Ascalapha odorata és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família Noctuidae. Els mascles poden tenir ales bastant llargues (16 centímetres). La part superior de les seves ales és cafè amb petits rastres de morat i rosat. Les femelles són més petites i lleugeres. Tots dos porten marques en les ales amb forma de 9 o coma.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascalapha odorataAscalapha odorata, zuweilen auch als Schwarze Hexe bezeichnet, ist ein in Nord-, Mittel- und Südamerika vorkommender Schmetterling (Nachtfalter) aus der Familie der Eulenfalter (Noctuidae).
Mit einer durchschnittlichen Flügelspannweite zwischen 100 und 165 Millimetern handelt es sich um sehr große Falter,[1] die zuweilen fledermausartig wirken. Die Grundfarbe der Flügeloberseiten von Ascalapha odorata ist dunkelbraun. Auf der Oberfläche sämtlicher Flügel ist eine leichte graubraune bis braunviolette Marmorierung erkennbar. Arttypisch ist die große, im Unterteil violett gekernte Nierenmakel. Nahe dem Analwinkel befinden sich zwei längliche Augenflecke, die die Falter unverwechselbar machen. Zwischen den Geschlechtern besteht ein leichter Sexualdimorphismus, da sich ausschließlich bei den Weibchen eine doppelte, stark gezackte weißliche Querlinie über die Vorder- und Hinterflügel erstreckt. Die Flügelunterseiten sind zeichnungslos hell rötlich braun abgestuft.[2]
Ausgewachsene Raupe haben eine schwarzbraune Grundfarbe, von der sich einige große ockerfarbene Flecke im Rückenbereich sowie kleinere an den Seiten abheben.
Die Art kommt in dichten Wäldern in Nord-, Mittel- und Südamerika einschließlich der Inseln in der Karibik sowie auf Hawaii verbreitet vor. Zuweilen wird sie selbst in Europa gefunden. Es ist denkbar, dass die Falter aufgrund günstiger Wetterlagen mit starken Stürmen über den Atlantik geweht werden. Nicht auszuschließen ist aber auch, dass alle Nachweise in Europa auf Einschleppungen zurückgehen.[3] Ab Ende Mai wurden Wanderbewegungen aus Mexiko Richtung Norden beobachtet und selbst in Alaska wurden einzelne Exemplare nachgewiesen.[4] Ob es sich dabei um die Arealerweiterung eines zur Sammelgruppe (Dismigranten) der Wanderfalter handelt, muss noch näher erforscht werden. Ebenso, ob eine Rückwanderung stattfindet. Eine bemerkenswerte Beobachtung erfolgte im Jahr 2003: Der Hurrikan Claudette tangierte während seines Zuges durch die Karibik und den Golf von Mexiko die Kleinen Antillen, den Süden Jamaikas sowie den nördlichen Teil der Halbinsel Yucatan und erreichte bei Port O'Connor das texanische Festland. Unmittelbar nach Durchzug des Hurrikans wurden Hunderte von Faltern von Ascalapha odorata beobachtet, die in großer Anzahl über das noch raue Meer und den Strand flogen sowie an Hauswänden, Balkonen und diversen weiteren Stellen saßen.[5] Es hat den Anschein, dass die Falter kräftige Winde bis zur Stärke eines Hurrikans als energiesparendes Transportmittel zur Erschließung neuer Habitate nutzen. Weitere Forschungen sind diesbezüglich erforderlich.
