'''Garrulus lanceolatus[2] ye una especie d'ave na familia Corvidae. El so tamañu ye casi'l mesmu del so pariente'l glayu euroasiático, anque un pocu más delgáu anque'l so picu ye llevemente más curtiu y más gruesu. La parte cimera de la so cabeza ye negra, la so cresta ye un pocu más obvia y la so cola ye más llarga.
Habita dende l'este d'Afganistán, la zona de los Himalayes, hasta la India, Nepal y Bután. Prefier les zones montiegues con grandes claros abiertos. Tamién-y lo puede reparar en zones cultivaes y entá cerca de villes siempres qu'haya árboles y parrotales na redoma.
Alimentar nel terrén y nos árboles, y consume los mesmos tipos de plantes ya inseutos qu'el so pariente, incluyíos güevos y pichones, y basura cerca de zones habitaes.
Añera n'árboles y parrotales. Polo xeneral pon de 3 a 5 güevos que guara mientres 16 díes. Dambos padres alimenten a los pichones.
El so cantar ye bien similar al del so pariente y la so llamada ye un llargu y fuerte gazníu con llargues poses entrepolaes.
'''Garrulus lanceolatus ye una especie d'ave na familia Corvidae. El so tamañu ye casi'l mesmu del so pariente'l glayu euroasiático, anque un pocu más delgáu anque'l so picu ye llevemente más curtiu y más gruesu. La parte cimera de la so cabeza ye negra, la so cresta ye un pocu más obvia y la so cola ye más llarga.
Habita dende l'este d'Afganistán, la zona de los Himalayes, hasta la India, Nepal y Bután. Prefier les zones montiegues con grandes claros abiertos. Tamién-y lo puede reparar en zones cultivaes y entá cerca de villes siempres qu'haya árboles y parrotales na redoma.
Alimentar nel terrén y nos árboles, y consume los mesmos tipos de plantes ya inseutos qu'el so pariente, incluyíos güevos y pichones, y basura cerca de zones habitaes.
Añera n'árboles y parrotales. Polo xeneral pon de 3 a 5 güevos que guara mientres 16 díes. Dambos padres alimenten a los pichones.
El so cantar ye bien similar al del so pariente y la so llamada ye un llargu y fuerte gazníu con llargues poses entrepolaes.
Glayu cabecinegro cerca del templu Gallu en Himachal.Garrulus lanceolatus[1] a zo ur spesad golvaneged eus kerentiad ar c'hCorvidae.
Hollzebrer eo ar spesad.
Kavout a reer ar spesad e menezioù Himalaya (eus Afghanistan da hanternoz India ha kreiz Nepal)[2].
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Garrulus lanceolatus a zo ur spesad golvaneged eus kerentiad ar c'hCorvidae.
El gaig lanceolat (Garrulus lanceolatus) és un ocell de la família dels còrvids (Corvidae) semblant al seu parent el gaig comú, present als Països Catalans. Ambdós ocells tenen similar grandària però el lanceolat és una mica més esvelt, amb un bec lleugerament més curt i més gruixut. Part superior del cap de color negre, amb la cresta més evident i la cua més llarga. La veu és molt similar a la seu parent proper.
Habita l'est de l'Afganistan i l'Himàlaia fins a Nepal, en països amb arbres i grans zones obertes més que no pas a boscos densos. També a terres de conreu arribant fins i tot a pobles propers, i sempre que hi hagi prou arbres i matolls.
S'alimenta tant a terra com dalt dels arbres, amb una dieta d'origen vegetal i animal, que inclou ous i pollets i deixalles d'activitat humana, molt semblant a la del gaig comú.
Nia als arbres i arbustos de manera semblant al gaig comú. En general pon 3-5 ous que cova durant 16 dies. Ambdós pares alimenten als joves.
El gaig lanceolat (Garrulus lanceolatus) és un ocell de la família dels còrvids (Corvidae) semblant al seu parent el gaig comú, present als Països Catalans. Ambdós ocells tenen similar grandària però el lanceolat és una mica més esvelt, amb un bec lleugerament més curt i més gruixut. Part superior del cap de color negre, amb la cresta més evident i la cua més llarga. La veu és molt similar a la seu parent proper.
Habita l'est de l'Afganistan i l'Himàlaia fins a Nepal, en països amb arbres i grans zones obertes més que no pas a boscos densos. També a terres de conreu arribant fins i tot a pobles propers, i sempre que hi hagi prou arbres i matolls.
