Rhizobium leguminosarum és una de les espècies de bacteris que fa la fixació del nitrogen atmosfèric a través de l'associació simbiòtica en les arrels de diverses espècies de plantes lleguminoses, en concret R. leguminosarum infecta les arrels de pèsols, trèvols i fesols.[1]
L'espècie R. leguminosarum està subdividia en tres biovars segons la presència de plàsmids diferents:
En Rhizobium spp., la majoria dels gens que controlen la nodulació, especificitat amb els hostes, i la fixació del nitrogen estan localitzats en grans plàsmids transferibles anomenats plàsmids sym. En el cas de Rhizobium leguminosarum aquests plàsmids es poden perdre de manera espontània freqüentment i també poden experimentar rearranjaments que resulten en la pèrdua de la seva capacitat simbiòtica.
Rhizobium leguminosarum és una de les espècies de bacteris que fa la fixació del nitrogen atmosfèric a través de l'associació simbiòtica en les arrels de diverses espècies de plantes lleguminoses, en concret R. leguminosarum infecta les arrels de pèsols, trèvols i fesols.
L'espècie R. leguminosarum està subdividia en tres biovars segons la presència de plàsmids diferents:
R. leguminosarum biovar viciae R. leguminosarum biovar trifolii R. leguminosarum biovar phaseoliEn Rhizobium spp., la majoria dels gens que controlen la nodulació, especificitat amb els hostes, i la fixació del nitrogen estan localitzats en grans plàsmids transferibles anomenats plàsmids sym. En el cas de Rhizobium leguminosarum aquests plàsmids es poden perdre de manera espontània freqüentment i també poden experimentar rearranjaments que resulten en la pèrdua de la seva capacitat simbiòtica.
Rhizobium leguminosarum is a bacterium which lives in a mutualistic symbiotic relationship with legumes, and has the ability to fix free nitrogen from the air.[2] R. leguminosarum has been very thoroughly studied—it has been the subject of more than a thousand publications.[2]
Rhizobium leguminosarum is a Gram-negative, motile, rod-shaped, aerobic bacterium.[3]
Rhizobium leguminosarum biovar trifolii, and R. leguminosarum biovar viciae are the most commonly studied biovars of R. leguminosarum, with certain studies seemingly treating R. trifolii as its own species.[4]
Rhizobium leguminosarum's acyl carrier protein differs from most ACPs by having a C-terminus extension. This ACP is also used in the synthesis of unusually long ACPs which themselves are then used in the synthesis of the R. leguminosarum nod factor.[5]
R. leguminosarum is widely used in the inoculation of legume seeds. The sv. trifolii strain U204 is commercially used to inoculate white and red clover in particular, but better strains for this purpose are being developed.[6]
Research has been carried out into the role that R. leguminosarum could play in promoting growth of canola and lettuce.[7]
Rhizobium leguminosarum is a bacterium which lives in a mutualistic symbiotic relationship with legumes, and has the ability to fix free nitrogen from the air. R. leguminosarum has been very thoroughly studied—it has been the subject of more than a thousand publications.
Rhizobium leguminosarum es una alfa-proteobacteria que tienen la particularidad de sintetizar una proteína que reduce el nitrógeno a amonio en condiciones de microaerobiosis, la nitrogenasa.[1] Se encuentran viviendo en el suelo en forma de vida libre, aunque más comúnmente se asocian a plantas formando una asociación simbiótica en la que las dos partes obtienen un beneficio. Es capaz de infectar las raíces de algunas leguminosas e inducir la formación del nódulo radicular.[2] En este nuevo órgano las bacterias, ahora denominados bacteroides, se especializan en la fijación de nitrógeno atmosférico, proveyendo a la planta de este elemento esencial. A cambio la planta suministra a los bacteroides carbono en forma de ácidos orgánicos y otros elementos que el microorganismo deja de sintetizar en simbiosis. Rhizobium leguminosarum es capaz de infectar la raíz e inducir la formación de nódulos en los géneros Vicia, Pisum, Lens, Lathyrus, Trifolium y Phaseolus.
