nomes no trilho de navegação
El gibó negre oriental (Nomascus nasutus) és un primat hominoïdeu de la família dels gibons (Hylobatidae), anteriorment comú a una part important de la Xina i el Vietnam. Actualment només viu en una petita àrea del nord-est del Vietnam i el sud-est de la Xina. La UICN classifica el gibó negre oriental com a espècie "en perill crític".
El gibó negre oriental (Nomascus nasutus) és un primat hominoïdeu de la família dels gibons (Hylobatidae), anteriorment comú a una part important de la Xina i el Vietnam. Actualment només viu en una petita àrea del nord-est del Vietnam i el sud-est de la Xina. La UICN classifica el gibó negre oriental com a espècie "en perill crític".
Der Östliche Schwarze Schopfgibbon (Nomascus nasutus) ist eine Primatenart aus der Familie der Gibbons (Hylobatidae).
Es sind keine genauen Körpermaße bekannt, aber der Östliche Schwarze Schopfgibbon wird vermutlich genauso groß wie andere Arten der Gattung Nomascus sein. Genau wie diese besitzt auch dieser einen ausgeprägten Geschlechtsdimorphismus. Männchen sind komplett schwarz mit einem Braunstich auf der Brust, während Weibchen gelb- bis beigebraun gefärbt sind. Weibchen haben außerdem einen großen, weißen Gesichtsring und einen großen, schwarzen Scheitelfleck, der bis in den Nacken und nicht selten sogar bis an die Schultern reicht. Die Brust ist manchmal mit grauen, braunen oder schwarzen Haaren geschmückt. Junge Östliche Schwarze Schopfgibbons sind im Gegensatz zu anderen Schopfgibbons schwarz. Der Fellfarbenwechsel bei den Weibchen zu gelbbeigebraun erfolgt mit der Geschlechtsreife.
Das Verbreitungsgebiet des Östlichen Schwarzen Schopfgibbons ist heute auf eine kleine Region an der chinesisch-vietnamesischen Grenze (Cao Bang-Provinz, Vietnam bzw. Guangxi-Provinz, China) beschränkt.[1] Die historische Verbreitung dagegen reichte von Südostchina bis nach Nordvietnam südlich und westlich bis zum Roten Fluss.
Eigentlich stellten Berg- und Karstwälder in einer Höhe von 50 bis 930 m den Lebensraum dieser Art dar. Jetzt ist sie nur noch in tropischen Monsun-Kalksteinwäldern in 500 bis 930 m Höhe in der Cao Vit Gibbon Conversation Area, Vietnam, und im angrenzenden Bangliang-Naturschutzgebiet, China, auf einer Fläche von nur ca. 2000 ha. zu finden.
Der Östliche Schwarze Schopfgibbon ist ein tagaktiver Baumbewohner. Die Aktivität beginnt kurz vor der Dämmerung und mit lauten Gesängen. Die Art bildet Gruppen, die ihre Reviere verteidigen, obwohl es einige gibt, die sich überlappen.[2] Erste Schätzungen von drei Territorien von drei Gruppen belaufen sich auf 128 bis 133 ha., was ziemlich groß für Gibbons ist. Die Bildung einer neuen Gruppe wurde nur ein einziges Mal beobachtet und bestand aus einem Männchen und zwei Jungtieren, die in ein noch unbesetztes Gebiet einnahmen und in das kurz darauf ein Weibchen eintraf. Die ersten, langjährigen Beobachtungen legen nahe, dass diese Art im Gegensatz zu den meisten anderen Arten, aber ähnlich dem Westlichen Schwarzen Schopfgibbon und dem Hainan-Schopfgibbon polygam lebt. Eine Gruppe besteht demnach aus einem Männchen, einem oder zwei Weibchen und deren Nachwuchs. Gruppen mit zwei Weibchen gelten als stabil und sogar zwei gleichzeitig noch von der Mutter abhängige Jungtiere wurde in zwei Gruppen beobachtet. Die Durchschnittsgröße einer Gruppe beträgt sechs Individuen.
Langjährige Beobachtungen haben bewiesen, dass Östliche Schwarze Schopfgibbons sich hauptsächlich von Früchten (36 %) und Feigen (21 %) ernähren. Ergänzt wird der Speiseplan mit Blättern (16 %), Knospen (14 %), Tieren (7 %), Blumen (3 %) und anderen Pflanzenteilen. Etwa 81 Pflanzenarten werden gefressen. 19 davon sind lokal selten, machen aber den größten Teil aus. Die Tierkomponente besteht aus großen Wirbellosen, aber auch Eidechsen werden nicht verschmäht.
