Glomerals (Glomerales) és un ordre de fongs simbiòtics amb les plantes dins del fílum Glomeromycota.
Tots aquests fongs són mutualistes biotròfics. La majoria empren el mètode de la micoriza arbuscular per intercanviar nutrients amb les plantes.[1]
Anteriorment tots els membres del fílum es creia que estaven relacionats amb els Endogonaceae, però s'ha trobat més relació amb els Dikarya.[2] El seu registre fòssil s'estén des del període Ordovicià (460 milions d'anys enrere).
El nom de la família Glomeraceae s'escrivia incorrectament 'Glomaceae', i per tant també incorrectament l'ordre s'escrivia 'Glomales'.
Glomerals (Glomerales) és un ordre de fongs simbiòtics amb les plantes dins del fílum Glomeromycota.
Die Jochtrüffelartigen (Glomerales) sind eine Ordnung von Pilzen, die eine Symbiose (Mycorrhiza) mit sehr vielen Pflanzen bilden.
Die Pilze bilden im Boden und in den Pflanzenwurzeln unseptierte Hyphen, nur bei älteren Hyphen können Septen gebildet werden, wenn das Zytoplasma zurückgebildet wird, oder um die Sporen abzuschnüren. Innerhalb der Wurzelzellen werden Vesikel oder Arbuskel gebildet. Die ungeschlechtliche Vermehrung erfolgt durch Chlamydosporen (von Morton & Redecker (2001) glomoide Sporen genannt), die meist terminal, also endständig gebildet werden, manchmal werden sie auch interkalar gebildet. Die Sporen können einzeln, in Bündeln oder in Sporokarpien gebildet werden. Von anderen Ordnungen der Glomeromycota unterscheiden sie sich genetisch: Sie besitzen die ssu rRNA Gensequenz YTRRY/2-5/RYYARGTYGNCARCTTCTTAGAGGGACTATCGGTGTYTAACCGRTGG, die der homologen Position 1353 der Saccharomyces cerevisiae SSU rRNA Sequenz J01353 entspricht.
Die Pilze sind fast immer hypogäisch, d. h. im Boden wachsend, selten auch epigäisch, also auf der Bodenoberfläche wachsend. Sie bilden immer eine Mycorrhiza-Symbiose mit einer Vielzahl an Pflanzenarten. Sie liefern den Pflanzen Nährstoffe (v. a. Phosphor) und Wasser und erhalten ihrerseits einen Teil der durch die Photosynthese erzeugten Assimilate. Charakteristischerweise bilden sie in den Wurzeln sogenannte Vesikel und Arbuskel.
Da die Jochtrüffelartigen nur wenige morphologische Merkmale zur Unterscheidung haben, wurden die meisten Arten zur Gattung Glomus gezählt. Mit molekularbiologischen Methoden wurde festgestellt, dass die Gattung polyphyletisch ist. Nun werden die Arten auf acht Gattungen in zwei Familien aufgeteilt:[1]
Die Jochtrüffelartigen (Glomerales) sind eine Ordnung von Pilzen, die eine Symbiose (Mycorrhiza) mit sehr vielen Pflanzen bilden.
Glomerales is an order of symbiotic fungi within the phylum Glomeromycota.
These fungi are all biotrophic mutualists. Most employ the arbuscular mycorrhizal method of nutrient exchange with plants. They produce large (.1-.5mm) spores (azygospores and chlamydospores) with thousands of nuclei.[2]
All members of their phylum were once thought to be related to the Endogonaceae, but have been found through molecular sequencing data, to be a closer relation to the Dikarya.[3] Their fossil record extends back to the Ordovician period (460 million years ago).[2]
Glomerales fungi were thought to have reproduced clonally for several hundred million years and are therefore an ancient asexual lineage.[4] However, homologs of 51 meiotic genes, including seven genes specific for meiosis, were found to be conserved in the genomes of four Glomus species.[4] Thus it now appears that these supposedly ancient asexual fungi may be capable of meiosis and perhaps also of a cryptic sexual or parasexual cycle.[4]
The family name Glomeraceae upon which this order level name is based, was incorrectly spelled 'Glomaceae', hence the order name was incorrectly spelled 'Glomales'. Both are correctable errors, to Glomeraceae and Glomerales, as governed by the International Code of Botanical Nomenclature. The incorrect spellings are commonplace in the literature, unfortunately.
Glomerales is an order of symbiotic fungi within the phylum Glomeromycota.
