El ginestó[1] (Osyris alba) és una petita planta perenne del gènere Osyris inclòs a la família santalàcies. També és conegut com a assots, gessamí, gessamí de llop, ginesta blanca, ginesta de boletes vermelles o matatort.[2]
El ginestó és un hemiparàsit arbustius que mesura entre 30-150 cm.[3] Les tiges són llenyoses, de color marró o verd fosc, de vegades prostrades. Aquesta planta té nombroses branques estriades longitudinalment, verdes quan són joves. Les fulles són linears, lanceolades, coriàcies, persistents, encara que de vegades de fulla caduca. De 15 a 35 mil·límetres de llargària i 1-5 mil·límetres d'amplària[3] que es produeixen durant l'hivern, mentre que a l'estiu són gairebé absents.[3]
Les flors són hermafrodites o unisexuals, en aquest últim cas, les flors masculines i femenines mostren diferències associades amb la temporització de la pol·linització. Són molt petites (1 o 2 mm), amb quatre tèpals de color verd groc i quatre estams. El període de floració s'estén de març a juny.[3] Els fruits són petites drupes carnoses de color vermell, d'uns 4-6 mil·límetres de diàmetre. Les seves arrels formen haustoris que aprofiten les arrels de les plantes properes i extreure la seva saba.
L'espècie està molt estesa en tots els països de la conca mediterrània, des del sud de Portugal a Turquia. És present a l'Àsia occidental i el nord d'Àfrica des del Marroc a Tunísia i Líbia. Aquesta espècie xeròfila viu en zones de clima àrid i semidesèrtic, en zones assolellades a altituds d'entre els 0 i els 1.110 metres sobre el nivell del mar.[4] En climes més favorables que també pot proliferar fins a 1.800 metres.[3]
El ginestó (Osyris alba) és una petita planta perenne del gènere Osyris inclòs a la família santalàcies. També és conegut com a assots, gessamí, gessamí de llop, ginesta blanca, ginesta de boletes vermelles o matatort.
Der Honigduftende Rutenstrauch (Osyris alba) oder auch der (Weiße) Harnstrauch, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Rutensträucher (Osyris) in der Familie der Sandelholzgewächse (Santalaceae).[1][2]
Der Honigduftende Rutenstrauch ist ein reich verzweigter immergrüner Strauch, der Wuchshöhen von 40 bis 150 Zentimetern erreicht. Die oberirdischen Pflanzenteile sind kahl.[3] Seine kantigen[3] Äste sind rutenförmig.[4] Die Rinde ist grün.[3]
Die wechselständigen Laubblätter sind sitzend oder fast sitzend. Die relativ kleinen Laubblätter fallen relativ früh ab. Die leicht fleischige, einfache, ganzrandige und kahle Blattspreite ist bei einer Länge von 0,5 bis 2,5 Zentimetern sowie einer Breite von 2 bis 4 Millimetern eiförmig, -lanzettlich bis verkehrt-eiförmig, -eilanzettlich mit meist spitzem oder bespitztem bis (fein)stachelspitzigem oberen Ende.[3][4] Bei der Nervatur ist nur der Mittelnerv deutlich erkennbar.[4]
Der Honigduftende Rutenstrauch ist zweihäusig getrenntgeschlechtig (diözisch). Es sind Blütenstiele vorhanden.[4]
Die Blütezeit reicht je nach Standort von März bis Juni[4] oder bis August.[3] Die unscheinbaren, süßlich duftenden und eingeschlechtigen Blüten sind radiärsymmetrisch und dreizählig. Die einfache Blütenhülle besteht aus drei, selten vier, gelblichen, dreieckigen, kelchblattartigen Kronblättern[3] mit zurückgeschlagenen Kronzipfeln, Kelchblätter fehlen.[4] Die Blütenhüllblätter sind nur an ihrer Basis verwachsen.[3] Die männlichen Blüten stehen achselständig und zu mehreren über einem kurzen Blütenstandschaft in zymösen Blütenständen beieinander.[3] Die funktionell weiblichen Blüten (Täuschblumen)[5][6][7] befinden sich meist einzeln und endständig an Kurztrieben. Die Tragblätter sind bei den männlichen Blüten nur klein und früh abfallend, bei den weiblichen Blüten sind jeweils mehrere größere, blattartige sowie ausdauernde vorhanden. Bei den männlichen Blüten sind drei kurze, oben rückseitig bärtige Staubblätter vorhanden. Bei den weiblichen Blüten sind drei Staminodien mit Antheroden vorhanden und der Fruchtknoten ist unterständig sowie einkammerig. Der kurze Griffel endet in einer dreilappigen Narbe. Es ist jeweils ein lappiger Diskus vorhanden.[4]
Die bei Reife rot oder orangefarben relativ kleinen, glatten, kahlen sowie einsamigen Steinfrüchte (Scheinfrucht), mit kleinen, runden Perigon- und Diskusresten an der Spitze, sind dünnfleischig und sind bei einem Durchmesser von 6 bis 8 Millimetern kugelig.[3][4]
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 38.[3][8]
