Genista aetnensis (lat. Genista aetnensis) - paxlakimilər fəsiləsinin naz cinsinə aid bitki növü.
Genista aetnensis (lat. Genista aetnensis) - paxlakimilər fəsiləsinin naz cinsinə aid bitki növü.
Genista aetnensis és una espècie de gran arbust o petit arbre de la família de les fabàcies. És endèmica de l'illa de Sicília. Es troba als vessants dels turons i les muntanyes de l'Etna, a vegades en associació amb Adenocarpus bivonii, i a Sardenya i Europa de l'Est, on es va introduir per a la plantació forestal, i al Vesuvi i al Peloritani. Prefereix els sòls pobres i secs. Fins a la creació del Parc de l'Etna es va utilitzar per a obtenir carbó.
Es tracta d'una planta que pot arribar a mesurar fins a 10 m d'alçada. Aquesta característica la distingeix d'altres espècies del gènere que solen ser arbustos. L'arbre s'expandeix de forma irregular, i es compon de branques verdes. Les fulles, que són presents des d'octubre a l'abril, són lanceolades i mesuren 1 cm de longitud. Les flors són grogues i disposades en raïms allargats. Els fruits són llegums, de color cafè i glabres, que contenen 2-4 llavors lenticulars.
Genista aetnensis és una espècie de gran arbust o petit arbre de la família de les fabàcies. És endèmica de l'illa de Sicília. Es troba als vessants dels turons i les muntanyes de l'Etna, a vegades en associació amb Adenocarpus bivonii, i a Sardenya i Europa de l'Est, on es va introduir per a la plantació forestal, i al Vesuvi i al Peloritani. Prefereix els sòls pobres i secs. Fins a la creació del Parc de l'Etna es va utilitzar per a obtenir carbó.
Es tracta d'una planta que pot arribar a mesurar fins a 10 m d'alçada. Aquesta característica la distingeix d'altres espècies del gènere que solen ser arbustos. L'arbre s'expandeix de forma irregular, i es compon de branques verdes. Les fulles, que són presents des d'octubre a l'abril, són lanceolades i mesuren 1 cm de longitud. Les flors són grogues i disposades en raïms allargats. Els fruits són llegums, de color cafè i glabres, que contenen 2-4 llavors lenticulars.
Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Banhadlen Etna sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Genista aetnensis a'r enw Saesneg yw Mount etna broom.[1]
Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).
Llysieuyn blodeuol (neu legume) yw Banhadlen Etna sy'n enw benywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Fabaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Genista aetnensis a'r enw Saesneg yw Mount etna broom.
Eraill yn yr un teulu yw: ffa soya (Glycine max), y ffa cyffredin (Phaseolus), pys gyffredin (Pisum sativum), chickpea (Cicer arietinum), cnau mwnci (Arachis hypogaea), pys per (Lathyrus odoratus) a licrs (Glycyrrhiza glabra).
Der Ätna-Ginster (Genista aetnensis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Ginster (Genista) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).
Der Ätna-Ginster wächst als Strauch oder stärker verzweigter Baum, der Wuchshöhen von 4 bis 6 Metern erreicht; es sollen sogar Baumexemplare von 9 Metern Wuchshöhe beobachtet worden sein. Der Hauptstamm kann 14 bis 30 Zentimeter Durchmesser erreichen. Die älteren Äste sind etwas geschlängelt und besitzen eine gelbliche Rinde. Die jungen, rutenförmigen, gerade und oft auch hängenden Zweige besitzen eine grüne Rinde und stehen teilweise gegenständig am Stamm. Die Blätter sind ziemlich klein und fallen leicht ab.[1]
Die Blütezeit reicht von Juni bis Juli. Im ährigen Blütenstand stehen die Blüten zusammen. Die zwittrigen Blüten sind zygomorph und fünfzählig mit doppelter Blütenhülle. Die fünf fast kahlen Kelchblätter sind etwa 3 Millimeter lang und auf etwa zwei Drittel ihrer Länge verwachsen. Die oberen Kelchzähne sind stumpf und etwa ein so lang wie die Kelchröhre. Die unteren Kelchzähne sind klein. Die fünf gelben Kronblätter stehen in Form einer Schmetterlingsblüte zusammen. Die fast kahle Fahne ist bei einer Länge von 7 bis 12 Millimetern eiförmig oder rhombisch mit ausgerandetem oberen Ende.[1]
Die Hülsenfrucht ist eiförmig mit spitzem oberen Ende und enthält nur ein oder zwei Samen.[1]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 52 oder 54.[2]
Die Photosynthese wird wegen der geringen Fläche der Blätter hauptsächlich durch die rutenförmigen grünen Zweige ausgeführt.
