Carapa és un gènere de plantes amb flors dins la família Meliaceae. Conté unes 27 espècies d'arbres tropicals a Amèrica del Sud i Àfrica. Algunes espècies tenen propietats d'insecticides naturals.
Anteriorment només es consideraven 3 espècies dins aquest gènere (Carapa guianensis, C. megistocarpa i C. procera) actualment se n'accepten 27.
Les espècies descrites recentment són:
C.Michael Hogan. 2008. Isthmian-Atlantic moist forests. Encyclopedia of Earth and World Wildlife Fund National Council of Science and the Environment, eds. Mark Mcginley and Cutler Cleveland
S'aprofita la fusta i l'oli de les llavors. El nom local andiroba prové de l'idioma Nheengatu que significa "oli amargant". Carapa guianensis produeix llavors amb oli similar al del neem.
Carapa és un gènere de plantes amb flors dins la família Meliaceae. Conté unes 27 espècies d'arbres tropicals a Amèrica del Sud i Àfrica. Algunes espècies tenen propietats d'insecticides naturals.
Carapa is a genus of flowering plants in the mahogany family, Meliaceae. These are trees up to 30 meters tall occurring in tropical South America, Central America,[1] and Africa. Common names include andiroba and crabwood.
The list of species within this genus is still under discussion. Generally recognized species are:
Other proposed species:
The timber is important, and oil is produced from the seeds. The name andiroba is from Nheengatu nhandi rob, meaning "bitter oil". Carapa guianensis produces oil similar to neem oil.
The oil contained in the almond andiroba is light yellow and extremely bitter. When subjected to a temperature below 25 °C, it solidifies producing a consistency like that of petroleum jelly. The oil contains olein, palmitine and glycerin.
Andiroba oil is one of the most commonly sold medicinal oils in the Amazon. It is also used to repel mosquitoes by forming an oilseed cake into balls and burned, or mixed with annatto (Bixa orellana) and formed into a paste applied topically to protect the body from mosquito bites.[5]
Andiroba oil is extracted from light brown seeds collected from beaches and rivers, where they float after being shed by the trees or from the forest ground.
Carapa is a genus of flowering plants in the mahogany family, Meliaceae. These are trees up to 30 meters tall occurring in tropical South America, Central America, and Africa. Common names include andiroba and crabwood.
Carapa es un género de plantas pertenecientes a la familia de las Meliaceae.
Alcanzan un tamaño entre mediano y alto, hasta los 30 m de altura en promedio. Crecen en las zonas tropicales de América del Sur y África. Entre sus nombres comunes se encuentran andiroba, cedro macho y figueroa.
Algunas especies de esta planta son:
La madera de estas plantas es importante, así como el aceite que se extrae de sus semillas. En efecto, el nombre común de éstas, andiroba proviene del Ñe'engatú ñandí rob, que significa "aceite amargo". La Carapa guianensis produce unas semillas cuyo aceite es parecido al aceite de nim (un pesticida).
El género fue descrito por Jean Baptiste Christophore Fusée Aublet y publicado en Histoire des Plantes de la Guiane Françoise 2(Suppl.): 32, t. 387. 1775.[2] La especie tipo es: Carapa guianensis Aubl.
A continuación se brinda un listado de las especies del género Carapa (planta) aceptadas hasta enero de 2013, ordenadas alfabéticamente. Para cada una se indica el nombre binomial seguido del autor, abreviado según las convenciones y usos.[3]
Carapa es un género de plantas pertenecientes a la familia de las Meliaceae.
Carapa est un genre d'arbres de la famille des Meliaceae dont les espèces sont présentes dans les régions tropicales d' Afrique et d'Amérique du Sud.
Carapa est un genre de plantes dicotylédones de la famille des Méliacées, présentant quatre ovules et des très grandes graines, à téguments énormes, et des cotylédons gros et épais.
Carapa guianensis Aubl.(syn. Personia guerecides Wild. ou Xylocarpus carapa Spreng.), appelé quelquefois écorce d'Andiroba (dialecte Garipon), jouissait d'une grande réputation comme fébrifuge et pourrait être employée comme tonique, stomachoique et astringent.
C. touloucouna Guill. et Perr. qui se trouve en Afrique tropicale occidentale est voisin du C. guianensis ; on obtient de ses graines l'huile dite Touloucouna ou de Kuandah, absolument semblable à l'huile de Carapa, de la Guyane et qui jouit des mêmes propriétés. Les huiles et les graines de ces deux arbres étaient importées en grande quantité en Europe pour la fabrication des savons.
Du bois du carapa on fait des meubles, de la mâture et des bordages.
Le bois du C. procera D.C. (syn. Trichila procera) est très recherché à cause de sa beauté.
Les écorces de C. moluccensis Lamk. (Xylocarpus obovatum Juss.) des Indes orientales, sont trop amères[pourquoi ?].
La carapine ou Touloucounine[2] est le principe résinoïde incristallisable, issu de l'écorce du Carapa de la Guyane : insoluble dans l'eau et dans l'essence de térébenthine, soluble dans l'alcool et le chloroforme, neutre aux réactifs colorés.
