nomes no trilho de navegação
La albaida (Anthyllis cytisoides) ye un semiarbusto de la familia de les fabacees.
Ye un semiarbusto que puede midir hasta 90 cm d'altu, con numberoses cañes d'un tonu abuxáu. Les flores apaecen arrexuntaes a lo llargo de les cañes y son de color mariellu maciu. El mota cubiertu de pelo. Les fueyes son trifoliaes. La llegume ye ovalada y apuntiada con una sola grana == Hábitat == Vive sobre suelos secos, caliares. Afaise perbién a la seca, pero nun tolera les xelaes, d'ende que nun s'alloñar de la mariña. En garrigues y aguaes seques.
Nes costes mediterránees de la Península Ibérica dende Cataluña hasta Cádiz, Baleares, tamién nel norte d'África y en Sudáfrica.
Hai que tomar precuros pol so tosicidá. Ta indicáu pal asma y los resfriaos.[1]
Otros usos: usóse como lleña. Les cañes fines, llises y flexibles, pa faer los marcos usaos na cría del vierme de la seda. Dacuando como escobes.[1]
Anthyllis cytisoides describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 720. 1753.[2]
Anthyllis: nome xenéricu que provini del griegu antiguu anthyllís = "planta florida"; anthýllion = "floruca"; de anthos = "flor"). El xéneru foi establecíu por Rivinus y revalidáu por Linneo pa plantes que nada tienen que ver coles felicidaes; anque yá Dodonaeus y Lobelius incluyíen ente los sos Anthyllis plantes de les que güei llamamos asina.[3]
cytisoides: epítetu llatín que significa "similar al xéneru Cytisus.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. La albaida (Anthyllis cytisoides) ye un semiarbusto de la familia de les fabacees.
L'albada (Anthyllis cytisoides) és una espècie de la família de les fabàcies molt comuna arreu del territori.[1]
Nanofaneròfit[2] d'uns 30 a 90 cm d'altura, encara que a vegades pot arribar als 150 cm. Les seues branques són erectes, cobertes totalment per abundants pèls blanquinosos o grisencs, molt fins i atapeïts. Les fulles basals són simple, amb pecíol curt, i linear-lanceolades, mentre que les superiors són trifoliades, inserides sense pecíol sobre la tija, de forma lanceolat-el·líptica. La inflorescència és una espiga (amb les flors agrupades en nombre d'1 a 3), llarga i ininterrompuda. Les flors són papilionades, amb el calze pubescent. La corol·la és groga, amb la quilla corbada i l'estendard més llarg que les ales. La floració té lloc entre el maig i l'agost.[3] La pol·linització és entomòfila, sobretot duta a terme per abelles i borinots, desenvolupant-se només una llavor en cada primordi seminal. El fruit és un llegum ovoide, indehiscent, monosperma, xicotet i amb taques roges longitudinals. La llavor és de color groc a verdós, amb forma arronyonada. La maduració dels fruits es dóna entre l'abril i l'agost, moment en el qual s'ha de procedir a la seua recol·lecció, la qual ha de fer-se manualment, mitjançant el munyiment de les tiges florals. L'estat de maduresa es manifesta quan els fruits comencen a adquirir una tonalitat rogenca. Degut a llargs períodes de sequera pot arribar a perdre les fulles, per a rebrotar quan les condicions d'humitat edàfica ho permetisquen.[4] El nombre cromosòmic és 2n = 14.[5]
Habita les brolles litorals, en zones semiàrides i prefereix els sòls calcaris. És una planta endèmica del sud-oest d'Europa i del nord d'Àfrica. Es troba sobretot a les Illes Balears i a la costa sud-est de la Península Ibèrica, en zones lliures de gelades.[6]
albada (B, C), albaida (PV, C), aubada (B), botja blanca (C), botja de cuc (C), botja (PV), botja de cuca (C), botja de cuques (B), botja de rames (PV), botja rasparella (PV), botja rasposa (PV), botja resparella (PV), botxa (B), cugot (B), estepa groga (B), herba blanca (PV) i rapa (B).[7]
És una planta atractiva per a jardineria, tant pel seu fullatge com per les seues flors. És una planta mel·lífera molt important, de la qual s'obté mel monofloral, de consistència lleugera, considerada de primera qualitat després de la de flor del taronger i romer. És per això que és una gran aliada de l'hort ecològic per atraure a fauna auxiliar. En medicina popular s'usa com a estomacal, antiasmàtic i anti-refredat. Però un dels usos més importants en l'actualitat és la seua utilització per a la revegetació[8] de zones degradades, ja que té un alt valor protector.[4]
Es pot sembrar el llegum directament i germinarà als 15-20 dies, sense necessitat de cap tractament pregerminatiu. Presenta una germinació epigea. En germinar, apareixen unes plàntules delicades, d'1 a 3 cm, amb dos cotilèdons verds el·lipsoidals de 2 a 4 mm de llarg, amb fulles primordials simples, semblants a les adultes.[9][10]
L'albada (Anthyllis cytisoides) és una espècie de la família de les fabàcies molt comuna arreu del territori.
