Dişqurtlayan (lat. Ammi)[1] — çətirkimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.[2]
Dişqurtlayan (lat. Ammi) — çətirkimilər fəsiləsinə aid bitki cinsi.
Ammi és un gènere de plantes amb flor de la família de les apiàcies (Apiaceae). Es consideren plantes medicinals o també tòxiques. Existeixen algunes varietats cultivades per a diferents usos.
Herbes anuals o biennals, glabres. Tiges erectes, estriats, sense restes fibroses en la base. Les fulles 1-3 pinnatisectes, amb divisions d'últim ordre de linears a lanceolades. Les inflorescències són umbel·les compostes, terminals o laterals, amb nombrosos radis. Les bràctees trífides o pinnatisectes. Les bractèoles són linears o subulades. Els pètals d'enters a bilobats, blancs, homogenis o els externs de les flors exteriors lleugerament més llargs. El calze amb dents diminutes o sense aquestes. Els estils són més llargs que l'estilopodi, aquest és cònic-deprimit. Els fruits són el·lipsoïdals, comprimits lateralment i glabres. El mericarpi amb les 5 costelles primàries prominents, subagudes, sense costelles secundàries i el carpòfor és sencer o dividit fins a la base. Llavors amb l'endosperma pla en la cara comisural.[1]
Generalment, són molt comunes als camps abandonats i també als ermots i ambients ruderals. Es varen originar al Pròxim Orient, el sud d'Europa i l'Àfrica del Nord. Actualment s'han estès arreu del planeta.
Hi ha entre 3 i 6 espècies al gènere, segons el sistema taxonòmic:
Ammi és un gènere de plantes amb flor de la família de les apiàcies (Apiaceae). Es consideren plantes medicinals o també tòxiques. Existeixen algunes varietats cultivades per a diferents usos.
Waẓṛilal (Isem usnan: Ammi) d tawsit n yemɣi seg twacult n wapiaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Waẓṛilal (Isem usnan: Ammi) d tawsit n yemɣi seg twacult n wapiaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Ammi is a genus of about six species of summer-flowering plants in the carrot family Apiaceae. They are native to southern Europe, northern Africa and south-western Asia. They have fern-like leaves and white or cream coloured lace-like flowers borne in branched, rounded umbels.[1]
Ammi spp. (Bishops weed) is prohibited by the Australian New Zealand Food Standards code under standard 1.4.4 due to active constituents:
Ammi majus, A. visnaga and their cultivars are frequently seen in gardens where they are grown as annuals or biennials.[1]
The following species are recognised in the genus Ammi:[2]
Ammi is a genus of about six species of summer-flowering plants in the carrot family Apiaceae. They are native to southern Europe, northern Africa and south-western Asia. They have fern-like leaves and white or cream coloured lace-like flowers borne in branched, rounded umbels.
Ammi spp. (Bishops weed) is prohibited by the Australian New Zealand Food Standards code under standard 1.4.4 due to active constituents:
furocromine coumarin derivatives .03% volatile oil (camphor and carvone) Fixed oil and protein flavonol glycosides (quercetin and kaempferol)Ammi majus, A. visnaga and their cultivars are frequently seen in gardens where they are grown as annuals or biennials.
Ammi es un género de 7 especies de plantas con flores en la familia de las Apiaceae. Es originaria del sur de Europa, norte de África y sudoeste de Asia.
Hierbas anuales o bianuales (perennes?), erectas, caulescentes, ramificadas, esencialmente glabras, con raíces axonomorfas delgadas. Hojas pecioladas, ternado-pinnadas o pinnado-disecadas (o algunas hojas basales rara vez simples), membranáceas, los folíolos o divisiones últimas ovado-lanceoladas a filiformes; pecíolos envainadores. Inflorescencia de umbelas compuestas laxas; pedúnculos terminales y axilares; involucro de brácteas numerosas, generalmente divididas; radios numerosos, patente-ascendentes, algunas veces hinchándose y endureciéndose al madurar; involucelo de numerosas bractéolas más cortas que los frutos; pedicelos patentes a ascendentes. Cáliz lobado, los dientes diminutos; pétalos ovados a obovados, blancos, el ápice ancho, inflexo, 2-lobado; estilos delgados, más largos que el estilopodio bajo-cónico. Frutos oblongos a ovoides, comprimidos lateralmente, glabros; mericarpos subteretes; carpóforo entero o 2-partido; costillas 5, agudas pero no aladas; vitas solitarias en los intervalos, 2 en las comisuras; cara de la semilla plana. Aprox. 4 spp. Mediterráneo. Dos de las especies son comúnmente adventicias en el hemisferio occidental.[2]
El género fue descrito por Carolus Linnaeus y publicado en Species Plantarum 1: 243. 1753.[2] La especie tipo es: Ammi majus L.
