Kalanchoe (també escrit Kalanchöe o Kalanchoë) és un gènere de plantes amb flor de la família Crassulàcia amb unes 125 espècies de plantes amb flors tropicals de fulla suculenta. Majoritàriament són natives del Vell Món, però algunes espècies han estat introduïdes a Amèrica. Són plantes o bé perennes o bé arbusts, amb unes poques excepcions annuals o biennals. L'espècie més gran és la Kalanchoe beharensis de Madagascar, que pot assolir els 6 m d'alçada, però les Kalanchloe acostumen a fer menys d'un metre. Els membres d'aquest gènere s'especialitzen a obrir les flors fent créixer cèl·lules noves en la superfície interior dels pètals per obrir-los, i en la part exterior per tancar-los.
El gènere fou descrit per primer cop pel botànic Michel Adanson en l'any 1763. Segons sembla, el nom venia "del nom xinès d'una de les espècies" [1] que podria haver estat la Kalanchoe ceratophylla o la Kalanchoe spathulata. Els gèneres Bryophyllum, descrit per Salisbury el 1806, i el Kitchingia creat per Baker el 1881, són considerats sinònims pel Kalanchoe, per bé que alguns científics dissenten[1] i tracten el Bryophyllum com un gènere separat.
Es cultiven com a plantes ornamentals d'interior o com a plantes per jardins rocosos. Són populars a causa de la seva facilitat de reproducció, requeriments baixos d'aigua i una àmplia varietat de flors de colors que creixen, agrupades, molt per sobre del creixement vegetatiu. La secció Bryophyllum -antigament un gènere independent- conté espècies com la Kalanchoe pinnata; en aquest gènere, les noves plantes es desenvolupen com a bulbils o gemmes indentats en les fulles. Aquestes noves plantes normalment cauen i arrelen en el sòl. No es coneixen plantes mascles en cap espècie d'aquest gènere que floreixin i produeixin llavors, pel que és anomenada "Mare de Milers". La Kalanchoe és l'aliment de les erugues de la papallona "Red Pierrot"; la papallona pon els ous en la fulla i l'eruga, quan neix, entra a la fulla i se la menja des del dedins.
En comú amb altres crassulàcies (com els gèneres Tylecodon, Cotyledon i Adromischus), algunes espècies de Kalanchoe poden contenir glucòsids cardíacs bufadienolides [2] que poden causar un emmetzimament[3][4] especialment en animals de pastura. Aquest tret ha esdevingut un problema particular en l'àrea nativa de moltes espècies de Kalanchoe en la regió sud-africana de Karoo, on ha originat la malaltia animal que allí s'hi anomena krimpsiekte[5] o cotiledonosi. Enverinaments similars han ocorregut a Austràlia.
En la medicina tradicional, les espècies de Kalanchoe s'han utilitzat per al tractament de mals com infeccions, reumatisme i inflamació, i és sabut que extractes de la planta Kalanchoe tenen efectes Immunosupressors. La Kalanchoe pinnata es fa servir a Trinidad i Tobago com a tractament tradicional[6] per a la hipertensió. Hom ha isolat diversos compostos bufadienolides d'espècies de Kalanchoe, 5[7] [8] de la Kalanchoe daigremontiana. Dos d'aquests, els daigremontianina i bersaldegenina 1,3,5-orthoacetat, s'ha provat que produeixen efectes sedatius. També tenen importants efectes inotròpics associats amb glicosids cardíacs, i en dosis més grans produeixen un efecte creixent en el sistema nerviós central. Alguns dels compostos bufadienolides extrets de Kalanchoe pinnata són el "briofilina A", amb una important activitat de promoció anti-tumoral, i els menys actius "bersaldegenina-3-acetata" i "briofilina C"[9] (aquest darrer també té activitat insecticida[10]).
Kalanchoe (també escrit Kalanchöe o Kalanchoë) és un gènere de plantes amb flor de la família Crassulàcia amb unes 125 espècies de plantes amb flors tropicals de fulla suculenta. Majoritàriament són natives del Vell Món, però algunes espècies han estat introduïdes a Amèrica. Són plantes o bé perennes o bé arbusts, amb unes poques excepcions annuals o biennals. L'espècie més gran és la Kalanchoe beharensis de Madagascar, que pot assolir els 6 m d'alçada, però les Kalanchloe acostumen a fer menys d'un metre. Els membres d'aquest gènere s'especialitzen a obrir les flors fent créixer cèl·lules noves en la superfície interior dels pètals per obrir-los, i en la part exterior per tancar-los.
El gènere fou descrit per primer cop pel botànic Michel Adanson en l'any 1763. Segons sembla, el nom venia "del nom xinès d'una de les espècies" que podria haver estat la Kalanchoe ceratophylla o la Kalanchoe spathulata. Els gèneres Bryophyllum, descrit per Salisbury el 1806, i el Kitchingia creat per Baker el 1881, són considerats sinònims pel Kalanchoe, per bé que alguns científics dissenten i tracten el Bryophyllum com un gènere separat.
