè, Plectreurys pittfieldi de l'ambre dominicà.[4]
Gènere Kibramoa Chamberlin, 1924
Gènere Plectreurys
Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[5]
Els plectrèurids havien format part de la superfamília dels folcoïdeus (Pholcoidea), al costat de fòlcids i diguètids. Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[6][7]
Els plectrèurids (Plectreuridae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per Eugène Simon el 1893. Són aranyes haplogines, cribel·lades, que construeixen les seves teranyines sota roques i cactus morts. Són poc conegues i no se'n sap massa de la seva biologia.
A diferència de sicàrids, escitòdids i diguètids, famílies properes, els plectrèurids tenen vuit ulls. En la seva aparença, les femelles de Plectreurys s'assemblen a les grans cribel·lades com els filistàtids. Difereixen però, entre altres detalls, en la disposició dels ulls i en què tenen el primer fèmur, és a dir, el tercer segment de les potes, inclinat.
