nomes no trilho de navegação
Leptoglossus occidentalis a zo ur spesad Pugnez hag a vez renket er genad Leptoglossus e kerentiad ar c'hCoreided.
Penn
a vo kavet e Wikimedia Commons.
Leptoglossus occidentalis a zo ur spesad Pugnez hag a vez renket er genad Leptoglossus e kerentiad ar c'hCoreided.
Penn
Leptoglossus occidentalis, "La xinxa americana de la pinya o dels pins" és una xinxa d'origen nord-americà de les Muntanyes rocalloses (Califòrnia, Oregon i Nevada) que s'ha estès els darrers anys a diferents parts del món, on es considera una espècie invasora i una plaga pels pins, ja que s'alimenta dels brots tendres dels pins i de les pinyes molt joves.
A Catalunya es va detectar per primer cop a l'Anoia el 2003,[1] el 2007 va ser detectada a Collserola,[2] i al 2009 a Sort (Pallars Sobirà).[1]
Originària de la costa oest dels Estats Units o nord d’Americà. Àmpliament distribuïda pels Estats Units, el Canadà i el nord de Mèxic.
L’any 2000 va ser vist per primera vegada a Europa, localitzat al nord d’Itàlia i més recentment a Catalunya i altres països europeus i comunitats autònomes. Actualment deu ocupar la majoria de les pinedes de la península Ibèrica i illes Balears (a Menorca al 2011 i posteriorment Mallorca),[3] ja que és un bon volador, el podem trobar a l'interior de les cases d’àrees rurals.
L'any 2008 va ser detectat per primera vegada a Tòquio, Japó.[4]
Les espècies de les que s’alimenta o a les que afecta a la seva zona d’origen són el Pinus contorta, Pinus glauca, Pseudotsuga menziesii i Pinus mugo, encara que sota certes condicions també sembla ser capaç d’alimentar-se d’altres espècies diferents de coníferes. A Europa s’ha trobat en diferents espècies de com el Pinus halepensis, Pinus pinea, Pinus sylvestris i Pinus nigra.
La xinxa americana de la pinya o dels pins, és un insecte de la família de les Coreidae, que arriba fins als dos centímetres de longitud i sis mil·límetres d’amplada, sent les femelles més grans que els mascles, pintats de colors rogencs i marrons amb formes geomètriques a les ales, destaca per les seves extensions en les tíbies del tercer parell de potes, molt característiques d’aquest gènere. Les antenes són relativament llargues, formades o dividides per quatre segments. En el tronc amb les ales plegades, presenta un dibuix característic i a la part dorsal de l'abdomen presenten un color groguenc i negre que es fa visible quan volen o amb les ales obertes.
Quan es veu en perill o atacada, expulsa un líquid irritant i pudent amb el que ruixa al seu depredador. L’alimentació la realitzen mitjançant la probòscide que insereixen a les pinyes per xuclar el suc de les pinyes i llavors en formació. És una espècie de difícil observació, ja que passa desapercebut durant la major part de l’any, només se sol veure a mitjans d’octubre quan comença a buscar refugi per hivernar. Cosa que pot ocasionar una alarma per la població perquè s’observen un gran nombre d’exemplars, donat el seu caràcter gregari. No obstant, cal dir que no causen cap mal ni picades a les persones, però si emeten una olor força desagradable.
La xinxa americà de les pinyes s’alimenta picant les pinyes durant el seu desenvolupament de les quals s’alimenta, als que ocasionà la pèrdua de les llavors dels pins. En relació a la seva biologia, s’han enregistrat exemplars aparentment actius al llarg de tot l’any, estan més actius entre els mesos d’octubre i desembre, període en el que busquen els refugis per hivernar. Els adults surten dels llocs d’hivernació a finals de la primavera i s’alimenten de les inflorescències del pins. Les femelles ponen els ous entre el final del maig i a principi de juny i aquests es desclouen al cap de deu o quinze dies de la posta. Les larves passen per cinc estadis abans de convertir-se en adults a finals d’agost. En regions temperades en general només produeixen una generació a l’any, però en climes més càlid és possible que es donin dues o diverses generacions.
La posta que realitza la femella al llarg de les acícules formant una fila continua de 4 a 8 ous i cada femella pot arribar a pondre uns vuitanta ous en forma de barril d’uns dos mil·límetres. Els ous es desclouen a la primavera al cap d'uns dies de la seva posta.
Aquesta espècie amb una gran capacitat de dispersió i velocitat d’expansió com a resultat de les múltiples introduccions per mitjà del comerç de la fusta amb posteriors translocacions, a partir de les vies d’entrada marítimes dels ports amb gran activitats comercials. La presència d’aquesta espècie suposa un greu perjudici per les coníferes i inconvenient per la reproducció de les seves llavors. És considerada una plaga forestal en boscos i plantacions de coníferes, en les que s’alimenta de les acícules joves i inflorescències verdes, causant una reducció en la fertilitat d’aquestes espècies de pinàcies.
Els principals danys que provoca van des de la deformació de les pinyes quan l’alimentació es produeix sobre pinyes i flors de primer any, fins a la disminució de la capacitat germinativa de les llavors quan l’insecte s’alimenta sobre les pinyes més antigues o sobre els pinyons directament. Aquests danys no sempre s’observen a simple vista.
Els impactes econòmics i ecològics de la introducció d'aquesta espècie és força desconeguda per el que és necessari un seguiment més exhaustiu. A la seva regió originària dels Estats Units i Canada, és considerada una plaga relativament greu per als vivers i viveristes de les llavors o plantes de coníferes. No hi ha dades precises sobre el nivell de danys ocasionats per aquesta espècies, però alguns treballs americans sobre algunes espècies a les que afecta parlaven de la reducció del rendiment i qualitat de les llavors d’un vuitanta per cent, mentre que uns altres estudis mitjançant l’observació de rajos x, semblava no causar danys externs en les pinyes, però si danyar entre una i dues llavors al dia, o sigui entre el cinc i quinze per cent.
