La Fresa manera (Potentilla sterilis) ye una planta viviega de la familia Rosaceae, que s'asemeya a les freses.
La Potentilla o falsa fresa ye una planta viviega de 5 a 15 de cm, estolonífero que'l so porte recuerda al de la fresa (Fragaria vesca).
Floria de febreru a mayu. Les sos flores son blanques, esmorniaes con forma de corazón. Miden 8-12 cm de diámetru y atópense arrexuntaes de 1 a 3.
La fruta, llamaes falses freses son amenorgaes. Son frutos secos y nun s'asemeyen a una fresa. Lleven menos aquenios qu'ésta, d'ende'l nome de sterilis. Pero los sos aquenios tienen un volume llixeramente cimero, y son de color blancuciu o amarellentáu.
Les fueyes tienen el diente terminal más curtiu que los sos dos vecinos (contrariamente a la fresa). Ye una planta melífera (productora de miel). Nun tener propiedaes melecinales particulares, contrariamente a los otros miembros de la familia de les Potentillas.
Ye una especie subatlántica (hasta 1.500 metros d'altitú) que ta ausente de les rexones mediterránees.
Aprecia la mediosombra, los suelos bastante frescos y fondos, más bien neutros.
Alcuéntrase nos montes entemecíos de (hayal- encinar), les sebes, les mondes forestales, los caminos, les Landas, los verdes.
Potentilla sterilis describióse por (L.) Garcke y espublizóse en Magazin für die Neuesten Entdeckungen in der Gesammten Naturkunde, Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 7: 291. 1816.[1]
Potentílla: nome xenéricu que remanez del llatín postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potente, poderosu, que tien poder; llatín -illa, -illae, sufixu de diminutivu–. Alude a les poderoses presuntes propiedaes tóniques y astringentes d'esta planta.
sterilis: epítetu llatín que significa "estéril".[2]
La Fresa manera (Potentilla sterilis) ye una planta viviega de la familia Rosaceae, que s'asemeya a les freses.
Potentilla sterilis (lat. Potentilla sterilis) - gülçiçəyikimilər fəsiləsinin qaytarma cinsinə aid bitki növü.
Potentilla sterilis (lat. Potentilla sterilis) - gülçiçəyikimilər fəsiləsinin qaytarma cinsinə aid bitki növü.
La fragassa de bosc (Potentilla sterilis) és una espècie de planta de la família Rosaceae, que s'asemeja a les maduixes.
La fracassa de bosc o falsa maduixa és una planta vivaz de 5 a 15 de cm, estolonífera de port semblant al de la maduixera (Fragaria vesca).
Floreix de febrer a maig. Les seves flors són blanques, escotades amb forma de cor. Mesuren 8-12 cm de diàmetre i es troben agrupades d'1 a 3.
La fruita, trucades falses maduixes són reduïdes. Són fruits secs i no s'asemejan a una maduixa. Porten menys aquenis que aquesta, d'aquí el nom de sterilis. Però els seus aquenis tenen un volum lleugerament superior, i són de color blanquenc o grogenc.
Les fulles tenen la dent terminal més curt que els seus dos veïns (contràriament a la maduixa). És una planta melífera (productora de mel). No posseeix propietats medicinals particulars, contràriament als altres membres de la família de les potentil·les.
És una espècie sub-atlàntica (fins a 1.500 metres d'altitud) que està absent de les regions mediterrànies.
Aprecia la medi-ombra, els sòls bastant frescs i profunds, més aviat neutres.
La hi troba en els boscos barrejats de (hayal- encinar), les tanques, les mondes forestals, els camins, les landes, les gespes.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fragassa de boscLa fragassa de bosc (Potentilla sterilis) és una espècie de planta de la família Rosaceae, que s'asemeja a les maduixes.
Planhigyn blodeuol sy'n frodorol o Hemisffer y Gogledd yw Llwyn coeg-fefus sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Rosaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Potentilla sterilis a'r enw Saesneg yw Barren strawberry.[1] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Coegfefusen, Mefus Anffrwythlon, Syfïen Goeg.