Vier Geburten von Östlichen Schwarzen Schopfgibbons in freier Wildbahn wurden bisher nachgewiesen. Sie fanden alle zwischen Oktober und Februar statt und scheinen nicht jahreszeitabhängig zu sein.
Der Östliche Schwarze Schopfgibbon wird von der IUCN als „critically endangered“ (vom Aussterben bedroht) klassifiziert. Er ist in China und Vietnam geschützt und kommt in zwei Naturschutzgebieten, in der Cao Vit Gibbon Conversation Area in Vietnam, und im angrenzenden Bangliang-Naturschutzgebiet in China, vor. Nur noch 110 Individuen in 18 Gruppen, vier davon in China, die restlichen in Vietnam, existieren heute. Vier Gruppen wurden erst 2006 in China entdeckt, eine andere in Vietnam 2002. Die Cao Vit Gibbon Conversation Area in Vietnam wurde 2007 gegründet, das angrenzende Bangliang-Naturschutzgebiet in China 2009. Zusätzliche Suchen in Vietnam blieben erfolglos und es ist möglich, dass der Östliche Schwarze Schopfgibbon an allen anderen Orten, wo er historisch vorkam, ausgestorben ist. Alle Schutzbemühungen konzentrieren sich jetzt auf die einzig bekannte Population. Gefährdet ist die Art durch die Lebensraumzerstörung der Einheimischen, die das Holz zum Bauen und als Feuerholz verwenden. Die Jagd ist unter Kontrolle mit keinem einzigen getöteten Tier seit 2003. Weitere Bedrohungen sind Inzuchtgefahr, Krankheitsausbrüche und Naturkatastrophen. Um den Erhalt der Art zu gewährleisten werden in China und Vietnam Wälder gepflanzt.
Der Östliche Schwarze Schopfgibbon (Nomascus nasutus) ist eine Primatenart aus der Familie der Gibbons (Hylobatidae).
The eastern black-crested gibbon (Nomascus nasutus), also known as the Cao-vit black crested gibbon or the Cao-vit crested gibbon, is a species of gibbon from southeast China and northern Vietnam. The term "Cao-vit" originated from the sounds of their calls or songs that villagers of Ngoc Khe, Phong Nam and Ngoc Con communes of Trung Khanh District, Cao Bang Province of Vietnam use to name for them. This name was officially used by gibbon experts since the rediscovery.[3]
From the 1960s until the 2000s there had been no confirmed sightings of the eastern black-crested gibbon and it was thought to be possibly extinct. In 2002 a small population was rediscovered by two FFI biologists in a karst forest of Trùng Khánh District, Cao Bằng Province, in northeast Vietnam.[4][5] The species was endemic to Vietnam until 2006 when they were also found in a small forest in Guangxi Province of China, which is adjacent to Trung Khanh forests.[6] In 2005 it was estimated that this population in Vietnam side was about 35–37 individuals.[7]
The eastern black crested gibbon is one of the rarest and most critically endangered primates in the world. This status has resulted from deforestation of its habitat, encroachment, and poaching.
The eastern black crested gibbon is classified as separate from other crested gibbons based on molecular data, fur coloration, and differences in vocal communication. Previously it had been considered conspecific with the Hainan black crested gibbon or as a subspecies of the black crested gibbon. Until the sequencing of the mitochondrial cytochrome b gene the Hainan black crested gibbon was thought to be Nomascus nasutus hainanus, a subspecies of eastern black crested gibbon. The researchers proposed that the genetic separation showed it was a distinct species.[8]
The eastern black-crested gibbon (Nomascus nasutus), also known as the Cao-vit black crested gibbon or the Cao-vit crested gibbon, is a species of gibbon from southeast China and northern Vietnam. The term "Cao-vit" originated from the sounds of their calls or songs that villagers of Ngoc Khe, Phong Nam and Ngoc Con communes of Trung Khanh District, Cao Bang Province of Vietnam use to name for them. This name was officially used by gibbon experts since the rediscovery.
