La tortuga de la Islla Pinta (Chelonoidis nigra abingdoni) ye una subespecie estinta de tortuga de les Galápagos nativa de la Islla Pinta, n'Ecuador. L'últimu exemplar conocíu d'esta subespecie yera un machu llamáu Solitariu Xurde, que morrió'l 24 de xunu de 2012. Nos sos últimos años, yera conocíu como una de les criatures más rares nel mundu y un poderosu símbolu de los esfuercios de conservación nes Galápagos y a nivel internacional.
Xurde foi descubiertu nuna islla d'esti archipiélagu, conocida en castellanu como Pinta (Abingdoni n'inglés), el 1 d'avientu de 1971 pol malacólogu húngaru Joseph Vagvolgyi, recibiendo esti nome por un personaxe de ficción interpretáu pol actor George Gobel. La vexetación de la islla taba afarada pola introducción de cabres xabaces, y la población de tortugues abingdoni actóctones reduxérase a namás un individuu.
De magar entós, foi treslladáu a les instalaciones de la Estación Científica Charles Darwin, na islla de Santa Cruz onde vivía en cautiveriu. Al envís de llograr descendencia d'esti individuu, dos femes d'una especie asemeyada, G. nigra becki, procedentes del volcán Wolf na islla Isabela, fueron enzarraes con él va años nún recintu habilitáu.[1] La que daquella se consideraba la subespecie más cercana cola que fuere posible dar descendencia resultó inviable por dar una camada de güevos infértiles.
La tortuga de Pinta foi declarada funcionalmente estinta al alcontrase Xurde en cautiveriu, hasta que'l 24 de xunu de 2012, el Solitariu Xurde morrió por causes naturales[2]. Con un pesu de más de 90 kg, estimábase que Xurde naciera ente 1903 y 1919. L'eventu marcó la estinción total d'esta subespecie.
Los intentos de apareyamientu de Solitariu Xurde nun tuvieron ésitu en décades, posiblemente debío a la falta de femes de la so propia subespecie, lo que llevó a los investigadores de la Estación Científica Charles Darwin a ofrecer una recompensa de 10,000 dólares pal qu'atopare una fema abingdoni.
Hasta xineru de 2011, George foi axuntáu con dos femes de la subespecie Chelonoidis nigra becki, de la rexón del volcán Wolf de la islla Isabela, cola esperanza de que'l so xenotipu se caltuviera.[3] A esta subespecie estimábasela entóncenes xenéticamente más cercana a Xurde;. Sicasí, la descendencia de Xurde y les sos consortes sedría inviable, ensin que se pudiera atopar un exemplar de sangre puro de la subespecie de Pinta.
El 21 de xunetu de 2008, informóse de que Xurde axuntara inesperadamente con una de les sos compañeres. Recoyéronse total de trelce güevos, que se treslladaron a unes incubadores. Magar, el 11 de payares de 2008, la Fundación Charles Darwin informó que'l 80% de los güevos amosaren una perda de pesu carauterística de ser infértil. Pa mayor deceición, n'avientu de 2008, los güevos restantes nun salieron del cascarón y los rayos-x amosaron que yeren inviables.
El 21 de xunetu de 2009, esautamente un añu dempués del primer intentu de reproducción George, el Parque Nacional Galápagos anunció una segunda puesta de cinco güevos. Los güevos treslladáronse a una incubadora, pero'l 16 d'avientu, confirmóse que'l periodu d'incubación finalizara, polo que los güevos resultaron ser inviables, al igual qu'un segundo llote de 6 güevos puestos por otra fema.
En mayu de 2007, l'analís de los microsatélites (secuencies d'ADN xenómicu) suxirió qu'otros individuos de Geochelone nigra abingdoni tovía podríen esistir nes Galápagos n'estáu xabaz. Los investigadores identificaron una tortuga machu de la rexón del volcán Wolf de Galápagos, na vecina islla Isabela que tien la metá de los sos xenes en común cola subespecie de Xurde. Esti animal debe ser un exemplar primera xeneración ente les subespecies de les islles Isabela y Pinta. Ye posible entós qu'heba un grupu de sangre puro ente les 2.000 tortugues de la Isabela.
La identificación de los ocho exemplares d'ascendencia mesta ente namás 27 individuos de l'amuestra (el tamañu de la población del volcán Lobo estímase en 1,000-2,000)... suxer la necesidá de facer una encuesta inmediata y xeneral... pa buscar a los individuos d'ascendencia abingdoni.
En 2009, otra tortuga machu col nome de Tony, qu'anguaño reside nel zoolóxicu de Praga, foi descubiertu como l'exemplar con mayor probabilidá de pureza xenética abingdoni. Piénsase que nació alredor de 1960, Tony agóspiase nel zoolóxicu dende 1972. Peter Pritchard, una de les principales autoridaes mundiales en tortugues de Galápagos (y de les tortugues terrestres en xeneral), cuidó que la concha de Tony yera mui asemeyada a la de Xurde y a la d'otres amueses de restos d'otros exemplares d'abingdoni. Entá se ta investigando esta posibilidá, y Tony tovía ta siendo atendíu nesti zoolóxicu.
La tortuga de la Islla Pinta (Chelonoidis nigra abingdoni) ye una subespecie estinta de tortuga de les Galápagos nativa de la Islla Pinta, n'Ecuador. L'últimu exemplar conocíu d'esta subespecie yera un machu llamáu Solitariu Xurde, que morrió'l 24 de xunu de 2012. Nos sos últimos años, yera conocíu como una de les criatures más rares nel mundu y un poderosu símbolu de los esfuercios de conservación nes Galápagos y a nivel internacional.
Xurde foi descubiertu nuna islla d'esti archipiélagu, conocida en castellanu como Pinta (Abingdoni n'inglés), el 1 d'avientu de 1971 pol malacólogu húngaru Joseph Vagvolgyi, recibiendo esti nome por un personaxe de ficción interpretáu pol actor George Gobel. La vexetación de la islla taba afarada pola introducción de cabres xabaces, y la población de tortugues abingdoni actóctones reduxérase a namás un individuu.
De magar entós, foi treslladáu a les instalaciones de la Estación Científica Charles Darwin, na islla de Santa Cruz onde vivía en cautiveriu. Al envís de llograr descendencia d'esti individuu, dos femes d'una especie asemeyada, G. nigra becki, procedentes del volcán Wolf na islla Isabela, fueron enzarraes con él va años nún recintu habilitáu. La que daquella se consideraba la subespecie más cercana cola que fuere posible dar descendencia resultó inviable por dar una camada de güevos infértiles.
La tortuga de Pinta foi declarada funcionalmente estinta al alcontrase Xurde en cautiveriu, hasta que'l 24 de xunu de 2012, el Solitariu Xurde morrió por causes naturales. Con un pesu de más de 90 kg, estimábase que Xurde naciera ente 1903 y 1919. L'eventu marcó la estinción total d'esta subespecie.
La tortuga gegant de Pinta [1] (Chelonoidis abingdonii) també coneguda com la Tortuga gegant de pinta,[2] Tortuga de l'illa d'Abingdon,[3] o Tortuga gegant de l'illa de l'Abingdon,[2] és una espècie extinta que va habitar de manera endèmica a l'illa Pinta de les illes Galápagos, Equador. És una de les deu espècies de tortugues gegants nadiues d'aquest arxipèlag.[3]
Va ser descrita per primera vegada per Albert Günther el 1877 i l'espècie es va extingir en morir el seu últim exemplar el 2012. Tot i així, 17 híbrids d'una primera generació van ser descoberts al 2012 al volcà de Wolf de l'illa Isabela durant un viatge d'investigadors de la Universitat estatunidenca de Yale. Com aquests espècimens eren joves, és possible que els seus pares encara es trobin vius.[4][5] L'espècie està classificada actualment com a extinta dins la llista vermella d'IUCN.[3]
El terme binomial abingdonii fa referència a l'altre nom amb el qual es coneix a l'illa Pinta: illa d'Abingdon. Integra el complex d'espècies denominat: Complex Chelonoidis nigra.
