Lobelia inflata (Indian Tobacco) ye una especie de planta de flores perteneciente a la familia Campanulaceae, ye nativa del este de Norteamérica, dende'l sudeste de Canadá (Nueva Escocia a Ontario) al sur pel este d'EE. XX. a Alabama y oeste de Kansas.[1] Crez en terrenes secos ya incultos, cantos de carreteres, praos y ribazos.
Ye una planta yerbácea caduca o bienal qu'algama los 15-100 cm d'altor, colos tarmos erectos cubiertos de fina pelusa. Tien un raigañu fibrosa amarellentada o violácea. Les sos fueyes de 5-7 cm de llargor por 2-3 cm d'anchu, son alternes, peciolaes les inferiores y sésiles la cimeres, oblongues, dentaes y cubiertes de pelillos. Les flores son numberoses y pequeñes de color violeta o azul pálido, tintaes de mariellu'l so interior, producir en recímanos terminales. El mota tien 5 segmentos, la corola ye pequeña y tubular de color azul maciu. Les anteres de los estames tán xuníes formando una corona de color púrpura. El frutu ye una pequeña cápsula con dos celdes con numberoses granes.[2]
Contraindicáu con hipertensión arterial, embaranzu, lactancia. Nun prescribir simultáneamente neurolépticos nin a otres drogues con alcaloides.
Aislláronse una ventena d'alcaloides del tipu de la piperidina y metilpiperidina, el más importante de los cualos ye la lobelina. Son de destacar tamién la lobelanina y la lobelanidina.[3]
Lobelia inflata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 931. 1753.[4]
Lobelia: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del botánicu belga Matthias de Lobel (1538-1616).[5]
inflata: epítetu llatín que significa "enchíu".[6]
Lobelia inflata (Indian Tobacco) ye una especie de planta de flores perteneciente a la familia Campanulaceae, ye nativa del este de Norteamérica, dende'l sudeste de Canadá (Nueva Escocia a Ontario) al sur pel este d'EE. XX. a Alabama y oeste de Kansas. Crez en terrenes secos ya incultos, cantos de carreteres, praos y ribazos.
Şişman firəngotu (lat. Lobelia inflata)[1] firəngotu cinsinə aid bitki növü.[2]
El tabac indi (Lobelia inflata) és una planta amb flor de la família de les campanulàcies.
Es va denominar amb el nom de "Lobelia" en honor al botànic de Flandes Matías de L'Obel (1538-1616); i "inflata" per fer referència a la morfologia del seu fruit, buit i distès. D'aquesta planta no se'n coneix cap nom popular en català però si en altres llengües com ara l'anglès (on s'anomena "Indian-tobacco") o el castellà ("Tabaco indio").[1]
Prèviament a la nomenclatura binomial, es va descriure com Lobelia caule erecto, foliis ovatis subserratis pedunculo longioribus, capsulis inflatis a la Linnaeus, Acta Soc. Regiae Sci. Upsal., 1741:23, t. 1, 1746.
És una planta biennal i de fulla caduca, present a les vessants atlàntiques temperades d'Amèrica del Nord.
Planta herbàcia de 'tija' erecta i ramificada en la part superior que pot arribar a mesurar mig metre d'alçada, és angulosa, de color verd-vermellós i conté un làtex àcid. La part superior està recoberta d'una gran quantitat de vellositat però a mesura que anem descendint, es va fent més rodona i glabre.
La rel, aquesta és axonomorfa i pot estar més o menys ramificada.
Presenta unes fulles d'entre 3 i 8 centímetres de longitud. La seva tonalitat és una mica més clara que la tija. Són de forma ovada-lanceolada i obtuses. La base de la fulla és atenuada. La vora està irregularment dentada o serrada. Les puntes de les dents tenen una espècie de berrugues que són vacúols d'aigua. Les fulles són alternades i espesses, i s'insereixen a la tija mitjançant un pecíol curt (les inferiors) o de forma sèssil (les superiors).