Glomerales es un orden de hongos simbióticos de la clase Glomeromycetes. Estos hongos son todos mutualistas biotrópicos. La mayoría forman micorrizas arbusculares para intercambiar nutrientes con las plantas. Producen grandes (0,1-0,5 mm) esporas (azigosporas y clamidosporas) con miles de núcleos. Frecuentemente se les llama informalmente "glomales".[2] Su registro fósil se remonta al período Ordovícico (hace 460 millones de años).[2][3]
Glomerales es un orden de hongos simbióticos de la clase Glomeromycetes. Estos hongos son todos mutualistas biotrópicos. La mayoría forman micorrizas arbusculares para intercambiar nutrientes con las plantas. Producen grandes (0,1-0,5 mm) esporas (azigosporas y clamidosporas) con miles de núcleos. Frecuentemente se les llama informalmente "glomales". Su registro fósil se remonta al período Ordovícico (hace 460 millones de años).
Les Glomerales sont un ordre de champignons symbiotiques de la division des Glomeromycota[1].
Ces champignons sont tous des mutualistes symbiotiques. La plupart utilisent un système de mycorhizes à arbuscules pour échanger des éléments nutritifs avec leur plante hôte. Ils produisent de grandes spores (de 0,1 à 0,5 mm) (azygospores et chlamydospores) avec des milliers de noyaux[2].
Tous les membres de leur division étaient autrefois considérées comme liés aux Endogonaceae, mais grâce à des données de séquençage moléculaire, on a trouvé une relation plus étroite avec les Dikarya [3]. Leurs fossiles remontent à la période Ordovicienne (il y a 460 millions d'années)[2].
L'ordre contient les familles suivantes :
Le nom de famille sur lequel est basé ce nom de niveau d'ordre, a été mal orthographié « Glomaceae », d'où la mauvaise orthographe du nom d'ordre Glomales. Selon le Code international de nomenclature botanique, les deux noms Glomaceae et Glomales peuvent être remplacés respectivement par Glomeraceae et Glomerales. Les mauvaises orthographes sont malheureusement monnaie courante dans la littérature.
Les Glomerales sont un ordre de champignons symbiotiques de la division des Glomeromycota.
De Glomerales vormen een orde van Glomeromycota uit de klasse van Glomeromycetes.
De taxonomische indeling van de Glomerales is volgens de Index Fungorum (op 15-9-2008)[1] als volgt:
Orde: Glomerales
De Glomerales vormen een orde van Glomeromycota uit de klasse van Glomeromycetes.
Glomerales J.B. Morton & Benny – rząd grzybów należący do klasy Glomeromycetes[2].].
Rząd ten do taksonomii grzybów wprowadzili Joseph.B. Morton i Gerard Leonard Benny w 1990 r. Należą do niego[3]::
Glomerales J.B. Morton & Benny – rząd grzybów należący do klasy Glomeromycetes.].
Glomerales é uma ordem de fungos simbióticos do filo Glomeromycota.
Todos os fungos desta ordem são mutualistas biotróficos. A maioria deles utilizas micorrizas arbusculares como método de troca de nutrientes com plantas. Produzem grandes (0,1 a 0,5 mm) esporos (azigósporos e clamidiósporos) com milhares de núcleos.[2]
Pensava-se que todos os membros do seu filo estivessem relacionados com Endogonaceae, mas através de dados de sequenciação molecular descobriu-se serem mais próximos de Dikarya.[3] O seu registo fóssil estende-se até ao período Ordovícico (há 460 milhões de anos).[2]
O nome da família Glomeraceae sobre o qual se baseia o nome desta ordem, foi incorrectamente grafado 'Glomaceae', pelo que o nome da ordem foi incorrectamente grafado 'Glomales'. Ambos são erros corrigíveis, para Glomeraceae e Glomerales, conforme as regras do Código Internacional de Nomenclatura Botânica. Infelizmente, as grafias incorrectas são comuns na literatura.
Glomerales é uma ordem de fungos simbióticos do filo Glomeromycota.
Glomerales J.B. Morton & Benny, 1990[1]
Семейство и родыГломовые, или Гломусовые (лат. Glomerales) — порядок грибов отдела Glomeromycota.
Все виды порядка симбиотрофы-мутуалисты, образующие арбускулярную микоризу с высшими растениями. Они производят споры (азигоспоры и хламидоспоры) крупных размеров (до 0,1—0,5 мм), которые содержат в себе тысячи ядер[2].
Гломовые, или Гломусовые (лат. Glomerales) — порядок грибов отдела Glomeromycota.
글로무스목(Glomerales)은 취균문에 속하는 공생 균류 목의 하나이다. 뿌리의 피층 세포 안에 수지상 모양의 균사체 구조를 형성하는 수지상균근 균류이다. 모두 상리 공생을 한다. 화석 기록은 오르도비스기(4억 6천만 년)까지 거슬러 올라간다.[2]