From the 1960s until the 2000s there had been no confirmed sightings of the eastern black-crested gibbon and it was thought to be possibly extinct. In 2002 a small population was rediscovered by two FFI biologists in a karst forest of Trùng Khánh District, Cao Bằng Province, in northeast Vietnam. The species was endemic to Vietnam until 2006 when they were also found in a small forest in Guangxi Province of China, which is adjacent to Trung Khanh forests. In 2005 it was estimated that this population in Vietnam side was about 35–37 individuals.
The eastern black crested gibbon is one of the rarest and most critically endangered primates in the world. This status has resulted from deforestation of its habitat, encroachment, and poaching.
El gibón de cresta negra oriental (Nomascus nasutus) es una especie de primate hominoideo de la familia Hylobatidae, que se encontraba ampliamente distribuido en el sur de China y el norte de Vietnam. Actualmente solo se encuentra en una pequeña área al noreste de Vietnam y en la isla de Hainan en China. La especie se encuentra catalogada por la UICN como en peligro crítico de extinción.
Nomascus nasutus se ha considerado ya sea como una especie aparte o como perteneciente a la especie Nomascus hainanus o como una subespecie de Nomascus concolor. Para la IUCN es reconocido como una especie aparte de N. hainanus y N. concolor, basado en las diferencias en vocalización y coloración de la piel.[1]
En la década de los 50s se extinguió en el continente; y actualmente existen solo unos 20 ejemplares de la subespecie gibón de Hainan Nomascus nasutus hainanus viviendo en la isla Hainan y alrededor de 26 individuos de la subespecie gibón de Cao Vit Nomascus nasutus nasutus que fueron redescubiertos en 2002 en el Distrito Trùng Khánh, en la provincia de Cao Bằng, al noreste de Vietnam, después de ser avistados por última vez en la década de los 60s.[2][3]
El gibón de cresta negra históricamente habitó montañas de baja altitud y bosques ubicados en colinas de piedra caliza, ubicadas en zonas de clima tropical húmedo a una altitud comprendida entre los 50 a 900 msnm. La población conocida actualmente está restringida a los bosques en afloramientos rocosos inaccesibles sobre piedra caliza, de 640 a 800 msnm.[1]
Los machos adultos de la subespecie N. n. nasutus son negros con un ligero tinte gris en el pelo del pecho. Los machos de la subespecie N. n. hainanus son completamente negros. El color de las hembras adultas en el continente y la isla Hainan varia de blancusco a beigew grisáceo, con un capelo negro. Dependiendo del grado de la humedad, las hembras pueden adquirir un color más anaranjado a causa de la traspiración.[4]
Nomascus nasutus como los demás gibones, son monógamos, pero se han observado grupos con dos hembras llevando crías. Esto podría ser resultado de la incapacidad de los individuos maduros para conseguir pareja y el espacio restringido para establecer grupos nuevos.[4]
Observaciones preliminares sobre su comportamiento reportaron que la mayor parte del tiempo la pasaban comienzo frutas (86.6%), mientras que otros alimentos jugaban un papel secundario: hojas (4.7%), animales (0.5%), comida no determinada (8.2%).[1]
La especie fue incluida en la Lista Roja de la UICN en 2008, como especie en peligro crítico de extinción (CR), debido a la disminución de la población en al menos el 80% en los últimos 45 años, debido principalmente a la caza y la pérdida de su hábitat; y debido a que su población adulta es menor a 250 individuos, con subpoblaciones no más grandes a 50 individuos adultos, con declinación continua. Las poblaciones conocidas no superan los 50 individuos adultos.[1] Fue incluido en la publicación bianual Los 25 primates en mayor peligro del mundo, 2008-2010.[5]
El gibón de cresta negra oriental (Nomascus nasutus) es una especie de primate hominoideo de la familia Hylobatidae, que se encontraba ampliamente distribuido en el sur de China y el norte de Vietnam. Actualmente solo se encuentra en una pequeña área al noreste de Vietnam y en la isla de Hainan en China. La especie se encuentra catalogada por la UICN como en peligro crítico de extinción.
Nomascus nasutus edo Cao-vit giboia Txinako hegoaldean eta Vietnameko iparraldean bizi den Hylobatidae espezie bat da. 1960ko hamarkadatik aurrera ez zen gehiagorik ikusi eta askok desagertutzat eman zuten. Hala ere 2002an talde txiki bat aurkitu zen Trùng Khánh barrutian, Cao Bằng probintzian, Vietnameko ipar-ekialdean. 2005ean estimazioa egin zen eta 35-37 ale bizirik zeudela pentsatu zen, horietako 10 Txinako mugaren aldean.