A Europa, segons l’Organització Europea i Mediterrània per la Protecció de les Plantes (EPPO), no s’han detectat danys atribuïts a aquesta espècie, encara que no s’han realitzat prou estudis amb profunditat sobre la seva distribució i sobre el possible impacte d’aquesta espècie invasora en l'ecologia i economia dels nostres paisatges.
Els possibles riscos derivats i potencials de la presència d’aquests insectes podrien ser la reducció de forma apreciable del nombre de llavors viables i falta de regeneració natural de les nostres masses de coníferes i la disminució en la recol·lecció dels pinyons en les plantacions de pins pinyoners i la seva qualitat amb les consegüents pèrdues econòmiques.
A Europa no hi ha cap reglamentació específica sobre aquesta espècie invasora, bàsicament degut al desconeixement actual sobre el nivell real de danys que pot ocasionar, però a nivell espanyol, si s’ha inventariat al Catàleg Espanyol d’Espècies Invasores. No obstant, no s’han desenvolupat atraients ni trampes específiques per al Leptoglossus occidentalis. En estudis realitzats en altres comunitats autònomes utilitzen caseres abandonades que adapten per a possibilitar la seva utilització com a refugi d’hivernada per part de l'insecte. Com a enemic natural cal destacar Oencyrtus pityocampae, paràsit habitual de la processionària del pi, el qual s’ha observat que pot parasitar també les postes de Leptoglossus occidentalis, quan coincideixen en la mateixa època.
Leptoglossus occidentalis, "La xinxa americana de la pinya o dels pins" és una xinxa d'origen nord-americà de les Muntanyes rocalloses (Califòrnia, Oregon i Nevada) que s'ha estès els darrers anys a diferents parts del món, on es considera una espècie invasora i una plaga pels pins, ja que s'alimenta dels brots tendres dels pins i de les pinyes molt joves.
A Catalunya es va detectar per primer cop a l'Anoia el 2003, el 2007 va ser detectada a Collserola, i al 2009 a Sort (Pallars Sobirà).
Vroubenka americká (Leptoglossus occidentalis) je ploštice z čeledi vroubenkovitých, která se živí vysáváním semen jehličnatých stromů. Vyskytuje se hojně v Severní Americe, ale v roce 1999 se objevila v severní Itálii a od roku 2007 se šíří i v Česku.[1]
Vroubenka se hojně vyskytuje hlavně v Severní Americe, kde se přemnožuje a hromadně vniká do lidských obydlí. První doložený nález tohoto druhu ploštice v České republice byl v říjnu 2006 v areálu Mendelovy zemědělské a lesnické univerzity v Brně. Z důvodu velkého počtu jehličnatých stromů se během 1 roku vroubenka rozšířila po celém Brně.[2] V současnosti jsou dokumentovány nálezy nejen z Jižní Moravy, ale také z Polabí a dalších míst České republiky.[3]
Vroubenka se živí vysáváním semen jehličnatých stromů (hlavně douglaska), ve své původní domovině (západní Kanada) je považována za škůdce borovic. V Evropě zatím není známo, že by jehličnatým stromům nějak škodila. Tato ploštice je zvyklá ze studené Kanady odolávat velkému mrazu, schovává se v puklinách nebo škvírách a když vyjde slunce přiletí na svislou plochu, nejčastěji vysokého domu, a ohřívá se. Před zimou se často schovává i do lidských příbytků, kde při obraně vylučují jako většina ploštic páchnoucí sekret.[4]
Obrázky, zvuky či videa k tématu vroubenka americká ve Wikimedia Commons
Galerie vroubenka americká ve Wikimedia CommonsVroubenka americká (Leptoglossus occidentalis) je ploštice z čeledi vroubenkovitých, která se živí vysáváním semen jehličnatých stromů. Vyskytuje se hojně v Severní Americe, ale v roce 1999 se objevila v severní Itálii a od roku 2007 se šíří i v Česku.
Die Amerikanische Kiefern- oder Zapfenwanze (Leptoglossus occidentalis) ist eine Wanze aus der Familie der Randwanzen (Coreidae). Das ursprüngliche Verbreitungsgebiet der Art umfasst den Westen Nordamerikas westlich der Rocky Mountains. Durch Verschleppung und eigene Ausbreitung hat die Art ihr Areal in Nordamerika seit Mitte der 1950er Jahre bis an die Ostküste der USA ausgedehnt. Wiederum durch Einschleppung wurde die Art 1999 erstmals in Europa nachgewiesen und hat sich seitdem als Neozoon über weite Teile Europas ausgebreitet.
In Plantagen zur Gewinnung von Koniferen-Saatgut verursacht die Art Ertragsminderungen durch das Saugen an den Zapfen. Daher wird sie in den USA als Schädling eingestuft. Sonstige wirtschaftlich relevante Schadwirkungen sind aber bisher weder aus Nordamerika noch aus Europa bekannt.
Amerikanische Kiefernwanzen sind vergleichsweise große und auffällige Wanzen. Die mit langen Fühlern ausgestatteten Tiere haben eine Körperlänge von 15 bis 20 Millimeter und sind 5 bis 7 Millimeter breit. Die Tibien der Hinterbeine sind auffällig verbreitert. Die Oberseite ist rötlich braun bis schwarz, in der Mitte der Flügeldecken verläuft quer ein charakteristisches, schmal weißes Zickzackband, dieses kann aber auch schwach ausgeprägt sein oder fehlen. Die Oberseite des Abdomens zeigt, nur im Flug sichtbar und sonst von den Flügeln verdeckt, auf orangem oder gelben Grund fünf schwarze Querbänder.[1]
Die Tiere sind gute Flieger, Flugweise und das laute Summen ähneln dem Flug von Hummeln.[2] Wenn man sie berührt, sondern sie ein Sekret ab, das an einen Geruch einer grünen Banane erinnert.
