nomes no trilho de navegação
Anisophylleaceae ye una familia pequeña con cuatro xéneros del orde Cucurbitales.
Ye una familia tropical de parrotales medianos a grandes árboles, creciendo en montes tropicales y pantanosos d'América, África y Asia.
Les fueyes son palmetaes veteaes, testura daqué coriácea, márxenes enteros, alternes y de cutiu asimétriques pola base.
Les flores son pequeñes, regulares y arrexuntar en recímanos axilares.
La hipótesis filoxenética más moderna del orde Cucurbitales y la so clasificación en families y xéneros puede ser atopada en Schaefer y Renner (2011[1]).
Les families más pequeñes de Cucurbitales como ésta tán descriptas en Kubitzki (2011[2]) y amás, no que concierne a los sos calteres floral y vexetativu, en Matthews y Endress (2004[3]) y en Zhang et al. (2006,[4] 2007[5]), y estos trabayos tamién son una puerta d'entrada escontra la vasta lliteratura morfolóxica d'eses families.
La clasificación actual sueli tar basada nel APG.
Xéneros:
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Anisophylleaceae ye una familia pequeña con cuatro xéneros del orde Cucurbitales.
Ye una familia tropical de parrotales medianos a grandes árboles, creciendo en montes tropicales y pantanosos d'América, África y Asia.
Les fueyes son palmetaes veteaes, testura daqué coriácea, márxenes enteros, alternes y de cutiu asimétriques pola base.
Les flores son pequeñes, regulares y arrexuntar en recímanos axilares.
La hipótesis filoxenética más moderna del orde Cucurbitales y la so clasificación en families y xéneros puede ser atopada en Schaefer y Renner (2011).
Les families más pequeñes de Cucurbitales como ésta tán descriptas en Kubitzki (2011) y amás, no que concierne a los sos calteres floral y vexetativu, en Matthews y Endress (2004) y en Zhang et al. (2006, 2007), y estos trabayos tamién son una puerta d'entrada escontra la vasta lliteratura morfolóxica d'eses families.
Anisophylleaceae és unapetita família de plantes amb flors. Conté 4 gèneres i està dins l'ordre Cucurbitales, segons el sistema de classificació APG II. Les seves flors tenen algunes similituds amb les del gènere Ceratopetalum (família Cunoniaceae, ordre Oxalidales).
És una família de distribució pantropical i conté arbusts i arbres, es troben en les selves tropicals humides i en aiguamolls d'Amèrica, Àfrica i Asia.
Les seves fulles són palmades i de textura més aviat coriàcia, sovint les fulles són asimètriques a la seva base.
El fruit és una drupa o una sàmara.
Anisophylleaceae és unapetita família de plantes amb flors. Conté 4 gèneres i està dins l'ordre Cucurbitales, segons el sistema de classificació APG II. Les seves flors tenen algunes similituds amb les del gènere Ceratopetalum (família Cunoniaceae, ordre Oxalidales).
És una família de distribució pantropical i conté arbusts i arbres, es troben en les selves tropicals humides i en aiguamolls d'Amèrica, Àfrica i Asia.
Les seves fulles són palmades i de textura més aviat coriàcia, sovint les fulles són asimètriques a la seva base.
El fruit és una drupa o una sàmara.
Hliníkovkovité (Anisophylleaceae) je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu tykvotvaré (Cucurbitales).
Jednodomé nebo dvoudomé keře a stromy s jednoduchými střídavými listy bez palistů. Čepel listů je celokrajná, s dlanitou žilnatinou (od báze se 3 až 5 žilkami). Květy jsou nenápadné, pravidelné, jednopohlavné nebo oboupohlavné, v úžlabních hroznech nebo latách. Kalich i koruna jsou složeny ze 3 až 5 (nejčastěji 4) lístků. Korunní lístky jsou často na vrcholu třásnité nebo rozeklané. Tyčinek je dvojnásobek než korunních lístků. Okolo báze semeníku je žlaznatý disk. Semeník je spodní, srostlý ze 4 (výjimečně ze 3) plodolistů, se stejným počtem komůrek a volných čnělek. V každém plodolistu je 1 až 2 vajíčka. Plodem je peckovice, samara nebo tobolka. V semenech není přítomen endosperm. [1]
Čeleď zahrnuje 34 druhů ve 4 rodech. Vyskytuje se v celém tropickém pásu mimo australské oblasti. Největším rodem je Anisophyllea (asi 25 druhů v Asii, Americe i Africe).[2]
U některých zástupců byla prokázána silná akumulace hliníku. O způsobech opylování a šíření semen není nic známo.[1]
Rody čeledi Anisophylleaceae byly často na základě morfologie řazeny do čeledi kořenovníkovité (Rhizophoraceae). Cronquist i Dahlgren řadili Anisophylleaceae do řádu růžotvaré (Rosales). Na základě molekulárních výzkumů byla v systému APG I zařazena do řádu tykvotvaré (Cucurbitales) jako bazální větev tohoto řádu.