Munduan dauden primateen artean desagertzeko arriskurik handiena duena da.
Nomascus nasutus edo Cao-vit giboia Txinako hegoaldean eta Vietnameko iparraldean bizi den Hylobatidae espezie bat da. 1960ko hamarkadatik aurrera ez zen gehiagorik ikusi eta askok desagertutzat eman zuten. Hala ere 2002an talde txiki bat aurkitu zen Trùng Khánh barrutian, Cao Bằng probintzian, Vietnameko ipar-ekialdean. 2005ean estimazioa egin zen eta 35-37 ale bizirik zeudela pentsatu zen, horietako 10 Txinako mugaren aldean.
Munduan dauden primateen artean desagertzeko arriskurik handiena duena da.
Nomascus concolor nasutus, Nomascus nasutus
Le Gibbon de Cao-Vit[1] est un primate de la famille des hylobatidés. En fonction des auteurs, il est considéré soit comme une espèce à part entière (Nomascus nasutus), soit comme une sous-espèce du Gibbon noir (Nomascus concolor nasutus).
Cette espèce est présente au sud-est de la Chine et au nord-est du Vietnam[2]. En 2015, on estimait que la population était de 45 à 47 individus matures, en déclin continu.
Entre les années 1960 et les années 2000, aucune observation confirmée du gibbon de Cao-Vit n'a été faite et on pensait qu'il était peut-être éteint. En 2002, une petite population a été redécouverte par deux biologistes de FFI (La Quang Trung et Trinh Dinh Hoang) dans le district de Trùng Khánh, province de Cao Bằng, au nord-est du Vietnam. En 2005, on estimait que cette population comprenait environ 35-37 individus, et qu'une dizaine d'entre eux se trouvaient encore juste de l'autre côté de la frontière, dans le comté de Jingxi, Guangxi, en Chine. On pensait qu'elle était éteinte en Chine avant que l'espèce ne soit redécouverte par les membres de Kadoorie Conservation China. Le gibbon de Cao-Vit a été inclus en 2002 puis en 2008, 2010 et 2012 dans la liste des 25 espèces de primates les plus menacées au monde[3].
Nomascus concolor nasutus, Nomascus nasutus
Le Gibbon de Cao-Vit est un primate de la famille des hylobatidés. En fonction des auteurs, il est considéré soit comme une espèce à part entière (Nomascus nasutus), soit comme une sous-espèce du Gibbon noir (Nomascus concolor nasutus).
Gibbon berdada hitam timur (Nomascus nasutus), yang juga dikenal sebagai gibbon berdada hitam Cao-vit atau gibbon berdada Cao-vit, adalah sebuah spesies gibbon asal tenggara China dan utara Vietnam.
Dari 1960an sampai 2000an, tak ada penampakan terkonfirmasi dari gibbon berdada hitam timur dan sehingga hewan tersebut dianggap punah. Pada 2002, sebuah populasi kecil ditemukan kembali di Distrik Trùng Khánh, Provinsi Cao Bằng, timur laut Vietnam.[2] Pada 2005m diperkirakan populasinya meliputi sekitar 35-37 ekor, dan sekitar 10 ekor masih ada di perbatasan Kabupaten Jingxi, Guangxi, China.[1] Hewan tersebut dianggap punah di China sebelum spesies tersebut ditemukan kembali oleh para anggota Kadoorie Conservation China.[3]
Gibbon berdada hitam timur adalah salah satu primata paling terancam kritis dan terlangka di dunia. Statusnya diakibatkan penggundulan hutan di habitatnya, penebangan, dan perburuan. Hewan tersebut dianggap salah satu dari "25 Primata Paling Terancam Punah di Dunia."[4]
Gibbon berdada hitam timur (Nomascus nasutus), yang juga dikenal sebagai gibbon berdada hitam Cao-vit atau gibbon berdada Cao-vit, adalah sebuah spesies gibbon asal tenggara China dan utara Vietnam.
