nomes no trilho de navegação
Globularia alypum is a perennial bushy plant that reaches up to 40-80 cm long. Juvenile branches and leaves are covered with minute calcareous dots. Leaves are 0.5-2 x 0.3-0.8 cm, alternate, or clustered at the nodes on old branches, glabrous, obovate to spathulate, with entire margins, mucronate apex. Flowers are small, blue and arranged in terminal heads with a hairy calyx.
Mareotic Sector, North Sinai.
Spain, Portugal, North Africa, East Mediterranean region.
Calcareous ridges.
Height: 40-80 cm
Globularia alypum ye una especie de planta de flores perteneciente a la familia Plantaginaceae.
Ye nativu de la cuenca del Mediterraneu en Grecia, Francia, España y norte d'África onde coloniza los terrenes secu y grebu.
Ye un subarbusto ramificáu qu'algama los 30-60 cm d'altor colos tarmos erectos. Les fueyes son pequeñes de 1-1.5 cm de longitrud por 0.2-0.5 cm d'anchu, perennes, ovales, ciriacees y llanceolaes. Les flores pequeñes de color azul maciu arrexuntar en capítulos globosos solitarios. El frutu ye un pequeñu aqueniu arrodiáu pol mota persistente.
La globularetina actúa como purgante drásticu y en dosis bien baxes ye laxante. (frecuentemente usóse como sustitutu del sen). La globularina ye estimulante del sistema nerviosu central y atribúyese-y un efeutu antiedematoso. Al estractu aguacientu, propiedaes cicatrizantes y antitumorales.
Les sumidaes floríes contién: globularetina, globularina, flavonoides (apigenina-7-glucósido, quercetol, luteolina-7-glucósido, cianidina, peonidina), mucílagos, acedu cinámico.[1]
Globularia alypum describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 95. 1753.[2]
Globularia: nome xenéricu del llatín y que según Clusio, Rariorum aliquot stirpium, per Pannoniam (1583), nome ente los botánicos d'una planta claramente referible al xéneru Globularia L. (Globulariacees), a nun duldar alusivu a la forma globosa de les inflorescencies –lat. globulus = glóbulu, globito, bolina; diminutivu de lat. globus; y de -aria = sufixu qu'indica rellación, en sentíu ampliu.[3]
alypum: epítetu llatíno, del griegu ἄλυπος: "inofensivu"
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Globularia alypum ye una especie de planta de flores perteneciente a la familia Plantaginaceae.
La foixarda[1] (Globularia alypum) (de vegades escrit erròniament "fuixarda"[2]), cossiada o cebollada[3] és un petit arbust mediterrani[2] de fins a 60 cm d'alçària que creix en brolles assolellades, boscos no gaire atapeïts i garrigues seques,[4] sempre en terrenys calcaris. Per tot el País Valencià i les Illes és comuna fins a 1000 m d'altitud. A Catalunya manca a les zones més humides i és escassa al Pirineu,[2] és a dir a les zones de substrat silici.
Fa una inflorescència en capítol d'entre 1 cm i 3 cm de diàmetre, en forma de botó, que floreix a final d'hivern. Les fulles són de pecíol molt curt, lanceolades i acabades en punta (mucronades).[2]
Es distingeix fàcilment de les altres espècies autòctones del mateix gènere (i de la mateixa família, atès que l'únic gènere autòcton de globulariàcies és el gènere Globularia) perquè les altres espècies són herbàcies i tenen les fulles disposades en forma de roseta a la base i amb llargs pecíols en comptes de tenir-les sèssils i a les mateixes tiges que les flors.[2]
Té aplicacions medicinals.[4] Es pren com a remei contra l'excés de pressió sanguínia.
La foixarda (Globularia alypum) (de vegades escrit erròniament "fuixarda"), cossiada o cebollada és un petit arbust mediterrani de fins a 60 cm d'alçària que creix en brolles assolellades, boscos no gaire atapeïts i garrigues seques, sempre en terrenys calcaris. Per tot el País Valencià i les Illes és comuna fins a 1000 m d'altitud. A Catalunya manca a les zones més humides i és escassa al Pirineu, és a dir a les zones de substrat silici.
Fa una inflorescència en capítol d'entre 1 cm i 3 cm de diàmetre, en forma de botó, que floreix a final d'hivern. Les fulles són de pecíol molt curt, lanceolades i acabades en punta (mucronades).
Es distingeix fàcilment de les altres espècies autòctones del mateix gènere (i de la mateixa família, atès que l'únic gènere autòcton de globulariàcies és el gènere Globularia) perquè les altres espècies són herbàcies i tenen les fulles disposades en forma de roseta a la base i amb llargs pecíols en comptes de tenir-les sèssils i a les mateixes tiges que les flors.
Té aplicacions medicinals. Es pren com a remei contra l'excés de pressió sanguínia.