Africký rod Poga a Combretocarpus na Borneu jsou těženy pro dřevo. Plody Poga jsou jedlé a je z nich lisován kuchyňský olej. Druh Anisophyllea laurina, rostoucí v západní Africe, poskytuje jedlé plody známé jako 'opičí jablka'.
Anisophyllea, Combretocarpus, Poga, Polygonanthus[4]
Obrázky, zvuky či videa k tématu Anisophylleaceae ve Wikimedia Commons
Hliníkovkovité (Anisophylleaceae) je čeleď vyšších dvouděložných rostlin z řádu tykvotvaré (Cucurbitales).
Anisophylleaceae sind eine Pflanzenfamilie innerhalb der Ordnung der Kürbisartigen (Cucurbitales). Die Familie hat eine pantropische Verbreitung und die Arten gedeihen in feuchten Wäldern und Sümpfen.
Es sind Bäume oder Sträucher. Die wechselständig und schraubig oder zwei- oder vierzeilig (bei manchen Anisophyllea-Arten) angeordneten Laubblätter sind einfach und meist ledrig. Die Blätter sind oft an der Basis asymmetrisch, davon leitet sich der botanische Name ab: aniso für ungleich und phyllon für Blatt. Die Blätter sind teils dimorph vor. Der Blattrand ist ganz. Die Blätter werden beim Trocknen oft gelb. Nebenblätter sind winzig oder fehlen.
Es gibt zwittrige (nur bei Combretocarpus) oder (funktionell) eingeschlechtige Blüten. Bei den meisten Taxa sind die Blüten eingeschlechtig und dann sind die Pflanzen einhäusig getrenntgeschlechtig (monözisch). In den Achseln blattloser Zweige stehen rispige, traubige oder zymöse Blütenstände. Die kleinen, radiärsymmetrischen Blüten weisen ein doppeltes Perianth auf. Die Blüten (zwei- bis fünf-) meist drei oder vierzählig. Es sind meist je vier (drei bis 16) freie Kelch- und Kronblätter vorhanden. Es sind zwei Kreise mit je vier freien Staubblätter vorhanden; entweder sind alle fertil oder einige sterile Staminodien. Die Staubbeutel sind klein. Ein gelappter Diskus umgibt an der Basis der Staubblätter die Spitze des Fruchtknotens. Drei bis vier Fruchtblätter sind zu einem unterständigen, drei- bis vierkammerigen Fruchtknoten verwachsen. Es sind drei bis vier freie Griffel vorhanden. In jeder Fruchtknotenkammer befinden sich nur ein bis zwei hängende, anatrope, Samenanlagen. Es kommt Viviparie vor.
Es werden meist Steinfrüchte gebildet, selten auch Kapselfrüchte und bei Combretocarpus Flügelnüsse (Samara). Die Früchte enthalten meist nur einen, bei Poga drei bis vier Samen. Die Samen sind geflügelt oder ungeflügelt. Die Samen enthalten kein Endosperm und nur kleine Keimblätter.
Es handelt sich um eine tropische Familien mit auffälligen Disjunktionen auch auf Gattungsebene. In Südamerika gibt es zwei Arten, auf dem Afrikanischen Kontinent fünf bis neun Arten, auf Madagaskar eine Art und in Malesien 15 bis 19 Arten.
Anisophylleaceae ist die am isoliertesten stehende Pflanzenfamilie innerhalb der Ordnung der Kürbisartigen (Cucurbitales). Früher gab es eine eigene Ordnung Anisophylleales. Die Taxa waren auch schon in die Rhizophoraceae eingeordnet.
Die Familie Anisophylleaceae wurde 1922 unter dem Namen „Anisophylleae“ durch Henry Nicholas Ridley in The Flora of the Malay Peninsula, 1, S. 700 aufgestellt. Typusgattung ist Anisophyllea R.Br. ex Sabine. Ein Synonym für Anisophylleaceae (Schimp.) Ridl. ist Polygonanthaceae Croizat.
In der Familie der Anisophylleaceae gibt es vier Gattungen[1] mit etwa 25 bis 34 Arten:
Nur wenige Arten werden durch den Menschen genutzt.
Wichtige holzliefernde Arten sind Combretocarpus rotundatus und Poga oleosa.
Aus den Samen von Poga oleosa wird Speiseöl gewonnen.
Anisophyllea laurina bildet eine essbare Frucht; die als „Monkey Apple“ bezeichnete Frucht wird auf den Märkten von Sierra Leone von April bis Mai verkauft[4].
Anisophylleaceae sind eine Pflanzenfamilie innerhalb der Ordnung der Kürbisartigen (Cucurbitales). Die Familie hat eine pantropische Verbreitung und die Arten gedeihen in feuchten Wäldern und Sümpfen.
The Anisophylleaceae are a small family with four genera and about 70 species,[1] in the order Cucurbitales, according to the APG II. However, it is more isolated from the other suprafamilial clades in this order, while it shows some similarities in flower morphology with the genus Ceratopetalum (family Cunoniaceae, order Oxalidales). Several wood features of this family are more primitive than those of the other families in the order Cucurbitales.