Der Honigduftende Rutenstrauch ist ein Halbschmarotzer (Hemiparasit). Wirtspflanzen sind verschiedene Strauch- und Baumarten der Batha- und Garigue-Vegetation, bei denen er in Wurzeln sowie Rhizome eindringt.[3]
Die Ausbreitung der Diasporen erfolgt durch Vögel.[3]
Der Honigduftende Rutenstrauch ist im Mittelmeerraum verbreitet und dringt etwas nach Westeuropa vor.[3] Es gibt Fundortangaben für Marokko, Algerien, Tunesien, Libyen, Syrien, Libanon, Jordanien, Israel,[3] Portugal, Spanien, die Balearen, Frankreich, Korsika, Sardinien, Sizilien, Italien, Slowenien, Kroatien, Bosnien-Herzegowina, Montenegro, Bulgarien, Albanien, Griechenland, Kreta, Inseln in der Ägäis, Zypern und den europäischen sowie asiatischen Teil der Türkei.[1][9] Der Honigduftende Rutenstrauch wächst an Felsküsten, in lichten Macchien und in Wäldern.[4]
Die Erstveröffentlichung von Osyris alba erfolgte 1753 durch Carl von Linné in Species Plantarum, Tomus II, Seite 1022.[1][2][10] Als Lektotypus wurde 1993 aus Linné's Herbarium LINN-1116.1 durch A. G. Miller in Regnum Vegetabile, Volume 127, Seite 72 festgelegt.[2] Ein Synonym für Osyris alba L. ist Osyris mediterranea Bubani nom. illeg.[9]
Das Artepitheton ist alba für „weiß“, allerdings fragt man sich für was denn, die Blüten sind gelb und die Früchte rot. Der Grund dafür ist ungeklärt.[11]
Die Früchte sind essbar[3] und werden von den Tuareg genutzt, sie sind als „Adamam“ bekannt. Sie werden auch zermantscht und zur Hautpflege verwendet.[12]
Der Honigduftende Rutenstrauch (Osyris alba) oder auch der (Weiße) Harnstrauch, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Rutensträucher (Osyris) in der Familie der Sandelholzgewächse (Santalaceae).
Wernegger (Isem usnan: Osyris alba) d talmest n yemɣi seg twacult n santalaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Wernegger (Isem usnan: Osyris alba) d talmest n yemɣi seg twacult n santalaceae . Carl Von Linné d amdan amezwaru i yuran fell-as deg useggas n 1753.
Osyris alba, common name osyris, is a small perennial plant in the genus Osyris belonging to the Santalaceae family.
Osyris alba is a semiparasitic (hemiparasitic) broom-like shrub reaching 30–150 cm (12–59 in) in height.[1] The stem is woody, brown or dark green, sometimes creeping on the ground. This plant has numerous longitudinally striated branches, green when young. The leaves are linear, lanceolate, coriaceous, and persistent, although sometimes deciduous. They are about 15–35 mm (0.59–1.38 in) long and 1–5 mm (0.039–0.197 in) wide.[1] They are produced during the winter, while in summer they are almost totally absent.[1] The flowers are hermaphroditic or unisexual; in the latter case, the male and female flowers show differences associated with the timing of pollination. They are very small (1 or 2 mm), with four yellow-green tepals and four stamens. Flowering period extends from March to June.[1] The fruits are small, red, fleshy drupes, 4–6 mm (0.16–0.24 in) in diameter. Their roots form haustoria that tap into the roots of nearby plants and extract their sap.
The species is widespread in all countries of the Mediterranean basin, from Portugal to Turkey. It is present in western Asia and in North Africa from Morocco to Tunisia and Libya.
Osyris alba, common name osyris, is a small perennial plant in the genus Osyris belonging to the Santalaceae family.
El guardalobo o retama loca (Osyris alba) es una especie de planta de la familia de las santaláceas.
Es un arbusto dioico, de aspecto cytisoide o retamoide, con numerosas ramas estriadas longitudinalmente. Las hojas son lineares, lanceoladas, coriáceas, persistentes, aunque a veces caedizas. Las flores femeninas en el extremo de las ramas foliadas cortas, a menudo en forma de cúpula, trímeras y 3 estigmas cortos, ovarios insertados en el cáliz (ínfero). Flores masculinas en grupitos formando racimos unilaterales con perianto en forma de cáliz, trímero. 3 estambres cortos con filamentos anchos. El fruto es una drupa de color rojo, con 5-7 mm de diámetro, con el resto de la corola de forma anular.
Forma parte de matorrales mediterráneos que sustituyen a quejigares, alcornocales y encinares. Zonas soleadas. Habita en zonas áridas y semideserticas, para ello sus raíces, dotadas de haustorios, penetran en las de otras plantas, como la caña común y otras, tomando la savia y con ella el agua necesaria. Es una planta muy valiosa para los pájaros por sus bayas y la alimentación de los animales herbívoros en las zonas desérticas, como el Sahara. En la península ibérica es común en algunas zonas esteparias, a la sombra de los cañaverales.