Der Ätna-Ginster kommt nur auf Sizilien und Sardinien vor. Auf Korsika ist die Ursprünglichkeit zweifelhaft.[3] Auf Sizilien gedeiht er nur auf den humusarmen Vulkan-Böden des Ätna. Auf Sardinien ist er eine Art der Steineichenflur (Quercetum ilicis).
Die Erstbeschreibung erfolgte 1814 unter dem Namen (Basionym) Spartium aetnense durch Antonius de Bivona-Bernardi in Stirp. Rar. Sicilia 2, S. 13. Die Neukombination zu Genista aetnensis (Biv.) DC. wurde 1825 durch Augustin-Pyrame de Candolle in Prodromus, 2, S. 150 veröffentlicht. Weitere Synonyme für Genista aetnensis (Biv.) DC. sind: Dendrospartum aetnense (Biv.) Spach, Lugaion etnense (Biv.) Raf., Spartium etnensis Raf., Cytisanthus aetnensis (Biv.) Cristof. & Feoli, Spartium trispermum Sm.[4]
Der Ätna-Ginster wurde gelegentlich auch in Mitteleuropa als Zierpflanze verwendet und ist in Mitteleuropa winterhart.
Der Ätna-Ginster (Genista aetnensis) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Ginster (Genista) innerhalb der Familie der Hülsenfrüchtler (Fabaceae).
Genista aetnensis, the Mount Etna broom,[2] is a species of flowering plant in the legume family Fabaceae. It is a large shrub or small tree endemic to Sicily and Sardinia where it is associated with sunny, open landscapes and poor, stony soil. It is a very common constituent of the garigue plant communities, Mediterranean shrubby vegetation, around the lower slopes of Mount Etna, hence its Latin specific epithet aetnensis.[3]
The young plant is typical of brooms, clothed in narrow linear leaves which soon drop off leaving almost bare branches. As it ages the shrub develops into a shapely small tree with a greenish bark, growing to 8 metres (26 ft) if given room to develop. The terminal branches have a tendency to droop and weep. Abundant pea-like, yellow, jasmine-scented flowers cover the whole crown in late summer.[4]
It is sometimes grown in gardens and landscaping, both for flower and for its attractive shape when mature. It is hardy down to −15 °C (5 °F). In cultivation in the UK it has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[5][6]
Genista aetnensis, the Mount Etna broom, is a species of flowering plant in the legume family Fabaceae. It is a large shrub or small tree endemic to Sicily and Sardinia where it is associated with sunny, open landscapes and poor, stony soil. It is a very common constituent of the garigue plant communities, Mediterranean shrubby vegetation, around the lower slopes of Mount Etna, hence its Latin specific epithet aetnensis.
The young plant is typical of brooms, clothed in narrow linear leaves which soon drop off leaving almost bare branches. As it ages the shrub develops into a shapely small tree with a greenish bark, growing to 8 metres (26 ft) if given room to develop. The terminal branches have a tendency to droop and weep. Abundant pea-like, yellow, jasmine-scented flowers cover the whole crown in late summer.
It is sometimes grown in gardens and landscaping, both for flower and for its attractive shape when mature. It is hardy down to −15 °C (5 °F). In cultivation in the UK it has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.