S'alimenta tant a terra com dalt dels arbres, amb una dieta d'origen vegetal i animal, que inclou ous i pollets i deixalles d'activitat humana, molt semblant a la del gaig comú.
Nia als arbres i arbustos de manera semblant al gaig comú. En general pon 3-5 ous que cova durant 16 dies. Ambdós pares alimenten als joves.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Sgrech resog (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: sgrechod rhesog) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Garrulus lanceolatus; yr enw Saesneg arno yw Lanceolated jay. Mae'n perthyn i deulu'r Brain (Lladin: Corvidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. lanceolatus, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r sgrech resog yn perthyn i deulu'r Brain (Lladin: Corvidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Aderyn rhisgl Falcunculus frontatus Aradrbig Eulacestoma nigropectus Brân paith Stresemann Zavattariornis stresemanni Cigydd gwrychog Pityriasis gymnocephala Cigydd-sgrech gribog Platylophus galericulatus Pêr-chwibanwr llwyd Colluricincla harmonica Piapiac Ptilostomus afer Pioden adeinlas Cyanopica cyanus Pioden adeinwen y De Platysmurus leucopterus Sgrech frown Psilorhinus morio Sgrech Pinyon Gymnorhinus cyanocephalus Sgrech-bioden gynffon rhiciog Temnurus temnurusAderyn a rhywogaeth o adar yw Sgrech resog (sy'n enw benywaidd; enw lluosog: sgrechod rhesog) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Garrulus lanceolatus; yr enw Saesneg arno yw Lanceolated jay. Mae'n perthyn i deulu'r Brain (Lladin: Corvidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. lanceolatus, sef enw'r rhywogaeth.
The black-headed jay or lanceolated jay (Garrulus lanceolatus) is roughly the same size as its close relative the Eurasian jay, but a little more slender overall except for the bill which is slightly shorter and thicker. The top of the head is black and it has a more obvious crest too and a longer tail.
It ranges from eastern Afghanistan eastwards, across the Himalayas, from India to Nepal and Bhutan. It occurs in wooded country with large areas of open ground rather than dense forest. It also occurs in some cultivated areas and even near villages as long as there are enough trees and scrubland nearby.
It feeds both on the ground and in trees, and takes virtually the same wide range of plant and animal foods as its close relative, including eggs and nestlings, as well as scraps near human habitation.
It nests in trees and suitable bushes and in this resembles the Eurasian jay in every respect. There are usually 3–5 eggs incubated over 16 days. Both parents feed the young.
The voice is very similar to its close relative too and is most often a loud screech but with longer pauses between.
Garrulus lanceolatus from Pangot, Uttarakhand, India at an altitude of around 6300 ft.
Black-headed Jay at Sattal
The black-headed jay or lanceolated jay (Garrulus lanceolatus) is roughly the same size as its close relative the Eurasian jay, but a little more slender overall except for the bill which is slightly shorter and thicker. The top of the head is black and it has a more obvious crest too and a longer tail.
It ranges from eastern Afghanistan eastwards, across the Himalayas, from India to Nepal and Bhutan. It occurs in wooded country with large areas of open ground rather than dense forest. It also occurs in some cultivated areas and even near villages as long as there are enough trees and scrubland nearby.
It feeds both on the ground and in trees, and takes virtually the same wide range of plant and animal foods as its close relative, including eggs and nestlings, as well as scraps near human habitation.
It nests in trees and suitable bushes and in this resembles the Eurasian jay in every respect. There are usually 3–5 eggs incubated over 16 days. Both parents feed the young.
The voice is very similar to its close relative too and is most often a loud screech but with longer pauses between.
La Lancoforma garolo aŭ Nigrakapa garolo (Garrulus lanceolatus) estas specio de birdo de la familio de Korvedoj kaj genro Garrulus, kiu enhavas nur aliajn du speciojn kaj kiuj loĝas en Azio.
Ĝi estas preskaŭ samgranda kiel ties proksima parenco la Eŭrazia garolo, sed iomete pli svelta escepte pri la beko kio estas pli mallonga kaj dika. Same estas similkolora pri la ĝenerala bruna koloro kaj markoj ĉefe bluaj en flugiloj, sed ankaŭ blankaj kaj nigraj en flugiloj kaj vosto. Sed en flugiloj estas pli da nigro supre kaj ĉefe la tuta kapo estas nigra kun elstara kresto kaj gorĝo striita de blanko sur la nigra fono. Krome la vosto estas pli longa kaj blua anstataŭ nigra. La pugo estas bruna anstataŭ blanka.
