ocupan todos los tipos de vegetación que están en su ámbito de distribución. Se refugian en huecos ubicados en troncos de árboles y en edificios..
Distribucion General: Desde México hasta Ecuador, Bolivia y noreste de Brasil; Trinidad y Tobago. Se encuentra en las tierras bajas hasta los 1.500 m.s.n.m..
Es diminuto. La parte dorsal es café amarillento y la base de los pelos es amarilla, con la punta café. La parte ventral es amarillo pálido o crema. El pelaje es bastante corto y liso. La cara y orejas son de color café oscuro o negro. El trago es largo y estrecho, con el extremo punteado. Presenta glándulas prominentes sobre las orejas (áreas abultadas y brillantes sobre la superficie externa de las orejas, por debajo de la coronilla de la cabeza), más pronunciadas en los machos durante la estación de cría. El uropatagio es desnudo y la cola se extiende hasta el extremo de éste. Las membranas son color negruzco.
El ratpenat groc centreamericà (Rhogeessa tumida) és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua. Els seus hàbitats són els boscos, tant perennes com caducifolis, les zones obertes i els poblets. Es tracta d'un animal insectívor. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]
El ratpenat groc centreamericà (Rhogeessa tumida) és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a Belize, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic i Nicaragua. Els seus hàbitats són els boscos, tant perennes com caducifolis, les zones obertes i els poblets. Es tracta d'un animal insectívor. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.
Die Schwarzflügel-Gelbfledermaus (Rhogeessa tumida) ist eine mittelamerikanische Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae).
Die Schwarzflügel-Gelbfledermaus wird zwischen 63 und 79 Millimeter lang. Das Rückenfell besteht aus zweifach gebänderten Haaren. Diese sind schwarz mit einem rosa bis zimtfarbenen Farbeinschlag. Die Haarbasen sind gräulich bis gelblich gefärbt. Das Bauchfell ist braun bis ockerfarben. Das spärliche Fell auf der Rückseite der relativ dicken Flughaut erstreckt sich bis zu den Füßen. Die Vorderseite der Flughaut ist unbehaart. Die Ohren sind relativ klein und an den Spitzen abgerundet. Die Männchen besitzen auffällige Drüsen an der Rückseite der Ohren, die einen kräftigen Duft verströmen. Der Calcar ist deutlich zu erkennen. Die Chromosomenzahl von Rhogeessa tumida beträgt 2n = 34.
Das mittelamerikanische Verbreitungsgebiet der Schwarzflügel-Gelbfledermaus erstreckt sich in Mexiko von der Atlantikküste Tamaulipas bis zur Pazifikküste Chiapas. Nach Süden reicht das Verbreitungsgebiet bis in den Nordwesten Costa Ricas und den Norden Nicaraguas. Man findet die Art bis in Höhenlagen von bis zu 1.500 Metern. Die Tiere bewohnen so gut wie jede Vegetationsart des tropischen Mittelamerikas.
Die Spermaproduktion ist beim Männchen im Herbst und im frühen Winter am höchsten. Die Weibchen scheinen meist zwei Junge zu bekommen. Als Fressfeind ist die Große Spießblattnase (Vampyrum spectrum) aus dem nördlichen Guatemala bekannt.
Als Ektoparasiten wurden bisher die Fledermausfliege Basilia anomala und die Milbe Acanthophthirius longus festgestellt. Es liegen Berichte aus Mexiko vor, nach denen Rhogeessa tumida das Rabiesvirus, den Erreger der Tollwut, auf den Menschen überträgt.
Die Schwarzflügel-Gelbfledermaus (Rhogeessa tumida) ist eine mittelamerikanische Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae).
The black-winged little yellow bat (Rhogeessa tumida) is a species of vesper bat native to Central America.