Previously, this family was categorized under its own order, Anisophylleales, by Takhtajan in 1997.
It is a pantropical family of shrubs and medium-sized to fairly large trees, occurring in wet, tropical forests and swamps of America, Africa and Asia.
The palmately veined leaves have a rather leathery texture, entire margins, and are often asymmetrical at the base. They have minute stipules or simply lack them. They are alternate; spiral, or distichous, or four-ranked (such as in Anisophyllea). The paired leaves may be different in size or shape.
The small flowers are regular and trimerous to pentamerous. They are usually aggregated in axillary racemes or panicles. The flower type varies considerably, most are monoecious, except Combretocarpus; which is hermaphrodite, having perfect flowers.
The inferior, tri- or quadrilocular ovary develops into a drupe or a samara (as in Combretocarpus) with usually one seed, but with three or four seeds in Poga.
Modern molecular phylogenetics suggest the following relationships:[2][3]
AnisophylleaceaeThe Anisophylleaceae are a small family with four genera and about 70 species, in the order Cucurbitales, according to the APG II. However, it is more isolated from the other suprafamilial clades in this order, while it shows some similarities in flower morphology with the genus Ceratopetalum (family Cunoniaceae, order Oxalidales). Several wood features of this family are more primitive than those of the other families in the order Cucurbitales.
Previously, this family was categorized under its own order, Anisophylleales, by Takhtajan in 1997.
It is a pantropical family of shrubs and medium-sized to fairly large trees, occurring in wet, tropical forests and swamps of America, Africa and Asia.
The palmately veined leaves have a rather leathery texture, entire margins, and are often asymmetrical at the base. They have minute stipules or simply lack them. They are alternate; spiral, or distichous, or four-ranked (such as in Anisophyllea). The paired leaves may be different in size or shape.
The small flowers are regular and trimerous to pentamerous. They are usually aggregated in axillary racemes or panicles. The flower type varies considerably, most are monoecious, except Combretocarpus; which is hermaphrodite, having perfect flowers.
The inferior, tri- or quadrilocular ovary develops into a drupe or a samara (as in Combretocarpus) with usually one seed, but with three or four seeds in Poga.
Anisophylleaceae es una familia pequeña con cuatro géneros del orden Cucurbitales.
Es una familia tropical de arbustos medianos a grandes árboles, creciendo en bosques tropicales y pantanosos de América, África y Asia.
Las hojas son palmadas veteadas, textura algo coriácea, márgenes enteros, alternas y a menudo asimétricas por la base.
Las flores son pequeñas, regulares y se agrupan en racimos axilares.
La hipótesis filogenética más moderna del orden Cucurbitales y su clasificación en familias y géneros puede ser encontrada en Schaefer y Renner (2011[1]).
Las familias más pequeñas de Cucurbitales como esta están descriptas en Kubitzki (2011[2]) y además, en lo que concierne a sus caracteres florales y vegetativos, en Matthews y Endress (2004[3]) y en Zhang et al. (2006,[4] 2007[5]), y estos trabajos también son una puerta de entrada hacia la vasta literatura morfológica de esas familias.
La clasificación actual suele estar basada en el APG.
Géneros:
Anisophylleaceae es una familia pequeña con cuatro géneros del orden Cucurbitales.
Es una familia tropical de arbustos medianos a grandes árboles, creciendo en bosques tropicales y pantanosos de América, África y Asia.
Las hojas son palmadas veteadas, textura algo coriácea, márgenes enteros, alternas y a menudo asimétricas por la base.
Las flores son pequeñas, regulares y se agrupan en racimos axilares.
La hipótesis filogenética más moderna del orden Cucurbitales y su clasificación en familias y géneros puede ser encontrada en Schaefer y Renner (2011).
Las familias más pequeñas de Cucurbitales como esta están descriptas en Kubitzki (2011) y además, en lo que concierne a sus caracteres florales y vegetativos, en Matthews y Endress (2004) y en Zhang et al. (2006, 2007), y estos trabajos también son una puerta de entrada hacia la vasta literatura morfológica de esas familias.
Anisophylleaceae on koppisiemenisten Cucurbitales-lahkoon (mm. kurkkukasvit, Cucurbitaceae) kuuluva pieni kasviheimo.