Ĝi loĝas en orienta Afganio kaj Himalajo tra Nepalo en arbara habitato kun grandaj areoj de malferma grundo pli ol densa arbaro. Ili loĝas ankaŭ en kelkaj kultivataj areoj kaj eĉ ĉe vilaĝoj se estas sufiĉe da arboj kaj arbustoj proksime.
Ili manĝas kaj surgrunde kaj en arboj kaj manĝas preskaŭ la saman ampleksan gamon de planta kaj animala materialo kiel sia proksima parenco, inklude ovojn kaj birdidojn kaj restaĵojn ĉe homaj setlejoj.
Ili nestumas en arboj kaj taŭgaj arbustoj kaj ankaŭ pri tio ili similas al la Eŭrazia garolo. La ino demetas kutime 3-5 ovojn kiuj estas kovataj dum 16 tagoj. Ambaŭ gepatroj manĝigas la idojn.
La voĉo estas tre simila al tiu de la proksima parenco kaj estas plej ofte laŭta ĉirpado sed kun pli longaj intermezoj.
La Lancoforma garolo aŭ Nigrakapa garolo (Garrulus lanceolatus) estas specio de birdo de la familio de Korvedoj kaj genro Garrulus, kiu enhavas nur aliajn du speciojn kaj kiuj loĝas en Azio.
El arrendajo cabecinegro (Garrulus lanceolatus)[2] es una especie de ave paseriforme de la familia Corvidae propia del Himalaya y sus estribaciones. Su tamaño es casi el mismo de su pariente el arrendajo euroasiático, aunque un poco más delgado aunque su pico es levemente más corto y más grueso. La parte superior de su cabeza es negra, su cresta es un poco más obvia y su cola es más larga.
Habita en las montañas de Asia, desde el este de Afganistán, por el Himalaya de la India, Nepal y Bután. Prefiere las zonas boscosas con grandes claros abiertos. También se puede observar en zonas cultivadas y aun cerca de villas siempre que haya árboles y arbustos en las inmediaciones.
Se alimenta en el terreno y en los árboles, y consume los mismos tipos de plantas e insectos que su pariente, incluidos huevos y pichones, y basura cerca de zonas habitadas.
Anida en árboles y arbustos. Por lo general pone de 3 a 5 huevos que incuba durante 16 días. Ambos padres alimentan a los pichones.
Su canto es muy similar al de su pariente y su llamada es un largo y fuerte graznido con largas pausas intercaladas.
El arrendajo cabecinegro (Garrulus lanceolatus) es una especie de ave paseriforme de la familia Corvidae propia del Himalaya y sus estribaciones. Su tamaño es casi el mismo de su pariente el arrendajo euroasiático, aunque un poco más delgado aunque su pico es levemente más corto y más grueso. La parte superior de su cabeza es negra, su cresta es un poco más obvia y su cola es más larga.
Habita en las montañas de Asia, desde el este de Afganistán, por el Himalaya de la India, Nepal y Bután. Prefiere las zonas boscosas con grandes claros abiertos. También se puede observar en zonas cultivadas y aun cerca de villas siempre que haya árboles y arbustos en las inmediaciones.
Se alimenta en el terreno y en los árboles, y consume los mismos tipos de plantas e insectos que su pariente, incluidos huevos y pichones, y basura cerca de zonas habitadas.
Anida en árboles y arbustos. Por lo general pone de 3 a 5 huevos que incuba durante 16 días. Ambos padres alimentan a los pichones.
Su canto es muy similar al de su pariente y su llamada es un largo y fuerte graznido con largas pausas intercaladas.
Arrendajo cabecinegro cerca del templo Gallu en Himachal.Garrulus lanceolatus Garrulus generoko animalia da. Hegaztien barruko Corvidae familian sailkatua dago.
Garrulus lanceolatus Garrulus generoko animalia da. Hegaztien barruko Corvidae familian sailkatua dago.