Es planta del Mediterráneo desde el sur de Portugal hasta Turquía. En la península ibérica y Baleares. En el norte de África desde Marruecos hasta Túnez y Libia . Por el sur llega hasta el Sahara septentrional y en los lechos de los ríos en el Ahaggar.
Osyris alba fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 2: 1022, en el año 1753.[1]
Número de cromosomas de Osyris alba (Fam. Santalaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=40[2]
El guardalobo o retama loca (Osyris alba) es una especie de planta de la familia de las santaláceas.
Linorka edo osiris (osyris alba) santalazeoen familiako belar iraunkorra, 20-50 cm luzea. Zurtoin zuzen adargabea eta hosto luze estuak, txandaka antolatuak eta kolorez berde argiak izaten ditu; loreak berriz mihi itxurako hiru atal behera eta belarri antzeko bi luzakin gora dituztenak, kolorez horiak. Fruitua kuia txiki baten itxurako kuskuan ematen du. Europako eskualde gehienetan hazten da.
Linorka edo osiris (osyris alba) santalazeoen familiako belar iraunkorra, 20-50 cm luzea. Zurtoin zuzen adargabea eta hosto luze estuak, txandaka antolatuak eta kolorez berde argiak izaten ditu; loreak berriz mihi itxurako hiru atal behera eta belarri antzeko bi luzakin gora dituztenak, kolorez horiak. Fruitua kuia txiki baten itxurako kuskuan ematen du. Europako eskualde gehienetan hazten da.
Osyris alba, le Rouvet blanc ou Osyris blanc, est une espèce de plante à fleurs méditerranéenne de la famille des Santalaceae.
Osyris alba est un sous-arbrisseau, vivace, très rameux, de 40 cm à 1,5 m de haut[3].
Les feuilles sont alternes, coriaces, linéaires-lancéolées, aiguës, entières, uninervées. Elles sont portées par des tiges vertes, à rameaux dressés et anguleux[4].
Les fleurs jaunes, parfumées, sont en trois parties, le périanthe à trois lobes triangulaires, trois étamines, un style. C'est une plante dioïque avec des fleurs mâles en petits bouquets, nombreuses et des fleurs femelles solitaires, portées par des pieds différents. La floraison a lieu d'avril à juillet.
Le fruit est une drupe peu charnue, grosse et globuleuse comme un pois, à la fin rouge[4]. La fructification se fait en août-septembre.
Osyris alba croit dans les terrains broussailleux secs, les lieux arides.
On l'observe[5] dans le Midi, le Sud-Ouest, l'Ain, l'Aveyron, sur les côtes de la Charente-Maritime et en Corse.
Osyris alba, le Rouvet blanc ou Osyris blanc, est une espèce de plante à fleurs méditerranéenne de la famille des Santalaceae.
La ginestrella comune (Osyris alba L., 1753) è una piccola pianta arbustiva emiparassita perenne appartenente alla famiglia delle Santalaceae.
La pianta può raggiungere un'altezza compresa tra i 30 centimetri e 1,50 metri. Il fusto è legnoso, di colore marrone o verde scuro, talvolta strisciante sul terreno. I rami giovani sono di colore verde.
Le foglie sono piccole, lineari e prive di picciolo, appressate al fusticino e delle dimensioni comprese tra i 15 ed i 35 millimetri di lunghezza, larghe al massimo 1-5 millimetri. Vengono prodotte durante l'inverno mentre, in estate, sono quasi totalmente assenti.
I fiori sono ermafroditi o unisessuali e, in quest'ultimo caso, i fiori maschili e quelli femminili mostrano delle differenze legate al momento dell'impollinazione[1]. Sono molto piccoli (1 o 2 millimetri) e con quattro tepali di colore giallo-verde. Gli stami sono 4. Lo stilo conduce ad un ovario tricarpellare infero. La fioritura avviene nel periodo compreso tra marzo e giugno. I frutti sono delle piccole drupe di colore rosso del diametro 4 o 6 millimetri entro le quali si trovano i semi.
L'apparato radicale è di tipo austoriale, tipico delle piante emiparassite.
È diffusa in tutti i paesi del bacino del Mediterraneo e dell'Asia occidentale. Il suo habitat naturale è rappresentato dalla macchia mediterranea. Vegeta a quote comprese tra 0 e 1.100 metri. In climi particolarmente favorevoli si può spingere anche fino ai 1.800 metri.
La ginestrella comune (Osyris alba L., 1753) è una piccola pianta arbustiva emiparassita perenne appartenente alla famiglia delle Santalaceae.
Osyris alba é uma espécie de planta com flor pertencente à família Santalaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 1022. 1753.
Os seus nomes comuns são cássia-branca, retama ou sândalo-branco.[1]
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Em termos de naturalidade é nativa da região atrás indicada.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Osyris alba é uma espécie de planta com flor pertencente à família Santalaceae.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 2: 1022. 1753.
Os seus nomes comuns são cássia-branca, retama ou sândalo-branco.
Osyris alba là một loài thực vật có hoa trong họ Santalaceae. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Osyris alba là một loài thực vật có hoa trong họ Santalaceae. Loài này được L. mô tả khoa học đầu tiên năm 1753.