Heimon kasvit ovat melko huomiota herättämättömiä puita tai pensaita, joihin kerääntyy alumiinia. Lehdet ovat ehytlaitaisia, usein melko nahkeita ja enemmän tai vähemmän vinotyvisiä, harvoin korvakkeellisia. Kukinto on haarainen, terttumainen tai tähkämäinen ja siinä on pieniä kukkia. Terälehdet ovat tavallisesti liuskaisia ja enemmän tai vähemmän hederyhmiä ympäröiviä. Hetiö on obdiplostemoninen, so. heteet sijaitsevat kahdessa kiehkurassa ja ulkokiehkuran heteet ovat kohdakkain terälehtien kanssa. Kukassa on erillisistä liuskoista koostuva mesiäinen. Sikiäin on kehänalainen, luotti laajentunut tai pistemäinen. Siemenaiheet ovat usein yksikalvoisia. Hedelmä on yksisiemeninen ja verhiöllinen.[1]
Heimo on trooppinen ja esiintyy kaikilla tropiikin aleuilla (pantrooppinen).[2]
Anisophylleaceae on aikaisemmin viety mangrovepuukasveihin (Rhizophoraceae, nykyään lahkossa Malpighiales) tai niiden yhteyteen, joista ne kuitenkin poikkeavat monessa suhteessa. Heimossa on neljä sukua ja 34 lajia, ja suvut jakautuvat kahteen kladiin eli evoluutiopuun haaraan, joiden synty sijoittunee ajassa noin 85 miljoonan vuoden taakse:[3]
Suvut:[6]
Anisophylleaceae on koppisiemenisten Cucurbitales-lahkoon (mm. kurkkukasvit, Cucurbitaceae) kuuluva pieni kasviheimo.
La famille des Anisophylléacées (Anisophylleaceae Ridl.) est constituée de plantes dicotylédones ; elle comprend 36 espèces réparties en 4 genres.
Ce sont des arbres et des arbustes des zones humides originaires des régions tropicales (forêts pluviales primaires).
Le nom vient du genre type Anisophyllea dérivé du grec άνισος / anisos, inégal, et φύλλων / fyllon, feuille, en référence au dimorphisme[note 1] des feuilles[2].
Cette famille a été décrite en 1922 par le botaniste britannique Henry Nicholas Ridley (1855-1956)[3].
La classification phylogénétique APG IV (2016) situe cette famille dans l'ordre des Cucurbitales, comme c'était déjà le cas en classification phylogénétique APG (1998), classification phylogénétique APG II (2003) et classification phylogénétique APG III (2009).
En classification classique de Cronquist (1981), elle est assignée à l'ordre des Rosales.
Selon Angiosperm Phylogeny Website (26 mai 2010)[4], NCBI (26 mai 2010)[5] et DELTA Angio (26 mai 2010)[6] :
La famille des Anisophylléacées (Anisophylleaceae Ridl.) est constituée de plantes dicotylédones ; elle comprend 36 espèces réparties en 4 genres.
Ce sont des arbres et des arbustes des zones humides originaires des régions tropicales (forêts pluviales primaires).
Anisophylleaceae, biljna porodica u redu Cucurbitales. Blizu pedeset priznatih vrsta u pet rodova[1]. Ime je dobila po rodu Polygonanthus.
Anisophylleaceae, biljna porodica u redu Cucurbitales. Blizu pedeset priznatih vrsta u pet rodova. Ime je dobila po rodu Polygonanthus.
Anisophylleaceae adalah salah satu suku anggota tumbuhan berbunga. Menurut sistem klasifikasi APG II suku ini termasuk ke dalam bangsa Cucurbitales, klad euRosidae I.
Anisophylleaceae adalah salah satu suku anggota tumbuhan berbunga. Menurut sistem klasifikasi APG II suku ini termasuk ke dalam bangsa Cucurbitales, klad euRosidae I.
Anisophylleaceae is een botanische naam, voor een familie van tweezaadlobbige planten. Een familie onder deze naam wordt eigenlijk maar zelden erkend door systemen van plantentaxonomie, maar wel door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003). Het gaat om een kleine familie van een paar dozijn soorten struiken en bomen.
In de meeste systemen zijn deze planten ingedeeld in de familie Rhizophoraceae.
In het Cronquist systeem (1981) is de plaatsing in de orde Rosales.
Anisophylleaceae is een botanische naam, voor een familie van tweezaadlobbige planten. Een familie onder deze naam wordt eigenlijk maar zelden erkend door systemen van plantentaxonomie, maar wel door het APG-systeem (1998) en het APG II-systeem (2003). Het gaat om een kleine familie van een paar dozijn soorten struiken en bomen.
In de meeste systemen zijn deze planten ingedeeld in de familie Rhizophoraceae.
In het Cronquist systeem (1981) is de plaatsing in de orde Rosales.
Anisophylleaceae er en plantefamilie i ordenen Cucurbitales. Den har ikke fått noe norsk navn, og vokser ikke naturlig i den nordiske floraen. Familien er taksonomisk omstridt og usikkert plassert, den er kanskje en mer primitiv gruppe i Rosidae.
Slektene omfatter blant annet:
Denne botanikkrelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den. Anisophylleaceae er en plantefamilie i ordenen Cucurbitales. Den har ikke fått noe norsk navn, og vokser ikke naturlig i den nordiske floraen. Familien er taksonomisk omstridt og usikkert plassert, den er kanskje en mer primitiv gruppe i Rosidae.
