dcsimg

Festuca rogenca ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La festuca rogenca (Festuca rubra L.) és una espècie de planta de la família de les poàcies, nativa d'Europa.[1] Altres noms vulgars catalans són: auró, fenals, gespet, llistó, pèl de guilla.[2]

S'identifica fàcilment per la beina vermella o porpra que envolta la base de la tija. Les fulles verdes i primes mesuren 15 cm d'alçada i estan dominades per estretes panícules de flors tenyides de porpra. És una planta rizomatosa i tolerant a entorns secs. És adequada com a herba de gespa i requereix poc manteniment. És una espècie de base a les barreges de gespes ornamentals. Té bona resistència al fred encara que es desenvolupa principalment a climes secs temperats. No tolera els talls baixos, resisteix moderadament la sequera, i s'adapta bé a sòls pobres i salins (és una espècie poc exigent en termes de fertilització). La millor època de sembra és la tardor o inicis de primavera; es sembra a una profunditat d'uns 6 mm. La propagació d'aquesta espècie és per llavors.

Existeixen tres subespècies principals: Festuca rubra rubra (reptant), Festuca rubra commutata, que s'usa com a gespa, i Festuca rubra trichophylla, que es pot considerar com a semireptant.

Bibliografia


Enllaços externs

Referències

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festuca rogenca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Festuca rogenca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. Flora Catalana,.
 src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Festuca rogenca: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

La festuca rogenca (Festuca rubra L.) és una espècie de planta de la família de les poàcies, nativa d'Europa. Altres noms vulgars catalans són: auró, fenals, gespet, llistó, pèl de guilla.

S'identifica fàcilment per la beina vermella o porpra que envolta la base de la tija. Les fulles verdes i primes mesuren 15 cm d'alçada i estan dominades per estretes panícules de flors tenyides de porpra. És una planta rizomatosa i tolerant a entorns secs. És adequada com a herba de gespa i requereix poc manteniment. És una espècie de base a les barreges de gespes ornamentals. Té bona resistència al fred encara que es desenvolupa principalment a climes secs temperats. No tolera els talls baixos, resisteix moderadament la sequera, i s'adapta bé a sòls pobres i salins (és una espècie poc exigent en termes de fertilització). La millor època de sembra és la tardor o inicis de primavera; es sembra a una profunditat d'uns 6 mm. La propagació d'aquesta espècie és per llavors.

Existeixen tres subespècies principals: Festuca rubra rubra (reptant), Festuca rubra commutata, que s'usa com a gespa, i Festuca rubra trichophylla, que es pot considerar com a semireptant.

 src=

Festuca rubra var. commutata

 src=

Festuca rubra ssp. fallax

 src=

Vista de la planta

 src=

Espiga

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA