nomes no trilho de navegação
Wallaroo actually means, "rock kangaroo."
The Black Wallaroo uses camoflauge to hide from predators. They are also rather quick, and they rely on speed to escape predators.
Predators include eagles, which take the young, dingos, foxes, crocodiles, and humans.
Known Predators:
The Black Wallaroo is one of the smallest species in the kangaroo family. They are roughly two thirds the size of northern wallaroos. They range from .8 meters tall in females, up to about 1 meter tall in males. The name comes from the color of the males, which are a sooty brown to glossy black, while females are a dark brown to grey color. The ears are shorter than nothern wallaroos. Unlike kangaroos where the muzzle is covered with hair, the black wallaroo's nose is completely naked.
Range mass: 13 to 22 kg.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Average lifespan
Status: captivity: 11.8 years.
These animals usually occur in a wide range of vegetation types varying from closed forests to open Eucalyptus forests to hummock grasslands and heaths. In most cases, they are found in areas that have large boulders in the landscape.
Habitat Regions: temperate ; tropical
Terrestrial Biomes: forest
Black Wallaroos are found in limited areas on the sandstone escarpment and plateau of the western edge of Arnhem Land, a region of northern Australia located to the west of the Gulf of Carpentaria.
Biogeographic Regions: australian (Native )
Black Wallaroos are grazers, who spend between 7 and 14 hours a day feeding, depending on the season. They are most active at dawn and dusk, but relatively inactive during the middle of both the day and night when they are resting. They eat mostly grasses and shrubs but will occasionally eat other plants.
Plant Foods: leaves
Primary Diet: herbivore (Folivore )
There are not many positive benefits to humans mainly because these animals live in such a small area of Australia. They do not intrude on farm land, and do not disturb crops. They are the only type of kangaroo which is not good to eat; the meat has a rank and unpleasant smell and taste.
The Black Wallaroo occurs naturally in a very small area, so it is important to protect this area. A large part of their habitat is located in the Kakadu National Park in Australia, which is already protected. The largest threat to the survival of the species is the change of fire patterns in their home range, which has altered the flora composition in the area where they live. Little is known about the abundance or population of this species, however, which makes it hard to determine if they are threatened by this change of fire patterns.
US Federal List: no special status
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: near threatened
Perception Channels: tactile ; chemical
The Black Wallaroo, similar to other wallaroos, breed continously throughout the year under good conditions. Females often increase their area of activity in order to attract the largest most dominant male in that area. Reproduction often depends on lactation to nourish the underdeveloped young, which depends on the availability of food resources.
The female gestates between 31 and 36 days, and once born, the young, which are only a few centimeters in length, find their way to the mother's pouch and attach themselves to a nipple. A young is attached to the nipple until approximately 4 months of age, during which time the mother may be carrying another embryo in the uterus in an "embryonic diapause" or halted state of development. After the young detach themselves from the nipple, they continue to live in the pouch, but the mother is able to give birth to the other baby, which has resumed uterine development. The female wallaroo is then able to support two different aged joeys in the pouch simultaneously.
Breeding season: All year
Range gestation period: 31 to 36 days.
Average weaning age: 6 months.
Key Reproductive Features: year-round breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; fertilization (Internal ); viviparous ; delayed implantation
The young emerge from the pouch after about 6 months. The mother can control the opening of the pouch with muscles to either keep the joey inside when the mother is alarmed or to get the joey to exit the pouch. Even after the joey is not living in the pouch anymore, it returns to the pouch to suckle for many months.
Parental Investment: altricial ; female parental care
El cangur negre (Macropus bernardus) és una espècie de macròpode limitat a una petita àrea muntanyosa de la Terra d'Arnhem (Territori del Nord, entre el riu Alligator Meridional i Nabarlek. És classificat com a gairebé amenaçat, principalment a causa de la seva distribució limitada.[1] Aquest tàxon fou anomenat en honor del naturalista angloaustralià Bernard Henry Woodward.[2]
El cangur negre (Macropus bernardus) és una espècie de macròpode limitat a una petita àrea muntanyosa de la Terra d'Arnhem (Territori del Nord, entre el riu Alligator Meridional i Nabarlek. És classificat com a gairebé amenaçat, principalment a causa de la seva distribució limitada. Aquest tàxon fou anomenat en honor del naturalista angloaustralià Bernard Henry Woodward.
Das Schwarze Bergkänguru (Osphranter bernardus) ist eine Beuteltierart aus der Familie der Kängurus (Macropodidae). Es ist der kleinste und seltenste Vertreter der Bergkängurus.
Schwarze Bergkängurus erreichen stehend eine Höhe von 0,8 bis 1 Meter und ein Gewicht von 13 bis 22 Kilogramm, wobei die Männchen deutlich größer werden als die Weibchen. Damit erreichen sie nur rund zwei Drittel der Ausmaße des gewöhnlichen Bergkängurus. Das raue und zottelige Fell ist bei den Männchen dunkelbraun, fast schwarz gefärbt, die Weibchen sind heller, eher gräulich. Wie bei den meisten Kängurus sind die Hinterbeine deutlich länger und kräftiger als die Vorderbeine und der Schwanz ist lang und muskulös. Der Kopf ist durch die verhältnismäßig kleinen Ohren charakterisiert, die schwarze Schnauze ist unbehaart.
Schwarze Bergkängurus sind ausschließlich im Arnhemland im australischen Northern Territory verbreitet, wo sie meist in gebirgigen Regionen leben. Der Großteil ihres Verbreitungsgebietes liegt im Kakadu-Nationalpark. Ihr Lebensraum umfasst sowohl Eukalyptuswälder als auch offene Heidelandschaften.
Diese Tiere sind sehr scheu und schwer zu beobachten, sie gehören daher zu den am wenigsten erforschten Kängurus. Sie dürften vorwiegend dämmerungsaktiv sein und am Tag als auch in der Mitte der Nacht ruhen. Sie leben einzelgängerisch, ihre Nahrung ist rein pflanzlich und besteht vorwiegend aus Gräsern. Nach einer 31- bis 36-tägigen Tragzeit bringt das Weibchen meist ein einzelnes Jungtier zur Welt, das seine ersten Lebensmonate im Beutel der Mutter verbringt.
Gemeinsam mit dem Bergkänguru und dem Antilopenkänguru bildet das Schwarze Bergkänguru die Gruppe der Bergkängurus innerhalb der Gattung Osphranter zu der außerdem das Rote Riesenkänguru (Osphranter rufus) gehört.[1]
Das Schwarze Bergkänguru galt bereits als ausgestorben, da es zwischen 1914 und 1969 nicht gesichtet wurde. Heute lebt eine kleine Population in einem begrenzten Verbreitungsgebiet. Da dieses aber kaum besiedelt ist, dürfte die Population stabil sein. Die IUCN listet die Art als „gering gefährdet“ (near threatened).
Das Schwarze Bergkänguru (Osphranter bernardus) ist eine Beuteltierart aus der Familie der Kängurus (Macropodidae). Es ist der kleinste und seltenste Vertreter der Bergkängurus.
El walaró Woodward (Macropus bernardus), también conocido como walaró negro y walaró de Bernard, es una especie de marsupial diprotodonto de la familia Macropodidae restringido a una pequeña zona montañosa en Arnhem Land, Territorio del Norte, entre el sur y el río Alligator Nabarlek (Australia). Se clasifica como casi amenazada, principalmente debido a lo limitado de su distribución.[1]
El walaró negro el más pequeño de los wallaroos y también el más distintivo. Es sexualmente dimorfo, los machos con la piel completamente de color negro o marrón oscuro y las hembras de color gris. Es poco conocido, son tímidos pastoreadores nocturnos, no se reúnen en grupos. Para escapar del peligro se esconde en su madriguera rocosas, no se queda para defenderse. Son localmente comunes, y gregarios.[2]
Datos: Q209585
Multimedia:
Especies: Osphranter bernardus
El walaró Woodward (Macropus bernardus), también conocido como walaró negro y walaró de Bernard, es una especie de marsupial diprotodonto de la familia Macropodidae restringido a una pequeña zona montañosa en Arnhem Land, Territorio del Norte, entre el sur y el río Alligator Nabarlek (Australia). Se clasifica como casi amenazada, principalmente debido a lo limitado de su distribución.
El walaró negro el más pequeño de los wallaroos y también el más distintivo. Es sexualmente dimorfo, los machos con la piel completamente de color negro o marrón oscuro y las hembras de color gris. Es poco conocido, son tímidos pastoreadores nocturnos, no se reúnen en grupos. Para escapar del peligro se esconde en su madriguera rocosas, no se queda para defenderse. Son localmente comunes, y gregarios.