Estan recobertes d'una vellositat en ambdues cares, especialment els nervis.
Aquesta espècie és hermafrodita i monoica, ja que una mateixa planta conté androceu i gineceu. Les seves flors són nombroses i de mida petita, de coloració vistosa (violeta o blau pàl·lid) i estan disposades en raïm. Són flors axil·lars amb un pedicel curt, un calze de 5 lòbuls i una corol·la bilabiada.
L'androceu està format per 5 estams que estan reunits per les anteres al voltant de l'estil formant una corona de color púrpura. Això es denomina amb el nom de singenèsics. El gineceu té un ovari ínfer.
El seu fruit fa entre 5 i 8 mm de llargada. És una càpsula dividida en dues cel·les, ovoide i membranosa amb una corona formada pels sèpals del calze. A l'interior es troben nombroses llavors petites, reticulades i de color marró. Són ovalades o oblongues d'entre 0,5 a 0,7 mil·límetres.
La Lobelia inflata és originària de l'est i centre dels Estats Units i Canadà. Es troba en les zones més càlides i assolellades de terra humida, en arboredes obertes, camps i pastures de totes les regions dels Estats Units però especialment a l'est del riu Mississipí.
Està constituïda per catorze alcaloides dels quals la lobelina (C22H27O2N) és el component majoritari i més important, amb propietats farmacològiques similars a les de la nicotina. La lobelina va ser aïllada per Procter el 1838 en forma d'oli viscós, però no va ser fins al 1921 que Wieland el va obtenir en estat pur.
A més a més, també conté un oli volàtil picant, resina, lípids i goma. També la constitueixen altres alcaloides tòxics derivats de la piperidina i de la N-metil-piperidina com: lobelanina, lobelidina, lobelanidina, norlobelanina, lelobanidina, norlelobanidina, norlobelanidina i lobinina.
És utilitzada per estimular la respiració js que té un caràcter antiasmàtic i antiespasmòdic. També actua sobre la circulació sanguínia: augmenta la freqüència i força del batec cardíac i és vasoconstrictor (augmenta la tensió arterial).
A més a més, provoca l'alliberació de glicogen hepàtic, inhibeix la secreció biliar i disminueix la diüresi.
Com que produeix una descàrrega d'adrenalina, estimula el sistema nerviós central, produint broncodilatació.
S'ha utilitzat tòpicament en malalties relacionades amb la inflamació i degeneració de músculs i tendons.
Com que té efectes similars a la nicotina, ha sigut emprada per superar la dependència al tabac, ja que, a més a més, no presenta propietats addictives.
Les accions de la droga i les dels alcaloides que conté la Lobelia inflata no són idèntiques. La seva activitat farmacològica s'atribueix principalment a la lobelina. L'alcaloide actua principalment sobre el sistema respiratori, augmentant l'amplitud i la freqüència respiratòria. Les dosis normals són excitants però les més fortes actuen com a paralitzants. També s'ha demostrat que pot suprimir la contractura dels músculs bronquials, per això s'utilitza per combatre l'asma.
També actua sobre el cor, els vasos sanguinis i l'intestí.
La Lobelia inflata és tòxica per l'home; tot i això la lobelina, el seu principal alcaloide, en estat pur no ho és.
Els efectes secundaris són similars als de la nicotina i inclouen: nàusees, vòmits, diarrees, dolor abdominal, tos, tremolors i vertigen. Els símptomes per sobredosi inclouen pèrdua de la visió i l'oïda, taquicàrdia, convulsions, hipotèrmia, hipertensió, coma i fins i tot pot arribar a provocar la mort de l'individu.
Pel sol fet que les accions farmacològiques de la lobelina són similars a les de la nicotina, no és recomanable utilitzar-la durant l'embaràs, la lactància ni si es pateix hipertensió arterial. Dels alcaloides propis de la Lobelia inflata s'obté el clorhidrat de lobelina que és utilitzat en la reanimació de nadons.