Seitenansicht im Linksaspekt
sichtbarer Hinterleib bei geöffneten Hemielytren
Makroaufnahme des Kopfes
In Europa kann die Amerikanische Kiefernwanze mit den hier heimischen Arten nicht verwechselt werden. In Nordamerika kann sie mit der Amerikanischen Kiefernnadelwanze (Leptoglossus corculus) verwechselt werden. Diese hat jedoch einen dunkleren, fast schwarzen Hinterleib und die blattartigen Verbreiterungen der Tibien sind asymmetrisch.[3]
Das ursprüngliche Verbreitungsgebiet der Art umfasst den Westen Nordamerikas westlich der Rocky Mountains von der kanadischen Provinz British Columbia bis Mexiko. Vermutlich durch Verschleppung wurde die Art 1956 erstmals weit östlich der Rocky Mountains im Bundesstaat Iowa festgestellt, von dort aus breitete sie sich schnell aus und erreichte 1990 im Bundesstaat New York die Ostküste der USA.[4] Die Verbreitung von L. occidentalis erstreckt sich inzwischen nach Nordosten bis in die kanadische Provinz New Brunswick.[1]
In Europa wurde die Amerikanische Kiefernwanze zuerst 1999 in Norditalien gemeldet. Wie die Art von Nordamerika dorthin gelangte, ist nicht bekannt; als mögliche Einschleppungswege gelten Importe von Weihnachtsbäumen, Saatgut oder Baumaterial.[5] Durch eigene Ausbreitung und weitere unbeabsichtigte Einschleppungen hat sie sich seitdem über weite Teile Europas ausgebreitet. Unter anderem erreichte die Art die Schweiz 2002, Slowenien und Spanien 2003, Kroatien und Ungarn 2004, Österreich 2005, Frankreich und Deutschland 2006, Tschechien, Polen, Belgien und Großbritannien 2007, die Slowakei und Bulgarien 2008, Dänemark und Norwegen 2009, Ukraine 2011.[4][6][7][8][9][10] Außerdem wurde L. occidentalis 2008 in Tokio nachgewiesen.[11]
L. occidentalis bildet im größten Teil ihres Verbreitungsgebietes nur eine Generation im Jahr aus (univoltin), nur in Mexiko werden mehrere Generationen im Jahr gebildet. Die Art ist polyphag[1], die Imagines saugen an den jungen Samen und Blüten von Nadelbäumen, vor allem an Kiefern (Pinus spp.), aber auch an Douglasie (Pseudotsuga menziesii), Weiß-Fichte (Picea glauca) und anderen Arten.[12][6] Die Art ist dabei sehr anpassungsfähig und saugt in neu besiedelten Arealen jeweils auch an den dort vorkommenden Nadelbaumarten, in Nordamerika zum Beispiel auch an der dort aus Europa eingeführten Schwarzkiefer (Pinus nigra).[1] In Gefangenschaft saugten die Tiere auch an den Früchten der Pistazie (Pistacia vera).[12]
Die Eiablage erfolgt überwiegend nach der Überwinterung ab Ende Mai oder Anfang Juni. Die Weibchen legen bis zu 80 zylindrische[4], etwa 2 mm lange[2] Eier in Reihen an die Nadeln der Wirtspflanzen. Die Nymphen schlüpfen nach 10 bis 14 Tagen.[1] Das erste Nymphenstadium saugt an Nadeln und wasserspeicherndem Gewebe der Zapfen, die weiteren Nymphenstadien saugen an den Samen. Die Tiere durchlaufen fünf Nymphenstadien und häuten sich etwa im August zur Imago, die überwintert.[12][1] Zur Überwinterung werden geschützte Bereiche wie Greifvogelnester, Nester von Nagetieren, Hohlstellen unter Baumrinde oder Gebäude aufgesucht.[12] Männchen geben dabei ein Aggregationspheromon ab, wodurch es in Winterquartieren zu großen Ansammlungen mit bis zu 2000 Tieren kommen kann.[1][4]
In Amerika entstehen nur aus etwa 10 % der abgelegten Eier Imagines. Wichtige Regulatoren der Wanzenpopulationen sind dort neben Fressfeinden auch Eiparasitoide, insbesondere der Hautflügler Gryon pennsylvanicum aus der Familie Scelionidae. In Italien wurde eine Parasitierung durch die Erzwespe Anastatus bifasciatus (Familie Eupelmidae), einen in Europa heimischen Eiparasitoiden, festgestellt.[1]
Bei der Gewinnung von Koniferen-Saatgut verursacht die Art Ertragsminderungen durch das Saugen an den Zapfen[13] und wird in den USA daher als Schädling eingestuft. Die Samen bleiben äußerlich intakt, zeigen sich auf Röntgenaufnahmen aber als leer oder als nur teilweise gefüllt. Schätzungen von Saatgutverlusten, die durch Amerikanische Kiefernwanzen verursacht werden, sind ungenau; für die Douglasie reichen sie von weniger als 5 % bis 50 %.[14] Eine direkte Schädigung der Samenbäume erfolgt jedoch nicht. Sonstige wirtschaftlich relevante Schadwirkungen sind bisher weder aus Nordamerika noch aus Europa bekannt.