Ammi: nombre genérico que según Umberto Quattrocchi, es un antiguo nombre latino de una planta umbelífera.[3]
Ammi es un género de 7 especies de plantas con flores en la familia de las Apiaceae. Es originaria del sur de Europa, norte de África y sudoeste de Asia.
Sudenporkkanat (Ammi) on sarjakukkaiskasvisuku (heimo Apiaceae). Kahta lajia käytetään muun muassa leikkokukkina.[1]
Sudenporkkanat (Ammi) on sarjakukkaiskasvisuku (heimo Apiaceae). Kahta lajia käytetään muun muassa leikkokukkina.
Ammi est un genre végétal de la famille des Apiaceae, qui comprend des espèces répandues dans le sud de l'Europe.
Selon Catalogue of Life (21 juin 2013)[1] :
Ammi est un genre végétal de la famille des Apiaceae, qui comprend des espèces répandues dans le sud de l'Europe.
Akkerscherm (Ammi) is een geslacht van planten uit de schermbloemenfamilie (Umbelliferae oftewel Apiaceae). De botanische naam Ammi is mogelijk afkomstig van het Oudgriekse ἄμμος, ammos = zand.
In België en Nederland komen de volgende soorten in het wild voor:
Voor gebruik in de tuin zijn enkele cultivars ontwikkeld:
Akkerscherm (Ammi) is een geslacht van planten uit de schermbloemenfamilie (Umbelliferae oftewel Apiaceae). De botanische naam Ammi is mogelijk afkomstig van het Oudgriekse ἄμμος, ammos = zand.
In België en Nederland komen de volgende soorten in het wild voor:
Groot akkerscherm (Ammi majus) Fijn akkerscherm (Ammi visnaga)Voor gebruik in de tuin zijn enkele cultivars ontwikkeld:
Ammi majus 'Snowflake' Ammi visnaga 'Green Mist'Aminek (Ammi L.) – rodzaj roślin należący do rodziny selerowatych. Obejmuje co najmniej 6 gatunków[2]. W Polsce uprawiany jest i przejściowo dziczeje tylko jeden – aminek wielki Ammi majus[3].
Rodzaj należący do podrodziny Apioideae Seemann, rodziny selerowatych (Apiaceae Lindl.), rzędu selerowców (Apiales Lindl.)[1].
Aminek (Ammi L.) – rodzaj roślin należący do rodziny selerowatych. Obejmuje co najmniej 6 gatunków. W Polsce uprawiany jest i przejściowo dziczeje tylko jeden – aminek wielki Ammi majus.
Ammi L. (do grego: ammos; "areia") é um género botânico pertencente à família Apiaceae. O género é nativo do sul da Europa, norte de África e sudoeste da Ásia. As plantas pertencentes ao género são muito ricas em óleos essenciais e outras substâncias com actividade biológica[1], entre as quais furocromina e derivados e precursores da cumarina. As espécies A. majus e A. visnaga são actualmente de distribuição cosmopolita, comuns em ambientes ruderais, terrenos incultos e bermas de estrada nas regiões temperadas e subtropicais de ambos hemisférios.
A espécies do género Ammi são ervas anuais, raramente perenes, erectas, caulescentes, ramificadas, essencialmente glabras, com raízes axonomorfas delgadas.
As folhas são pecioladas, ternado-pinadas ou pinado-dissecadas, com algumas folhas basais por vezes simples, membranáceas, com folíolos terminais ovado-lanceolados a filiformes. Os pecíolos são embainhantes.