Himalajannärhi (Garrulus lanceolatus) on keskiaasialainen varislintu. Sen elinympäristö ulottuu Itä-Afganistanista Pohjois-Pakistaniin ja läntiselle Himalajalle sekä Kashmiriin, ja sieltä itään Nepaliin lähelle Kathmandua. Nicholas Aylward Vigors kuvaili lajin holotyypin Pohjois-Intian Simla-Almoran alueelta 1831.[2]
Himalajannärhi (Garrulus lanceolatus) on keskiaasialainen varislintu. Sen elinympäristö ulottuu Itä-Afganistanista Pohjois-Pakistaniin ja läntiselle Himalajalle sekä Kashmiriin, ja sieltä itään Nepaliin lähelle Kathmandua. Nicholas Aylward Vigors kuvaili lajin holotyypin Pohjois-Intian Simla-Almoran alueelta 1831.
Garrulus lanceolatus
Le Geai lancéolé (Garrulus lanceolatus) est une espèce de passereaux de la famille des Corvidae.
Le geai lancéolé est à peu près la même taille que son proche parent le Geai des chênes, mais un peu plus mince dans l'ensemble, sauf le bec qui est légèrement plus court et plus épais. Le sommet de la tête est noir et il a une crête plus visible et une queue plus longue.
On le trouve dans l'est de l'Afghanistan et à travers l'Himalaya jusqu'au Népal, dans les régions boisées avec de grandes étendues de terrain ouvert, plutôt que dans les forêts denses. Il vit également dans certaines zones cultivées et même près des villages tant qu'il existe assez d'arbres et de broussailles à proximité.
Le geai lancéolé est omnivore. Il se nourrit aussi bien sur le sol que dans les arbres, et prend à peu près le même large éventail d'aliments (plantes et d'animaux) que son proche parent le geai des chênes, y compris les œufs et les oisillons, ainsi que des déchets près des habitations.
Il niche dans les arbres et arbustes adaptés et, en cela, ressemble au Geai des chênes à tous les égards. Il a généralement 3 à 5 œufs après une période d'incubation de plus de 16 jours. Les deux parents nourrissent les jeunes.
La ghiandaia lanceolata o ghiandaia testanera (Garrulus lanceolatus Vigors, 1830) è un uccello passeriforme della famiglia dei Corvidi[2].
Il nome scientifico della specie, lanceolatus, deriva dal latino e significa "lanceolato", in riferimento alla colorazione delle penne alari: il nome comune altro non è che la traduzione di quello scientifico.
Misura 33 cm di lunghezza, per 84-104 g di peso[3].
Si tratta di uccelli dall'aspetto robusto, muniti di grossa testa squadrata e allungata con becco forte e conico e penne del vertice erettili, forti zampe, ali arrotondate e digitate e coda piuttosto lunga (poco meno della metà del totale) e dall'estremità cuneiforme: nel complesso, la ghiandaia di Lidth è morfologicamente molto simile alla ghiandaia comune, rispetto alla quale presenta becco più tozzo e testa più scura.
Il piumaggio è di colore grigio cenere su dorso, groppa e ali, che sfuma in un grigio tendente al beige sul petto e nel bruno-mattone su ventre e sottocoda: la testa è nera, con le penne della gola munite di punta bianca, a formare una "barbetta". Le ali presentano copritrici primarie bianche e remiganti presentano superficie inferiore bruno-biancastra con punta nera orlata da una spessa banda bianca, mentre quella superiore presenta punta nera e caratteristico disegno a scacchi neri e azzurri iridescenti tipico delle ghiandaie: lo stesso pattern è osservabile sulla lunga coda.
Il becco è di color avorio con zona basale più tendente al grigiastro, mentre sulla punta di ambedue le mascelle è presente una sottile banda longitudinale nerastra: gli occhi sono di colore bruno con cerchio perioculare nerastro, e le zampe sono anch'esse di colore grigio-nerastro.
Si tratta di uccelli dalle abitudini di vita diurne, che vivono da soli o in coppie e si muovono indifferentemente al suolo o fra i rami di alberi e cespugli, non di rado alternando velocemente i due ambienti durante la ricerca di cibo, che occupa la maggior parte della loro giornata: verso sera, le ghiandaie lanceolate si ritirano fra la vegetazione arborea, al riparo dalle intemperie e dagli eventuali predatori.
Il richiamo di questi uccelli è un aspro gracchio stridente molto simile a quello dell'affine ghiandaia comune, ma più prolungato.
La ghiandaia lanceolata è un uccello onnivoro, la cui dieta si compone perlopiù di insetti ed altri piccoli invertebrati, nonché di granaglie, bacche, ghiande e frutta a guscio: non di rado, questi uccelli predano anche piccoli vertebrati, uova e nidiacei.