Die Hauptflugzeit der nachtaktiven Falter fällt in die Monate Juni bis Oktober. In den südlichen Regionen bilden sie eine polyvoltine Generationsfolge. Sie saugen gerne an überreifen Früchten, Baumsäften oder Ködern und erscheinen auch an künstlichen Lichtquellen. Die Raupen ernähren sich in erster Linie von den Blättern von Hülsenfrüchtlern (Fabaceae). Zu den weiteren Nahrungspflanzen zählen Maulbeergewächse (Moraceae) und Sumachgewächse (Anacardiaceae).[1]
In vielen Kulturen wird Ascalapha odorata eine starke Symbolkraft zugeschrieben und es ranken sich zahlreiche Legenden um die Tiere:[4]
Im Roman Das Schweigen der Lämmer finden sich die Puppen von Ascalapha odorata in den Mündern der Opfer eines Serienmörders.[4]
Ascalapha odorata, zuweilen auch als Schwarze Hexe bezeichnet, ist ein in Nord-, Mittel- und Südamerika vorkommender Schmetterling (Nachtfalter) aus der Familie der Eulenfalter (Noctuidae).
Micpāpalōtl ītōcā in tlālāyōlcatl.
Pelûtank ajaleka mîna pepûle ye. Perikên pelûtankê ne wek yên pepûleyan berjorin. Bi giştî rengên xwe yên reş in.
The erebid moth Ascalapha odorata, commonly known as the black witch,[1] is a large bat-shaped, dark-colored nocturnal moth, normally ranging from the southern United States to Brazil. Ascalapha odorata is also migratory into Canada and most states of United States. It is the largest noctuoid in the continental United States. In the folklore of many Central American cultures, it is associated with death or misfortune.
Female moths can attain a wingspan of 24 cm. The dorsal surfaces of their wings are mottled brown with hints of iridescent purple and pink, and, in females, crossed by a white bar. The diagnostic marking is a small spot on each forewing shaped like a number nine or a comma. This spot is often green with orange highlights. Males are somewhat smaller, reaching 12 cm in width, darker in color and lacking the white bar crossing the wings. The larva is a large caterpillar up to 7 cm in length with intricate patterns of black and greenish-brown spots and stripes.
The black witch lives from the southern United States, Mexico and Central America to Brazil,[2][3] and has apparently been introduced to Hawaii.
The black witch flies north during late spring and summer. One was caught during an owl banding project at the Whitefish Point lighthouse on the shoreline of Lake Superior in July 2020.
Adults feed on overripe rainforest fruit, especially bananas, and larvae consume the leaves of plants. Most of its host plants are legumes. It favors Acacia species, Kentucky coffeetree (Gymnocladus dioicus), and candle bush (Senna alata). It attacks mesquite and ficus, and can be an agricultural pest.
The black witch is considered a harbinger of death in Mexican and Caribbean folklore. In many cultures, one of these moths flying into the house is considered bad luck: e.g., in Mexico, when there is sickness in a house and this moth enters, it is believed the sick person will die, though a variation on this theme (in the lower Rio Grande Valley, Texas) is that death only occurs if the moth flies in and visits all four corners of one's house (in Mesoamerica, from the pre-Hispanic era until the present time, moths have been associated with death and the number four). In some parts of Mexico, people joke that if one flies over someone's head, the person will lose his hair.
In Jamaica, under the name duppy bat, the black witch is seen as the embodiment of a lost soul or a soul not at rest. In Jamaican English, the word duppy is associated with malevolent spirits returning to inflict harm upon the living[4] and bat refers to anything other than a bird that flies.[5][6] The word "duppy" (also: "duppie") is also used in other West Indian countries, generally meaning "ghost".