Mae'r teulu Rosaceae yn perthyn i'r genws Rosa (rhosyn) fel ag y mae'r cotoneaster a'r eirinen. Prif nodwedd y teulu yw ei ffrwythau amrywiol a phwysig i economi gwledydd.[2] Ceir 5 sepal, 5 petal ac mae'r briger wedi'u gosod mewn sbeiral sy'n ffurfio llestr tebyg i gwpan o'r enw hypanthiwm.
Planhigyn blodeuol sy'n frodorol o Hemisffer y Gogledd yw Llwyn coeg-fefus sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Rosaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Potentilla sterilis a'r enw Saesneg yw Barren strawberry. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Coegfefusen, Mefus Anffrwythlon, Syfïen Goeg.
Mae'r teulu Rosaceae yn perthyn i'r genws Rosa (rhosyn) fel ag y mae'r cotoneaster a'r eirinen. Prif nodwedd y teulu yw ei ffrwythau amrywiol a phwysig i economi gwledydd. Ceir 5 sepal, 5 petal ac mae'r briger wedi'u gosod mewn sbeiral sy'n ffurfio llestr tebyg i gwpan o'r enw hypanthiwm.
Das Erdbeer-Fingerkraut (Potentilla sterilis (L.) Garcke; Syn.: Potentilla fragariastrum Pers.) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Fingerkräuter (Potentilla) innerhalb der Familie der Rosengewächse (Rosaceae).[1] Sie ist in Europa weitverbreitet.
Das Erdbeer-Fingerkraut wächst als überwinternd grüne, ausdauernde krautige Pflanze.[1] Das Rhizom ist von den braunen Resten der alten Blattstiele bedeckt. Es treibt mit einer Länge von 5 bis 10 Zentimetern relativ kurze, fast fleischige, oberirdische Ausläufer[2]. Der Stängel ist niederliegend bis aufsteigend, 5 bis 15 Zentimeter lang, abstehend behaart wie die Blattstiele und besitzt mindestens ein Stängelblatt. Die grundständigen Laubblätter sind etwa 5 bis 10 Zentimeter lang gestielt und besitzen eine dreiteilige gefingerte, grau-grüne Spreite. Das mittlere Blättchen ist fast sitzend oder kurz gestielt, breit verkehrt-eiförmig, 1 bis 4 Zentimeter lang und beiderseits mit vier bis acht Zähnen versehen, der Mittelzahn ist viel kleiner. Die seitlichen Blättchen sind stark asymmetrisch.
Die sehr frühe Blütezeit reicht von (Februar bis) März bis Mai. Je Stängel sind nur ein bis drei langgestielte Blüten vorhanden. Die zwittrigen Blüten sind radiärsymmetrisch und fünfzählig. Die Kronblätter sind kaum länger als die spitzen Kelchblätter, die sich nach der Anthese über dem Fruchtköpfchen zusammen neigen. Die fünf freien, weißen Kronblätter sind bei einer Länge von 5 bis 6 Millimetern verkehrt-herzförmig und berühren sich nicht. Die Früchte besitzen ein Elaiosom[2].
Die Art hat die Chromosomenzahl 2n = 28[3].
Beim Erdbeer-Fingerkraut handelt es sich um einen mesomorphen Hemikryptophyten.[1] Die vegetative Vermehrung erfolgt durch Ausläufer.[2]
Das Erdbeer-Fingerkraut ist keineswegs steril, vielmehr fehlen im Gegensatz zur Erdbeere nur der fleischig werdende Blüten- und Fruchtboden. Die Blüten sind vorweiblich. Die Bestäubung erfolgt durch Insekten. Nach der Anthese erschlafft der Stängel.[2]
Die Diasporen unterliegen der Ameisenausbreitung beispielsweise durch die Rote Waldameise (Formica rufa). Daneben sind die Früchte aber auch Selbstaussäer. Die Fruchtreife erfolgt von Juni bis Oktober.[2]
Potentilla sterilis ist ein subatlantisches Florenelement. Potentilla sterilis ist im gemäßigten West- und Mitteleuropa weitverbreitet. Sie kommt vom nördlichen Spanien in den Pyrenäen im Westen bis Ostdeutschland, mit sehr zerstreuten Einzelvorkommen in Polen und Belarus, im Norden in Skandinavien vor mit Ausnahme des südlichsten Schwedens, im Süden von südlich der Alpen durch Norditalien, nördlichen ehemaligen Jugoslawien nach Ungarn, mit einzelnen Vorkommen bis Mazedonien.