La tortuga gegant de Pinta està relacionada genèticament amb les espècies de Sant Cristóbal i Espanyola. La seva closca té la forma d'una cadira de muntar. La part anterior és més estreta i comprimida, i lleument elevada, mentre que la part posterior és més ampla i arrodonida. Donada la seva dieta composta per la vegetació alta de l'illa, el seu coll és allargat i pot elevar-se notablement per aconseguir les branques més elevades.[cal citació]
"El Solitari George", juntament amb altres tortugues a l'illa de Pinta, pertanyen a un gènere de 21 espècies. Les tortugues gegants es van estendre a la major part dels continents excepte a Austràlia i l'Antàrtida. No només les tortugues de Galápagos continuen sent les tortugues vives més grans, sinó que, a Galápagos, diferents poblacions van sobreviure a diverses localitats.
Diverses de les espècies supervivents de les tortugues Galápagos estan greument en perill. El Solitari George va ser l'exemple perfecte. Es diu que la disminució de la població va començar al segle XVII, a causa de bucaners i caçadors de balenes. Aquests caçaven les tortugues per a usar-les com a font de carn fresca i van matar unes 200.000 tortugues.
Aquesta espècie va ser descrita originalment al 1877 per l'herpetologista alemany nascut a Gran Bretanya Albert Günther, qui la va anomenar Testudo abingdonii, una nova espècie en el seu llibre 'The Gigantic Land -tortoises (Living and Extinct)' a la Col·lecció del British Museum, de Londres.[6][7] El nom, abingdonii , deriva de l'illa Abingdon, ara més comunament coneguda com a l'Illa Pinta. El coneixement de la seva existència va ser descobert gràcies a breus declaracions dels viatges del Capità James Colnett al 1798 i Basil Hall al 1822.[7] Al 1876, William Cookson[8] va portar tres espècimens mascles (juntament amb altres espècies de tortugues de les Galápagos)a Londres a bord del vaixell britànic de la marina reial HMS Peterel.[7][9]
Alguns sinònims de Chelonoidis abingdonii són: Testudo abingdonii Günther, 1877; Testudo elephantopus abingdonii – Mertens i Wermuth, 1955; Geochelone elephantopus abingdonii – Pritchard, 1967; Geochelone nigra abingdonii – Iverson, 1992; Geochelone abingdonii – Valverde, 2004.[10]
L'origen i les relacions sistemàtiques encara no han estat resoltes a dia d'avui; fins i tot van captivar el propi Charles Darwin. Els científics van utilitzar la seqüenciació de l'ADN i van decidir recollir unes tortugues de l'illa de Pinta al 1906.[cal citació] Usant aquest mètode, els resultats van mostrar que els tres millors candidats per a ser els familiars més propers de les tortugues de les Galápagos es troben a Sud-amèrica. Es tracta de la tortuga de peu groc Geochelone denticulata, la tortuga de color vermell Geochelone carbonaria, i la tortuga Chaco Geochelone chilensis. Aquestes tres espècies són espècies no exintes.
Durant la seva estada a l'illa, la tortuga Galápagos, inclosa l'espècie de l'illa Pinta, va ser observada moltes vegades i es va concloure que les tortugues descansen unes 16 hores al dia. Les tortugues de Galápagos són herbívors que s'alimenten principalment d'herbes, fruites autòctones i cactus. Aquestes també prenen quantitats abundants d'aigua que poden emmagatzemar dins el cos durant llargs períodes de temps i utilitzar-les més tard. Segons els informes, poden sobreviure fins a sis mesos sense menjar ni beure.
En quant a la cria, les tortugues eren més actives durant la "temporada calenta" (de gener a maig) i després, durant la temporada freda (de juny a novembre), emigraven a les zones de nidificació per tal de tenir la descendència.
L'esforç per conservar les espècies amb l'objectiu d'augmentar la biodiversitat és un aspecte molt important de la vida amb valors econòmics, socials i culturals, a més d'indulgència filogenètica, biogeogràfica, ecològica i demogràfica. Les tortugues gegants de Galápagos proporcionen un bon exemple d'això, ja que representen els millors "megaherbívors" que ajuden a formar els particulars ecosistemes de les Galápagos. Proporcionen serveis necessaris per als ecosistemes per mitjà de la dispersió de llavors i la seva contribució ecològica a través de l'herbivorisme. A causa de l'extinció de molts d'aquests grans herbívors, el funcionament dels ecosistemes ha empitjorat a tot el món.[11]
A l'illa de Santa Cruz, a prop del centre geogràfic de Galápagos, hi va haver un estudi de Blake et al. sobre la dispersió de llavors per part de les tortugues de Galápagos. Per tal de determinar el nombre de llavors propagades, van identificar i comptar llavors intactes a partir de 120 piles de femta fresques, tant al terreny agrícola com al natural. Per obtenir la distància que eren mogudes les llavors per part de les tortugues, van utilitzar un temps estimat de retenció digestiva de tortugues captives com a referència per als temps de retenció de les tortugues salvatges; i les dades per al seguiment de les tortugues es van obtenir per mitjà de la telemetria GPS.
Els assaigs de germinació es van administrar per a cinc espècies vegetals per determinar si l'èxit de la germinació va ser influenciat per les tortugues. Els resultats van demostrar que hi havia més de 45 llavors de plantes encara intactes. En general, les tortugues van defecar 464 (SE 95) i 2,8 (SE 0,2) espècies per pila de fem. Les llavors es van trobar a llargues distàncies d'on les tortugues les havien transportades. Tanmateix, no es va trobar evidència que la ingestió per part de la tortuga o la presència d'excrements influïssin en l'èxit de la germinació de les llavors. Es va concloure que les tortugues de les Galápagos són importants dispersores de llavors, transportant regularment una gran quantitat d'aquestes a grans distàncies. Caldria fer una investigació més àmplia per quantificar l'èxit de la germinació, i la demografia de les plantes en condicions naturals, amb i sense dispersió per part de la tortuga, per determinar l'efectivitat real de la dispersió de les llavors de les tortugues Galápagos.[12]
L'exemplar mascle conegut como el Solitari George va ser l'últim individu viu d'aquesta espècie. El 1972 va ser trobat a l'illa Pinta per uns caçadors de cabres, i se li va posar aquest nom presumptament pel personatge que va interpretar l'actor George Gobel. El van reubicar a l'Estació Científica Charles Darwin, on George va ser tancat juntament amb dos femelles d'una espècie similar (Chelonoidis becki, del volcà Wolf), amb l'esperança de que els seus gens fossin retinguts a la seva descendeècia.[13]
S'estima que George va néixer entre 1903 y 1919[13] (les Tortugues de Galápagos poden viure entre 80 i 130 anys o més). Es va completar un perllongat esforç per a treure les cabres introduïdes a l'illa de George, i ja la vegetació de l'illa està tornant a ser el que era antes. S'esperaba que George tingués germans en l'illa Pinta i se'ls va buscar perquè l'espècie persistís. També era possible un creuament amb una espècie similar. Es va arribar a oferir als parcs zoològics una recompensa de 10 000 dólars per la confirmació d'una femella a l'illa Pinta.[14]
Des del 1958, les cabres que van ser introduides a l'illa Pinta deixaven a les tortugues sense aliment, la qual cosa va fer que disminuís molt la població de tortugues gegants. Des de llavors, es va iniciar un prolongat esforç per exterminar les cabres a l'illa. A mesura que disminuïen les poblacions de cabres, la vegetació va experimentar una sorprenent recuperació. Els arbres petits van començar a regenerar-se dels ceps deixats per les cabres. Les espècies arbustives de les muntanyes, les plàntules d'arbres forestals, el cactus d'Opuntia i altres espècies endèmiques van augmentar. El 2003, l'illa de Pinta va ser declarada "lliure de cabres".[15]
Durant l'any 2008, es va descobrir que les femelles que acompanyaven al Solitari George havien posat un total de setze ous; no obstant això, cap va resultar ser fèrtil. L'any 2009, es van descobrir cinc nous ous igualment infèrtils; el que va acabar amb les esperances de salvar l'espècie de l'extinció total.