La millor època per plantar-la és al gener o principis de febrer. Això s'hauria de fer a l'interior i trasplantar-les a l'exterior cap al mes de juny.
La recol·lecta de les fulles és a finals d'agost o principis de setembre. Per obtenir les llavors, és millor esperar que les càpsules s'obrin.
A Madrid, el 30 de gener de 2004, es va publicar l'ordre de prohibició de venda del tabac indi al "Bolletín Oficial del Estado".[2]
El tabac indi (Lobelia inflata) és una planta amb flor de la família de les campanulàcies.
Lobelka nadmutá (Lobelia inflata) je rostlina z čeledi zvonkovité. Je to až jeden metr vysoká bylina původem ze Severní Ameriky. Její hospodářský význam spočívá v produkci lobelinu, látky, která se používá při léčení hyperaktivity.
Lobelka nadmutá (Lobelia inflata) je rostlina z čeledi zvonkovité. Je to až jeden metr vysoká bylina původem ze Severní Ameriky. Její hospodářský význam spočívá v produkci lobelinu, látky, která se používá při léčení hyperaktivity.
Indianertabak, auch Aufgeblasene Lobelie (Lobelia inflata) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Glockenblumengewächse (Campanulaceae). Trotz ihres deutschen Trivialnamens hat diese giftige Pflanzenart mit der Gattung Tabak aus Familie der Nachtschattengewächse (Solanaceae), botanisch gesehen nichts zu tun.
Der Indianertabak ist eine einjährige Pflanze, die eine Wuchshöhe von bis zu 1 Meter erreicht. Der Stängel ist verzweigt und mehr oder weniger behaart. Die wechselständig am Stängel angeordneten, einfachen Laubblätter sind sitzend und oft herablaufend oder kurz gestielt. Die abgerundete bis spitze, zerstreut behaarte Blattspreite ist eiförmig bis verkehrt-eiförmig mit unregelmäßig gezähntem oder gesägtem bis gekerbtem teils genagtem und teils drüsigem Rand.
Die end- oder achselständigen, traubigen Blütenstände enthalten viele Blüten. Die zwittrige, kleine und fünfzählige, gestielte Blüte mit doppelter Blütenhülle ist zygomorph. Unten am Blütenstiel sind größere, blattartige Tragblätter vorhanden. Die violetten oder bläulichen bis weißen Kronblätter sind 6 bis 8 Millimeter lang. Der Kelch besitzt lange schmal-eilanzettliche Zipfel. Die trichterförmige Blütenkrone ist zweilippig, mit einer aus zwei abstehenden kleineren Zipfeln bestehenden Ober- und einer großen, dreizipfligen auf der Innenseite behaarten Unterlippe. Die Staubblätter sind in einer Columna verwachsen. Der unterständige Fruchtknoten ist zweikammerig und der Griffel mit zweilappiger Narbe ist von der Staubblattröhre eingeschlossen. Zur Zeit der Fruchtreife ist der rippige Blütenbecher aufgebläht.
Die lokulizidale und zweiklappige Kapselfrucht (Scheinfrucht), mit den beständigen Kelchzipfeln, enthält sehr viele, sehr kleine Samen. Die bis 0,7 Millimeter langen Samen sind ellipsoid bis schmal-eiförmig und feingrubig.
Das Verbreitungsgebiet des Indianertabak erstreckt sich über die Ostküste Nordamerikas und das Gebiet der Großen Seen. Als Standort bevorzugt er offene Wälder.
Der Indianertabak wird als Zierpflanze in Parks und Gärten angebaut.