Das Erdbeer-Fingerkraut ist in der Mitte und im Südwesten Deutschlands verbreitet und meist häufig, im Norden, Osten und Süden ist es nur zerstreut bis selten vorkommend; zum großen Teil fehlt es dort auch völlig.
Potentilla sterilis gedeiht am besten auf mäßig trockenen bis frischen, oft etwas entkalkten, sandigen bis lehmigen Böden. Potentilla sterilis findet sich vor allem in Eichenmischwäldern, Kiefern- und Fichten-Forsten, Gebüschen, in Schlagfluren und Saumgesellschaften an Waldrändern und in mageren Wiesen. Das Erdbeer-Fingerkraut ist eine Halbschatten ertragende, etwas wärmeliebende Pflanze.[2] Es ist eine Carpinion-Verbandscharakterart, kommt aber in höheren Lagen in Gesellschaften der Verbände Pruno-Rubion, Trifolion medii oder der Ordnung Arrhenatheretalia vor.[3]
Die Art steigt in den deutschen Alpen nur bis zu einer Höhe von 1500 m auf der Zweifelsgehren-Alpe am Grünten im Allgäu auf[4].
Das Erdbeer-Fingerkraut (Potentilla sterilis (L.) Garcke; Syn.: Potentilla fragariastrum Pers.) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Fingerkräuter (Potentilla) innerhalb der Familie der Rosengewächse (Rosaceae). Sie ist in Europa weitverbreitet.
Potentilla sterilis, also called strawberryleaf cinquefoil[2] or barren strawberry, is a perennial herbaceous species of flowering plant in the rose family, Rosaceae. It is native to Europe.
The plant looks rather like wild woodland strawberry (Fragaria vesca), or a cultivated strawberry, but is a smaller plant, with smaller flowers, and it does not form fleshy fruit. After the petals have fallen from a flower no obvious fruit forms. The petals are usually well separated from one another, not overlapping as in Fragaria vesca. Another distinguishing feature, illustrated in the photograph at left, is that the terminal tooth of the leaflets is usually shorter than the adjacent teeth and the leaves are matt and darker green.[3][4]
Potentilla sterilis, also called strawberryleaf cinquefoil or barren strawberry, is a perennial herbaceous species of flowering plant in the rose family, Rosaceae. It is native to Europe.
Potentilla sterilis, llamada falsa fresa, es una planta vivaz de la familia Rosaceae. Recibe este nombre porque es casi idéntica a la verdadera fresa, Fragaria vesca, excepto en sus infrutescencias, que no son carnosas.
Es una planta herbácea, perenne y acaule, a menudo cespitosa. Forma pequeñas macollas por la ramificación del rizoma y a veces emite estolones cortos. El rizoma es corto, ramificado, del que brotan hacia arriba las hojas y los pedicelos que sostienen las inflorescencias. Las raíces principales son cortas, rígidas y tortuosas, de epidermis oscura.
Las hojas son compuestas, palmeadas trifoliadas, con el envés velloso y plateado, el haz verde grisáceo, ambos rasgos distintivos frente al color verde, más o menos intenso pero siempre neto por ambas caras de las hojas de F. vesca. El margen es aserrado y está recorrido por una hilera de pelos patentes, del mismo color que los del envés. Los lóbulos son anchos y redondeados, algo mucronados, el terminal típicamente más corto que los dos laterales. El pecíolo es tan largo como dos veces la longitud de las hojas, en la base tiene dos estípulas lanceoladas, verdes.
Sus flores son blancas, con cinco pétalos de forma variable, algo escotados en el extremo, nunca solapados, a diferencia de las flores del fresal, que tiene a menudo más de cinco pétalos en las flores y éstos son de margen entero, no escotado y solapados entre ellos. Miden 8-12 mm de diámetro y se encuentran agrupadas en cimas muy laxas, de 1 a 4 flores, en pedicelos más o menos tendidos. Los estambres, situados sobre un disco nectarífero hacia la base de los sépalos forman un círculo neto, a diferencia de los de las flores del fresal que están distribuidos de forma más abierta.