Genista aetnensis es una especie de gran arbusto o pequeño árbol perteneciente a la familia de las fabáceas. Es endémica de la isla de Sicilia.
Se trata de una planta con porte arbóreo, que puede llegar a los diez metros de altura. Esta característica lo distingue de otras especies del género que suelen ser arbustos. El árbol se expande de forma irregular, y se compone de ramas verdes. Las hojas , que están presentes desde octubre a abril, son lanceoladas y tienen 1 cm de largo. Las flores son amarillas y dispuestas en racimos alargados. Los frutos son legumbres, de color café y glabros, contienen 2-4 semillas lenticulares.
Crece silvestre en Sicilia de donde es endémica. Se encuentra en las laderas de las colinas y las montañas del Etna, a veces en asociación con Adenocarpus bivonii, y en Cerdeña y Europa del Este, donde se introdujo para la forestación, y en el Vesuvio y en Peloritani. Prefiere los suelos pobres y secos. Hasta la creación del Parque del Etna se utilizó para obtener carbón .
Genista aetnensis fue descrita por (Raf. ex Biv.) DC.[1]
Genista: nombre genérico que proviene del latín de la que los reyes y reinas Plantagenet de Inglaterra tomaron su nombre, planta Genesta o plante genest, en alusión a una historia que, cuando Guillermo el Conquistador se embarcó rumbo a Inglaterra, arrancó una planta que se mantenía firme, tenazmente, a una roca y la metió en su casco como símbolo de que él también sería tenaz en su arriesgada tarea. La planta fue la llamada planta genista en latín. Esta es una buena historia, pero por desgracia Guillermo el Conquistador llegó mucho antes de los Plantagenet y en realidad fue Godofredo de Anjou que fue apodado el Plantagenet, porque llevaba un ramito de flores amarillas de retama en su casco como una insignia (genêt es el nombre francés del arbusto de retama), y fue su hijo, Enrique II, el que se convirtió en el primer rey Plantagenet. Otras explicaciones históricas son que Geoffrey plantó este arbusto como una cubierta de caza o que él la usaba para azotarse a sí mismo. No fue hasta que Ricardo de York, el padre de los dos reyes Eduardo IV y Ricardo III, cuando los miembros de esta familia adoptaron el nombre de Plantagenet, y luego se aplicó retroactivamente a los descendientes de Godofredo I de Anjou como el nombre dinástico.[2]
aetnensis: epíteto geográfico que alude a su localización en el Etna.
Genista aetnensis es una especie de gran arbusto o pequeño árbol perteneciente a la familia de las fabáceas. Es endémica de la isla de Sicilia.
Genista aetnensis, ou Genêt de l'Etna, est une espèce de grand arbuste de la famille des Fabaceae. C'est une espèce endémique de la Sicile et de la Sardaigne. Elle est présente aussi en Corse.
Le genêt de l'Etna est un arbuste généralement de 3 à 5 mètres de haut, mais pouvant atteindre parfois les dimensions d'un petit arbre.
Il est formé de plusieurs grosses branches divariquées dès le niveau du sol. Son port est sphérique. L'écorce est de teinte claire, jaunâtre.
Les feuilles sont rares, alternes, caduques, simples, étroitement lancéolées[1], de 5-9 mm de long[2]. Elles sont présentes d'octobre à avril. Les jeunes rameaux sont verts et striés. D'abord pubescents puis glabrescents et à maturité rapidement aphylles (nus). En assurant la fonction chlorophyllienne en l'absence de feuilles, ils permettent de limiter la perte d'eau par transpiration, et ainsi de faciliter l'adaptation à l'environnement aride des champs de laves[3].
Les fleurs sont zygomorphes, jaunes et font moins de 1 cm (et donc beaucoup plus petites que celles du genêt d'Espagne). Le pédicelle fait 1 mm. Le calice est faiblement soyeux. Chaque fleur est organisée en un pétale supérieur dressé (ou étendard), des latéraux (les ailes), et deux pétales soudés formant la carène, ici plus long que la forme standard[4].