Getrockneter Indianertabak enthält etwa 6 % verschiedene Alkaloide, Lobelia-Alkaloide, darunter das Hauptalkaloid Lobelin, das in den Wurzeln, Stängeln und Blättern enthalten ist. Parenteral eingenommen, zeigt es einen stimulierenden Einfluss auf die Atmung. Früher wurden die Droge und deren Zubereitungen als Antiasthmatikum eingesetzt. Da Lobelin ähnliche Eigenschaften wie Nicotin besitzt, jedoch unangenehme Begleiteffekte wie z. B. Brechreiz aufweist, ist es häufig Bestandteil von Raucherentwöhnungsmitteln. Nach oraler Aufnahme wird Lobelin schnell zu unwirksamen Verbindungen abgebaut, so dass mit Vergiftungen kaum zu rechnen ist.[1]
Der Indianertabak wurde in der traditionellen Heilkunde verschiedener Indianerstämme verwendet. Die Wurzel wurde zur Behandlung von Geschlechtskrankheiten und Geschwüren eingesetzt, die zerriebenen Blätter gegen verschiedene Hauterkrankungen und als Gegenmittel zu vermeintlicher Hexerei. Die Blätter wurden auch in religiösen Zeremonien geraucht.
Indianertabak, auch Aufgeblasene Lobelie (Lobelia inflata) ist eine Pflanzenart aus der Familie der Glockenblumengewächse (Campanulaceae). Trotz ihres deutschen Trivialnamens hat diese giftige Pflanzenart mit der Gattung Tabak aus Familie der Nachtschattengewächse (Solanaceae), botanisch gesehen nichts zu tun.
Lobelia inflata, also known as Indian tobacco or puke weed, is a species of Lobelia native to eastern North America, from southeastern Canada (Nova Scotia to southeast Ontario) south through the eastern United States to Alabama and west to Kansas.[2]
Lobelia inflata is an annual or biennial herbaceous plant growing to 15–100 cm (5.9–39.4 in) tall, with stems covered in tiny hairs. Its leaves are usually about 8 cm (3.1 in) long, and are ovate and toothed. They are alternately arranged. It has violet flowers that are tinted yellow on the inside, and usually appear in mid-summer and continue to bloom into fall.[3] The seedcases are small, brown, dehiscent, and papery.[4]
Propagation is usually accomplished by cuttings or seed. Seeds are sown in containers in mid spring or mid fall. The seeds take about 2 weeks to germinate.
Lobelia inflata has a long use as a medicinal plant as an entheogenic, emetic, and skin or respiratory aid.[5][6] Native Americans used it for respiratory and muscle disorders, as a purgative, and as a ceremonial medicine.[5][6] The leaves were chewed and smoked.[7] The plant was used as a traditional medicinal plant by the Cherokee, Iroquois, Penobscot, and other indigenous peoples.[6] The foliage was burned by the Cherokee as a natural insecticide, to smoke out gnats.[6]
Although it may be used medicinally,[8] consuming lobelia causes adverse effects, which may include sweating, nausea, vomiting, diarrhea, tremors, rapid heartbeat, mental confusion, convulsions, hypothermia, coma, or possibly death.[5][9] The root is toxic and can be fatal if eaten.[5][7]
Lobelia inflata contains multiple alkaloid compounds, including lobeline, norlobelanine, lobelanidine, and radicamine, among other compounds, such as flavonoids, terpenes, alkynes, and coumarins.[5][10][11] Lobeline concentration is highest in the seeds.[5]
Lobelia inflata, also known as Indian tobacco or puke weed, is a species of Lobelia native to eastern North America, from southeastern Canada (Nova Scotia to southeast Ontario) south through the eastern United States to Alabama and west to Kansas.
Lobelia inflata (Indian Tobacco) es una especie de planta de flores perteneciente a la familia Campanulaceae, es nativa del este de Norteamérica, desde el sudeste de Canadá (Nueva Escocia a Ontario) al sur por el este de EE. UU. a Alabama y oeste de Kansas.[1] Crece en terrenos secos e incultos, bordes de carreteras, prados y ribazos.