Macropus bernardus Macropus generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. Macropodinae azpifamilia eta Macropodidae familian sailkatuta dago.
Macropus bernardus Macropus generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. Macropodinae azpifamilia eta Macropodidae familian sailkatuta dago.
Macropus bernardus, est un kangourou du genre Macropus vivant seulement dans une toute petite région montagneuse en terre d'Arnhem dans le Territoire du Nord en Australie, entre la rivière South Alligator River et Nabarlek. L'espèce est considérée comme peu menacée.
Pour les anglophones c'est un wallaroo, c'est-à-dire un kangourou de taille intermédiaire par rapport aux plus petits wallabies. Ils le nomment Woodward's Wallaroo ou Black Wallaroo ou Bernard's Wallaroo). Il est plus petit et facilement reconnaissable, comparé à celui que les francophones nomment wallaroo (Macropus robustus ), grâce à son dimorphisme sexuel : le mâle est complètement noir ou brun foncé alors que la femelle est grise.
Il est mal connu : c'est un herbivore nocturne et craintif vivant en solitaire. Il profite des escarpements rocheux où il vit pour se dissimuler et fuir le danger.
Macropus bernardus, est un kangourou du genre Macropus vivant seulement dans une toute petite région montagneuse en terre d'Arnhem dans le Territoire du Nord en Australie, entre la rivière South Alligator River et Nabarlek. L'espèce est considérée comme peu menacée.
Pour les anglophones c'est un wallaroo, c'est-à-dire un kangourou de taille intermédiaire par rapport aux plus petits wallabies. Ils le nomment Woodward's Wallaroo ou Black Wallaroo ou Bernard's Wallaroo). Il est plus petit et facilement reconnaissable, comparé à celui que les francophones nomment wallaroo (Macropus robustus ), grâce à son dimorphisme sexuel : le mâle est complètement noir ou brun foncé alors que la femelle est grise.
Il est mal connu : c'est un herbivore nocturne et craintif vivant en solitaire. Il profite des escarpements rocheux où il vit pour se dissimuler et fuir le danger.
Il wallaroo nero (Osphranter bernardus (W. Rothschild, 1904)) è un marsupiale australiano appartenente alla famiglia dei Macropodidi.
Il wallaroo nero è una delle specie più piccole del genere Macropus: l'altezza è in media di un metro nei maschi e di 80 cm nelle femmine. Il dimorfismo sessuale riguarda anche il colore, che è quasi nero nei maschi e tra marrone e grigio nelle femmine.
Il muso, a differenza di altre specie del genere, è completamente glabro. Le orecchie sono abbastanza piccole.
Il suo areale è ristretto ad una piccola area montuosa della Terra di Arnhem, nel Territorio del Nord, tra il Fiume South Alligator e Nabarlek. Gli habitat sono vari: landa, prateria o foresta di eucalipti; preferisce zone che abbiano nelle vicinanze rocce che offrano rifugio[3].
È un animale in genere solitario, la cui attività si svolge nelle ore che circondano il tramonto e l'alba; le ore centrali del giorno e della notte sono trascorse riposando. È estremamente timido e difficile da avvicinare[3].
Come tutti i canguri è erbivoro; si nutre per lo più di erba e foglie di arbusti.
La gestazione dura tra 31 e 36 giorni; dopo la nascita il cucciolo trascorre circa quattro mesi nel marsupio attaccato ad una mammella e altri due mesi nel marsupio, dove continua a rientrare per allattare ancora per diversi mesi.
Sono comuni nascite ritardate: se la femmina concepisce subito dopo il parto, l'embrione non si sviluppa fino a quando il nato precedente, pur rimanendo nel marsupio, non si stacca dalla mammella. La femmina può infatti ospitare nel marsupio due cuccioli di età diversa.
Il wallaroo nero (Osphranter bernardus (W. Rothschild, 1904)) è un marsupiale australiano appartenente alla famiglia dei Macropodidi.
Macropus bernardus (binomen a Rothschild inventum anno 1904), (Anglice: black wallaroo; woodward's wallaroo; bernard's wallaroo) est animal Marsupiale herbivorum Australianum.