A més dels esforços actuals de conservació, com l'eliminació de poblacions de cabra a Galápagos, s'ha fet un nou esforç per a reviure una sèrie d'espècies de tortuga de les Galápagos. Hi ha una nova informació que indica que actualment hi ha al voltant de 1700 descendents que viuen a la zona de Galápagos, descendents de 12 femelles i 3 mascles de tortuga. Molts d'aquests també coincideixen amb espècies de tortuga de Galápagos, com la tortuga vital de l'illa Pinta de Galápagos. Les estadístiques també mostren que, en comparació amb un percentatge d'incubació del 3% al 2004, 3 anys més tard es va enregistrar una taxa d'incubació del 24%, que va conduir a un augment sense precedents de la població de tortugues. Això també demostra que el nombre d'animals d'una espècie pot augmentar malgrat la variació genètica.
Al segle XIX els vaixells s'emportaven centenars de tortugues perquè eren una bona font de menjar, la qual cosa va disminuir la seva població fins a portar-la a l'extinció. Després d'una llarga vida, el Solitari George va morir el dia 24 de juny de 2012; això va donar lloc a l'extinció d'aquesta espècie.[16][17][18]
Aquell dia, el parc nacional Galápagos va anunciar la seva mort al seu compte de Twitter, amb el següent missatge:
Segons la direcció del parc, a les 08:00 hs, el seu company i cuidador Fausto Llerena el va trobar mort al seu corral. El cos del Solitari George estava en posició com dirigint-se a l'abeurador. Inicialment els experts encarregats presumeixen una aturada cardíaca; però la necròpsia ha indicat que el Solitari George va morir per causes naturals.
Al 2006, Peter Pritchard, una de les autoritats més importants del món en les tortugues de Galápagos, va suggerir que una tortuga mascle que residia al Zoo de Praga podria ser una tortuga de l'illa Pinta a causa de la seva closca amb estructura de petxina.[19][20] No obstant això, l'anàlisi posterior de l'ADN va revelar que era més probable que fos de l'illa de Pinzón, llar de l'espècie 'C. duncanensis'.[2][20][21]
Al maig de 2007, l'anàlisi de microsatèl·lits (seqüències d 'ADN) va suggerir que els individus d' un grup de 'C. abingdonii' encara podrien existir a l'illa d'Isabela.[22] Els investigadors van identificar una tortuga mascle de la regió del Volcà Wolf, que té la meitat dels seus gens en comú amb l'espècies del Solitari George. Es sospita que aquest animal sigui el resultat d'una pimera generació entre les espècies de les illes d'Isabela i Pinta.[22] Una tortuga Pinta pura possiblement resideix entre les 2.000 tortugues de l'illa d'Isabela.[23]
Un recent viatge a Isabela per part dels investigadors de la Universitat Yale va revelar que hi ha 17 híbrids de primera generació que viuen al volcà Wolf.[4] Els investigadors planejaren tornar a l'illa d'Isabela a la primavera de 2013 per a buscar supervivents a l'illa Pinta i intentar recol·lectar híbrids, amb la intenció de començar un programa de captura selectiva per a, amb sort, poder reintroduir les tortugues Pinta a la seva illa nadiua.[4]
La tortuga gegant de Pinta (Chelonoidis abingdonii) també coneguda com la Tortuga gegant de pinta, Tortuga de l'illa d'Abingdon, o Tortuga gegant de l'illa de l'Abingdon, és una espècie extinta que va habitar de manera endèmica a l'illa Pinta de les illes Galápagos, Equador. És una de les deu espècies de tortugues gegants nadiues d'aquest arxipèlag.
Va ser descrita per primera vegada per Albert Günther el 1877 i l'espècie es va extingir en morir el seu últim exemplar el 2012. Tot i així, 17 híbrids d'una primera generació van ser descoberts al 2012 al volcà de Wolf de l'illa Isabela durant un viatge d'investigadors de la Universitat estatunidenca de Yale. Com aquests espècimens eren joves, és possible que els seus pares encara es trobin vius. L'espècie està classificada actualment com a extinta dins la llista vermella d'IUCN.
El terme binomial abingdonii fa referència a l'altre nom amb el qual es coneix a l'illa Pinta: illa d'Abingdon. Integra el complex d'espècies denominat: Complex Chelonoidis nigra.
The Pinta Island tortoise[4] (Chelonoidis niger abingdonii[2][5]), also known as the Pinta giant tortoise,[2] Abingdon Island tortoise,[1] or Abingdon Island giant tortoise,[2] is an extinct subspecies of Galápagos tortoise native to Ecuador's Pinta Island.[1]
The subspecies was described by Albert Günther in 1877 after specimens arrived in London. By the end of the 19th century, most of the Pinta Island tortoises had been wiped out due to hunting.[6] By the mid-20th century, the subspecies was assumed to be extinct[7] until a single male was discovered on the island in 1971. Efforts were made to mate the male, named Lonesome George, with other subspecies, but no viable eggs resulted. Lonesome George died on 24 June 2012, and the subspecies was believed to have become extinct with his death.[8] However, 17 first-generation hybrids were reported in 2012 from Wolf Volcano on Isabela Island during a trip by Yale University researchers. As these specimens were juveniles, their parents might still be alive.[9][10] The subspecies is classified as extinct on the IUCN Red List.[1]
Lonesome George, along with other of the tortoises on Pinta Island, belonged to a species of 15 subspecies. Giant tortoises were once found on all of the continents except Australia and Antarctica. The Galápagos tortoises remain the largest living tortoises.
The Pinta Island tortoise was originally described in 1877 by German-born British herpetologist Albert Günther, who named it Testudo abingdonii in his book The Gigantic Land-tortoises (Living and Extinct) in the Collection of the British Museum.[5][11] The name abingdonii derives from Abingdon Island, now more commonly known as Pinta Island. The knowledge of its existence was derived from short statements of the voyages of Captain James Colnett in 1798 and Basil Hall in 1822.[11] In 1876, Commander William Cookson[12] brought three male specimens (along with other subspecies of Galápagos tortoise) to London aboard the Royal Navy ship HMS Peterel.[11][13]
Synonyms of Chelonoidis abingdonii include Testudo abingdonii Günther, 1877; Testudo elephantopus abingdonii Mertens & Wermuth, 1955; Geochelone elephantopus abingdonii Pritchard, 1967; Geochelone nigra abingdonii Iverson, 1992; and Geochelone abingdonii Valverde, 2004.[3]
The origin and systematic relationships are still unresolved today; they captivated Charles Darwin himself. DNA sequencing results indicate that the three best candidates for the closest living relative of the Galápagos tortoises all come from South America. They are the yellow-footed tortoise (Geochelone denticulata), the red-footed tortoise (Geochelone carbonaria), and the Chaco tortoise (Geochelone chilensis).