Es una planta herbácea caduca o bienal que alcanza los 15-100 cm de altura, con los tallos erectos cubiertos de fina pelusa. Tiene una raíz fibrosa amarillenta o violácea. Sus hojas de 5-7 cm de longitud por 2-3 cm de ancho, son alternas, pecioladas las inferiores y sésiles la superiores, oblongas, dentadas y cubiertas de pelillos. Las flores son numerosas y pequeñas de color violeta o azul pálido, tintadas de amarillo su interior, se producen en racimos terminales. El cáliz tiene 5 segmentos, la corola es pequeña y tubular de color azul pálido. Las anteras de los estambres están unidas formando una corona de color púrpura. El fruto es una pequeña cápsula con dos celdas con numerosas semillas.[2]
Contraindicado con hipertensión arterial, embarazo, lactancia. No prescribir simultáneamente neurolépticos ni a otras drogas con alcaloides.
Se han aislado una veintena de alcaloides del tipo de la piperidina y metilpiperidina, el más importante de los cuales es la lobelina. Son de destacar también la lobelanina y la lobelanidina.[3]
Lobelia inflata fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 931. 1753.[4]
Lobelia: nombre genérico que fue nombrado en honor del botánico belga Matthias de Lobel (1538-1616).[5]
inflata: epíteto latino que significa "hinchado".[6]
Lobelia inflata (Indian Tobacco) es una especie de planta de flores perteneciente a la familia Campanulaceae, es nativa del este de Norteamérica, desde el sudeste de Canadá (Nueva Escocia a Ontario) al sur por el este de EE. UU. a Alabama y oeste de Kansas. Crece en terrenos secos e incultos, bordes de carreteras, prados y ribazos.
Lobelia inflata
Le tabac indien (Lobelia inflata) est une plante herbacée originaire de l'est de l'Amérique du Nord parfois utilisée comme substitut du tabac.
On la trouve depuis le sud-est du Canada (Nouvelle-Écosse au sud de l'Ontario) à travers l'est des États-Unis jusqu'à l'Alabama et à l'ouest le Kansas ainsi que dans les forêts tropicales humides.
Il s'agit d'une plante herbacée annuelle ou bisannuelle de 15 à 100 cm de hauteur, avec des tiges portant de minuscules poils.
Ses feuilles font généralement environ 8 cm de long et sont ovales et dentées.
Les fleurs violettes sont teintées de jaune à l'intérieur et apparaissent habituellement dans le milieu de l'été et continuent à fleurir en automne.
Lobelia inflata est connue comme plante de remplacement du tabac. La lobéline - un des alcaloïdes de type pipéridine contenu dans la lobélia - agit chimiquement comme la nicotine mais sans induire d'addiction. C'est une des principales plantes prescrites en phytothérapie pour se sevrer du tabac[2].
Principaux effets[2] :
Principaux constituants[2] :
Voies d'administration[2] :
Utilisée à fortes doses lors de rites pratiqués par certains Indiens d'Amérique du Nord, elle a des pouvoirs enthéogènes.
Cette plante possède un léger effet euphorisant si ingurgitée en tisane.
Lobelia inflata
Le tabac indien (Lobelia inflata) est une plante herbacée originaire de l'est de l'Amérique du Nord parfois utilisée comme substitut du tabac.
Lobelia inflata (Anglice: Indian tobacco) est species Lobeliae in America Septentriolani orientali endemica, a Canada meridio-orientali (Nova Scotia ad Ontarionem meridio-orientalem) per Civitates Foederatas orientales ad meridianam usque ad Alabamam et ad occidentem usque ad Kansiam.[1]
Lobelia inflata est annua biennisve planta herbacea, quae ad 15–100 cm alta crescit, caulibus a pilis minutis vestitis. Folia, usitate circa 8 cm longa, sunt ovata et dentata. Flores, violacei interiore flavo suffuso, usitate media aestate geniti, usque ad autumnum florent.[2]
Lobelia inflata (Anglice: Indian tobacco) est species Lobeliae in America Septentriolani orientali endemica, a Canada meridio-orientali (Nova Scotia ad Ontarionem meridio-orientalem) per Civitates Foederatas orientales ad meridianam usque ad Alabamam et ad occidentem usque ad Kansiam.