Die Art gilt in den USA außerdem durch den gelegentlich massenhaften herbstlichen Einflug in Wohnungen und Häuser als „Lästling“, die Tiere sind jedoch völlig harmlos.[1] Im Herbst 2018 trat die Amerikanische Kiefernwanze nach einem für ihre Vermehrung günstigen heißen Sommer in Deutschland in großer Zahl auf. Sie drang auf der Suche nach warmen Plätzen auch in Wohnungen ein, was von manchen Menschen als „Invasion“ empfunden wurde.[15][16]
Die Amerikanische Kiefern- oder Zapfenwanze (Leptoglossus occidentalis) ist eine Wanze aus der Familie der Randwanzen (Coreidae). Das ursprüngliche Verbreitungsgebiet der Art umfasst den Westen Nordamerikas westlich der Rocky Mountains. Durch Verschleppung und eigene Ausbreitung hat die Art ihr Areal in Nordamerika seit Mitte der 1950er Jahre bis an die Ostküste der USA ausgedehnt. Wiederum durch Einschleppung wurde die Art 1999 erstmals in Europa nachgewiesen und hat sich seitdem als Neozoon über weite Teile Europas ausgebreitet.
In Plantagen zur Gewinnung von Koniferen-Saatgut verursacht die Art Ertragsminderungen durch das Saugen an den Zapfen. Daher wird sie in den USA als Schädling eingestuft. Sonstige wirtschaftlich relevante Schadwirkungen sind aber bisher weder aus Nordamerika noch aus Europa bekannt.
The western conifer seed bug (Leptoglossus occidentalis), sometimes abbreviated as WCSB, is a species of true bug (Hemiptera) in the family Coreidae. It is native to North America west of the Rocky Mountains (California to British Columbia, east to Idaho and Nevada) but has in recent times expanded its range to eastern North America, to include Ontario, New Brunswick, Nova Scotia, Maine, Pennsylvania, New York, Connecticut, Massachusetts, and New Hampshire, and has become an accidental introduced species in parts of Europe and Argentina.
This species is a member of the insect family Coreidae, or leaf-footed bugs, which also includes the similar Leptoglossus phyllopus and Acanthocephala femorata, both known as the "Florida leaf-footed bug". Western conifer seed bugs are sometimes colloquially called stink bugs. While they do use a foul-smelling spray as a defense, they are not classified in the stink bug family Pentatomidae. In Chile, it has been confused with kissing bugs (Triatominae), causing unjustified alarm.[1]
The average length is 16–20 millimetres (0.63–0.79 in) with males being smaller than females. They are able to fly, making a buzzing noise when airborne. Western conifer seed bugs are somewhat similar in appearance to the wheel bug Arilus cristatus and other Reduviidae (assassin bugs). These, being Cimicomorpha, are not very closely related to leaf-footed bugs as Heteroptera go; though both have a proboscis, but only the assassin bugs bite even if unprovoked, and L. occidentalis like its closest relatives can be most easily recognized by the expanded hindleg tibiae and by the alternating light and dark bands which run along the outer wing edges on the flaring sides of the abdomen. Their primary defense is to emit an unpleasant-smelling alarm pheromone;[2] however, if handled roughly they will stab with their proboscis, though they are hardly able to cause injury to humans as it is adapted only to suck plant sap and not, as in the assassin bugs, to inject poison.
Profile
Abdomen
Back
Detail of the head
Macro photography of the eyes
In its native range, the western conifer seed bug feeds on the sap of developing conifer cones throughout its life, and its sap-sucking causes the developing seeds to wither and misdevelop. It is therefore considered a minor tree pest in North America, but becoming sometimes more harmful e.g. in conifer plantations.[3] However, it is not monophagous and even adaptable enough to feed on angiosperms if it has to, though it seems to prefer resiniferous plants that are rich in terpenes. As these are produced by plants to deter herbivores, it might be that in evolving its ability to overcome these defenses, L. occidentalis actually became somewhat dependent on such compounds.
Its host plants in the native range include conifers such as Douglas-fir (Pseudotsuga menziesii), ponderosa pine (Pinus ponderosa), lodgepole pine (Pinus contorta), and white spruce (Picea glauca). Outside the native range, it is found on species such as eastern white pine (P. strobus) and red pine (P. resinosa) in eastern North America and Europe, and mountain pine (P. mugo), black pine (P. nigra), Scots pine (P. sylvestris) and pistachio (Pistacia vera) in Europe.[3]
The eggs are laid in small groups on the needles or leaf stems of its host plants, and hatch in spring. The nymphs go through 5 instar stages before moulting into adults. In the United States, the species is univoltine, but in southern Europe, it completes two generations a year, and in tropical Mexico even three. In the northern parts of its range, these bugs start to move about widely by September or so to seek crevices for overwintering; they may become a nuisance in areas with extensive conifer woods, as they will sometimes enter houses in considerable numbers.[3] They have the potential to become structural pests, as it has been found that they will sometimes pierce PEX tubing with their mouthparts, resulting in leakage.[4]
This insect is common in its native range along the temperate and warmer regions of the Pacific coast of North America and has steadily expanded eastwards. On its native continent, L. occidentalis has been located as far northeast as Nova Scotia.[5]
In Europe, this species was first reported in 1999 from northern Italy; it had probably been accidentally imported with timber and, as it seems, more than once, as its presence was subsequently reported from that country almost simultaneously from locations a considerable distance apart. By 2007, it had established itself in the northern Balkans (Slovenia, Bosnia and Herzegovina and Croatia), the Alps (Austria, Switzerland), and parts of the Czech Republic, France, Germany and Hungary; in 2003, it was found to occur in Spain, though this population probably derives from a separate introduction. The 2007 records from Weymouth College (England) and Ostend (Belgium) might also represent one or two further independent introductions. In late 2007, it was found at Wrocław and Miechów (Poland); these animals probably represent a further range expansion out of the Czech Republic.[3] During the autumn of 2008, a large influx of this species arrived on the south coast of England, indicating natural immigration from continental Europe.[6] In late 2009, a large group of western conifer seed bugs invaded Koç University in Istanbul, Turkey. The same thing happened in October 2012 in most of the cities of the French Alps, like Moûtiers. In 2017 it appears for the first time in the Southern Hemisphere, with several records from Chile.[7]
It was also first recorded from Tokyo, Japan in 2008,[8] and some additional records from Tokyo and Kanagawa Prefecture have been added until 2009.