Si tratta di uccelli monogami, nei quali le coppie durano nel tempo.
La stagione riproduttiva comincia in aprile-maggio[3]: i due sessi collaborano nella costruzione del nido a coppa (edificato su un albero con rametti e fibre vegetali), nella cova (con la femmina che incuba materialmente le uova, mentre il maschio rimane di guardia nei dintorni e si occupa di reperire il cibo per sé e per la compagna), che dura circa 16 giorni, e nell'allevamento dei nidiacei, i quali, ciechi ed implumi alla schiusa, divengono indipendenti a poco meno di due mesi dalla schiusa.
La ghiandaia lanceolata è diffusa dall'Afghanistan sud-orientale (ad est delle aree di Kabul e Paktia) all'area occidentale di Katmandu, attraverso il Pakistan centro-settentrionale (lungo la catena degli Spīn Ghar), il Kashmir, gli stati indiani di Himachal Pradesh e Uttarakhand e le pendici meridionali dell'Himalaya, con singoli avvistamenti nell'estremo sud-ovest del Tibet e (sebbene più dubbi) in Bhutan[3].
Generalmente stanziale, le popolazioni più in quota tendono a scendere ad altezze inferiori durante l'autunno, per sfuggiere ai rigori invernali.
L'habitat di questi uccelli è rappresentato dalle aree boschive ben mature, in special modo dalle aree di associazione Pinus-Quercus e Cedrus-Quercus[3], con presenza di radure più o meno estese.
La ghiandaia lanceolata o ghiandaia testanera (Garrulus lanceolatus Vigors, 1830) è un uccello passeriforme della famiglia dei Corvidi.
Svarthuvad nötskrika[2] (Garrulus lanceolatus) är en asiatisk bergslevande tätting i familjen kråkfåglar som förekommer i västra Himalaya.[3]
Svarthuvad nötskrika är en omisskännlig kråkfågel med en kroppslängd på 33 cm. Den har svart huvud med förlängda hjässfjädrar som den kan resa i en rufsig tofs samt en lysande ljus näbb. Strupen är vitstreckad, kroppen gråskär och vingarna huvudsakligen blå med vit skulderfläck. Den långa stjärten är blå och bandad. Lätena är skrän påminnande om nötskrikans.
Svarthuvad nötskrika förekommer i Himalaya, från östra Afghanistan (bergstrakter nära Kabul och Paktia) och västra Himalaya genom norra Pakistan (i syd till bergskedjan Safed Koh) och Kashmir (dock ej Valedalen) österut till Nepal (österut till trakterna kring Kathmandu). Den behandlas som monotypisk, det vill säga att den inte delas in i några underarter.
Svarthuvad nötskrika återfinns i öppen skog i bergstrakter, även påverkad av människan och nära bebyggelse, på 1500 till 4000 meters höjd, vintertid lägre. Den ses ofta i par eller små grupper, ibland med upp till 40 individer tillsammans med nötskrika och gulnäbbad blåskata. Fågeln är en allätare som lever av insekter, växtdelar, små ödlor, ägg, fågelungar och as. Liksom andra nötskrikor plockar den ekollon och gömmer dem för framtida användning.
Den svarthuvade nötskrikan häckar sker i april och maj. Den bygger sitt bo i träd eller buskar, vari den lägger tre till fem ägg som ruvas i 16 dagar. Båda föräldrarna matar ungarna.
Arten har ett stort utbredningsområde och en stor population med stabil utveckling och tros inte vara utsatt för något substantiellt hot.[1] Utifrån dessa kriterier kategoriserar internationella naturvårdsunionen IUCN arten som livskraftig (LC).[1] Världspopulationen har inte uppskattats men den beskrivs som relativt vanlig, dock mindre vanlig i Nepal.[4]
Svarthuvad nötskrika (Garrulus lanceolatus) är en asiatisk bergslevande tätting i familjen kråkfåglar som förekommer i västra Himalaya.
Garrulus lanceolatus là một loài chim trong họ Corvidae.[2]
黑头松鸦(学名:Garrulus lanceolatus),是鸦科松鸦属的一种,分布于印度、阿富汗、尼泊尔和巴基斯坦。该物种的保护状况被评为无危。
黑头松鸦的平均体重约为90.8克。栖息地包括亚热带或热带的高海拔疏灌丛、亚热带或热带的湿润山地林和耕地。
インドカケス(学名:Garrulus lanceolatus)は、スズメ目カラス科に分類される鳥類。