Lobelia inflata est annua biennisve planta herbacea, quae ad 15–100 cm alta crescit, caulibus a pilis minutis vestitis. Folia, usitate circa 8 cm longa, sunt ovata et dentata. Flores, violacei interiore flavo suffuso, usitate media aestate geniti, usque ad autumnum florent.
Lobelia rozdęta (Lobelia inflata L.) – gatunek rośliny z rodziny dzwonkowatych (Lobeliaceae). Inna nazwa zwyczajowa: stroiczka rozdęta. Pochodzi z Ameryki Północnej[2].
Lobelia rozdęta (Lobelia inflata L.) – gatunek rośliny z rodziny dzwonkowatych (Lobeliaceae). Inna nazwa zwyczajowa: stroiczka rozdęta. Pochodzi z Ameryki Północnej.
Lobelia inflata là loài thực vật có hoa trong họ Hoa chuông. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Lobelia inflata là loài thực vật có hoa trong họ Hoa chuông. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
Lobelia inflata L., 1753
Лобе́лия взду́тая[2][3], или Лобе́лия оду́тлая[4][3], или Инде́йский таба́к[2][3] (лат. Lobélia infláta) — однолетнее травянистое растение, относящееся к роду Лобелия семейства Колокольчиковые (Campanulaceae).
Родовое название растению дано в честь Маттиаса де Л’Обеля (1538—1616) — голландского ботаника и лейб-медика английского короля Якова I, некоторое время возглавлявшего королевский ботанический сад. Видовой эпитет лат. inflátus, a, um — вздутый, происходит от infláre — надувать[2].
Однолетнее травянистое растение с прямостоячим четырёхгранным, ветвистым опушённым стеблем высотой 40-70 см. Листья очерёдные, яйцевидно-продолговатые, голые, тёмно-зелёные, нижние черешковые, средние и верхние — сидячие. Верхушечные мелкие листья постепенно переходят в ланцетовидные прицветники. Цветки мелкие, светло-синие, двугубые, собраны в кистевидные соцветия.
Плод — двухгнёздная вздутая ребристая коробочка с остающейся чашечкой. Семена многочисленные, мелкие, бурые[4].
Растение содержит млечный сок[4]. Запах травы и семян неприятный, напоминает запах табака[3].
Первичный ареал — Северная Америка (США, Канада)[4]. В естественных условиях произрастает вдоль дорог на освещённых местах[2].
Культивируется в разных странах. В России в настоящее время не культивируется[2].
Трава лобелии содержит более 15 алкалоидов, сумма которых достигает 0,6 процентов. Основным алкалоидом является лобелин — производное метилпиперидина. Сопутствующие алкалоиды (лобеланидин, лобинин, норлобеланин и др.) отличаются от лобелина иными сочетаниями групп в положении C1 и C5. Помимо этого, листья лобелина содержат тритерпеноиды, включая пальмитат бета-амирина. В настоящее время лобелин получают как синтетически, так и выделяют из растения[4].
В Европе, как лекарственное растение применяется с 1829 года (Англия)[4]. В странах Юго-Восточной Азии в лечебных целях вместо лобелии вздутой используют Lobelia nicotianaefolia Hayne и Lobelia frigona Roxb.[4].
С лечебной целью используют надземные части растения. Трава лобелии — Herba Lobeliae заготовляется в фазу массового образования зелёных плодов. Растительное сырьё хранят по списку Б[2], так как лобелия вздутая принадлежит к растениям наркотического действия. Большие дозы её вызывают рвоту, боль в животе, понос, головокружение, сужение зрачков и даже приводят к летальному исходу[3].
Индейцы Северной Америки издавна курят траву лобелии как табак[4]. В прошлом лобелию часто употребляли при крупе, дифтерите и коклюше. Многие врачи считали лобелию специфическим средством от астмы и назначали её в виде сигарет[5]. В настоящее время (2006) порошок из листьев лобелии входит в состав комбинированного лекарственного препарата «Антастман»[3]. Лобелина гидрохлорид применяется как средство для возбуждения дыхательного центра при бронхиальной астме, коклюше, имеет важное значение как средство при поражении отравляющими веществами (ОВ)[2].