In 2010 the first detection was made in Ukraine, in Dniprorudne,[9] and the next year in Russia, in Rostov-on-Don.[9]
In 2020 it was first reported in Finland.[10]
On October 21, 2020 the first sighting in Andorra was posted to iNaturalist,[11][12] and in September this species was found in Kozhukhovka in Kyiv region, Ukraine.
In June 2021 Agence France Presse carried a report into devastation caused by the bug in the Qsaybeh pine forest east of Beirut, Lebanon, resulting in the collapse of pine nut production.
Present in North Macedonia.[13]
The western conifer seed bug (Leptoglossus occidentalis), sometimes abbreviated as WCSB, is a species of true bug (Hemiptera) in the family Coreidae. It is native to North America west of the Rocky Mountains (California to British Columbia, east to Idaho and Nevada) but has in recent times expanded its range to eastern North America, to include Ontario, New Brunswick, Nova Scotia, Maine, Pennsylvania, New York, Connecticut, Massachusetts, and New Hampshire, and has become an accidental introduced species in parts of Europe and Argentina.
This species is a member of the insect family Coreidae, or leaf-footed bugs, which also includes the similar Leptoglossus phyllopus and Acanthocephala femorata, both known as the "Florida leaf-footed bug". Western conifer seed bugs are sometimes colloquially called stink bugs. While they do use a foul-smelling spray as a defense, they are not classified in the stink bug family Pentatomidae. In Chile, it has been confused with kissing bugs (Triatominae), causing unjustified alarm.
La chinche americana del pino o chinche americana de las piñas (Leptoglossus occidentalis) es una especie de insecto hemíptero de la familia Coreidae. Es una especie originaria del oeste de Norteamérica, desde las Montañas Rocosas y California hasta Columbia Británica e Idaho, pero recientemente ha expandido su área de distribución hasta el este de Norteamérica, en zonas como Connecticut y New Hampshire,[1] a México,[2] y ha llegado accidentalmente a Europa, donde se comporta como especie exótica invasora y afecta a las cosechas de piña del pino piñonero y al cultivo de pinos en vivero.[3][4] La primera cita en Europa sucedió en Italia en 1999.[5] En Asia, se encontró por primera vez en Japón en 2008.[6] En España, está incluida en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, regulado por el Real Decreto 630/2013.[7]
La longitud media de L. occidentalis es de 16-20 mm, siendo los machos menores que las hembras. Pueden volar y producen un zumbido cuando lo hacen. Leptoglossus occidentalis, de coloración parda y rojiza; puede identificarse gracias a sus tibias traseras aplanadas, a las espinas de sus fémures posteriores, a las bandas claras y oscuras que recorren el exterior de las alas a ambos lados del abdomen y también gracias al dibujo blanco en forma de silla en sus hemiélitros.[2] Sus método principal de defensa es expulsar un olor desagradable y amargo; a pesar de ello, no pertenecen a la familia Pentatomidae, sino a la Coreidae. Aunque a primera vista guardan cierta similitud con chinches cazadoras, como Arilus cristatus y otras chinches asesinas de la familia Reduviidae, en realidad no están emparentadas estrechamente, a pesar de que todas cuenten con proboscis; solamente las chinches asesinas muerden incluso sin ser molestadas. Sí pueden llegar a morder con la proboscis si se las maneja bruscamente, pero es difícil que causen daño, porque están adaptadas a sorber savia y no a cazar como los redúvidos. En Chile, se ha confundido con chinches de la subfamilia Triatominae, lo que ha causado una alarma injustificada.[8]
Vista lateral
Abdomen
Detalle de la cabeza
Macrofotografía de los ojos
La chinche americana del pino o chinche americana de las piñas (Leptoglossus occidentalis) es una especie de insecto hemíptero de la familia Coreidae. Es una especie originaria del oeste de Norteamérica, desde las Montañas Rocosas y California hasta Columbia Británica e Idaho, pero recientemente ha expandido su área de distribución hasta el este de Norteamérica, en zonas como Connecticut y New Hampshire, a México, y ha llegado accidentalmente a Europa, donde se comporta como especie exótica invasora y afecta a las cosechas de piña del pino piñonero y al cultivo de pinos en vivero. La primera cita en Europa sucedió en Italia en 1999. En Asia, se encontró por primera vez en Japón en 2008. En España, está incluida en el Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras, regulado por el Real Decreto 630/2013.
Punaise du pin
Leptoglossus occidentalis, la punaise américaine du pin, est une espèce d'insectes de l'ordre des hémiptères, du sous-ordre des hétéroptères (punaises) et de la famille des Coreidae.
Corps à dominante brune atteignant 20 mm (hors antennes et pattes). Antennes fines, mobiles, d'environ 12 mm, à quatre articles dont le premier (scape) est légèrement renflé. Tibias des pattes postérieures portant un élargissement aplati de forme ovale.
En cas de danger, Leptoglossus occidentalis peut produire une sécrétion dont l'odeur, selon certains agréable[1], rappelle quelque peu celle des aiguilles de pin et celle de la pomme[1],[2],[3]. Ces punaises sont inoffensives pour l'être humain[2].
Profil.
Abdomen.
Tête.
Vue dorsale.