On extrait des graines une huile jaunâtre tantôt liquide, tantôt solide, selon les quantités variables d'oléine et de stéarine qu'elle contient, d'une odeur faible, mais d'une amertume insupportable. Les indigènes l'emploient pour s'oindre toutes les parties du corps et se préserver ainsi des chiques ou puces pénétrantes. Cette huile serait astringente et réussit très bien dans le traitement des rhumatismes ainsi que dans la guérison de la plupart des maladies de peau. L'huile de carapa ou huile de crab est une sorte de beurre onctueux, très amer et odorant, qui servait dans l'éclairage et les arts et à faire des savons.
« Les Galibis font bouillir les amandes dans l'eau ; ils les retirent et les mettent par morceaux pendant quelques jours. Ensuite ils les dépouillent de leur peau, les écrasent sur des pierres, comme on fait à l'égard du cacao, ou bien ils les pilent dans un mortier de bois, et en font une pâte qu'ils étendent sur les faces d'une dalle creusée en gouttière, un peu inclinée et exposée à l'ardeur du soleil. La pâte en cet état, laisse suinter l'huile dont elle est imprégnée. Cette huile se ramollit dans le fond de la gouttière, se rendre dans une calebasse qui est placée à son extrémité pour la recevoir. Les Naturels de la Guyane la mêlent avec du racou et en enduisent leurs cheveux et toutes les parties de leur corps, ce qui leur donne une couleur de feu »[3].
En Afrique, 16 espèces de Carapa sont recensées :
En Amérique du Sud, 11 espèces de Carapa sont recensées. Parmi eux, il y a le noir[Lequel ?] qui pousse dans les montagnes, le blanc et le rouge[Lesquels ?] qui poussent dans les marécages.
Sur les 27 espèces de Carapa recensées, 13 qui ont été nommées au cours du XXIe siècle.
Anciennes :
Récentes :
Carapa est un genre d'arbres de la famille des Meliaceae dont les espèces sont présentes dans les régions tropicales d' Afrique et d'Amérique du Sud.
Carapa is een geslacht uit de familie Meliaceae. Het zijn bomen van 30–55 meter hoog die voornamelijk in het tropisch regenwoud groeien. De zaden bevatten een plantaardige olie.
De naam carapa komt uit de taal van de Galibi, en betekent 'olie'.[1]
Algemeen erkende soorten:
C. guianensis en C. procera lijken veel op elkaar, en worden soms met elkaar verward.
Naast deze drie worden veel soorten genoemd die echter niet algemeen erkend zijn. Voorbeelden hiervan zijn C. nicaraguensis en C. touloucouna, die volgens veel auteurs als synoniemen van respectievelijk C. guianensis en C. procera worden gezien.
Carapa is een geslacht uit de familie Meliaceae. Het zijn bomen van 30–55 meter hoog die voornamelijk in het tropisch regenwoud groeien. De zaden bevatten een plantaardige olie.
De naam carapa komt uit de taal van de Galibi, en betekent 'olie'.
Carapa er en planteslekt i mahognifamilien (Meliaceae), som tilhører ordenen Sapindales. De vokser i tropene. Artene er i det alt vesentlige busker og eviggrønne løvtrær. Mest er det såkalte «Crabwood tree» – Carapa procera.
Carapa er en planteslekt i mahognifamilien (Meliaceae), som tilhører ordenen Sapindales. De vokser i tropene. Artene er i det alt vesentlige busker og eviggrønne løvtrær. Mest er det såkalte «Crabwood tree» – Carapa procera.
Carapa é um género de árvores de médio a grande porte, pertencente à família Meliaceae. A denominação do gênero deriva de garapa, nome utilizado por diversas tribos da América do Sul para designar o óleo produzido a partir das sementes destas árvores.
O hábito dessa família constitui-se de árvores (medindo em média de 20 a 30 m de altura) e arvoretas (medindo em média de 3 a 10 m de altura) e apesar desta ser uma das famílias produtoras de madeira economicamente mais importantes do mundo, tem sua taxonomia pouco estudada e não há consenso quanto ao número de espécies existentes de Carapa (2 ou 4).
Na Amazônia, a Carapa procera e a Carapa guianensis são identificadas como andiroba e raramente são diferenciadas uma da outra.
Carapa é um género de árvores de médio a grande porte, pertencente à família Meliaceae. A denominação do gênero deriva de garapa, nome utilizado por diversas tribos da América do Sul para designar o óleo produzido a partir das sementes destas árvores.
O hábito dessa família constitui-se de árvores (medindo em média de 20 a 30 m de altura) e arvoretas (medindo em média de 3 a 10 m de altura) e apesar desta ser uma das famílias produtoras de madeira economicamente mais importantes do mundo, tem sua taxonomia pouco estudada e não há consenso quanto ao número de espécies existentes de Carapa (2 ou 4).
Na Amazônia, a Carapa procera e a Carapa guianensis são identificadas como andiroba e raramente são diferenciadas uma da outra.