Multimedia w Wikimedia Commons Anisophylleaceae – rodzina drzew i krzewów o wciąż dyskusyjnej pozycji systematycznej, według APweb klasyfikowana do dyniowców. Obejmuje ok. 35 gatunków zaliczanych do 4 rodzajów, przy czym z powodu odrębności rodzaju Polygonanthus spodziewać się można zmian w ujęciu taksonomicznym rodziny. Najbardziej zróżnicowany jest rodzaj Anisophyllea do którego należy aż 30 gatunków. Przedstawiciele rodziny rosną na wszystkich kontynentach strefy tropikalnej. Większość gatunków rośnie w wilgotnych lasach równikowych, rodzaj Combretocarpus występuje w lasach bagiennych na torfach. Niektóre gatunki dostarczają wartościowego drewna, np. Combretocarpus rotundatus i Poga oleosa, drugi z gatunków dostarcza także jadalnego oleju[4].
Drzewa i krzewy z liśćmi wyrastającymi skrętolegle w dwóch, rzadziej w czterech rzędach. Blaszka liściowa jest niepodzielona, całobrzega, skórzasta, u nasady często asymetryczna. Kwiaty są drobne, jedno- lub dwupłciowe (u Combretocarpus), skupione w wiechach lub gronach. Kielich składa się z 3–5 wolnych i trwałych działek. Płatków korony jest także od 3 do 5, poszczególne płatki mają kształt pazurkowaty, bywają też wcinane lub podzielone (całobrzegie tylko u Polygonanthus). Pręcików jest dwa razy tyle co listków w jednym okółku okwiatu. Zalążnia jest dolna, synkarpiczna, złożona z 3 lub 4 owocolistków i z taką samą liczbą komór. W każdej komorze znajduje się 1 lub 2 zalążki. Owocami są pestkowce (Anisophyllea), suche i drewniejące torebki (Polygonanthus) oraz skrzydlaki (Combretocarpus)[4].
Pozycja systematyczna rodziny i klasyfikowanych do niej rodzajów jest przedmiotem badań i dyskusji. Badania molekularne wskazują na bazalną pozycję tej rodziny w obrębie dyniowców[5][6]. Z kolei analizy budowy organów generatywnych wskazują na bliskie pokrewieństwo z radziliszkowatymi (Cunoniaceae) z rzędu szczawikowców[4].
Klad bazalny w rzędzie dyniowców należącym do kladu różowych w obrębie okrytonasiennych[1]:
dyniowceAnisophylleaceae
Corynocarpaceae – pałężynowate
Coriariaceae – garbownikowate
Cucurbitaceae – dyniowate
Datiscaceae – konopnicowate
Begoniaceae – begoniowate
Anisophylleaceae – rodzina drzew i krzewów o wciąż dyskusyjnej pozycji systematycznej, według APweb klasyfikowana do dyniowców. Obejmuje ok. 35 gatunków zaliczanych do 4 rodzajów, przy czym z powodu odrębności rodzaju Polygonanthus spodziewać się można zmian w ujęciu taksonomicznym rodziny. Najbardziej zróżnicowany jest rodzaj Anisophyllea do którego należy aż 30 gatunków. Przedstawiciele rodziny rosną na wszystkich kontynentach strefy tropikalnej. Większość gatunków rośnie w wilgotnych lasach równikowych, rodzaj Combretocarpus występuje w lasach bagiennych na torfach. Niektóre gatunki dostarczają wartościowego drewna, np. Combretocarpus rotundatus i Poga oleosa, drugi z gatunków dostarcza także jadalnego oleju.
Anisophylleaceae é uma família de plantas com flor da ordem Cucurbitales, que agrupa 4 géneros e cerca de 71 espécies de árvores perenes ou arbustos,[1] com distribuição natural restrita às regiões tropicais da Ásia, África e América do Sul, onde ocorre em florestas tropicais húmidas e em pântanos.
Anisophylleaceae é uma pequena família com 4 géneros e cerca de espécies,[1] posicionada na ordem Cucurbitales pelo Angiosperm Phylogeny Group a partir do sistema APG II. Contudo, o grupo é filogeneticamente mais isolado dos outros clados suprafamiliares daquela ordem, ao mesmo tempo que mostra algumas semelhanças na morfologia da flor com o género Ceratopetalum (da família Cunoniaceae, ordem Oxalidales). Várias características da madeira desta família são mais primitivas do que as das outras famílias da ordem Cucurbitales. Estas características pouco usuais já tinham levado a que nos sistemas de classificação de base morfológica o grupo fosse considerado separadamente, sendo, por exemplo, categorizado como uma ordem monotípica, a ordem Anisophylleales, pelo sistema de Takhtajan (de 1997).
Os membros da família Anisophylleaceae são árvores ou arbustos, incluindo algumas árvores de grande dimensão (macrofanerófitos). Os brotos axilares são sobrepostos e seriados e as cutículas apresentam depósitos de ceras em forma de placas.
As folhas fortemente coreáceas e geralmente assimétricas na base (daí o nome "anisophyllea" de aniso, "desigual" + phyllea, "folhas"), venação palmada, margens inteiras e coloração verde-amarelada, ficando amarelas em situações de secura. As folhas apresentam estípulas reduzidas ou, em muitos casos, ausentes. As folhas distribuem-se numa filotaxia alternada, em espiral, dística ou em quatro ordens (como em Anisophyllea). As folhas emparelhadas, ou seja dispostas em duas fileiras principais na haste, ocorrendo heterofilia, isto é folhas diferentes em tamanho ou forma, em algumas espécies, nomeadamente as do género Combretocarpus.