Anthyllis cytisoides is a summer-deciduous shrub of Southern Europe, common in the Balearic Islands and the southeastern coast of the Iberian Peninsula. It prefers semi-arid limestone soils in areas free of frost the year round.[1]
Anthyllis cytisoides is a summer-deciduous shrub of Southern Europe, common in the Balearic Islands and the southeastern coast of the Iberian Peninsula. It prefers semi-arid limestone soils in areas free of frost the year round.
La albaida (Anthyllis cytisoides) es una especie de planta suarbustiva del género Anthyllis en la familia Fabaceae.
Es un subarbusto que puede medir hasta 90 cm de alto, con numerosas ramas de un tono grisáceo. Las flores aparecen agrupadas a lo largo de las ramas y son de color amarillo pálido. El cáliz cubierto de pelo. Las hojas son trifoliadas. La legumbre es ovalada y puntiaguda con una sola semilla
Vive sobre suelos secos, calizos. Se adapta muy bien a la sequía, pero no tolera las heladas intensas, de ahí que no se aleje de la costa. En garrigas y vertientes secas, penetrando al interior por el este y el sur de la península ibérica.
En las costas mediterráneas de la península ibérica desde Cataluña hasta Cádiz, penetrando ligeramente hacia el interior en enclaves térmicos, Baleares, también en el norte de África.
Está indicado para el asma y los resfriados, pero hay que tomar precauciones por su toxicidad. [1]
Otros usos: En Murcia se ha usado como leña. Las ramas finas, lisas y flexibles, para hacer los marcos usados en la cría del gusano de la seda. Ocasionalmente como escobas.[1]
Anthyllis cytisoides fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum, vol. 2, p. 720[1], 1753.[2]
La albaida (Anthyllis cytisoides) es una especie de planta suarbustiva del género Anthyllis en la familia Fabaceae.
Anthyllis cytisoides, de nom commun anthyllide faux-cytise[1], est une espèce de plante de la famille des Fabaceae et du genre Anthyllis.
Anthyllis cytisoides est un arbuste pouvant atteindre jusqu'à 90 cm de hauteur. Ses branches sont dressées, entièrement recouvertes d'abondants poils blanchâtres ou grisâtres, très fins et serrés. Les feuilles basales sont simples, à pétiole court, et linéaires-lancéolées, tandis que les feuilles supérieures sont trifoliées, insérées sans pétiole sur la tige, lancéolées-elliptiques[2].
L'inflorescence est un épi (avec les fleurs groupées en nombre de 1 à 3), long et ininterrompu. Les fleurs sont papilionacées, au calice pubescent. La corolle est jaune, avec la carène incurvée et l'étendard plus long que les ailes. La floraison a lieu entre mai et août. La pollinisation est entomophile, principalement effectuée par les abeilles et les bourdons, avec une seule graine se développant dans chaque primordium séminal[2].
Le fruit est une légumineuse ovoïde, indéhiscente, monosperme, petite et avec des taches rouges longitudinales. La graine est jaune à verdâtre, avec une forme arrondie. Le fruit mûrit entre avril et août, date à laquelle il doit être récolté, ce qui doit être fait manuellement, en traire les tiges florales. L'état de maturité se manifeste lorsque les fruits commencent à acquérir une teinte rougeâtre. En raison de longues périodes de sécheresse, il peut perdre ses feuilles, repousser lorsque les conditions d'humidité édaphique le permettent.
Le nombre de chromosomes est 2n = 14.