Il s'agit d'une espèce d'origine nord-américaine des Montagnes Rocheuses (Californie, Oregon et Nevada). Également présente au Canada, dont au Québec[4], elle est considérée comme invasive en Europe. Signalée en France d'abord au voisinage de ports, probablement arrivée dans des chargements de bois nord-américains, elle se répand vers l'intérieur du continent européen. Également signalée en Belgique et en Suisse.
Leptoglossus occidentalis est une espèce phytophage se nourrissant des cônes de conifères en cours de formation et également des graines contenues dans ces cônes.
Elle possède des récepteurs à infrarouge (donc à chaleur) sur les segments abdominaux 1 à 4 ce qui lui permet de percevoir la chaleur émise et réfléchie par ces cônes. C'est l'un des premiers insectes chez qui ces récepteurs à infrarouge pour de la chaleur à origine végétale ont été mis en évidence[5].
Capable de voler rapidement, cette punaise inoffensive recherche un abri dans les habitations humaines[6] (dès fin septembre dans l'ouest de la France) pour résister à l'hiver.
À défaut de cônes de pins, elle apprécie le suc de fruits blets (sa "trompe" ou proboscis fine, longue, atteignant les trois quarts de la longueur du corps, se déploie et peut alors se courber en son milieu).
Punaise du pin
Leptoglossus occidentalis, la punaise américaine du pin, est une espèce d'insectes de l'ordre des hémiptères, du sous-ordre des hétéroptères (punaises) et de la famille des Coreidae.
La cimice dei pini (Leptoglossus occidentalis Heidemann, 1910) è un insetto fitofago della famiglia dei Coreidi (Rhynchota Heteroptera)[1].
La lunghezza media è di 16-20 mm. La femmina ha dimensioni maggiori del maschio.
Esemplare raccolto in Sardegna presso alcune piantagioni di Pinus pinea (estate 2008)Depone le uova in gruppetti lungo gli aghi di pino che poi schiudono sul finire della primavera. Dopo avere effettuato cinque mute diventa adulto. In ogni stadio della metamorfosi si nutre con la linfa penetrando i coni con gli stiletti boccali, provocando la morte dei semi e, conseguentemente, enormi danni agli ecosistemi forestali.
Negli Stati Uniti compie una generazione all'anno, ma in Messico ne sono state contate anche tre. In Italia ne compie una o due.
Se schiacciata, questa cimice emana un forte odore di banana.
Originaria degli Stati Uniti occidentali (California, Oregon e Nevada) ove trova il suo habitat naturale, le foreste di conifere, la specie è stata importata anche in Italia.
Arriva in Italia probabilmente con l'importazione di legname. Nel 1999 è segnalato in Veneto. Quindi lo si trova anche in Lombardia, Liguria, Piemonte, Friuli-Venezia Giulia, Trentino, Sicilia ed Emilia-Romagna. Nell'autunno 2006 è stato avvistato anche in Umbria. Nell'autunno 2018 è stato avvistato anche nelle Marche. In Sardegna è ormai diffuso in tutta l'isola. Recentemente avvistato in Calabria, precisamente nel comune di Marano Principato (30/10/2020) ed in Sila presso Camigliatello Silano (24/10/2020).
La sua presenza in ambienti meno ricchi di conifere non deve meravigliare in quanto l'insetto vive anche a spese del pistacchio.
La cimice dei pini (Leptoglossus occidentalis Heidemann, 1910) è un insetto fitofago della famiglia dei Coreidi (Rhynchota Heteroptera).
De bladpootrandwants[1] of bladpootwants (Leptoglossus occidentalis) is een randwants uit de onderorde wantsen.
De bladpootrandwants is een exoot in Europa die oorspronkelijk uit Amerika komt. De laatste jaren worden ze steeds meer waargenomen in België en Nederland. In België wordt de soort sinds 2006 waargenomen[1] en in Nederland sinds 2007.[2]
In zijn oorspronkelijke verspreidingsgebied voedt de bladpootrandwants zich zijn gehele leven met het sap van de zich ontwikkelende kegels van coniferen. Hierdoor verdorren de zaden en ontwikkelen de kegels zich vaak niet volledig, hij wordt dan ook soms beschouwd als een plaaginsect in Noord-Amerika. De Engelse naam voor de bladpootrandwants is dan ook de Western Conifer Seed Bug.
Ze komen voor in bossen maar soms worden ze ook weleens in achtertuinen gevonden. Hun primaire verdediging is het afscheiden van een bitter, onwelriekend vocht, maar soms kunnen ze ook juist aangenaam naar appels, bananen of dennen ruiken. Echter, als ze ruw wordt behandeld zullen ze proberen te steken met hun steeksnuit (rostrum), al zijn ze nauwelijks in staat om letsel te veroorzaken bij de mens. De steeksnuit is voornamelijk gemaakt om plantensap te zuigen en niet om bijvoorbeeld gif te injecteren.
De bladpootrandwants heeft een lengte van gemiddeld 20 mm en heeft een zwarte kop, rode ogen en een donkerrode streep precies dwars door de kop. De antennen zijn ongeveer 15 mm lang en rood-oranje gekleurd. Het pronotum is donkerrood en in het midden geel met zwarte vlekken. Het scutellum is vrij klein en is donkerrood. Verder is het gehele lichaam rood-oranje. Op het corium zitten nog opvallende witte strepen die vaak op een 'h' lijken. De randen van het achterlijf zijn zwart met wit-geel en het membraan is doorzichtig bruin. De naamgeving vloeit voort uit de vorm van de achterpoten: de bovenkant van het onderbeen lijkt op een blad.
De bladpootrandwants wordt het hele jaar aangetroffen, maar voornamelijk van augustus tot oktober. In het najaar zoeken de volwassen individuen een plek op om te overwinteren, bijvoorbeeld binnenshuis. De soort staat in Noord-Amerika bekend als pestsoort, omdat de soort in grote aantallen in huis kan komen.[1]
vleugels gespreid
zijkant
detail van kop
onderkant
De bladpootrandwants of bladpootwants (Leptoglossus occidentalis) is een randwants uit de onderorde wantsen.