In Brazil it is called "mariposa-bruxa", "mariposa-negra", "bruxa-negra", and "bruxa, and it is also believed that when a moth of this type enters the house it can bring some “bad omen”, signaling the death of a resident. In the Ecuadorian highlands they are called Tandacuchi and in Peru Taparacuy or Taparaco. These countries share the belief that if this moth, a messenger of death, appears in your home, someone will die very soon.[7]
In Hawaii, black witch mythology, though associated with death, has a happier note in that if a loved one has just died, the moth is an embodiment of the person's soul returning to say goodbye. In the Bahamas, where they are locally known as money moths or money bats, the legend is that if they land on you, you will come into money, and similarly, in South Texas, if a black witch lands above your door and stays there for a while, you will supposedly win the lottery.[8]
In Paraguay and Argentina, this insect is mostly known as "ura",[9] and there is a popular belief that this moth urinates and leaves worms on the skin of people and animals.[10] However, the insect that lays eggs in the skin and whose larvae become embedded in the flesh is the colmoyote or screwworm (Dermatobia hominis).[11]
In Spanish, the black witch is known as "mariposa de la muerte" (Mexico and Costa Rica),[12] "pirpinto de la yeta" (Argentina), "tara bruja" (Venezuela) or simply "mariposa negra" (Colombia); in Nahuatl (Mexico) it is "Miquipapalotl" or "Tepanpapalotl" (miqui = death, black + papalotl = moth); in Quechua (Peru) it is "Taparaco"; in Mayan (Yucatán) it is "X-mahan-nah" (mahan = to borrow + nah = house).[13] Other names for the moth include the papillion-devil, la sorcière noire, the mourning moth or the sorrow moth.
Black witch moth pupae were placed in the mouths of victims of serial killer 'Buffalo Bill' in the novel The Silence of the Lambs.[14] In the movie adaptation, they were replaced by death's-head hawkmoth pupae.
The erebid moth Ascalapha odorata, commonly known as the black witch, is a large bat-shaped, dark-colored nocturnal moth, normally ranging from the southern United States to Brazil. Ascalapha odorata is also migratory into Canada and most states of United States. It is the largest noctuoid in the continental United States. In the folklore of many Central American cultures, it is associated with death or misfortune.
La mariposa de la muerte, muertera o ratón viejo (Ascalapha odorata) es una especie de lepidóptero ditrisio de la familia Erebidae. Las hembras pueden superar los 19 cm de largo. La parte superior de sus alas es café con pequeños rastros de morado y rosado. Los machos son más pequeños y oscuros. Ambos llevan marcas en las alas con forma de «9» o de «coma», y se alimenta principalmente de plátanos y mezquite. Debido a su aspecto lúgubre, esta especie se caracteriza por inspirar cierto temor y miedo, relacionándola con la muerte, alguna tragedia, o considerarse su aparición como un mal presagio, a pesar de ser completamente inofensiva.
Es una mariposa nocturna nativa de América. Ha sido llamada con nombres relativos a la muerte desde tiempos prehispánicos. En las creencias mesoamericanas, se le asociaba con la muerte y el mal agüero. En náhuatl sus nombres eran mictlanpapalotl (mariposa del país de los muertos), micpapalotl (mariposa de la muerte), miquipapalotl (mariposa de mala suerte) o tetzahupapalotl (mariposa del espanto). En inglés la llaman black witch (bruja negra) y hasta su nombre científico, Ascalapha odorata, proviene del demonio Ascálafo, el horticultor de Hades, el rey del inframundo en la mitología griega.
En Hawái representa a los difuntos que regresan a despedirse. En las Bahamas se conocen como “polillas de dinero”, ya que existe la idea de que si se posan sobre tu cuerpo, te traerán dinero. En Texas, si se posa sobre el dintel de una casa, la superstición dicta que el dueño de la misma ganará en breve la lotería. En Venezuela se conoce simplemente como "tara bruja" y en Colombia se les llama "brujas", puesto que se consideraba que eran las almas encarnadas de hechiceras a quienes se les había prohibido entrar al paraíso.
En la serranía ecuatoriana se las llama tandacuchi y en Perú taparacuy o taparaco; estos países comparten la creencia de que si esta mariposa, mensajera de la muerte, aparece en tu casa, alguien morirá muy pronto.[1]
En Paraguay, este insecto es mayormente conocido como "ura" y existe la creencia popular de que esta mariposa orina y deja gusanos en la piel de las personas y animales. Esto es falso, esta mariposa resulta ser completamente inofensiva para el ser humano. El insecto que deposita huevos en la piel y cuyas larvas se incrustan en la carne es el colmoyote o tornillo (Dermatobia hominis).
