La festuca rogenca (Festuca rubra L.) és una espècie de planta de la família de les poàcies, nativa d'Europa.[1] Altres noms vulgars catalans són: auró, fenals, gespet, llistó, pèl de guilla.[2]
S'identifica fàcilment per la beina vermella o porpra que envolta la base de la tija. Les fulles verdes i primes mesuren 15 cm d'alçada i estan dominades per estretes panícules de flors tenyides de porpra. És una planta rizomatosa i tolerant a entorns secs. És adequada com a herba de gespa i requereix poc manteniment. És una espècie de base a les barreges de gespes ornamentals. Té bona resistència al fred encara que es desenvolupa principalment a climes secs temperats. No tolera els talls baixos, resisteix moderadament la sequera, i s'adapta bé a sòls pobres i salins (és una espècie poc exigent en termes de fertilització). La millor època de sembra és la tardor o inicis de primavera; es sembra a una profunditat d'uns 6 mm. La propagació d'aquesta espècie és per llavors.
Existeixen tres subespècies principals: Festuca rubra rubra (reptant), Festuca rubra commutata, que s'usa com a gespa, i Festuca rubra trichophylla, que es pot considerar com a semireptant.
Festuca rubra var. commutata
Festuca rubra ssp. fallax
Vista de la planta
La festuca rogenca (Festuca rubra L.) és una espècie de planta de la família de les poàcies, nativa d'Europa. Altres noms vulgars catalans són: auró, fenals, gespet, llistó, pèl de guilla.
S'identifica fàcilment per la beina vermella o porpra que envolta la base de la tija. Les fulles verdes i primes mesuren 15 cm d'alçada i estan dominades per estretes panícules de flors tenyides de porpra. És una planta rizomatosa i tolerant a entorns secs. És adequada com a herba de gespa i requereix poc manteniment. És una espècie de base a les barreges de gespes ornamentals. Té bona resistència al fred encara que es desenvolupa principalment a climes secs temperats. No tolera els talls baixos, resisteix moderadament la sequera, i s'adapta bé a sòls pobres i salins (és una espècie poc exigent en termes de fertilització). La millor època de sembra és la tardor o inicis de primavera; es sembra a una profunditat d'uns 6 mm. La propagació d'aquesta espècie és per llavors.
Existeixen tres subespècies principals: Festuca rubra rubra (reptant), Festuca rubra commutata, que s'usa com a gespa, i Festuca rubra trichophylla, que es pot considerar com a semireptant.
Festuca rubra var. commutata
Festuca rubra ssp. fallax
Vista de la planta
.jpg)