Die Strauchige Kugelblume (Globularia alypum) gehört zur Gattung der Kugelblumen (Globularia) und damit zur Familie der Wegerichgewächse (Plantaginaceae).
Die Strauchige Kugelblume ist ein aufrechter, immergrüner Strauch, der 20 bis 100 Zentimeter hoch wird. Die einfachen, kurz gestielten Laubblätter sind lederig, verkehrt-eiförmig oder spatelförmig bis elliptisch, lanzettlich, ganzrandig, rundspitzig bis spitz und zum Teil zwei-, dreispitzig. Sie stehen wechselständig an den Ästen verteilt, aber büschelig an nichtblühenden Seitenzweigen. Die duftenden, protogynen[1] und zwittrigen, fünfzähligen Blüten mit doppelter Blütenhülle stehen in kugeligen, vielblütigen, dichten Köpfchen, die 10 bis 25 Millimeter Durchmesser haben. Die Köpfchen sind umgeben von vielen dachziegelig angeordneten, eiförmigen und bewimperten, spitzen Hüllblättern und innen längeren Trag- sowie Vorblättern. Die kleinen Blüten sind blau-violett und zweilippig, der glockenförmige Kelch ist behaart. Die Kelchzähne sind etwa zweimal so lang wie die Röhre, sie sind pfriemlich und lang bewimpert. Die kleine Oberlippe der Krone besitzt nur zwei minimale Zähnchen, die zungenförmige Unterlippe ist dreilappig und viel länger als die Oberlippe. Die vier didynamischen Staubblätter und der schlanke Griffel des oberständigen und einkammerigen Fruchtknotens ragen aus der Blüte. Die Narbe ist zweilappig.[2][3] Es sind Nektarien vorhanden.
Die Art blüht zwischen Oktober und April.[2] Die kleinen Achänen, Nüsschen sind vom borstigen Kelch umschlossen. Die Früchte bleiben länger an der Pflanze stehen.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 16.[4]
Die Strauchige Kugelblume kommt im Mittelmeergebiet in Marokko, Algerien, Tunesien, Libyen, Portugal, Spanien, auf den Balearen, in Frankreich, Korsika, Sardinien, Sizilien, Italien, Kroatien, Albanien, Griechenland, Kreta, in der Ägäis, in der europäischen und asiatischen Türkei, im Gebiet von Israel und Jordanien, im Libanon und auf der Sinai-Halbinsel vor.[5] Sie wächst auf Felsfluren und in der Garigue und kommt manchmal bestandsbildend vor.[2]
Die Strauchige Kugelblume wurde durch Carl von Linné in Sp. Pl.: 95, 1753 als Globularia alypum erstbeschrieben.[5][6]
Die Strauchige Kugelblume (Globularia alypum) gehört zur Gattung der Kugelblumen (Globularia) und damit zur Familie der Wegerichgewächse (Plantaginaceae).
L'erba pughjola (o arba pughjola) (Globularia alypum) hè un fiore chì face parte di a famiglia di e Globulariaceae. Hè alta sin'à un metru. Hè abbastanza cumuna in e regione di u Mediterraniu. Fiurisce da nuvembre à maghju. U fiore di l'erba pughjola hè turchinu.
L'erba pughjola hè cumuna in Corsica.
L'erba pughjola (o arba pughjola) (Globularia alypum) hè un fiore chì face parte di a famiglia di e Globulariaceae. Hè alta sin'à un metru. Hè abbastanza cumuna in e regione di u Mediterraniu. Fiurisce da nuvembre à maghju. U fiore di l'erba pughjola hè turchinu.
Taselɣa (Isem usnan: Globularia alypum) d talmest n yemɣi seg twacult n plantaginaceae 
. Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Taselɣa (Isem usnan: Globularia alypum) d talmest n yemɣi seg twacult n plantaginaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Globularia alypum, the Alypo globe daisy or shrubby globularia, is a species of flowering plant in the family Plantaginaceae, with a Mediterranean distribution.[1][2] A shrub that is often co-dominant in the calcareous shrublands in which it occurs, it is a purgative.[3][4]
_(20069257173).jpg)
Botanical ilustration
Habit
Spent flower
Globularia alypum, the Alypo globe daisy or shrubby globularia, is a species of flowering plant in the family Plantaginaceae, with a Mediterranean distribution. A shrub that is often co-dominant in the calcareous shrublands in which it occurs, it is a purgative.
Botanical ilustration
Habit
Spent flower
Globularia alypum es una especie de planta de flores de la familia Plantaginaceae.
Es nativo de la cuenca del Mediterráneo en Grecia, Francia, Italia, España y norte de África donde coloniza las rocas y los terrenos secos y áridos.