Vide "Macropus bernardus" apud Vicispecies. 
Haec stipula ad biologiam spectat. Amplifica, si potes! Macropus bernardus (binomen a Rothschild inventum anno 1904), (Anglice: black wallaroo; woodward's wallaroo; bernard's wallaroo) est animal Marsupiale herbivorum Australianum.
De zwarte wallaroe (Macropus bernardus) is een kangoeroe uit het geslacht Macropus (letterlijke betekenis 'grootvoet').
De Macropus bernardi is de kleinste wallaroe. Mannetjes zijn donkerbruin tot zwart met geelbruine armen, vrouwtjes zijn grijs tot grijsbruin met zwarte handen, voeten en staartpunt. De kop-romplengte bedraagt tot 730 mm, de staartlengte tot 640 mm en het gewicht voor mannetjes 19 tot 22 en voor vrouwtjes rond de 13 kg. Staande is het dier tot 800 mm hoog.
De zwarte wallaroe is 's nachts actief; de dag brengt hij door in grotten of andere beschutting. Het dier eet grassen en andere vegetatie.
Deze soort komt voor in regenwoud, grasland en open bos in Arnhemland in het Noordelijk Territorium (Noord-Australië) tussen de South Alligator River en Nabarlek. Hij is verwant aan de bergkangoeroe of gewone wallaroe (Macropus robustus).
Bronnen, noten en/of referentiesDe zwarte wallaroe (Macropus bernardus) is een kangoeroe uit het geslacht Macropus (letterlijke betekenis 'grootvoet').
Kangur czarny[3] (Macropus bernardus) – torbacz z rodziny kangurowatych.
Charakterystyka: Długość ciała 60- 72 cm, ogon mierzy 54- 64 cm. Waga dorosłego osobnika waha się w przedziale 13- 22 kg. Samce ubarwione na czarno, samice są jaśniejsze.
Występowanie: Ziemia Arnhema, zamieszkuje lasy eukaliptusowe.
Status: Choć liczebność i zajmowany obszar są w znacznym stopniu ograniczone, to raczej ten gatunek nie jest zagrożony wymarciem.
Kangur czarny (Macropus bernardus) – torbacz z rodziny kangurowatych.
Charakterystyka: Długość ciała 60- 72 cm, ogon mierzy 54- 64 cm. Waga dorosłego osobnika waha się w przedziale 13- 22 kg. Samce ubarwione na czarno, samice są jaśniejsze.
Występowanie: Ziemia Arnhema, zamieszkuje lasy eukaliptusowe.
Status: Choć liczebność i zajmowany obszar są w znacznym stopniu ograniczone, to raczej ten gatunek nie jest zagrożony wymarciem.
Macropus bernardus é uma espécie de marsupial da família Macropodidae.
Endêmica da Austrália, onde é restrita ao Território do Norte, entre South Alligator River e Nabarlek.
Macropus bernardus é uma espécie de marsupial da família Macropodidae.
Endêmica da Austrália, onde é restrita ao Território do Norte, entre South Alligator River e Nabarlek.
Macropus bernardus[2][3][4][5] är en pungdjursart som beskrevs av W. Rothschild 1904. Macropus bernardus ingår i släktet Macropus och familjen kängurudjur.[6][7] Inga underarter finns listade.[6]
Arten är med en vikt av 13 till 22 kg liten till medelstor inom släktet Macropus. När individerna står på sina bakben är honor cirka 0,8 meter höga och hannar ungefär 1,0 meter höga. Jämförd med den egentliga vallaron som tillhör samma undersläkte (Osphranter) är Macropus bernardus tydlig mindre. Hannar har en svartaktig pälsfärg och honornas päls är gråaktig till gråbrun. Den nakna nosen som är kännetecknande för undersläktet förekommer likaså.[8]
Pungdjuret förekommer i den australiska delstaten Northern Territory i Arnhem land. Habitatet utgörs av skogar med eukalyptusträd samt av hedområden.[1]
När honan inte är brunstig lever hannar vanligen ensam och honan är ofta tillsammans med ett ungdjur. När två vuxna hannar träffar på varandra kan korta strider uppstå, utan allvarliga resultat. Macropus bernardus är ofta aktiv under skymningen samt gryningen men den kan leta efter föda under andra dag- eller nattetider. Arten äter främst gräs och blad från buskar som kompletteras med några andra växtdelar.[8]
Honan kan para sig kort efter ungens födelse igen och det finns inga fasta parningstider. Embryots utveckling är fördröjd så länge det äldre syskonet lever i moderns pung (marsupium). Den egentliga dräktigheten varar 31 till 36 dagar och vid födelsen kravlar ungen till pungen och suger sig fast vid en spene. I pungen stannar ungen ungefär fyra månader och sedan besöker den pungen tillfällig över ytterligare två månader. Under dessa två månader kan en ny unge leva tillsammans med det äldre syskonet i pungen. Några exemplar blev nästan 12 år gamla.[8]
Ungar jagas av örnar och vuxna individer kan falla offer för dingon, rödräven eller krokodiler.[8]
Denna känguru jagas i mindre utsträckning av Australiens ursprungsbefolkning.[1] Européer beskrev däremot köttets lukt och smak som obehaglig.[8] Det största hotet mot arten är bränder i utbredningsområdet. IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad.[1]
Wikimedia Commons har media som rör Macropus bernardus.