The black-winged little yellow bat is a small bat, with a total length of between 6 and 8 cm (2.4 and 3.1 in), and no significant difference in size between the sexes. The fur is buff or yellowish, ticked with near-black or cinnamon, and is paler on the bat's underside. The flight membranes are hairless, and unusually thick for a bat of its size. The ears are smaller than in many closely related species, and have a prominent scent gland on their upper surface in males that is absent in females.[2]
Little is known of the habits of biology of the species. Individuals have commonly been caught near streams or rivers, and roost in hollow trees or artificial structures. They are nocturnal, being most active shortly after sunset and just before dawn, and feed on small, flying insects.[1] They have diploid chromosome numbers of 30, 32, 34, and 52. Males produce the most sperm in autumn and early winter, suggesting that mating typically occurs around that time, and pregnant females have been caught between February and April.[2] Historically, evidence of hybridization between the Yucatan yellow bat and the Black-winged little yellow bat has been observed.[3]
Black-winged little yellow bats are found along much of the eastern coast of Mexico, as far north as southern Tamaulipas, and along the Pacific coast in Chiapas. They are also found across most of Honduras, Guatemala and Belize, in northern and western Nicaragua and in north-western Costa Rica. They are found only below about 1,500 m (4,900 ft), but otherwise inhabit almost every available habitat, with a slight preference for deciduous forest.[1]
The black-winged little yellow bat (Rhogeessa tumida) is a species of vesper bat native to Central America.
Rhogeessa tumida es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Se encuentra en el sur de Tamaulipas a lo largo de la costa atlántica de México, la costa del Pacífico de Chiapas, al sur y al noroeste de Costa Rica.
Rhogeessa tumida es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.
Rhogeessa tumida Rhogeessa generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Rhogeessa tumida Rhogeessa generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Rhogeessa tumida (H. Allen, 1866) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso in America settentrionale e centrale.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 38 e 50 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 29 e 31 mm, la lunghezza della coda tra 27 e 33 mm, la lunghezza del piede tra 5 e 8 mm, la lunghezza delle orecchie tra 11 e 14 mm e un peso fino a 5 g.[3]
La pelliccia è corta e liscia. Le parti dorsali sono bruno-giallastre con la base dei peli gialla, mentre le parti ventrali variano dal giallo chiaro al color crema. Il muso è largo, dovuto alla presenza di due masse ghiandolari sui lati. Le orecchie sono relativamente corte, triangolari e con l'estremità arrotondata. Nei maschi sono presenti delle masse ghiandolari alla base della superficie dorsale anteriore delle orecchie. Il trago è lungo, sottile ed appuntito. Le membrane alari sono relativamente ispessite e attaccate posteriormente alla base delle dita dei piedi, i quali sono lunghi meno della metà della tibia. La punta della lunga coda si estende leggermente oltre l'uropatagio, il quale è cosparso di pochi peli sulla superficie dorsale fino all'altezza delle ginocchia. Il calcar è ben sviluppato e carenato. Il cariotipo è 2n=34 FN=50.
Emette ultrasuoni sotto forma di impulsi di breve durata con massima energia a 50–60 kHz.
Si rifugia in edifici e cavità degli alberi. L'attività predatoria inizia molto presto la sera e solitamente dura per un'ora dopo il tramonto e un'altra prima dell'alba.
Si nutre di insetti volanti.
Le nascite avvengono poco prima della stagione delle piogge. Danno alla luce due piccoli alla volta.
Questa specie è diffusa dallo stato messicano orientale del Tamaulipas attraverso il Belize, Guatemala, Honduras, El Salvador, Nicaragua fino alla Costa Rica nord-occidentale.
Vive in diversi tipi di habitat, dalle foreste decidue o sempreverdi alle aree aperte e nei villaggi fino a 1 500 metri di altitudine.
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica R.tumida come specie a rischio minimo (LC).[1]
Rhogeessa tumida (H. Allen, 1866) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso in America settentrionale e centrale.
Rhogeessa tumida is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door H. Allen in 1866.
Bronnen, noten en/of referenties
Rhogeessa tumida é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Ocorre do sul de Tamaulipas ao longo da costa Atlântica do México, à costa pacífica de Chiapas, rumo ao sul até o noroeste da Costa Rica.
Rhogeessa tumida é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae. Ocorre do sul de Tamaulipas ao longo da costa Atlântica do México, à costa pacífica de Chiapas, rumo ao sul até o noroeste da Costa Rica.