In the wild, Galápagos tortoises, including the Pinta Island subspecies, rest about 16 hours a day. Galápagos tortoises are herbivores, feeding primarily on greens, grasses, native fruit, and cactus pads. They drink large quantities of water, which they can then store in their bodies for long periods of time for later use. They can reportedly survive up to six months without food or water.[14]
For breeding, the tortoises were most active during the hot season (January to May). During the cool season (June to November), female tortoises migrated to nesting zones to lay their eggs.
Galápagos giant tortoises represent the top herbivores in the Galápagos, and as such they shape the entire island ecosystem. They provide critical ecosystem services by dispersing seeds[15] and by acting as ecological engineers through herbivory and nutrient cycling. The extinction of the Pinta Island tortoise has diminished the functioning of the island ecosystem.[16]
Several of the surviving subspecies of Galápagos tortoises are endangered. The decline of the population began in the 17th century as a result of visits by buccaneers and whalers. They hunted tortoises as a source of fresh meat, taking about 200,000 tortoises altogether.
In 1958, goats were brought to Pinta Island and began eating much of the vegetation, to the detriment of the natural habitat.[17][18] A prolonged effort to exterminate the goats was begun. As the goat populations declined, the vegetation recovered. Small trees began regenerating from the stumps left by the goats. Highland shrub subspecies, forest tree seedlings, Opuntia cactus, and other endemic subspecies increased. In 2003, Pinta Island was declared goat-free.[19]
In addition to conservation efforts such as the elimination of goat populations in the Galápagos, there has been an effort to revive a number of subspecies of Galápagos tortoise through captive breeding. Future efforts may aim to recreate a population genetically similar to the original Pinta Island tortoise by breeding the first-generation hybrids discovered on Wolf Volcano.
The last known individual of the subspecies was a male named Lonesome George[20] (Spanish: El Solitario Jorge),[21] who died on 24 June 2012.[7][22][23] In his last years, he was known as the rarest creature in the world. George served as a potent symbol for conservation efforts in the Galápagos and internationally.[24]
George was first seen on the island of Pinta on 1 December 1971 by Hungarian malacologist József Vágvölgyi. Relocated for his safety to the Charles Darwin Research Station on Santa Cruz Island, George was penned with two females of different subspecies. Although the females laid eggs, none hatched. The Pinta tortoise was pronounced functionally extinct.
Over the decades, all attempts at mating Lonesome George were unsuccessful, possibly because his subspecies was not cross-fertile with the other subspecies.
On 24 June 2012, at 8:00 am local time, Director of the Galápagos National Park Edwin Naula announced that Lonesome George had been found dead[8][25][26] by his caretaker of 40 years, Fausto Llerena.[27] Naula suspects that the cause of death was heart failure consistent with the end of the natural life of a tortoise.
In 2006, Peter Pritchard, one of the world's foremost authorities on Galápagos tortoises, suggested that a male tortoise residing in the Prague Zoo might be a Pinta Island tortoise due to his shell structure.[28][29] Subsequent DNA analysis, however, revealed that it was more likely to be from Pinzón Island, home of the subspecies C. duncanensis.[2][29][30]
Whalers and pirates in the past used Isabela Island, the central and largest of the Galápagos Islands, as a tortoise dumping ground. Today, the remaining tortoises that live around Wolf Volcano have combined genetic markers from several subspecies.[31][32]
In May 2007, analysis of genomic microsatellites (DNA sequences) suggested that individuals from a translocated group of C. abingdonii may still exist in the wild on Isabela.[33] Researchers identified one male tortoise from the Wolf Volcano region that had half its genes in common with George's subspecies. This animal is believed to be a first-generation hybrid between the subspecies of the islands Isabela and Pinta.[33] This suggests the possibility of a pure Pinta tortoise among the 2,000 tortoises on Isabela.[34]
The identification of eight individuals of mixed ancestry among only 27 individuals sampled (estimated Volcano Wolf population size 1,000–2,000)… suggests the need to mount an immediate and comprehensive survey… to search for additional individuals of Pinta ancestry.[33]
A subsequent trip to Isabela by Yale University researchers found 17 first-generation hybrids living at Wolf Volcano.[9] The researchers planned to return to Isabela in the spring of 2013 to look for surviving Pinta tortoises and to try to collect hybrids in an effort to start a captive selective-breeding program and to hopefully reintroduce Pintas back to their native island.[9]
In 2020, the Galápagos national park and Galápagos Conservancy announced that they had discovered one young female with a direct line of descent from the Chelonoidis abingdonii subspecies of Pinta island. [35]
Notes
Bibliography
The Pinta Island tortoise (Chelonoidis niger abingdonii), also known as the Pinta giant tortoise, Abingdon Island tortoise, or Abingdon Island giant tortoise, is an extinct subspecies of Galápagos tortoise native to Ecuador's Pinta Island.
The subspecies was described by Albert Günther in 1877 after specimens arrived in London. By the end of the 19th century, most of the Pinta Island tortoises had been wiped out due to hunting. By the mid-20th century, the subspecies was assumed to be extinct until a single male was discovered on the island in 1971. Efforts were made to mate the male, named Lonesome George, with other subspecies, but no viable eggs resulted. Lonesome George died on 24 June 2012, and the subspecies was believed to have become extinct with his death. However, 17 first-generation hybrids were reported in 2012 from Wolf Volcano on Isabela Island during a trip by Yale University researchers. As these specimens were juveniles, their parents might still be alive. The subspecies is classified as extinct on the IUCN Red List.
La tortuga gigante de Pinta (Chelonoidis abingdonii) es una especie extinta que habitó de manera endémica en la isla Pinta de las islas Galápagos, Ecuador. Es una de las diez especies de tortugas gigantes nativas de dicho archipiélago. Fue descrita por primera vez por Albert Günther en 1877 y la especie se extinguió al morir su último ejemplar en 2012. El término binomial abingdonii hace referencia al otro nombre con el que se conoce a la isla Pinta: isla de Abingdon. Integra el complejo de especies denominado: Complejo Chelonoidis nigra.
La tortuga gigante de Pinta está relacionada genéticamente con las especies de San Cristóbal y Española. Su caparazón tenía la forma de una silla de montar. La parte anterior era más estrecha y comprimida, y levemente elevada, mientras que la parte posterior era más ancha y redondeada. Dada su dieta compuesta por la vegetación alta de la isla, su cuello era alargado y podía elevarse notablemente para alcanzar las ramas más elevadas..
El ejemplar macho conocido como el Solitario George fue el último individuo vivo de esta especie. En 1972 fue encontrado en la isla Pinta por unos cazadores de cabras, y se le puso tal nombre presuntamente por el personaje que interpretara el actor George Gobel. Lo reubicaron en la Estación Científica Charles Darwin, donde George fue encerrado junto con dos hembras de una especie similar (Chelonoidis becki, del volcán Wolf), con la esperanza de que sus genes fuesen retenidos en su descendencia.[1]
Se estima que George nació entre 1903[2] y 1919[1] (las Tortugas de Galápagos pueden vivir entre ochenta y ciento treinta años o más). Se completó un prolongado esfuerzo para quitar las cabras introducidas en la isla de George, y ya la vegetación de la isla está volviendo a ser lo que era antes.