Los frutos son aquenios, y se asientan en un receptáculo no carnoso, a diferencia de las fresas, que lo tienen acrescente y carnoso.[1]
Es una planta melífera (productora de miel).
Espontánea en el oeste, centro y sur de Europa, en zonas de clima atlántico o mediterráneo subhúmedo, desde el nivel del mar hasta el piso subalpino.[2][3]
Aprecia la mediosombra, los suelos bastante frescos y profundos, más bien neutros.
Se la encuentra en los bosques de planifolios y en sus claros.
Potentilla sterilis fue descrita por (L.) Garcke y publicado en Magazin für die Neuesten Entdeckungen in der Gesammten Naturkunde, Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 7: 291. 1816.[4]
Potentílla: nombre genérico que deriva del latín postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potente, poderoso, que tiene poder; latín -illa, -illae, sufijo de diminutivo–. Alude a las poderosas presuntas propiedades tónicas y astringentes de esta planta.
sterilis: epíteto latíno que significa "estéril".[5]
Potentilla sterilis, llamada falsa fresa, es una planta vivaz de la familia Rosaceae. Recibe este nombre porque es casi idéntica a la verdadera fresa, Fragaria vesca, excepto en sus infrutescencias, que no son carnosas.
La Potentille faux fraisier ou Potentille stérile (Potentilla sterilis), parfois appelée Fraiserat ou Fraisier stérile est une espèce de plantes vivaces de la famille des Rosaceae ressemblant aux fraisiers.
Potentilla sterilis (L.) Garcke = Potentilla fragariastrum Ehrh.
La potentille faux fraisier est une plante vivace de 5 à 15 cm[1], stolonifère, dont le port rappelle celui du fraisier des bois (Fragaria vesca).
Elle fleurit de février à mai. Les pétales sont blancs, espacés, échancrés en forme de cœur. Les fleurs mesurent 10 à 15 mm de diamètre[1].
Les faux-fruits, appelés " fausses fraises " sont réduits. Ils sont secs et ne ressemblent pas à une fraise. Ils portent moins d'akènes que celle-ci, d'où le nom de sterilis. Mais ces akènes ont un volume légèrement supérieur, et sont de couleur blanchâtre ou jaunâtre.
Les folioles des feuilles portent 8 à 12 dents écartées[2], la dent terminale étant plus courte que ses deux voisines (contrairement aux fraisiers).
C'est une plante mellifère. Elle ne possède pas de propriété médicinale particulière contrairement aux autres membres de la famille des potentilles.
C'est une espèce subatlantique vivant de 0 jusqu'à 1 500 mètres d'altitude[2] qui est absente des régions méditerranéennes.
Elle apprécie la mi-ombre, les sols assez frais et profonds, plutôt neutres.
On la trouve dans les bois (hêtraie-chênaie), les haies, les coupes forestières, les landes, les pelouses, le long des chemins.
La Potentille faux fraisier ou Potentille stérile (Potentilla sterilis), parfois appelée Fraiserat ou Fraisier stérile est une espèce de plantes vivaces de la famille des Rosaceae ressemblant aux fraisiers.
Truskalcojty porstnik (Potentilla sterilis) je rostlina ze swójby róžowych rostlinow (Rosaceae).
Truskalcojty porstnik dosahuje wysokosć wot 15 cm. Wón kćěje wot apryla hač do meje.
Wón rosće w lisćowych měšanych lěsach, na lěsowych a pućnych kromach.
Truskalcojty porstnik je w nimale cyłej Europje z wuwzaćom regiona Srjedźneho morja rozšěrjeny.
Jeli eksistuje w druhej rěči hižo bóle wuwity nastawk ze samsnej temu, potom přełožuj a dodawaj z njeho.
Jeli nastawk ma wjace hač jedyn njedostatk, wužiwaj prošu předłohu {{Předźěłuj}}
. Nimo toho so awtomatisce kategorija Kategorija:Zarodk wo botanice doda.