Rhogeessa tumida[2][3] är en fladdermusart som beskrevs av Harrison Allen 1866. Rhogeessa tumida ingår i släktet Rhogeessa och familjen läderlappar.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Arten förekommer i Centralamerika från sydöstra Mexiko till nordvästra Costa Rica. Den lever i låglandet och i bergstrakter upp till 1500 meter över havet. Habitatet varierar mellan städsegröna eller lövfällande skogar och odlade områden.[1]
Individerna vilar i trädens håligheter och i byggnader. Ibland förekommer stora kolonier vid sovplatsen. Rhogeessa tumida börjar jakten kort efter solnedgången och kommer kort före gryningen tillbaka. Den flyger ofta tät över marken och jagar flygande insekter med hjälp av ekolokalisering. Enligt en studie från Belize får honorna sina ungar ungefär samtidig under regntiden. Per kull föds vanligen två ungar. En individ blev dödad av en stor spjutnäsa (Vampyrum spectrum).[1]
Rhogeessa tumida är en fladdermusart som beskrevs av Harrison Allen 1866. Rhogeessa tumida ingår i släktet Rhogeessa och familjen läderlappar. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Arten förekommer i Centralamerika från sydöstra Mexiko till nordvästra Costa Rica. Den lever i låglandet och i bergstrakter upp till 1500 meter över havet. Habitatet varierar mellan städsegröna eller lövfällande skogar och odlade områden.
Individerna vilar i trädens håligheter och i byggnader. Ibland förekommer stora kolonier vid sovplatsen. Rhogeessa tumida börjar jakten kort efter solnedgången och kommer kort före gryningen tillbaka. Den flyger ofta tät över marken och jagar flygande insekter med hjälp av ekolokalisering. Enligt en studie från Belize får honorna sina ungar ungefär samtidig under regntiden. Per kull föds vanligen två ungar. En individ blev dödad av en stor spjutnäsa (Vampyrum spectrum).
Поширення: Беліз, Коста-Рика, Сальвадор, Гватемала, Гондурас, Мексика, Нікарагуа. Мешкає від низовин до 1500 м. Населяє найрізноманітніші місцях проживання, в тому числі вічнозелені й листопадні ліси, відкриті простори і села. Сідала лаштує в будівлях і порожнистих деревах, колонії можуть бути великими.
Це один з перших кажанів, що з'являються на заході сонця, часто літаючих низько до землі. Є два піки активності, протягом години після заходу сонця і протягом години після світанку. Він живиться дрібними літаючими комахами. Самиці народжують в основному два дитинча.
Довжина від 63 до 79 міліметрів. Вуха маленькі і округлі на кінцях. Черево від коричневого до вохрового кольору, верх чорний з рожевим чи корицевим відтінком.
Немає серйозних загроз для цього виду. Зустрічається в охоронних районах.
Rhogeessa tumida là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được H. Allen mô tả năm 1866.[2]
Phương tiện liên quan tới Rhogeessa tumida tại Wikimedia Commons
Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Rhogeessa tumida là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được H. Allen mô tả năm 1866.
검은날개작은노랑박쥐(Rhogeessa tumida)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 중앙아메리카에서 발견된다.
검은날개작은노랑박쥐는 작은 박쥐로 전체 몸길이가 6~8cm이며, 암수의 크기가 크게 다르지 않다. 털은 담황색 또는 노르스름한 색, 검은색에 가까운 색조 또는 황갈색을 띠며, 아랫배는 좀더 연한 색을 보인다. 비막에는 털이 없고, 박쥐의 크기에 비해 유별나게 두껍다. 귀는 다수의 근연종들보다 작고, 수컷 상체 표면에 눈에 띄는 사향 분비선을 갖고 있으며 암컷은 없다.[2]
검은날개작은노랑박쥐는 타마울리파스 주 남부와 같은 북단의 멕시코 동부 해안 대부분의 지역과 치아파스 주의 태평양 해안가를 따라서 발견된다. 온두라스와 과테말라 그리고 벨리즈의 대부분의 지역, 니카라과의 북부와 서부, 코스타리카의 북부-서부에서도 발견된다. 해발 약 1500m 이하 지역에서만 발견되지만, 이용가능한 거의 모든 서식지에서 서식하고 탈락성 숲에 대한 선호를 약간 보인다.[1]
검은날개작은노랑박쥐의 생태 습성에 대해서는 거의 알려져 있지 않다. 흔히 냇가 또는 강가에서 포획되며 나무 구멍 또는 인공 건축물 속에서 매달려 생활한다. 야행성 동물로 대개는 일몰 이후와 해가 뜨기 전에 짧게 활동하며 날아다니는 작은 곤충을 잡아 먹는다.[1] 수컷은 대부분 가을과 초겨울에 정충을 만들고 이 때 무렵에 보통 짝짓을 하는 것으로 추정하며, 임신한 암컷은 2월과 4월 사이에 포획된다.[2]