Se esperaba que George tuviera hermanos en la isla Pinta y se les buscó para que la especie persistiera. También era posible un cruce con una especie similar. Se llegó a ofrecer a los parques zoológicos una recompensa de diez mil dólares por la confirmación de una hembra en isla Pinta.[3]
Durante el año 2008, se descubrió que las hembras que acompañaban al Solitario George habían puesto un total de dieciséis huevos; sin embargo, ninguno resultó ser fértil. En el año 2009, se descubrieron cinco nuevos huevos igualmente infértiles; lo que terminó con las esperanzas de salvar la especie de la extinción total.
Tras su larga vida, el Solitario George falleció el día 24 de junio de 2012; esto dio lugar a la extinción de esta especie.[4][5][6]
Ese día el parque nacional Galápagos anunció su muerte, en su cuenta de Twitter, con el siguiente mensaje:
La Dirección del Parque Nacional Galápago en su cuenta de Twitter
Según la dirección del parque, a las 08:00 h, su compañero y cuidador Fausto Llerena lo encontró muerto en su corral. El cuerpo del Solitario George estaba en posición como dirigiéndose al bebedero. Inicialmente los expertos encargados presumen un paro cardíaco; pero la necropsia ha indicado que el Solitario George murió por causas naturales.
En el siglo XIX los barcos de esclavos se llevaban cientos de tortugas porque eran buena fuente de comida, lo que disminuyó su población hasta llevarla a la extinción. Las cabras que introdujeron en la isla Pinta dejaban a las tortugas sin alimento, lo cual hizo que disminuyera mucho la población de tortugas gigantes de isla Pinta.
La tortuga gigante de Pinta (Chelonoidis abingdonii) es una especie extinta que habitó de manera endémica en la isla Pinta de las islas Galápagos, Ecuador. Es una de las diez especies de tortugas gigantes nativas de dicho archipiélago. Fue descrita por primera vez por Albert Günther en 1877 y la especie se extinguió al morir su último ejemplar en 2012. El término binomial abingdonii hace referencia al otro nombre con el que se conoce a la isla Pinta: isla de Abingdon. Integra el complejo de especies denominado: Complejo Chelonoidis nigra.
Chelonoidis abingdonii, varem Geochelone nigra abingdonii, oli elevantkilpkonna liik, mis elas Pinta saarel.
Liigi kirjeldas 1877. aastal Albert Günther, kes andis sellele nimeks Testudo abingdonii.
19. sajandi lõpuks olid küttimise tõttu juba enamik isenditest välja surnud. 20. sajandi keskpaigas peeti liiki väljasurnuks, kuni üksik isane elevantkilpkonn leiti 1971. aastal. Üksildane Jüri, viimane teadaolev C. abingdonii esindaja, suri 24. juunil 2012.
Chelonoidis abingdonii Chelonoidis generoko animalia da. Narrastien barruko Testudinidae familian sailkatuta dago.
Chelonoidis abingdonii Chelonoidis generoko animalia da. Narrastien barruko Testudinidae familian sailkatuta dago.
Chelonoidis abingdonii est une espèce de tortue de la famille des Testudinidae[1] endémique de l'île Pinta, dans les îles Galápagos. Le 24 juin 2012, son unique représentant connu à cette date, un mâle surnommé Solitario George, meurt sans laisser de descendance. En novembre 2012, la direction du parc des Galapagos affirme avoir retrouvé plusieurs spécimens vivant en liberté sur les flancs du volcan Wolf, dans l'île Isabela[2],[3].
Cette espèce était endémique de l'île Pinta aux Galápagos[1].
Le seul représentant connu jusqu'en 2012, nommé Georges le solitaire (Solitario George), est découvert en 1972 alors que l'espèce est considérée comme éteinte[4]. Ce mâle meurt le 24 juin 2012[5] à plus de 100 ans bien que l'espérance de vie des individus de l'espèce atteignît 200 ans. Il ne laisse aucune descendance malgré l'introduction dans son enclos de deux femelles génétiquement proches originaires de l'île Española, une autre île des Galápagos.
Elle fait partie du complexe d'espèces des tortues géantes des Galápagos. Elle était auparavant considérée comme une sous-espèce de Chelonoidis nigra.
L'Union internationale pour la conservation de la nature reconnaît le taxon comme étant la sous-espèce Chelonoidis nigra abingdoni et comme étant un taxon éteint à l'état sauvage en 1996. En novembre 2012, la direction du parc national des Galápagos affirme que plusieurs spécimens ont été observés sur les flancs d'un volcan de l'île Isabela[2]. Ces spécimens sont malheureusement identifiés comme des hybrides, ne possédant que 50 % de gènes de Chelonoidis abingdonii. En 2015, l'UICN reconnaît le taxon Chelonoidis abingdoni comme une espèce à part entière et le déclare comme éteint (EX)[6].
Cette espèce est nommée en référence au lieu de sa découverte, l'île Pinta, aussi nommée île Abingdon[7].
Chelonoidis abingdonii est une espèce de tortue de la famille des Testudinidae endémique de l'île Pinta, dans les îles Galápagos. Le 24 juin 2012, son unique représentant connu à cette date, un mâle surnommé Solitario George, meurt sans laisser de descendance. En novembre 2012, la direction du parc des Galapagos affirme avoir retrouvé plusieurs spécimens vivant en liberté sur les flancs du volcan Wolf, dans l'île Isabela,.
Kura-kura pulau pinta[1] (Chelonoidis abingdonii)[2][3], juga dikenal dengan nama kura-kura raksasa pinta,[2] kura-kura pulau abingdon,[4] atau kura-kura raksasa pulau abingdon,[2] adalah spesies kura-kura galapagos yang berasal dari Pulau Pinta. Spesies ini sudah mengalami kepunahan.[4]
Spesies ini pertama kali dideskripsikan oleh Albert Günther pada tahun 1877 setelah spesimennya tiba di London. Pada akhir abad ke-19, sebagian besar kura-kura pulau pinta sudah musnah akibat perburuan.[5] Pada pertengahan abad ke-20, spesies ini diduga sudah punah[6] hingga ditemukan seekor jantan di pulau tersebut pada tahun 1971. Telah dilakukan upaya untuk mengawinkan si jantan yang bernama Lonesome George ini dengan spesies lain, tetapi upaya ini tidak membuahkan hasil. Lonesome George meninggal pada tanggal 24 Juni 2012 dan diduga spesies ini punah setelah kematiannya.[7] Namun, 17 kura-kura campuran generasi pertama dilaporkan telah ditemukan di Gunung Berapi Wolf di Pulau Isabela pada tahun 2012. Spesimen-spesimen ini masih muda, sehingga orang tua mereka mungkin masih hidup.[8][9] Meskipun begitu, spesies ini telah digolongkan sebagai spesies yang sudah punah di dalam Daftar Merah IUCN.[4]
IUCN
Kura-kura pulau pinta (Chelonoidis abingdonii), juga dikenal dengan nama kura-kura raksasa pinta, kura-kura pulau abingdon, atau kura-kura raksasa pulau abingdon, adalah spesies kura-kura galapagos yang berasal dari Pulau Pinta. Spesies ini sudah mengalami kepunahan.