Elles sont disposées en longues grappes à l'extrémité des rameaux. Sur l'Etna, la floraison commence en mai-juin à 900-1 000 m d'altitude et plus tard à plus haute altitude.
Les fruits sont des gousses (de légumineuse) soyeuses puis glabres, de 7-11 x 4 mm[2], contenant 2 à 4 graines, brunes et glabres.
Cette espèce est native de la Sicile et de la Sardaigne[2]. Sa présence en Corse, est reconnue par Jeanmonod et Gamisans[3], sans qu'ils se prononcent sur sa naturalisation.
En Europe, elle a été introduite notamment en Grande-Bretagne. Elle a aussi été introduite sur d’autres continents, tels que l'Asie (par exemple en Inde, notamment dans l'état du Tamil Nadu), ou en Amérique du Sud (par exemple en Argentine)[5].
C'est une espèce pionnière, une des plus importantes colonisatrices des coulées de lave sur les flancs de l'Etna[3]. On la retrouve également sur les pentes du Vésuve.
Genista aetnensis, ou Genêt de l'Etna, est une espèce de grand arbuste de la famille des Fabaceae. C'est une espèce endémique de la Sicile et de la Sardaigne. Elle est présente aussi en Corse.
La ginestra dell'Etna (Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC.) è una pianta della famiglia delle Fabaceae[1], endemica di Sicilia e Sardegna.
È una pianta a portamento arboreo, che può anche arrivare a dieci metri di altezza. Questa caratteristica la differenzia dalle altre ginestre che hanno normalmente un portamento arbustivo. La chioma è espansa e irregolare e formata da rami giunchiformi verdi.
Le foglie, presenti da ottobre ad aprile, sono lanceolate e lunghe 1 cm, rivestite di lanosità bianca. Cadono quando la pianta si prepara a fiorire.
I fiori sono gialli e disposti in racemi allungati.
I frutti sono dei legumi bruni e glabri, falciformi, che contengono 2-4 semi lenticolari.
Nel contesto Etneo gli aspetti caratterizzati prevalentemente dalla Genista aetnensis, sono sovente interessati da essenze tipiche dei boschi come: Quercus pubescens s.l., Quercus cerris, Betula aetnensis, Fagus sylvatica. Colonizzano superfici laviche e rappresentano formazioni di macchia primaria o secondaria in dipendenza delle stazioni in cui sono ubicati. Presentano un corteggio floristico molto variabile dovuto a differerenze ecologiche e dinamiche e soprattutto in rapporto al posto che ciascun esempio di vegetazione occupa nella serie evolutiva alla quale appartiene. Di solito il corteggio floristico, per nulla definito, è più ricco negli aggruppamenti di origine secondaria. L’aggruppamento a Genista aetnensis, ampiamente diffuso su tutto il vulcano assume un ruolo di primo piano nei processi di colonizzazione delle colate laviche ed ha il suo optimum nell’orizzonte dei Querco-Fagetea, ove talora è anche rappresentata allo stato arboreo
Cresce spontaneamente in Sicilia, endemica dei versanti collinari e montani dell'Etna, talora in associazione con Adenocarpus bivonii, e nella Sardegna orientale. È stata introdotta, per rimboschimento, sul Vesuvio e sui monti Peloritani
Predilige terreni poveri e siccitosi.
Fino alla creazione del Parco dell'Etna è stata utilizzata per ottenere carbone. È infatti possibile notare in alcune zone la crescita tipica delle piante da ceduo.
La ginestra dell'Etna (Genista aetnensis (Raf. ex Biv.) DC.) è una pianta della famiglia delle Fabaceae, endemica di Sicilia e Sardegna.
Genista aetnensis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Biv.) DC. miêu tả khoa học đầu tiên.[1]
Genista aetnensis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Biv.) DC. miêu tả khoa học đầu tiên.