La especie R. leguminosarum está subdividía en tres biovares según la presencia de diferentes plásmidos, y en cada biovar podemos encontrar varias cepas que presentan varias diferencias genéticas:
En Rhizobium spp., la mayoría de los genes que controlan la nodulación, específicamente con los huéspedes, y la fijación de nitrógeno están localizados en grandes plásmidos transferibles llamados plásmidos sym. En el caso de Rhizobium leguminosarum estos plásmidos se pueden perder muchas veces de manera espontánea y también pueden experimentar rearranjamentos que resultan en la pérdida de su capacidad simbiótica.
Rhizobium leguminosarum es una alfa-proteobacteria que tienen la particularidad de sintetizar una proteína que reduce el nitrógeno a amonio en condiciones de microaerobiosis, la nitrogenasa. Se encuentran viviendo en el suelo en forma de vida libre, aunque más comúnmente se asocian a plantas formando una asociación simbiótica en la que las dos partes obtienen un beneficio. Es capaz de infectar las raíces de algunas leguminosas e inducir la formación del nódulo radicular. En este nuevo órgano las bacterias, ahora denominados bacteroides, se especializan en la fijación de nitrógeno atmosférico, proveyendo a la planta de este elemento esencial. A cambio la planta suministra a los bacteroides carbono en forma de ácidos orgánicos y otros elementos que el microorganismo deja de sintetizar en simbiosis. Rhizobium leguminosarum es capaz de infectar la raíz e inducir la formación de nódulos en los géneros Vicia, Pisum, Lens, Lathyrus, Trifolium y Phaseolus.
La especie R. leguminosarum está subdividía en tres biovares según la presencia de diferentes plásmidos, y en cada biovar podemos encontrar varias cepas que presentan varias diferencias genéticas:
R. leguminosarum biovar viciae R. leguminosarum biovar trifolii R. leguminosarum biovar phaseoliEn Rhizobium spp., la mayoría de los genes que controlan la nodulación, específicamente con los huéspedes, y la fijación de nitrógeno están localizados en grandes plásmidos transferibles llamados plásmidos sym. En el caso de Rhizobium leguminosarum estos plásmidos se pueden perder muchas veces de manera espontánea y también pueden experimentar rearranjamentos que resultan en la pérdida de su capacidad simbiótica.
Rhizobium leguminorasum est une bactérie du genre Rhizobium appartenant à la famille des Rhizobiaceae.
Cette bactérie est caractérisée par une paroi de type Gram- et une forme en bâtonnet. Elle possède un mode de vie symbiote en se développant sur la rhizosphère des plante légumineuse.
Cette symbiose à bénéfice réciproque va permettre aux bactéries de bénéficier d’un micro-habitat exceptionnellement favorable. En contre partie, la bactérie n'assure pas uniquement la nutrition carbonée de la plante légumineuse mais lui donne aussi la capacité unique de fixer l'azote atmosphérique (N2). La fixation de l'azote stimule la croissance de la plante d'où la bactérie est dite phytostimulatrice.
Rhizobium leguminorasum est une bactérie du genre Rhizobium appartenant à la famille des Rhizobiaceae.
Cette bactérie est caractérisée par une paroi de type Gram- et une forme en bâtonnet. Elle possède un mode de vie symbiote en se développant sur la rhizosphère des plante légumineuse.
Cette symbiose à bénéfice réciproque va permettre aux bactéries de bénéficier d’un micro-habitat exceptionnellement favorable. En contre partie, la bactérie n'assure pas uniquement la nutrition carbonée de la plante légumineuse mais lui donne aussi la capacité unique de fixer l'azote atmosphérique (N2). La fixation de l'azote stimule la croissance de la plante d'où la bactérie est dite phytostimulatrice.
Rhizobium leguminosarum è un batterio azotofissatore, gram-negativo, specie tipo del genere Rhizobium. È molto importante perché si trova sulle radici di alcune leguminose e fissa per loro l'azoto atmosferico (funzione che in genere è svolta dai cianobatteri).
Il genoma di R. leguminosarum è stato sequenziato nel 2006.[1]
Rhizobium leguminosarum è un batterio azotofissatore, gram-negativo, specie tipo del genere Rhizobium. È molto importante perché si trova sulle radici di alcune leguminose e fissa per loro l'azoto atmosferico (funzione che in genere è svolta dai cianobatteri).
Il genoma di R. leguminosarum è stato sequenziato nel 2006.