Dari 1960an sampai 2000an, tak ada penampakan terkonfirmasi dari gibbon berdada hitam timur dan sehingga hewan tersebut dianggap punah. Pada 2002, sebuah populasi kecil ditemukan kembali di Distrik Trùng Khánh, Provinsi Cao Bằng, timur laut Vietnam. Pada 2005m diperkirakan populasinya meliputi sekitar 35-37 ekor, dan sekitar 10 ekor masih ada di perbatasan Kabupaten Jingxi, Guangxi, China. Hewan tersebut dianggap punah di China sebelum spesies tersebut ditemukan kembali oleh para anggota Kadoorie Conservation China.
Gibbon berdada hitam timur adalah salah satu primata paling terancam kritis dan terlangka di dunia. Statusnya diakibatkan penggundulan hutan di habitatnya, penebangan, dan perburuan. Hewan tersebut dianggap salah satu dari "25 Primata Paling Terancam Punah di Dunia."
Nomascus nasutus en de Hainangibbon (Nomascus hainanus) waren ooit soort gibbons die algemeen voorkwamen in de tropische regenwouden in het noorden van Vietnam en aangrenzende gebieden in China. Nomascus nasutus wordt in zijn voortbestaan ernstig bedreigd door aantasting van het leefgebied en doordat er nog zo weinig van over zijn.
Nomascus nasutus lijkt sterk op de Hainangibbon; op grond van DNA-onderzoek en nauwkeurige analyse van het geluid is geconcludeerd dat het hier om twee soorten gaat.[2]
De mannetjes zijn overwegend zwart met een donkerbruine borst, de vrouwtjes zijn grijsbruin met donkere partijen in de vacht op de borst en boven op de kop. Het zijn typische gibbons, dus mensapen (zonder staart) met lange armen, tenger formaat en een gewicht van 7 tot 8 kg.
Rond de jaren 1980 leek het of deze soort gibbon was uitgestorven, maar in 2002 werd een groep van 26 of 28 individuen aangetroffen in de bossen van Phong Nam-Ngoc Khe in Vietnam. In september 2007 werden daar 37 individuen waargenomen en in 2008 werden observaties gepubliceerd over 19 exemplaren in drie groepen een gebied in China (regio Jingxi). In 2008 werd de totale populatie geschat op 118 dieren, verdeeld over 18 verschillende groepen. Deze gibbons leven hier in lastig toegankelijke tropische hellingbossen in een gebied met karstverschijnselen.[3]
Alleen al door de geringe omvang van de overgebleven populatie, wordt de soort bedreigd in zijn bestaan. Daarnaast treedt nog steeds vernietiging van het leefgebied op door de omzetting van bos naar landbouw- en veeteeltgebied en de winning van brandhout. De IUCN schat de achteruitgang in aantal op met dan 80% in 45 jaar (>3,5% per jaar). Daarom staat de Hainangibbon als ernstig bedreigd (kritiek) op de rode lijst en behoort deze aap, samen met de Hainangibbon tot de meest bedreigde diersoorten onder de mensapen.[1]
Bronnen, noten en/of referentiesNomascus nasutus en de Hainangibbon (Nomascus hainanus) waren ooit soort gibbons die algemeen voorkwamen in de tropische regenwouden in het noorden van Vietnam en aangrenzende gebieden in China. Nomascus nasutus wordt in zijn voortbestaan ernstig bedreigd door aantasting van het leefgebied en doordat er nog zo weinig van over zijn.
O gibão-negro-cristado-oriental (Nomascus nasutus), também conhecido como gibão-preto-cristado-oriental é uma das 7 espécies de Nomascus.[1] Anteriormente esta espécie continha duas subespécies: Nomascus nasutus nasutus e Nomascus nasutus hainanus, porém esta última foi elevada a espécie de Nomascus, tornando-se Nomascus hainanus.[1] Esta espécie experiênciou um declíneo de mais de 80% de sua população ao longo dos últimos 45 anos, devido principalmente à caça e à perda de habitat.[1]
O gibão-negro-cristado-oriental (Nomascus nasutus), também conhecido como gibão-preto-cristado-oriental é uma das 7 espécies de Nomascus. Anteriormente esta espécie continha duas subespécies: Nomascus nasutus nasutus e Nomascus nasutus hainanus, porém esta última foi elevada a espécie de Nomascus, tornando-se Nomascus hainanus. Esta espécie experiênciou um declíneo de mais de 80% de sua população ao longo dos últimos 45 anos, devido principalmente à caça e à perda de habitat.