Лобелин является частичным антагонистом никотиновых рецепторов, способным активизировать никотиновые рецепторы вегетативных ганглиев, секреторных клеток надпочечников и синокаротидной зоны сонной артерии. При внутривенном введении лобелин возбуждает н-холинорецепторы синокаротидной зоны, откуда афферентные импульсы поступают в продолговатый мозг и повышают активность дыхательного центра. Стимуляция дыхания при действии лобелина кратковременно (несколько минут) наблюдается только при внутривенном введении и только в том случае, если возбудимость дыхательного центра не нарушена — например, при отравлении угарным газом. При угнетении дыхательного центра, вызванного средствами для наркоза, снотворными средствами и наркотическими анальгетиками, лобелин, как стимулятор дыхания неэффективен[6].
В то же время, лобелин может выступать как антагонист ацетилхолина, блокирующий активность определённых подтипов никотиновых рецепторов (α3β2 и α4β2) в центральной нервной системе. Он подавляет связывание меченого никотина с нейрональными мембранами, а также вызванное никотином высвобождение дофамина.
Уточнение механизма действия лобелина на дофаминергическую активность определённых структур мозга показало, что он подавляет обратный захват дофамина и способствует высвобождению этого нейромедиатора из его депо, синаптических везикул в цитоплазму нервных окончаний. Это блокирует механизм высвобождения дофамина из везикул в синаптическую цепь, а также возможность активации этого процесса в ответ на воздействие никотина или психостимуляторов типа амфетамина и метамфетамина. Действительно, in vitro лобелин блокирует амфетамининдуцируемое высвобождение дофамина, а in vivo подавляет амфетаминовую гиперактивность животных и их способность к самовведению психостимуляторов. В то же время, сам лобелин не обладает аддиктивными свойствами, что позволяет рассматривать его в качестве прототипа нового класса психотерапевтических препаратов для лечения амфетаминовой наркомании[7][8].
Другое психоактивное соединение лобелии — тритерпеноид бета-амирин пальмитат (β-АП) в модели депрессии поведения на мышах в условиях неизбегаемого плавания проявляет антидепрессивное действие, подобно имипрамину и миансерину. Как и миансерин, β-АП подавляет амфетаминидуцированную гиперактивность мышей, но не влияет на апоморфиновую стереотипию, галоперидоловую каталепсию или тетрабеназиновый птоз. Фармакологический анализ позволяет предположить, что β-АП способствует высвобождению норадреналина или вновь образованных пулов, усиливает норадренергическую активность, по ряду своих свойств подобен атипическому антидепрессанту миансерину и может проявлять седативное действие[9][10].
Трава лобелии вздутой входит в состав БАД, предназначенных для облегчения отказа от табакокурения «Никорол» и «Смоук Стоппер».
Лобе́лия взду́тая, или Лобе́лия оду́тлая, или Инде́йский таба́к (лат. Lobélia infláta) — однолетнее травянистое растение, относящееся к роду Лобелия семейства Колокольчиковые (Campanulaceae).
로벨리아 인플라타(Lobelia inflata, Indian tobacco, puke weed)는 캐나다 남동부에서 남쪽으로 미국 동부에서 앨라배마주, 서쪽으로 캔자스주까지의 북아메리카 동부에 자생하는 로벨리아의 종이다.[2]
로벨리아 인플라타는 15~100 센티미터 높이의 초본식물이다. 잎은 약 8 센티미터 길이이다.
로벨리아 인플라타(Lobelia inflata, Indian tobacco, puke weed)는 캐나다 남동부에서 남쪽으로 미국 동부에서 앨라배마주, 서쪽으로 캔자스주까지의 북아메리카 동부에 자생하는 로벨리아의 종이다.