Spesies ini pertama kali dideskripsikan oleh Albert Günther pada tahun 1877 setelah spesimennya tiba di London. Pada akhir abad ke-19, sebagian besar kura-kura pulau pinta sudah musnah akibat perburuan. Pada pertengahan abad ke-20, spesies ini diduga sudah punah hingga ditemukan seekor jantan di pulau tersebut pada tahun 1971. Telah dilakukan upaya untuk mengawinkan si jantan yang bernama Lonesome George ini dengan spesies lain, tetapi upaya ini tidak membuahkan hasil. Lonesome George meninggal pada tanggal 24 Juni 2012 dan diduga spesies ini punah setelah kematiannya. Namun, 17 kura-kura campuran generasi pertama dilaporkan telah ditemukan di Gunung Berapi Wolf di Pulau Isabela pada tahun 2012. Spesimen-spesimen ini masih muda, sehingga orang tua mereka mungkin masih hidup. Meskipun begitu, spesies ini telah digolongkan sebagai spesies yang sudah punah di dalam Daftar Merah IUCN.
La tartaruga dell'Isola Pinta (Chelonoidis abingdonii (Günther, 1877)) è una specie estinta di tartaruga della famiglia Testudinidae[2].
Si trattava di una tartaruga gigante con la forma del guscio detta "a sella", che favoriva l'allungamento del collo verso l'alto per nutrirsi di foglie presenti ad una certa altezza dal suolo.
L'ultimo esemplare conosciuto, Lonesome George (morto il 24 giugno 2012[3]), fu trovato nel 1971 sull'Isola di Pinta, la più settentrionale delle isole delle Galápagos ed anche una delle più piccole. La comunità scientifica riteneva che la specie fosse completamente estinta sull'isola, a causa della caccia a cui era sottoposta da parte dell'uomo, fino a quando all'inizio degli anni settanta un fotografo mostrò ai biologi una fotografia in cui ritraeva una tartaruga vivente sull'isola, conseguentemente venne effettuata una ricerca sistematica sull'isola, suddividendola in quadrati di ricerca, fino al suo ritrovamento. Nessun altro esemplare fu ritrovato. La tartaruga divenne un simbolo della lotta per la conservazione.
Ricercatori dell'Università della Columbia Britannica - Okanagan, Canada sostenuti dal Parco nazionale delle Galápagos, hanno condotto studi su tale specie[4].
La tartaruga dell'Isola Pinta (Chelonoidis abingdonii (Günther, 1877)) è una specie estinta di tartaruga della famiglia Testudinidae.
Si trattava di una tartaruga gigante con la forma del guscio detta "a sella", che favoriva l'allungamento del collo verso l'alto per nutrirsi di foglie presenti ad una certa altezza dal suolo.
L'ultimo esemplare conosciuto, Lonesome George (morto il 24 giugno 2012), fu trovato nel 1971 sull'Isola di Pinta, la più settentrionale delle isole delle Galápagos ed anche una delle più piccole. La comunità scientifica riteneva che la specie fosse completamente estinta sull'isola, a causa della caccia a cui era sottoposta da parte dell'uomo, fino a quando all'inizio degli anni settanta un fotografo mostrò ai biologi una fotografia in cui ritraeva una tartaruga vivente sull'isola, conseguentemente venne effettuata una ricerca sistematica sull'isola, suddividendola in quadrati di ricerca, fino al suo ritrovamento. Nessun altro esemplare fu ritrovato. La tartaruga divenne un simbolo della lotta per la conservazione.
Ricercatori dell'Università della Columbia Britannica - Okanagan, Canada sostenuti dal Parco nazionale delle Galápagos, hanno condotto studi su tale specie.
Chelonoidis abingdonii is een uitgestorven schildpaddensoort uit de familie landschildpadden (Testudinidae). Chelonoidis abingdonii was lange tijd een ondersoort van de galapagosreuzenschildpad (Chelonoidis nigra), maar wordt tegenwoordig als een aparte soort beschouwd.
Omdat de soort tot voor kort nog slechts door één enkel exemplaar werd vertegenwoordigd, was deze schildpad erg bekend. Er zijn in de internationale pers verschillende publicaties over het dier verschenen. Het mannetje werd in het Engels wel Lonesome George genoemd, wat vrij vertaald "Eenzame George" betekent. Met het overlijden van George, op 24 juni 2012, is deze schildpaddensoort uitgestorven. Inmiddels wordt er door middel van het kruisen van verwante rassen geprobeerd om de soort nieuw leven in te blazen.
Chelonoidis abingdonii heeft een ingewikkelde taxonomische geschiedenis. Oorspronkelijk werd de schildpad in 1877 door Albert Carl Lewis Gotthilf Günther beschreven als soort onder de naam Testudo abingdonii.[2] Later werd de soort respectievelijk beschouwd als ondersoort van de inmiddels niet langer erkende soort Testudo elephantopus en als ondersoort van Chelonoidis nigra. Sinds de publicatie van Anders G.J. Rhodin et al. in 2010,[3] wordt het taxon onder de wetenschappelijke naam Chelonoidis abingdonii als aparte soort beschouwd.[4] De wetenschappelijke soortnaam abingdonii komt in de literatuur ook wel foutief als abingdoni, met een enkele 'i', voor. Het dier is afkomstig van het eiland Pinta van de Galapagoseilanden. De vroegere Engelse naam was Abingdon Island, vernoemd naar de Earl of Abingdon, naar wie ook de schildpad vernoemd is.[5]
Op de Galapagoseilanden zijn verschillende soorten reuzenschildpadden gevonden. De "Pinta-schildpad", waarvan George een vertegenwoordiger was, was een van de kleinere soorten. Deze schildpad had een zadelvormig rugschild. Het dier had een lange nek zodat het ook hogere vegetatie kon bereiken.
De soort werd lange tijd als uitgestorven beschouwd, totdat op 1 december 1971 door de Amerikaanse malacoloog Joseph Vagvolgyi een exemplaar werd aangetroffen op het eiland Pinta, een van de Galapagoseilanden. Vagvolgyi vernoemde de schildpad waarschijnlijk naar de acteur George Gobel.
De populatie van Chelonoidis abingdonii nam waarschijnlijk af doordat er grote aantallen van werden opgegeten door de mens. De schildpadden zijn lang in leven te houden zonder ze van voedsel of water te voorzien en waren dus een ideale bron van voedsel op schepen die maandenlang onderweg waren zonder land aan te doen. Door de dieren te vangen en in het ruim te bergen was de bemanning steeds verzekerd van vers vlees. Naast George was er in 1906 nog een levend exemplaar gezien toen Amerikaanse wetenschappers het eiland bezochten. In 1959 werd op Pinta het Charles Darwin Research Station (CDRS) gevestigd dat onder meer het ecosysteem ter plekke tracht te herstellen.
George werd overgebracht naar het onderzoeksstation. Hij woog ongeveer 90 kg, en was één meter lang, gemeten over zijn rugschild. De leeftijd is niet precies bekend, maar men vermoedt dat hij toentertijd tussen de 60 en 90 jaar oud was.