Östlig svartkrönt gibbon (Nomascus nasutus) är en primat i familjen gibboner som förekommer i södra Kina och norra Vietnam. Populationens taxonomiska status är omstridd.
Djuret skiljer sig från sina närmaste släktingar i avvikande läten, differenser i pälsens färgsättning och olikartade molekylärgenetiska egenskaper. Ett forskarlag kring C. Roos klassificerade östlig svartkrönt gibbon därför som god art.[2] Denna taxonomiska indelning övertågs av IUCN.[1] Tidigare ansågs populationen tillhöra Nomascus hainanus, eller den listades som underart till svartkrönt gibbon (Nomascus concolor).[1][3]
Denna gibbon har en höjd av cirka 60 cm när den står på bakbenen och den väger 7 till 8 kg. Individer av hankön har en svart päls med en brun skugga på bröstet och buken. Samma pälsfärg förekommer hos alla nyfödda ungar vad som skiljer Nomascus nasutus från alla andra gibboner. Hos honor blir pälsen senare gulbrun, orange eller beige. Bara på huvudets topp blir en svart luva kvar och över ryggens mitt går en mörk linje. Honor har dessutom en vit ansiktsmask.[4]
Arten förekommer i provinsen Guangxi i Kina och i provinsen Cao Bang i norra Vietnam. Den vistas i kulliga områden och låga bergstrakter mellan 50 och 900 meter över havet. Området kännetecknas av kalkstensklippor. Habitatet utgörs av fuktiga skogar. Individerna äter främst frukter samt blad och några smådjur.[1]
Det iakttogs inga individer av östlig svartkrönt gibbon efter 1960-talet och därför befarades att den var utdöd. En expedition under 2002 upptäckte i norra Vietnam ungefär 28 individer.[5] 2005 hade populationen 35 till 37 medlemmar och dessutom hittades en liten grupp med cirka 10 individer på andra sidan gränsen i Kina.[1]
Arten hotas främst av habitatförstöring genom etablering av odlingsmark eller träkolproduktion. Individer kan falla offer för jakt och för människogjorda naturkatastrofer. Då populationen är så liten finns risk för inavel. IUCN antar att det finns färre än 250 könsmogna individer och listar arten som akut hotad (CR).[1]
Östlig svartkrönt gibbon (Nomascus nasutus) är en primat i familjen gibboner som förekommer i södra Kina och norra Vietnam. Populationens taxonomiska status är omstridd.
Djuret skiljer sig från sina närmaste släktingar i avvikande läten, differenser i pälsens färgsättning och olikartade molekylärgenetiska egenskaper. Ett forskarlag kring C. Roos klassificerade östlig svartkrönt gibbon därför som god art. Denna taxonomiska indelning övertågs av IUCN. Tidigare ansågs populationen tillhöra Nomascus hainanus, eller den listades som underart till svartkrönt gibbon (Nomascus concolor).
Denna gibbon har en höjd av cirka 60 cm när den står på bakbenen och den väger 7 till 8 kg. Individer av hankön har en svart päls med en brun skugga på bröstet och buken. Samma pälsfärg förekommer hos alla nyfödda ungar vad som skiljer Nomascus nasutus från alla andra gibboner. Hos honor blir pälsen senare gulbrun, orange eller beige. Bara på huvudets topp blir en svart luva kvar och över ryggens mitt går en mörk linje. Honor har dessutom en vit ansiktsmask.
Arten förekommer i provinsen Guangxi i Kina och i provinsen Cao Bang i norra Vietnam. Den vistas i kulliga områden och låga bergstrakter mellan 50 och 900 meter över havet. Området kännetecknas av kalkstensklippor. Habitatet utgörs av fuktiga skogar. Individerna äter främst frukter samt blad och några smådjur.
Det iakttogs inga individer av östlig svartkrönt gibbon efter 1960-talet och därför befarades att den var utdöd. En expedition under 2002 upptäckte i norra Vietnam ungefär 28 individer. 2005 hade populationen 35 till 37 medlemmar och dessutom hittades en liten grupp med cirka 10 individer på andra sidan gränsen i Kina.
Arten hotas främst av habitatförstöring genom etablering av odlingsmark eller träkolproduktion. Individer kan falla offer för jakt och för människogjorda naturkatastrofer. Då populationen är så liten finns risk för inavel. IUCN antar att det finns färre än 250 könsmogna individer och listar arten som akut hotad (CR).