As flores são pequenas, actinomórficas, trímeras a pentâmeras, com grossas pontas pontiagudas e dispostas em inflorescências ramificadas axilares racemosas ou paniculadas. O tipo de flor varia consideravelmente, mas a maioria é unissexual em plantas monoicas, excepto no género Combretocarpus que é hermafrodita, tendo flores perfeitas. O perianto é duplo. A polinização das flores é geralmente feita por dispersão do pólen pelo vento (são plantas anemofílicas).
As flores são 2-5, mas geralmente trímeras ou tetrâmeras. Em geral apresentam 4 (3-16) sépalas e pétalas livres. Apresentam dois verticilos com quatro estames livres cada um, por vezes todos férteis, por vezes alguns transformados em estaminódios estéreis. As anteras são pequenas. Um disco lobulado envolve o ápice do ovário na base dos estames. Os carpelos são 3-4, fundidos a um menor, 3-4 lóculos. Existem três a quatro estiletes livres. Há apenas um ou dois óvulos pêndulos, anátropos, em cada câmara.
O ovário é ínfero, tri- ou quadrilocular que se desenvolve numa drupa (raramente cápsula) ou sâmara (como em Combretocarpus) na maturação. Cada fruto tem geralmente uma única semente, mas em Poga são 3-4 sementes por fruto. As sementes são aladas ou sem asas. As sementes não contêm endosperma e apenas pequenos cotilédones. Algumas espécies são vivíparas.
Anisophylleaceae é uma família de arbustos e árvores de médio a grande porte, de distribuição pantropical, cujos membros ocorrem nas florestas tropicais húmidas e pântanos da América do Sul, África e Ásia.
É claramente uma família pantropical, mas com pronunciada distribuição disjunta ao nível taxonómico de género. Existem duas espécies na América do Sul, cinco a nove espécies na África tropical, uma única espécie em Madagáscar e 15 a 19 espécies na Malésia.
As espécies que integram esta família não apresentam interesse económico significativo. Apenas duas espécies (Combretocarpus rotundatus e Poga oleosa) são produtoras de madeira com algum valor económico, mas são espécies pouco utilizadas.
As sementes de Poga oleosa (conhecidas por inoi ou noz-inoi)[2] são utilizadas localmente para extracção de um óleo vegetal usado para alimentação humana.
A espécie Anisophyllea laurina produz um fruto comestível, conhecido ppor maçã-de-macaco que é vendido nos mercados tradicionais da Serra Leoa entre abril e maio.[3].
Anisophylleaceae é uma família de Angiospermas, pertencentes à ordem Cucurbitales, que na sua presente circunscrição taxonómica inclui quatro géneros (Anisophyllea, Combretocarpus, Poga e Polygonanthus), com 71 espécies, todas com distribuição natural nas regiões tropicais húmidas.
Os relacionamentos filogenéticos da família Anisophylleaceae dentro da ordem Cucurbitalles continuam a ser um assunto controverso, já que Anisophylleaceae é a família mais isolada dentro daquela ordem. Diversos autores consideram a família como uma tribo ou subfamília de Rhizophoraceae, enquanto outros aceitam que ambas apresentam um relacionamento próximo. Assim, em tempos propôs-se a superordem Rhizophoranae, que visava incluir Anisophylleales e Rhizophorales.
Estudos baseados em características embriológicas e na anatomia foliar suportam o parentesco de Anisophyleaceae e a ordem Rosales, contudo, características morfológicas do caule e folhas apontam para um parentesco próximo entre Anisophyleaceae e Rhizosphoraceae. Evidências moleculares indicam que Anisophyleaceae ocupa uma posição intermediária entre Rhizosphoraceae e Myrtales. Contudo, as semelhanças entre as três não são sinapomorfias, mas sim plesiomorfias ou paralelismos.
Os relacionamentos internos da família também são controversos, porém uma das hipóteses aceitas é que o género Combretocarpus seja um grupo irmão do clado constituído pelo género Polygonanthus e os seus grupos irmãos Poga e Anisophyllea.
Aceitando o posicionamento da família estabelecido no sistema APG IV (2016), a aplicação das técnicas da filogenética molecular sugere as seguintes relações entre as Anisophylleaceae e as restantes famílias que integram a ordem Cucurbitales:[4][5][6][7][8][9][10][11]
A família Anisophylleaceae foi proposta em 1922, sob o nome Anisophylleae, por Henry Nicholas Ridley na obra The Flora of the Malay Peninsula, 1, p. 700. O género tipo é Anisophyllea R.Br. ex Sabine. Um sinónimo taxonómico para Anisophylleaceae (Schimp.) Ridl. é Polygonanthaceae Croizat.