As flores agrupam-se em inflorescências do tipo umbela compostas laxa. Os pedúnculos são terminais e axilares. O invólucro é constituído por numerosas brácteas, geralmente divididas. Os raios são numerosos, patente-ascendentes, algumas vezes engrossando e endurecendo ao maturar. Apresentam um involucelo constituído por numerosas bracteolas mais curtas que os frutos. Os pedicelos são patentes a ascendentes. O cálice é lobado, os dentes diminutos, com pétalas ovadas a obovadas, brancas, com ápice largo, inflexo, bilobado. Os estilos são delgados, mais longos que o estilopódio que é cónico.
Os frutos são oblongos a ovóides, comprimidos lateralmente, glabros, com mericarpos subteretes. O carpóforo é inteiro ou bipartido, com 5 sulcos. As sementes são agudas mas não aladas; vitas solitárias nos intervalos, 2 nas comissuras, com superfície plana.[2]
As espécies pertencentes a este género são ricas em óleos essenciais e outras substâncias com actividade biológica, entre as quais furocromina, derivados e precursores da cumarina, cânfora e carvona e glicosídeos flavonóides (entre os quais quercetina e kaempferol)[3].
Esta riqueza em óleos essenciais levou a que algumas espécies tenham larga e antiga utilização na medicina tradicional, em especial no tratamento de afecções cutâneas, e que se tenham desenvolvido diversos cultivares de A. majus e de A. visnaga.
O género foi descrito por Carolus Linnaeus e publicado em Species Plantarum 1: 243. 1753.[2] A espécie tipo é Ammi majus L..
A etimologia do nome genérico Ammi poderá derivar do latim ammos (areia) ou, segundo Umberto Quattrocchi, de um antigo nome latino de uma planta umbelífera.[4]
Embora diferentes fontes apresentem um número de espécies que varia entre 6 e 40, o género Ammi incluirá cerca de 40 espécies[5]:
Ammi L. (do grego: ammos; "areia") é um género botânico pertencente à família Apiaceae. O género é nativo do sul da Europa, norte de África e sudoeste da Ásia. As plantas pertencentes ao género são muito ricas em óleos essenciais e outras substâncias com actividade biológica, entre as quais furocromina e derivados e precursores da cumarina. As espécies A. majus e A. visnaga são actualmente de distribuição cosmopolita, comuns em ambientes ruderais, terrenos incultos e bermas de estrada nas regiões temperadas e subtropicais de ambos hemisférios.
Ammi là chi thực vật có hoa trong họ Apiaceae.[1]
Ammi là chi thực vật có hoa trong họ Apiaceae.
Ammi L.
Типовой видАмми (лат. Ammi) — небольшой род двулетних травянистых растений семейства Зонтичные (Apiaceae).
Научное название рода встречается у Диоскорида, и происходит, по-видимому, от др.-греч. ἄμμος — песок, по месту произрастания.
Представители рода произрастают в Средиземноморье и иногда культивируются в других регионах.
Листья дважды-трижды перистые, с линейными или линейно-нитевидными долями последнего порядка и с перисто-рассечёнными листочками обёртки.
Цветки обоеполые; чашечные зубцы очень мелкие, но заметные. Лепестки белые, краевые увеличенные, обратно-сердцевидные или глубоко двулопастные с неодинаковыми по величине дольками, при основании сразу суженные в короткий ноготок.
Плод широко-яйцевидный, слегка сжатый с боков, на спайке суженный, голый и гладкий. Полуплодики с нитевидными рёбрами, на поперечном сечении округло-пятиугольные. Белок на поперечном разрезе полукруглый, на спайке почти плоский.
Различные виды рода содержат:
По информации базы данных The Plant List, род включает 6 видов[2]:
Род Амми входит в семейство Зонтичные (Apiaceae) порядка Зонтикоцветные (Apiales).
Амми (лат. Ammi) — небольшой род двулетних травянистых растений семейства Зонтичные (Apiaceae).
Научное название рода встречается у Диоскорида, и происходит, по-видимому, от др.-греч. ἄμμος — песок, по месту произрастания.
Представители рода произрастают в Средиземноморье и иногда культивируются в других регионах.