El roure africà (Quercus canariensis[1]) és un arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies que pot arribar fins als 30 m d'alçada.[2] Té fulles de mitjanes a grans, marcescents, regularment dentades, les joves amb indument dens i gruixut, les adultes glabres per l'anvers i amb fascicles de pèls groguencs a l'axil·la dels nervis secundaris i pecíol curt. Gla ovoide, amb peduncle fructífer curt; cúpula amb escames una mica desiguals, algunes lleugerament giboses. Viu en sòls de reacció àcida, a l'estatge basal, des del nivell del mar fins als 900 m.[3]
L'origen del seu nom científic "Quercus canariensis" té un error, ja que no és originari de les Illes Canàries, com el seu segon nom indica, és un error de la persona que va classificar el nom en la seva època. Es creu que es devia barrejar algunes etiquetes amb els noms i aquest roure va rebre un nom equivocat. Abans era fàcil equivocar-se en els noms, ja que no tenien la tecnologia d'ara. El nom "Quercus" vol dir roure en Llatí.
Es troba en zones amb climes temperats d'influència marítima, sense gelades freqüents i relativament humits, on pot arribar a formar bosquets prop dels cursos d'aigua. Habita en el nord d'Àfrica on forma boscos de considerable extensió en Kabylia i de manera més fragmentada per les altres muntanyes del Tell a Algèria, al Marroc (Rif i Mig Atlas) i en la península Ibèrica, bàsicament al sud; però en una àrea molt dispersa: curiosament una zona de la Serralada Litoral Catalana (Montnegre), Serralada Mariánica, Montes de Toledo, sud de Portugal i sobretot a Andalusia occidental (Cadis, Màlaga, Sevilla, Huelva), trobant-se els seus millors boscos en els vessants frescos de la meitat meridional de la província de Cadis, en el Parc Natural de los Alcornocales.
El roure africà (Quercus canariensis) és un arbre del gènere Quercus, de la família de les fagàcies que pot arribar fins als 30 m d'alçada. Té fulles de mitjanes a grans, marcescents, regularment dentades, les joves amb indument dens i gruixut, les adultes glabres per l'anvers i amb fascicles de pèls groguencs a l'axil·la dels nervis secundaris i pecíol curt. Gla ovoide, amb peduncle fructífer curt; cúpula amb escames una mica desiguals, algunes lleugerament giboses. Viu en sòls de reacció àcida, a l'estatge basal, des del nivell del mar fins als 900 m.