Країни поширення: Китай; В'єтнам. Цей вид історично населяв нижні гірські і вапнякові ліси, у вологому тропічному мусонного клімату, в діапазоні висот 50—900 м.
Ці тварини можуть досягати ваги від 7 до 8 кг. Є помітний статевий диморфізм в плані забарвлення. Самці чорного кольору, тільки область грудей темно-коричневий. Самиці сіро-коричневі і мають темну пляму на верхній частині голови.
Живуть моногамними парами. Харчуються в основному фруктами.
Основною загрозою є знищення місця існування. Цей вид занесений в Додаток I СІТЕС. Проживає в деяких ПОТ.
Vượn đen Đông Bắc hay vượn mào đen phương Đông (dịch từ tiếng Anh "Eastern Black Crested Gibbon") (danh pháp khoa học: Nomascus nasutus) là một loài vượn từng phân bố rộng rãi ở Trung Quốc và Việt Nam. Loài này có hai phân loài.
Vượn đen Đông Bắc đã bị tuyệt chủng trên lục địa từ những năm 1950, và hiện chỉ còn 20 cá thể của phân loài vượn mào đen Hải Nam (Nomascus nasutus hainanus) sống trên đảo Hải Nam và khoảng 26 cá thể của phân loài vượn Cao Vít (Nomascus nasutus nasutus) mới phát hiện trở lại vào năm 2002 ở huyện Trùng Khánh, tỉnh Cao Bằng thuộc miền Bắc Việt Nam, sau khi được quan sát lần cuối cùng vào những năm 1960[2]
Trước đây phân loài vượn mào đen Hải Nam cũng từng được phát hiện ở các tỉnh Hòa Bình và Cao Bằng của Việt Nam.
Vượn đen Đông Bắc là loài linh trưởng hiếm nhất và bị đe dọa nhất trên thế giới. Đây là kết quả của tình trạng phá rừng trong khu vực sinh sống của chúng cũng như các hoạt động xâm thực và săn bắt trái phép.
Phương tiện liên quan tới Nomascus nasutus tại Wikimedia Commons
Vượn đen Đông Bắc hay vượn mào đen phương Đông (dịch từ tiếng Anh "Eastern Black Crested Gibbon") (danh pháp khoa học: Nomascus nasutus) là một loài vượn từng phân bố rộng rãi ở Trung Quốc và Việt Nam. Loài này có hai phân loài.
Vượn đen Đông Bắc đã bị tuyệt chủng trên lục địa từ những năm 1950, và hiện chỉ còn 20 cá thể của phân loài vượn mào đen Hải Nam (Nomascus nasutus hainanus) sống trên đảo Hải Nam và khoảng 26 cá thể của phân loài vượn Cao Vít (Nomascus nasutus nasutus) mới phát hiện trở lại vào năm 2002 ở huyện Trùng Khánh, tỉnh Cao Bằng thuộc miền Bắc Việt Nam, sau khi được quan sát lần cuối cùng vào những năm 1960
Trước đây phân loài vượn mào đen Hải Nam cũng từng được phát hiện ở các tỉnh Hòa Bình và Cao Bằng của Việt Nam.
Vượn đen Đông Bắc là loài linh trưởng hiếm nhất và bị đe dọa nhất trên thế giới. Đây là kết quả của tình trạng phá rừng trong khu vực sinh sống của chúng cũng như các hoạt động xâm thực và săn bắt trái phép.
Nomascus nasutus (Kunkel d'Herculais, 1884)
Ареал
Восточный чёрный хохлатый гиббон, или восточный чёрный номаскус[1] (лат. Nomascus nasutus) — вид приматов из семейства гиббоновых. Один из редчайших видов приматов. До 2002 года считался вымершим.