Es un subarbusto ramificado que alcanza los 30-60 cm de altura con los tallos erectos. Las hojas son pequeñas de 1-1.5 cm de longitud por 0.2-0.5 cm de ancho, perennes, ovales, ciriáceas y lanceoladas. Las flores pequeñas de color azul pálido se agrupan en capítulos globosos solitarios. El fruto es un pequeño aquenio rodeado por el cáliz persistente.
La globularetina actúa como purgante drástico y en dosis muy bajas es laxante. (frecuentemente se ha usado como sustituto del sen). La globularina es estimulante del sistema nervioso central y se le atribuye un efecto antiedematoso. Al extracto acuoso, propiedades cicatrizantes y antitumorales.
Las sumidades floridas contiene: globularetina, globularina, flavonoides (apigenina-7-glucósido, quercetol, luteolina-7-glucósido, cianidina, peonidina), mucílagos, ácido cinámico.[1]
Globularia alypum fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 95. 1753.[2]
Globularia: nombre genérico del latín y que según Clusio, Rariorum aliquot stirpium, per Pannoniam (1583), nombre entre los botánicos de una planta claramente referible al género Globularia L. (Globulariáceas), a no dudar alusivo a la forma globosa de las inflorescencias –lat. globulus = glóbulo, globito, bolita; diminutivo de lat. globus; y de -aria = sufijo que indica relación, en sentido amplio.[3]
alypum: epíteto latíno, del griego ἄλυπος: "inofensivo"
Globularia alypum es una especie de planta de flores de la familia Plantaginaceae.
La Globulaire buissonnante (Globularia alypum), parfois appelée Turbith, est une plante caractéristique des régions méditerranéennes, où elle forme dans la garrigue d'importants buissons aux fleurs bleues. Elle appartient au genre Globularia et à la famille des Plantaginacées.
Plante vivace poussant dans les lieux rocailleux et broussailleux secs, de préférence sur calcaire, parfois aussi dans les maquis. On trouve fréquemment des buissons poussant sur de gros rochers isolés ou sur les falaises. Distribution : pratiquement tout le pourtour méditerranéen, surtout à l'ouest du bassin. En France, elle se rencontre assez fréquemment dans l' ouest de l' Hérault (Occitanie), surtout en garrigue, et y est butinée par des Hyménoptères Apidae (Lien externe).
Arbrisseau très ramifié, d'une hauteur allant de 30 cm à 1 m. Tiges brun-rouge striées. Feuilles persistantes très nombreuses, coriaces, alternes, généralement spatulées et mucronées (terminées par une pointe).
Inflorescence assimilable à un capitule, entourée de bractées brunâtres imbriquées formant une collerette, portée par un court pédoncule naissant à l'aisselle des feuilles supérieures. Nombreuses petites fleurs bleu lilas avec une corolle à deux lèvres : la lèvre supérieure à deux dents est atrophiée, la lèvre inférieure est trilobée. Calice à cinq dents. Quatre étamines. Ovaire supère à une loge.
Le fruit est un akène entouré par le calice persistant.
La Globulaire buissonnante (Globularia alypum), parfois appelée Turbith, est une plante caractéristique des régions méditerranéennes, où elle forme dans la garrigue d'importants buissons aux fleurs bleues. Elle appartient au genre Globularia et à la famille des Plantaginacées.
Grmasta glavulja (pokus, subotica, lat. Globularia alypum), vazdazelena trajnica iz porodice trpučevki, raširena na području Mediterana[1], uključujući i Hrvatsku.[2]
Grmasta glavulja (pokus, subotica, lat. Globularia alypum), vazdazelena trajnica iz porodice trpučevki, raširena na području Mediterana, uključujući i Hrvatsku.
Globularia alypum er en kuleblom-art.
Den er en eviggrønn, sterkt forgrenet busk og blir opptil én meter høy. Bladene er lansettformede, sylspisse og læraktige. De små, blå blomstene sitter i runde, 1–2,5 cm brede hoder og dufter godt. Arten vokser på tørre steder, i maquis og på klipper. I Nord-Afrika er det vanlig i busksjiktet i skoger av aleppofuru og sandaraksypress. Den er utbredt i det meste av middelhavsområdet, men mangler på Kypros.
Globularia alypum er en kuleblom-art.
Den er en eviggrønn, sterkt forgrenet busk og blir opptil én meter høy. Bladene er lansettformede, sylspisse og læraktige. De små, blå blomstene sitter i runde, 1–2,5 cm brede hoder og dufter godt. Arten vokser på tørre steder, i maquis og på klipper. I Nord-Afrika er det vanlig i busksjiktet i skoger av aleppofuru og sandaraksypress. Den er utbredt i det meste av middelhavsområdet, men mangler på Kypros.
Globularia alypum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Globulariaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 95. 1753.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Globularia alypum é uma espécie de planta com flor pertencente à família Globulariaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 95. 1753.
Globularia alypum là một loài thực vật có hoa trong họ Mã đề. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Globularia alypum là một loài thực vật có hoa trong họ Mã đề. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.
.jpg)