Op 24 juni 2012 werd bekend dat 'eenzame George' in de ochtend van die dag gestorven was, volgens de Ecuadoraanse krant El Universo op een leeftijd van tussen de 100 en 120 jaar.[6] Fausto Llerena, Georges verzorger in de afgelopen veertig jaar, vond het dier dood in zijn verblijf. Zijn dood werd, na een autopsie, toegeschreven aan natuurlijke oorzaken, waarschijnlijk veroorzaakt door zijn leeftijd.[7] Met het overlijden van George was, naar men aannam, zijn soort volledig uitgestorven. Er was tientallen jaren geprobeerd om George te laten paren met een vrouwtje van een andere soort. Die pogingen waren mislukt, waarschijnlijk vanwege een gebrek aan verwantschap tussen de soorten. Tot januari 2011 had George gezelschap van twee vrouwtjes van de verwante soort Chelonoidis becki. Op 21 juli 2008 werd gemeld dat George onverwacht met een van de vrouwtjes had gepaard. Er werden in totaal 13 intacte eieren gevonden, die in broedstoven werden geplaatst.[8] In november was al duidelijk dat 80 procent van de eieren gewichtsverlies vertoonde, een teken dat ze onbevrucht waren. In december rapporteerde het Darwin Center dat ook de overgebleven eitjes niet waren uitgekomen en dat röntgenfoto's zichtbaar hadden gemaakt dat ook deze onbevrucht waren gebleven.[9]
Op 21 november 2012 werd echter bekend dat onderzoek van de Amerikaanse universiteit Yale en het natuurpark van de Galapagoseilanden had uitgewezen dat er nog exemplaren van verwante soorten op het eiland Isabela leven. Het gaat om negen vrouwtjes, drie mannetjes en vijf jonge dieren. In de vrouwtjes zijn genetische sporen van de reuzenschildpad aangetroffen. De dieren worden nu in gevangenschap gehouden en geprobeerd wordt door de soorten te kruisen de uitgestorven soort te laten herleven. Dit kan honderd tot honderdvijftig jaar duren.[10]
Eenzame George
Eenzame George neemt een bad
Paring met een vrouwtje van een andere soort
Eenzame George
Eenzame George drinkt
Dode Chelonoidis abingdonii, gefotografeerd in 1914
Chelonoidis abingdonii is een uitgestorven schildpaddensoort uit de familie landschildpadden (Testudinidae). Chelonoidis abingdonii was lange tijd een ondersoort van de galapagosreuzenschildpad (Chelonoidis nigra), maar wordt tegenwoordig als een aparte soort beschouwd.
Omdat de soort tot voor kort nog slechts door één enkel exemplaar werd vertegenwoordigd, was deze schildpad erg bekend. Er zijn in de internationale pers verschillende publicaties over het dier verschenen. Het mannetje werd in het Engels wel Lonesome George genoemd, wat vrij vertaald "Eenzame George" betekent. Met het overlijden van George, op 24 juni 2012, is deze schildpaddensoort uitgestorven. Inmiddels wordt er door middel van het kruisen van verwante rassen geprobeerd om de soort nieuw leven in te blazen.
A tartaruga-das-galápagos-de-Pinta (Chelonoidis nigra abingdoni) é uma subespécie de tartaruga terrestre endêmica da ilha de Pinta, nas ilhas Galápagos, que provavelmente está extinta. O último indivíduo conhecido foi um macho denominado "Lonesome George" ("George Solitário", em português) que morreu no dia 24 de junho de 2012. Em seus últimos anos, foi considerado a criatura mais rara do mundo, e é tido como um forte símbolo para os esforços de conservação ambiental nas Galápagos e internacionalmente.[2] Recebeu seu nome em homenagem a um personagem interpretado pelo ator americano George Gobel.[3]
George foi visto pela primeira vez na ilha de Pinta em 1 de dezembro de 1971 pelo biólogo americano Joseph Vagvolgyi. A vegetação da ilha havia sido dizimada por cabras selvagens, e a população indígena de C. n. abingdoni foi reduzida a um único indivíduo. Remanejado, por sua própria segurança, para a Estação Científica Charles Darwin, George compartilhou o mesmo ambiente com duas fêmeas de subespécies diferentes, porém embora o acasalamento tenha ocorrido e ovos tenham sido produzidos, nenhum foi chocado com sucesso.
Estimava-se que George tinha entre 60 e 90 anos de idade, e estava gozando de boa saúde.[4] Um esforço mais intenso para exterminar as cabras introduzidas na ilha foi terminado, e a vegetação de Pinta está começando a retornar a seu estado anterior.
A presença de tartarugas descendentes de espécies mistas em torno do Vulcão Lobo, na vizinha ilha Isabela, sugere a presença recente de pelo menos um indivíduo da tartaruga-de-pinta em torno do vulcão. Um possível candidato a "puro-sangue" pinta, do sexo masculino e chamado de "Tony", vive num zoológico de Praga.[5]
Existe atualmente uma recompensa de 10 000 dólares para a descoberta de uma fêmea de tartaruga-das-galápagos-de-pinta.[6][5]
Em 24 de junho de 2012, Edwin Naula, diretor do Parque Nacional das Galápagos, anunciou que "George Solitário" tinha sido encontrado morto. Suspeita-se que as causas da morte tenham sido naturais, devido a idade avançada, mas um necropsia para determinar exatamente a causa da morte deverá ser feita.[7][8][9]
No início de 2020, pesquisadores encontraram nas proximidades do vulcão Wolf, 30 tartarugas gigantes híbridas, com linhagem parcial das espécies Chelonoidis nigra abingdoni e Chelonoidis nigra, ambas consideradas extintas. Destas tartarugas encontradas, 11 são machos e 19 são fêmeas, e entre estas, está uma jovem fêmea que é descendente direto da espécie do George Solitário. De acordo com a entidade Galapagos Conservancy, essa jovem tartaruga pertence à espécie tartaruga-das-galápagos-de-pinta (Chelonoidis nigra abingdoni), pois foi constatado que ela possui 16% dessa espécie considerada extinta, a qual pertenceu a tartaruga que foi símbolo de Galápagos, o George Solitário que viveu na Ilha de Pinta.[10][11]
A tartaruga-das-galápagos-de-Pinta (Chelonoidis nigra abingdoni) é uma subespécie de tartaruga terrestre endêmica da ilha de Pinta, nas ilhas Galápagos, que provavelmente está extinta. O último indivíduo conhecido foi um macho denominado "Lonesome George" ("George Solitário", em português) que morreu no dia 24 de junho de 2012. Em seus últimos anos, foi considerado a criatura mais rara do mundo, e é tido como um forte símbolo para os esforços de conservação ambiental nas Galápagos e internacionalmente. Recebeu seu nome em homenagem a um personagem interpretado pelo ator americano George Gobel.
George foi visto pela primeira vez na ilha de Pinta em 1 de dezembro de 1971 pelo biólogo americano Joseph Vagvolgyi. A vegetação da ilha havia sido dizimada por cabras selvagens, e a população indígena de C. n. abingdoni foi reduzida a um único indivíduo. Remanejado, por sua própria segurança, para a Estação Científica Charles Darwin, George compartilhou o mesmo ambiente com duas fêmeas de subespécies diferentes, porém embora o acasalamento tenha ocorrido e ovos tenham sido produzidos, nenhum foi chocado com sucesso.
Estimava-se que George tinha entre 60 e 90 anos de idade, e estava gozando de boa saúde. Um esforço mais intenso para exterminar as cabras introduzidas na ilha foi terminado, e a vegetação de Pinta está começando a retornar a seu estado anterior.
A presença de tartarugas descendentes de espécies mistas em torno do Vulcão Lobo, na vizinha ilha Isabela, sugere a presença recente de pelo menos um indivíduo da tartaruga-de-pinta em torno do vulcão. Um possível candidato a "puro-sangue" pinta, do sexo masculino e chamado de "Tony", vive num zoológico de Praga.