Theognis occidentalis
Storževa listonožka (znanstveno ime Leptoglossus occidentalis) je rastlinojeda stenica iz družine usnjatih stenic, izvorno razširjena po vzhodnem delu Severne Amerike, od koder se je s človekovo pomočjo razširila po vsej celini in drugod po svetu.[1]
Kot številne druge usnjate stenice ima ozko, podolgovato telo, za njen rod pa je značilna listasta razširitev golenc zadnjega para nog. Po tej značilnosti je v Evropi vrsto zelo enostavno prepoznati, saj vse ostale listonožke živijo le na zahodni polobli, opazna pa je tudi po rdečerjavi obarvanosti telesa in črtastem črno-rjavem vzorcu na robovih zadka. Med ostalimi listonožkami je storževi najbolj podobna vrsta L. corculus, ki ima nekoliko daljši zunanji del razširitve, pa tudi bolj monotono obarvanost zadka.[1]
Na leto se lahko razvije do pet rodov, odvisno od ustreznosti okoljskih razmer.[2] V sušni Kaliforniji denimo uspe le en rod na leto, v Mehiki pa trije.[1]
Naravne gostiteljske rastline storževe listonožke pripadajo več vrstam borovk, med njimi so pomembne zlasti duglazija, različne vrste borov in kanadska smreka. Prehranjuje se tako, da predre lusko storža in zavrta v razvijajoče se seme, iz katerega nato posesa založne snovi, opazili pa so tudi prehranjevanje na mladih poganjkih in na izpostavljenih semenih v odprtih storžih. S svojo aktivnostjo povzroča propad semen in lahko ob večjih populacijah znatno zmanjša sposobnost razmnoževanja gostiteljev.[1]
S prehranjevanjem na borovkah povzročajo občutno gospodarsko škodo v severnoameriških drevesnicah, zato se proti njim borijo s sistemskimi insekticidi,[1] medtem ko o gospodarski škodi v Evropi še ni podatkov.[2] Poročajo tudi o škodi na pistacijah, ki pa so za to vrsto bistveno manj primeren gostitelj.[1]
Prezimijo kot odrasle živali. Jeseni posamezni osebki storževih listonožk ali manjše gruče v iskanju prezimovališč včasih zaidejo v človekova domovanja, kjer pa ne predstavljajo nevarnosti.[1]
Ravno v 20. stoletju se je vrsta s prvotnega območja razširjenosti začela širiti proti vzhodu in že do 1940. let dosegla zahodno obalo Združenih držav Amerike.[3] Kot močan letalec ima sicer precejšnjo naravno sposobnost razširjanja, toda širjenje je očitno posledica trgovanja s sadikami borovcev, na katerih se zadržuje, in naključnih primerov prevoza.[1]
Storževo listonožko so prvič opazili v Evropi leta 1999, ko se je pojavila v bližini Vicenze v Padski nižini. Že leta 2003 so jo našli tudi na slovenskem delu Krasa, od koder se je nato v manj kot petih letih razširila po večjem delu države. Vzporedno se je širila tudi drugod po Evropi in bila že do začetka 2010. let prisotna po večjem delu celine.[2] V tem času so jo opazili tudi v Vzhodni Aziji,[4][5] kasneje pa se je ustalila še na nekaterih območjih Južne Amerike.[6]
Storževa listonožka (znanstveno ime Leptoglossus occidentalis) je rastlinojeda stenica iz družine usnjatih stenic, izvorno razširjena po vzhodnem delu Severne Amerike, od koder se je s človekovo pomočjo razširila po vsej celini in drugod po svetu.