Wikispecies har information om Macropus bernardus.
Macropus bernardus är en pungdjursart som beskrevs av W. Rothschild 1904. Macropus bernardus ingår i släktet Macropus och familjen kängurudjur. Inga underarter finns listade.
Це найменший вид у роду Osphranter, всього 2/3 від розмірів Macropus robustus і Macropus antilopinus. Хутро товсте і грубе. Забарвлення у самців темно-сажисто-коричневе (здається чорним), самиці світліщі. Вага — 13–22 кг. Диплоїдний набір хромосом, 2n=18.
Недавні зміни в режимі пожеж, можливо, призвели до зміни структури рослинності або флористичної композиції в масиві пісковику — і стали приводом до занепокоєння. Вид присутній у Національному Парку Какаду.
Macropus bernardus là một loài động vật có vú trong họ Macropodidae, bộ Hai răng cửa. Loài này được W. Rothschild mô tả năm 1904.[2]
.png){kind=small}
Bài viết liên quan đến động vật có vú này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Macropus bernardus là một loài động vật có vú trong họ Macropodidae, bộ Hai răng cửa. Loài này được W. Rothschild mô tả năm 1904.
黑大袋鼠（學名Macropus bernardus）是一種袋鼠。牠們分佈在納巴雷克及南阿勒基得河之間，北領地阿納姆地的山區。由於分佈地有限，所以牠們被列為近危。[2]
黑大袋鼠是最細小的大袋鼠，且是最特別的。牠們是兩性異形，雄袋鼠呈全黑色或深褐色，而雌袋鼠則是呈中灰色。牠們很害羞，夜間活動，但不會聚集。牠們會利用岩石陡坡作為遮蔭及逃避危險。[2]
黑大袋鼠（學名Macropus bernardus）是一種袋鼠。牠們分佈在納巴雷克及南阿勒基得河之間，北領地阿納姆地的山區。由於分佈地有限，所以牠們被列為近危。
黑大袋鼠是最細小的大袋鼠，且是最特別的。牠們是兩性異形，雄袋鼠呈全黑色或深褐色，而雌袋鼠則是呈中灰色。牠們很害羞，夜間活動，但不會聚集。牠們會利用岩石陡坡作為遮蔭及逃避危險。
검은왈라루 또는 버나드왈라루(Macropus bernardus)는 캥거루과에 속하는 캥거루속 유대류의 일종이다.[1][2] 남앨리게이터 강과 나발렉 사이의 노던 준주 아넴 랜드의 작은 산악 지역에 제한적으로 분포한다. 거의 제한적인 분포때문에 준위협종으로 분류하고 있다.[3] 분포 지역 안에서 가장 큰 부분은 카카두 국립공원의 보호 지역이다.[1] 검은왈라루는 왈라루 중에서 가장 작을 뿐만 아니라 가장 독특한 종이다. 수컷은 완전히 검거나 진한 갈색을 띠는 반면에 암컷은 중간 정도의 회색을 띠어, 암수가 성적이형성을 보인다. 덜 알려져 있지만, 부끄럼을 타는 야행성 초식동물로 무리를 지어 생활하지는 않는다. 은신처로 삼거나 위험할 때 도망가기 좋은 바위 급경사면에서 주로 서식한다.[3]