Existe atualmente uma recompensa de 10 000 dólares para a descoberta de uma fêmea de tartaruga-das-galápagos-de-pinta.
Em 24 de junho de 2012, Edwin Naula, diretor do Parque Nacional das Galápagos, anunciou que "George Solitário" tinha sido encontrado morto. Suspeita-se que as causas da morte tenham sido naturais, devido a idade avançada, mas um necropsia para determinar exatamente a causa da morte deverá ser feita.
No início de 2020, pesquisadores encontraram nas proximidades do vulcão Wolf, 30 tartarugas gigantes híbridas, com linhagem parcial das espécies Chelonoidis nigra abingdoni e Chelonoidis nigra, ambas consideradas extintas. Destas tartarugas encontradas, 11 são machos e 19 são fêmeas, e entre estas, está uma jovem fêmea que é descendente direto da espécie do George Solitário. De acordo com a entidade Galapagos Conservancy, essa jovem tartaruga pertence à espécie tartaruga-das-galápagos-de-pinta (Chelonoidis nigra abingdoni), pois foi constatado que ela possui 16% dessa espécie considerada extinta, a qual pertenceu a tartaruga que foi símbolo de Galápagos, o George Solitário que viveu na Ilha de Pinta.
Підвид було вперше описано британським зоологом німецького походження Альбертом Гюнтером, який у своїй книзі «Гиганські сухопутні черепахи (живі та вимерлі) у колекції Британського музею» (англ. The Gigantic Land-tortoises (Living and Extinct) in the Collection of the British Museum) назвав цей новий вид Testudo abingdonii[4][5]. Назва, abingdonii, походить від назви самого острова «Абінгдон», який зараз більш відомий як Пінта. Висновок про існування такого виду базувалися на скупих відомостях про мандрівки капітана Джеймса Кольнетта (англ. James Colnett) 1798 року та Безіла Голла (англ. Basil Hall) в 1822 році[5]. 1876 року командор Вільям Куксон (англ. William Cookson)[6] привіз трьох самців цього виду (а також інших підвидів Галапагоської черепахи) до Лондона на борту корабля королівського флоту Великої Британії HMS Peterel[5][7].
Синонімами Chelonoidis nigra abingdonii є: Testudo abingdonii Günther, 1877; Testudo elephantopus abingdonii – Mertens & Wermuth, 1955; Geochelone elephantopus abingdonii – Pritchard, 1967; Geochelone nigra abingdonii – Iverson, 1992; Geochelone abingdonii – Valverde, 2004.[8].
Останнім відомим представником підвиду Абінгдонської слонової черепахи[9] був самець Самотній Джордж. Його називали символом Галапагоського національного парку, найрідкіснішою істотою та найзнаменитішим холостяком у світі[10]. Він помер 24 червня 2012 року[11][12][13]. Також він був символом зусиль із консервації Галапагоських островів і взагалі у світі[14].
Вперше Самотнього Джорджа виявив на острові Пінта 1 грудня 1972 року угорський дослідник Йожеф Вагвьольдьї (угор. József Vágvölgyi. Його було переміщено до дослідницької станції Чарльза Дарвіна на острів Санта-Крус з міркувань безпеки. Черепаху утримували у загоні разом із двома самицями інших підвидів. Хоча яйця були відкладені, жодне із них не вилупилося. Підвид було оголошено функціонально вимерлим, оскільки Джордж утримувався у неволі. Подальші намагання отримати потомство не дали результатів.
24 червня 2012 року, о 8:00 ранку (за місцевим часом) Самотній Джордж помер, про що повідомив директор Галапагоського національного парку Едвін Наула (англ. Edwin Naula)[15][16][17]. Це виявив Фаусто Ллерена (англ. Fausto Llerena), який останні 40 років доглядав за черепахою[18]. Наула вважає, що причиною смерті стала серцева недостатність.
Самотній Джордж на дослідницькій станції
Самотній Джордж на дослідницькій станції (грудень 2011)
Абінгдонська слонова черепаха (1905 — 1906)
2006 року Пітер Прічард (англ. Peter Pritchard), дослідник Галапагоських черепах, зробив припущення, що самець черепахи у Празькому зоопарку може належати до підвиду Абінгдонська слонова черепаха, зважаючи на структуру панцира[19][20]. Однак, аналіз ДНК показав, що черепаха ймовірно з острова Пінсон, де поширений підвид C. n. duncanensis[21][20][22].
У минулому китобої та пірати використовували острів Ісабела, який є центральним та найбільшим островом Галапагоських островів, щоб позбутися черепах, які більше не були потрібні як їжа[23]. Тепер черепахи, які залишилися, живуть біля вулкана Вольф, і поєднують ДНК-маркери декількох підвидів[24][25]. У травні 2007 року аналіз мікросателітів показав, що особини із групи C. n. abingdonii можуть ще існувати на острові[26]. Дослідниками було ідентифіковано одного самця з регіону вулкана, половина генів якого відповідала генам підвиду Джорджа. Цей самець мусив бути гібридом першого покоління між підвидами островів Ісабела та Пінта[26]. Черепаха вимерлого підвиду може жити серед 2000 черепах регіону[27]:
« Ідентифікація восьми особин змішаного походження із всього лиш 27 індивідуальних зразків (за оцінками розмір популяції регіону вулкану Вольф становить 1000—2000 особин) закликає до початку негайного і ґрунтовного дослідження… щоб знайти інших особин підвиду ПінтаДослідниками Єльського університету було виявлено біля вулкана Вольф 17 гібридів першого покоління[23][3]. Весною 2013 планувалася повторна поїздка з метою знайти гібридів та почати програму із відновлення підвиду[3]. Принаймні одна пара гібридів має гени, які на 80% відповідають генам Джорджа[28].
Chelonoidis abingdonii là một loài rùa trong họ Testudinidae. Loài này được Günther mô tả khoa học đầu tiên năm 1877.[1]
Phương tiện liên quan tới Chelonoidis abingdonii tại Wikimedia Commons
Chelonoidis abingdonii là một loài rùa trong họ Testudinidae. Loài này được Günther mô tả khoa học đầu tiên năm 1877.
平塔岛象龟（学名：Chelonoidis abingdoni）是栖息于厄瓜多尔以西东太平洋科隆群岛平塔岛岛上的一种已经灭绝的象龟。1971年被发现的孤独乔治（西班牙語：el Solitario Jorge）一直是科学界已知的唯一一个平塔岛象龟个体。2012年6月24日，孤独乔治死亡。
2007年5月，基因组微卫星分析显示可能仍有平塔岛象龟存活在加拉帕戈斯群岛的伊莎貝拉島野外[2]。研究者在加拉帕戈斯群岛的伊莎贝拉岛沃尔夫火山地区发现了一只雄龟，它有一半的基因与乔治所在的亚种相同[2]，并认为这只雄龟是平塔岛象龟与伊莎贝拉岛象龟的后代。因此，在伊莎贝拉岛上的2000只象龟中，可能有一只纯种的平塔岛象龟[3]。
还有一只被命名为托尼（Tony）的雄龟，目前居住在布拉格動物園中，被发现可能是另一只纯种的平塔岛象龟。托尼大约出生于1960年左右，于1972年被安置到此公园里。知名的陆龟研究权威彼得·普里查德发现托尼的龟壳与乔治以及博物馆中的平塔岛象龟标本十分相似[4][5]。但其後的基因分析卻指出，托尼其實來自平松島，即亞種Chelonoidis nigra duncanensis的居住地[6][5][7]。
|date=中的日期值 (帮助) 