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 節足動物門 Arthropoda 綱 : 昆虫綱 Insecta 目 : カメムシ目（半翅目） Hemiptera 亜目 : カメムシ亜目（異翅亜目） Heteroptera 上科 : ヘリカメムシ上科 Coreoidea 科 : ヘリカメムシ科 Coreidae 亜科 : ヘリカメムシ亜科 Coreinae 族 : Anisoscelini 属 : アシビロヘリカメムシ属 Leptoglossus Template:Wuy 種 : マツヘリカメムシ L. occidentalis 学名 Leptoglossus occidentalisマツヘリカメムシ（松縁椿象・松縁亀虫） Leptoglossus occidentalis は北米大陸西部原産のヘリカメムシ科の昆虫の一種。主にマツ類の害虫で、その種子や新芽などから吸汁する。
北米大陸では20世紀中期に在来地である西部から東部に分布を拡げるとともに、欧州では1999年にイタリアで外来個体が初めて発見されて後、欧州各国で急速に分布を拡大させた。日本では2008年に東京の複数箇所で確認され[1]、埼玉県や神奈川県も含む首都圏を中心に分布を拡大しつつある。
カリフォルニアから記載され、カナダ、アメリカ、メキシコのロッキー山脈以西の地域[2]。
北米東部（20世紀中期に移入）、欧州各地（イタリアで1999年に初記録）[3]、日本（東京で2008年に初記録）[1]。
成虫は体長15-20mm、体幅5-7mmでカメムシとしてはやや大型。胴体も頭部も縦長で全体に赤褐色〜褐色、微細な毛に覆われているため光沢はなく錆色に見える。後脚の脛節に先端方向に広がるオール状の葉状片をもつのがこのグループの目立つ特徴で、本種の葉状片は脛節本体を挟んでほぼ左右対称で、表裏両面に小白斑が1対ずつあるが時に不鮮明、周縁部には微細な鋸歯があるが遠目に目立つような大きな棘はない。後脚全体は他の脚よりも太く発達しており、腿節後縁には7個前後の小棘が並ぶ。中脚は細いがやはり腿節の後縁に数個の小棘がある。
背面に重ねた翅の中央付近には横切るようなジグザグ状の白線斑か、もしくはその一部のみが残った小さい菱形状の紋があるが、これらは時に不明瞭となることもある。翅の外縁からはみ出している腹部側縁（結合板）も濃淡のダンダラ模様となる。
幼虫は体型は異なるが翅がない以外は成虫と同じ構造で、体のわりに脚が長く、オレンジ色の地に黒い小斑があり、後脚の葉状片は成虫のようには発達しない。翅がないため若齢幼虫では腹部背面の全部が、終齢幼虫でも大部分が露出する。
北米西部では5月〜6月頃に越冬していた成虫が現れ、餌を摂りながら繁殖行動に入る。卵は円筒形で、中春から晩春にかけて寄主植物の葉の付け根などに数個ずつ産み付けられる。卵は10日ほどで孵化し、1齢幼虫は葉や若い球果の鱗片などから吸汁し、2齢目からは種子などからも吸汁する。一方、越冬成虫も引き続き吸汁しながら産卵する。カメムシ目は不完全変態のため蛹にはならず、孵化した幼虫は4回脱皮して5齢で終齢幼虫となり、5回目の脱皮で成虫となる。8月中旬頃になると一つの枝に全ての齢の幼虫と新成虫が見られるようになる。秋には全て成虫となり冬眠場所を探し回りながら木の割れ目などに移動するが、この際に建造物内に多数個体が入ってくることもある[2]。
マツ属を中心に40種以上の植物が報告されている。主なものは下記のとおり。日本では神奈川県のクロマツの記録がある[4]。
マツヘリカメムシは1910年にハイデマンによってカリフォルニア州とユタ州との標本に基づいて新種として記載されたが、ハイデマンは同時に他の産地としてコロラド州やカナダのバンクーバーを挙げて、その分布様態から本種は明らかに北米西部の動物相に属する種であると述べている[5]。そしてハイデマンの言うとおり、在来個体群は北米大陸のロッキー山脈以西のブリティッシュコロンビア州からメキシコに至る地域に分布していたと考えられている。しかし20世紀半ばになると、これらの産地よりも東の記録も加えられるようになり、Koerber（1963年）[6]はネブラスカ州の記録を追加した。しかしSchaffner（1967年）[7]はすでに1956年10月の時点で、ネブラスカ州よりも更に東に位置するアイオワ州のアイオワ州立大学キャンパス内で多数採集されていたこと、当該地ではそれ以降毎年採集されて完全に定着していること、これに加え1961年には五大湖地域のインディアナ州でも1個体が採集されていることなどを報告した。1970年代に入ってからは東部での分布拡大がより顕著になり、1980年代半ばには五大湖周辺の地域に確実に広がり、1990年にはニューヨークまで達し、更に分布を拡大した。
欧州では1999年にイタリア北部のヴィチェンツァ近くから報告されたのが最初である。これはヴェネツィアの港湾か空港あたりが侵入口だと推定されているが、その後はイタリアを含む欧州各地から報告が相次いだ。年代順では2002年…スイス、2003年…スロベニア、2004年…クロアチア、スペイン、2005年…オーストリア、2006年…ドイツ、ハンガリー、フランス、2007年…ベルギー、チェコ、スロバキア、イギリス、2008年…モンテネグロ、ポーランド、セルビアなどである。欧州本土とドーバー海峡で隔てられたイギリスでは2007年1月にドーセットのウェイマス・カレッジで最初に発見されたが、この年はそれで終わった。しかし翌2008年の8月末に南岸のサセックスやケントで多数見つかったのを皮切りに同年のうちにグレートブリテン島南岸を中心とした各地から報告が相次ぎ、10月にはより北方のカンブリア州ケンダルからも報告された[3]。
現在判明している日本最古の文献上の記録は2008年3月26日・27日に東京都小金井市関野町の住宅地の網戸から採集されたものであるが、同年10月28日には東京都八王子市廿里町でも下草を徘徊中のものが採集された[1]。またウェブ上でも東京都練馬区石神井公園（2008年12月12日）[8]や同千代田区皇居東御苑（2009年3月27日）[9]など都内各地や、埼玉県狭山市（2008年10月25日）[10]や神奈川県（2009年6月4日）[4]からの報告が見られ、これらのデータは本種が2000年代後期に外来し、2009年までには少なくとも首都圏に広く分布するようになっていたことを示唆している。
属名 Leptoglossus はギリシア語の"leptos" (λεπτός：細い、薄い、華奢な）+ "glossa" (γλώσσα：舌）、種名 "occidentalis" はラテン語で「西の、西部の」。英語名 "Western conifer seed bug" は「西部の松の種の（カメ）虫」の意で、省略して "WCSB" ということもある。また "leaf-footed bug" と通称されることもあるが、これは後脚に葉状片をもつ本属や近縁属の種の総称のため正確な表現ではない。
マツヘリカメムシという和名は日本初記録の報告（2009年）[1]の際に新称された。
マツヘリカメムシ（松縁椿象・松縁亀虫） Leptoglossus occidentalis は北米大陸西部原産のヘリカメムシ科の昆虫の一種。主にマツ類の害虫で、その種子や新芽などから吸汁する。
北米大陸では20世紀中期に在来地である西部から東部に分布を拡げるとともに、欧州では1999年にイタリアで外来個体が初めて発見されて後、欧州各国で急速に分布を拡大させた。日本では2008年に東京の複数箇所で確認され、埼玉県や神奈川県も含む首都圏を中心に分布を拡大しつつある。
_(Western_conifer_seed_bug_(WCSB))_-_(nymph),_Molenhoek,_the_Netherlands.jpg)