Truskalcojty porstnik (Potentilla sterilis) je rostlina ze swójby róžowych rostlinow (Rosaceae).
Potentilla sterilis adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Rosaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Rosales. Spesies Potentilla sterilis sendiri merupakan bagian dari genus Potentilla. [1] Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh (L.) Garcke.
Potentilla sterilis adalah spesies tumbuhan yang tergolong ke dalam famili Rosaceae. Spesies ini juga merupakan bagian dari ordo Rosales. Spesies Potentilla sterilis sendiri merupakan bagian dari genus Potentilla. Nama ilmiah dari spesies ini pertama kali diterbitkan oleh (L.) Garcke.
De aardbeiganzerik (Potentilla sterilis) is een plant uit de rozenfamilie (Rosaceae). De soort staat op de Nederlandse Rode lijst van planten als tamelijk in aantal afgenomen en zeldzaam. De plant komt in Nederland voornamelijk voor in Zuid-Limburg.
De plant wordt 5-20 cm hoog en bloeit met witte bloemen van maart tot in mei. De bladeren zijn drietallig met een zilverwit gewimperde rand. De onderkant van het blad heeft een blauwgroene kleur. De aardbeiganzerik vormt korte dikke uitlopers.
De aardbeiganzerik groeit op kalkrijke, vochtige grond en komt voor op hellingen en in loofbossen.
Aardbeiganzerik is een kensoort voor het eiken-haagbeukenbos (Stellario-Carpinetum).
De aardbeiganzerik (Potentilla sterilis) is een plant uit de rozenfamilie (Rosaceae). De soort staat op de Nederlandse Rode lijst van planten als tamelijk in aantal afgenomen en zeldzaam. De plant komt in Nederland voornamelijk voor in Zuid-Limburg.
De plant wordt 5-20 cm hoog en bloeit met witte bloemen van maart tot in mei. De bladeren zijn drietallig met een zilverwit gewimperde rand. De onderkant van het blad heeft een blauwgroene kleur. De aardbeiganzerik vormt korte dikke uitlopers.
BloemenDe aardbeiganzerik groeit op kalkrijke, vochtige grond en komt voor op hellingen en in loofbossen.
Pięciornik płonny (Potentilla sterilis (L.) Garcke) – gatunek rośliny należący do rodziny różowatych (Rosaceae Juss.). Występuje w Europie[2]. W Polsce jest gatunkiem bardzo rzadkim; rośnie tylko w części południowo-zachodniej[3]. Współcześnie znany tylko z dwóch stanowisk, położonych na Wale Trzebnickim oraz na Przedgórzu Sudeckim[4].
Bylina. Rośnie w lasach liściastych. Kwitnie w kwietniu i maju.
Kategorie zagrożenia gatunku:
Gatunek objęty w Polsce ochroną ścisłą.
Pięciornik płonny (Potentilla sterilis (L.) Garcke) – gatunek rośliny należący do rodziny różowatych (Rosaceae Juss.). Występuje w Europie. W Polsce jest gatunkiem bardzo rzadkim; rośnie tylko w części południowo-zachodniej. Współcześnie znany tylko z dwóch stanowisk, położonych na Wale Trzebnickim oraz na Przedgórzu Sudeckim.
Potentilla sterilis é uma espécie de planta com flor pertencente à família Rosaceae.
A autoridade científica da espécie é (L.) Garcke, tendo sido publicada em Flora von Nord- und Mittel-Deutschland (ed. 4) 112. 1858.
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Potentilla sterilis é uma espécie de planta com flor pertencente à família Rosaceae.
A autoridade científica da espécie é (L.) Garcke, tendo sido publicada em Flora von Nord- und Mittel-Deutschland (ed. 4) 112. 1858.
Smultronfingerört (Potentilla sterilis) är en växtart i familjen Rosväxter.
Potentilla sterilis là loài thực vật có hoa trong họ Hoa hồng. Loài này được (L.) Garcke miêu tả khoa học đầu tiên năm 1858.[2]
Potentilla sterilis là loài thực vật có hoa trong họ Hoa hồng. Loài này được (L.) Garcke miêu tả khoa học đầu tiên năm 1858.