Na sua presente circunscrição (sistema APG IV) a família Anisophylleaceae agrupa 4 géneros[12] com cerca de 71 espécies:[13]
A aplicação das técnicas da filogenética molecular sugere as seguintes relações de parentesco entre os géneros que integram a família Anisophylleaceae:[16][17]
No Brasil ocorrem as seguintes espécies de Anisophylleaceae:
As Anisophylleaceae são encontradas no norte do Brasil:
Anisophylleaceae é uma família de plantas com flor da ordem Cucurbitales, que agrupa 4 géneros e cerca de 71 espécies de árvores perenes ou arbustos, com distribuição natural restrita às regiões tropicais da Ásia, África e América do Sul, onde ocorre em florestas tropicais húmidas e em pântanos.
Họ Bất đẳng diệp (danh pháp khoa học: Anisophylleaceae) là một họ nhỏ với 4 chi và khoảng 34-36 loài, thuộc về bộ Bầu bí (Cucurbitales) theo như phân loại gần đây nhất của AGP II. Tuy nhiên nó là cô lập hơn cả đối với các nhánh ở cấp độ họ trong phạm vi bộ này, với việc thể hiện một số nét tương tự về hình thái hoa với chi Ceratopetalum của họ Cunoniaceae (thuộc bộ Chua me đất (Oxalidales).). Một vài đặc trưng về gỗ của họ này là nguyên thủy hơn so với cùng các đặc trưng đó ở các họ khác trong cùng bộ Cucurbitales.
Trước đây, họ này được Takhtadjan phân loại trong bộ của chính nó, gọi là Anisophylleales (năm 1997).
Họ này có sự phân bố liên vùng nhiệt đới thuộc Nam Mỹ, châu Phi, miền nam Ấn Độ, Sri Lanka và miền nam Đông Nam Á. Họ này chứa các loài cây từ cây bụi tới các cây gỗ kích thước trung bình hoặc tương đối lớn, sinh sống trong các vùng rừng nhiệt đới ẩm ướt và đầm lầy.
Lớp vỏ bọc trong dày khoảng 2 lớp tế bào, không có các tế bào nhựa mủ, các cánh hoa không có râu ngọn và cũng không có lớp vỏ ngoài hóa cứng. Đây là một trong số những đặc điểm mà họ Anisophylleaceae là khác với họ Đước (Rhizophoraceae, thuộc bộ Malpighiales), họ mà trước đây người ta thường kết hợp hoặc đưa họ Bất đẳng diệp vào trong đó.
Các lá với gân lá hình chân vịt với kết cấu như da, mép lá nguyên, thường là bất đối xứng ở phần gốc lá, vì thế mà có tên gọi bất đẳng diệp. Chúng hoặc có các lá kèm nhỏ hoặc không có. Các lá mọc so le; xoắn hay xếp thành hai dãy (4 dãy ở Anisophyllea). Các cặp lá có thể khác biệt rõ nét về kích thước hay hình dáng.
Các hoa nhỏ, đều và thuộc dạng chia 3 tới 5 phần. Chúng thường kết hợp lại thành tổ hợp chùm hay cành hoa ở nách lá. Hoa chủ yếu là đơn tính cùng gốc, ngoại trừ chi Combretocarpus có hoa lưỡng tính (hoa hoàn hảo).
Bầu nhụy hạ, 3 tới 4 ngăn, phát triển thành quả hạch hay quả cánh (ở Combretocarpus) thường với 1 hạt, nhưng ở chi Poga là 3-4 hạt.
Sự đa dạng trong họ Anisophylleaceae có thể đã bắt đầu khoảng 107-67 (~85) triệu năm trước; chi Combretocarpus có quan hệ chị-em với phần còn lại của họ[1].
Kết quả phân tích ADN cho thấy Combretocarpus là chị-em với phần còn lại của họ[1]), điều này là hơi mâu thuẫn với các mối quan hệ khi xét theo các dữ liệu hình thái học[2], trong đó người ta cho rằng tổ tiên họ này rẽ thành hai nhánh, một nhánh dẫn tới Anisophyllea và Combretocarpus, còn nhánh kia dẫn tới Poga và Polygonanthus. Tuy nhiên, một nghiên cứu hình thái khác lại cho rằng Polygonanthus có túi phôi kiểu Polygonum, là giống như Anisophyllea nhưng không giống như Combretocarpus (với túi phôi kiểu Allium). Điều này cùng với các kết quả so sánh các trạng thái đặc trưng phôi học khác, chỉ ra rằng Combretocarpus có vị trí cô lập trong họ Anisophylleaceae[3]. Điều này có thể có một ảnh hưởng quan trọng lên tính phân cực của các đặc trưng trong họ khi xét tổng thể.
Cây phát sinh chủng loài dưới đây lấy theo Zhang và ctv (2007)[1].