Anthyllis cytisoides est une plante endémique du sud-ouest de l'Europe et du nord de l'Afrique. On la trouve principalement dans les îles Baléares et la côte sud-est de la péninsule ibérique[3].
Elle est présente dans les zones semi-arides et préfère les sols calcaires.
Anthyllis cytisoides est faite pour le jardinage, tant pour son feuillage que pour ses fleurs. C'est une plante mellifère très importante, à partir de laquelle on obtient du miel monofloral, de consistance légère[4]. C'est pourquoi il est un grand allié du jardin biologique pour attirer la faune auxiliaire. L'une des utilisations les plus importantes est son utilisation pour la revégétalisation des zones dégradées, car elle a une valeur protectrice élevée.
En médecine populaire, elle sert pour l'estomac, contre l'asthme et le rhume.
Anthyllis cytisoides a pour parasite Coleophora rudella[5], Coleophora vestalella (en), Trifurcula anthyllidella (en), Trifurcula victoris (en), Zygaena lavandulae, Zygaena occitanica.
Anthyllis cytisoides, de nom commun anthyllide faux-cytise, est une espèce de plante de la famille des Fabaceae et du genre Anthyllis.
Anthyllis cytisoides er en busk i erteblomstfamilien.
Den blir opptil 60 cm høy og har en rund vekstform. Den skiller seg fra slektningen Anthyllis barba-jovis ved at blomstene sitter enkeltvis eller i rader og ved at de øverste bladene er tredelte. Arten vokser på steinete steder nær havet sør og øst i Spania, på Balearene og i Sør-Frankrike, Marokko og Algerie.
Anthyllis cytisoides er en busk i erteblomstfamilien.
Den blir opptil 60 cm høy og har en rund vekstform. Den skiller seg fra slektningen Anthyllis barba-jovis ved at blomstene sitter enkeltvis eller i rader og ved at de øverste bladene er tredelte. Arten vokser på steinete steder nær havet sør og øst i Spania, på Balearene og i Sør-Frankrike, Marokko og Algerie.
Anthyllis cytisoides L., conhecida pelos nomes comuns de albaide e pontinha-de-osga,[2] é uma espécie arbustiva da família Fabaceae (leguminosas). A espécie tem distribuição natural nas costas mediterrânicas da Península Ibérica, desde a Catalunha até Cádis, nas Baleares e no norte de África. Ocorre também na África do Sul.
A. cytisoides é um semiarbusto que atingir até 90 cm de altura, com numerosos ramos, folhas trifoliadas de coloração verde-acinzentada. As flores, de cor amarelo-pálido, ocorrem agrupadas em inflorescências espiciformes distribuídas ao longo dos ramos. O cálice é recoberto de tricomas. O fruto é uma vagem ovalada e punteaguda, com uma única semente.
A espécie tem como habitat os matos secos (garriga) em encostas soalheiras da região mediterrânica, desenvolvendo-se bem sobre solos secos e calcários. Resiste bem à seca, mas não tolera as geadas, razão pela qual não se afasta da região costeira.[3]
A planta apresenta toxicidade para humanos. Tem sido utilizada como planta medicinal, sendo utilizada tradicionalmente em remédios destinados a tratar a asma e os resfriados.[4]
Para além dos seus usos em medicina tradicional, foi utilizado como lenha e os seus ramos finos e flexíveis para fazer os suportes utilizados na criação de bichos da seda e para a confecção de escovas.[4]
Anthyllis cytisoides L., conhecida pelos nomes comuns de albaide e pontinha-de-osga, é uma espécie arbustiva da família Fabaceae (leguminosas). A espécie tem distribuição natural nas costas mediterrânicas da Península Ibérica, desde a Catalunha até Cádis, nas Baleares e no norte de África. Ocorre também na África do Sul.
Anthyllis cytisoides là một loài cây bụi rụng lá vào mùa hè ở Nam Âu, phổ biến ở quần đảo Balearic và đông nam bờ biển của bán đảo Iberia.[1]
.jpg)
Bài viết liên quan đến tông đậu Loteae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Anthyllis cytisoides là một loài cây bụi rụng lá vào mùa hè ở Nam Âu, phổ biến ở quần đảo Balearic và đông nam bờ biển của bán đảo Iberia.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