Ранее считался разновидностью хайнаньского гиббона (Nomascus hainanus), однако по совокупности генетических, морфологических и поведенческих признаков эти два вида были разделены.[2]
Шерсть у взрослых самцов и детёнышей чёрная, грудь (иногда также брюхо и горло) бурая. Хохолок короткий, наклонён вперёд. Уши спрятаны в шерсти. Шерсть самок от светло-коричневого до оранжевого цвета, на голове чёрное пятно, размер которого различен у разных особей. Форма пятна треугольная, основание треугольника ближе к затылку. Лицо у самок окружает кольцо чёрной шерсти, в свою очередь обрамлённое кольцом из длинных белых волос. Шерсть на брюхе немного темнее, чем на остальном теле, в крестцовой области шерсть коричневая или тёмно-коричневая.[3]
Представители вида не наблюдались в дикой природе с 1960-х годов 20 века, поэтому вид считался вымершим, однако в 2002 году в уезде Чунгкхань (провинция Каобанг в северо-восточном Вьетнаме) была обнаружена небольшая популяция восточных чёрных номаскусов.[4] По оценкам 2005 года популяция во Вьетнаме насчитывала 35—37 особей, ещё 10 особей обитали в уезде Цзиньси в районе Гуанси, Китай.[5] Китайская популяция была обнаружена в 2008 году, до этого на территории Китая этот примат считался вымершим.[6]
Международный союз охраны природы присвоил виду охранный статус «В критической опасности». Вид входит в список «25 наиболее уязвимых приматов мира». Основная угроза популяции — разрушение среды обитания.[7]
Восточный чёрный хохлатый гиббон, или восточный чёрный номаскус (лат. Nomascus nasutus) — вид приматов из семейства гиббоновых. Один из редчайших видов приматов. До 2002 года считался вымершим.
東部黑冠長臂猿（學名Nomascus nasutus）是一種曾經在中國和越南廣泛分佈的長臂猿，原來認爲是黑冠長臂猿的一個亞種，現在則專門列爲一個種。目前是世界上最瀕危的一種長臂猿，共有兩個亞種，即越南亞種和海南亞種。
東部黑冠長臂猿大約於20世紀50年代在中國大陸絕跡，現在在海南島大約還有20頭左右的野生的海南亞種。2002年，在越南發現了26頭野生越南亞種。
東部黑冠長臂猿面臨的主要威脅是棲息地的縮小和偷獵。
東部黑冠長臂猿（學名Nomascus nasutus）是一種曾經在中國和越南廣泛分佈的長臂猿，原來認爲是黑冠長臂猿的一個亞種，現在則專門列爲一個種。目前是世界上最瀕危的一種長臂猿，共有兩個亞種，即越南亞種和海南亞種。
東部黑冠長臂猿大約於20世紀50年代在中國大陸絕跡，現在在海南島大約還有20頭左右的野生的海南亞種。2002年，在越南發現了26頭野生越南亞種。
東部黑冠長臂猿面臨的主要威脅是棲息地的縮小和偷獵。
동부검은볏긴팔원숭이 (학명, Nomascus nasutus)는 긴팔원숭이의 일종으로 한 때 중국과 베트남에 널리 분포했었다. 2종의 아종이 있다.
중국 대륙에서는 1950년대에 멸종되었다. 현재, 아종인 하이난검은볏긴팔원숭이(Nomascus nasutus hainanus)는 하이난섬에 대략 20마리만이 살아 있고, 아종 카오빗검은볏긴팔원숭이(Nomascus nasutus nasutus)는 1960년대 이후로 보이지 않다가, 2002년 북부 베트남의 까오방 성, 쭝칸 구역에서 26마리가 재발견되었다.[2][3][4][5]
동부검은볏원숭이는 세계에서 가장 희귀하고 심각하게 멸종 위기에 처한 영장류이다. 이들이 사라지는 것은 서식지의 파괴와 침입 그리고 밀렵 때문이다.
동부검은볏긴팔원숭이 (학명, Nomascus nasutus)는 긴팔원숭이의 일종으로 한 때 중국과 베트남에 널리 분포했었다. 2종의 아종이 있다.
중국 대륙에서는 1950년대에 멸종되었다. 현재, 아종인 하이난검은볏긴팔원숭이(Nomascus nasutus hainanus)는 하이난섬에 대략 20마리만이 살아 있고, 아종 카오빗검은볏긴팔원숭이(Nomascus nasutus nasutus)는 1960년대 이후로 보이지 않다가, 2002년 북부 베트남의 까오방 성, 쭝칸 구역에서 26마리가 재발견되었다.
동부검은볏원숭이는 세계에서 가장 희귀하고 심각하게 멸종 위기에 처한 영장류이다. 이들이 사라지는 것은 서식지의 파괴와 침입 그리고 밀렵 때문이다.