Anisophylleaceae
Họ Bất đẳng diệp (danh pháp khoa học: Anisophylleaceae) là một họ nhỏ với 4 chi và khoảng 34-36 loài, thuộc về bộ Bầu bí (Cucurbitales) theo như phân loại gần đây nhất của AGP II. Tuy nhiên nó là cô lập hơn cả đối với các nhánh ở cấp độ họ trong phạm vi bộ này, với việc thể hiện một số nét tương tự về hình thái hoa với chi Ceratopetalum của họ Cunoniaceae (thuộc bộ Chua me đất (Oxalidales).). Một vài đặc trưng về gỗ của họ này là nguyên thủy hơn so với cùng các đặc trưng đó ở các họ khác trong cùng bộ Cucurbitales.
Trước đây, họ này được Takhtadjan phân loại trong bộ của chính nó, gọi là Anisophylleales (năm 1997).
Anisophylleaceae Ridl. (1922)
Синонимы
Анизофиллеевые[2] (лат. Anisophylleaceae) — семейство цветковых растений, содержащее 4 рода. Согласно системе APG II, оно относится к порядку тыквоцветные. Однако это семейство является достаточно изолированным от других семейств данного порядка. В то же время некоторые детали строения цветка сближают это семейство с родом Ceratopetalum, семейство кунониевые, порядок кисличноцветные. Некоторые детали строения древесины анизофиллеевых имеют более примитивный характер, чем у других тыквоцветных. Раньше, в 1997 году, А. Л. Тахтаджян выделил это семейство в собственный порядок анизофиллеецветные (Anisophylleales).
Представители семейства анизофиллеевые — пантропические растения. Они произрастают во влажных тропических лесах и болотах Америки, Африки и Азии.
Это кустарники или деревья небольших и средних размеров.
Листья с пальчатым жилкованием, кожистые, цельнокрайние, часто асимметричные у основания. Имеются мелкие прилистники или их нет совсем. Листорасположение может быть очередным, спиральным или двурядным; листья также могут быть собраны по четыре, как у анизофиллеи (Anisophyllea). Парные листья могут иметь различную форму и размер.
Цветки анизофиллеевых мелкие, 3- или 5-членные. Они, как правило, собраны в пазушные кисти или метёлки. Строение цветков широко варьирует, у большинства видов они однополые, и лишь комбретокарпус (Combretocarpus) имеет гермафродитные цветки.
Завязь нижняя, 3- или 4-гнёздная, превращается в костянку или крылатку, как у комбретокарпуса (Combretocarpus). Плоды обычно односемянные, но у поги (Poga) они 3-4-семянные.
В семействе анизофиллеевые выделяют следующие роды и виды:
Анизофиллеевые (лат. Anisophylleaceae) — семейство цветковых растений, содержащее 4 рода. Согласно системе APG II, оно относится к порядку тыквоцветные. Однако это семейство является достаточно изолированным от других семейств данного порядка. В то же время некоторые детали строения цветка сближают это семейство с родом Ceratopetalum, семейство кунониевые, порядок кисличноцветные. Некоторые детали строения древесины анизофиллеевых имеют более примитивный характер, чем у других тыквоцветных. Раньше, в 1997 году, А. Л. Тахтаджян выделил это семейство в собственный порядок анизофиллеецветные (Anisophylleales).
参见正文
四柱木科也叫异叶红树科、异形叶科或异叶木科，包括4属约34-36种，分布在全球热带潮湿或雨林地区。
本科植物为乔木或灌木，单叶互生，革质，不对称，不等叶；花小；果实为核果，有肉质假种皮。
以前许多分类法将其分入红树科，1981年的克朗奎斯特分类法单独列为一个科，放在蔷薇目中，1998年根据基因亲缘关系分类的APG 分类法将其放在葫芦目中。
アニソフィレア科（Anisophylleaceae）は双子葉植物の科で、東南アジア、南インド、アフリカ、南米の一部の熱帯雨林に分布する4属34種ほどの木本からなる。日本には産しない。葉は単葉、全縁で互生する。花は小型で、放射相称で3-5数性、子房下位で、属により単性または両性。総状または円錐花序をなす。果実は核果または翼果。
形態の類似からヒルギ科に近いとされたこともある。クロンキスト体系ではバラ目に分類していた。APG植物分類体系ではウリ目としている。
アニソフィレア科（Anisophylleaceae）は双子葉植物の科で、東南アジア、南インド、アフリカ、南米の一部の熱帯雨林に分布する4属34種ほどの木本からなる。日本には産しない。葉は単葉、全縁で互生する。花は小型で、放射相称で3-5数性、子房下位で、属により単性または両性。総状または円錐花序をなす。果実は核果または翼果。
形態の類似からヒルギ科に近いとされたこともある。クロンキスト体系ではバラ目に分類していた。APG植物分類体系ではウリ目としている。
아니소필레아과(Anisophylleaceae)는 박목에 속하는 속씨식물 과의 하나이다. APG II 분류 체계에 의하면, 4개 속으로 구성되어 있는 작은 과이다.
이 과 식물은 전열대 지역에 분포하는 관목과 중간 크기에서 상당히 큰 나무의 식물 과로, 아메리카와 아프리카 그리고 아시아의 다습한, 열대 숲과 습지에서 자생한다.