En Chile se le llama "polilla de la muerte" y se considera un visitante ocasional en el país, con recolecciones en la zona Norte.[2]
En Cuba se le conoce con la voz taína "tatagua", o mariposa bruja, y la leyenda cuenta que son portadoras de advertencia para las madres que descuiden a sus hijos, pues la primera tatagua fue una mujer taína que fue castigada a tener esa forma por un genio del mal por dejar solos a sus hijos para ir a bailar.
La mariposa de la muerte, muertera o ratón viejo (Ascalapha odorata) es una especie de lepidóptero ditrisio de la familia Erebidae. Las hembras pueden superar los 19 cm de largo. La parte superior de sus alas es café con pequeños rastros de morado y rosado. Los machos son más pequeños y oscuros. Ambos llevan marcas en las alas con forma de «9» o de «coma», y se alimenta principalmente de plátanos y mezquite. Debido a su aspecto lúgubre, esta especie se caracteriza por inspirar cierto temor y miedo, relacionándola con la muerte, alguna tragedia, o considerarse su aparición como un mal presagio, a pesar de ser completamente inofensiva.
Ascalapha odorata is een nachtvlinder uit de familie van de spinneruilen (Erebidae). Het is, met een spanwijdte van tot 16 centimeter, een zeer grote vlinder. De vlinder komt oorspronkelijk voor in Zuid en Midden-Amerika, maar heeft haar areaal uitgebreid naar het zuiden van de Verenigde Staten en als exoot naar de volledige tropen.
De rups leeft van overrijp fruit uit het regenwoud, met name van planten van de geslachten Acacia, Cassia en Piptadenia.
In Midden-Amerika en het Caribisch gebied wordt de Ascalapha Odorata gezien als de brenger van ongeluk, een kwade geest of zelfs een aankondiging van de dood. Op de Nederlandse eilanden in de Antillen, wordt geloofd dat wanneer deze mot 's avonds in je huis op de muur gaat zitten een van je naasten zal sterven.
De naam betekent, letterlijk vertaald uit het Latijn, 'geurende mot'.[bron?] Bijnamen van deze vlinder zijn onder anderen 'de zwarte dood' en 'de zwarte heks'.
Ascalapha odorata is een nachtvlinder uit de familie van de spinneruilen (Erebidae). Het is, met een spanwijdte van tot 16 centimeter, een zeer grote vlinder. De vlinder komt oorspronkelijk voor in Zuid en Midden-Amerika, maar heeft haar areaal uitgebreid naar het zuiden van de Verenigde Staten en als exoot naar de volledige tropen.
De rups leeft van overrijp fruit uit het regenwoud, met name van planten van de geslachten Acacia, Cassia en Piptadenia.
In Midden-Amerika en het Caribisch gebied wordt de Ascalapha Odorata gezien als de brenger van ongeluk, een kwade geest of zelfs een aankondiging van de dood. Op de Nederlandse eilanden in de Antillen, wordt geloofd dat wanneer deze mot 's avonds in je huis op de muur gaat zitten een van je naasten zal sterven.
De naam betekent, letterlijk vertaald uit het Latijn, 'geurende mot'.[bron?] Bijnamen van deze vlinder zijn onder anderen 'de zwarte dood' en 'de zwarte heks'.
Ascalapha odorata (Linnaeus, 1758) é a única espécie de mariposa pertencente ao gênero Ascalapha, da família Arctiidae, popularmente conhecida no Brasil como Bruxa em virtude das cores sombrias de suas asas.[1]
Pode em sua fase larval ser considerada uma praga, alimentando-se de plantas como ingá e leguminosas.[1]
No folclore de vários países da América Latina está associada à morte ou à desgraça; mesmo seu nome científico traz uma remissão funesta, lembrando o demônio horticultor de Hades, deus dos infernos na mitologia grega, Ascálafo; nos Estados Unidos é denominada black witch (bruxa negra) e em nauatle tem denominações como mictlanpapalotl, micpapalotl, miquipapalotl ou tetzahupapalotl (significando respectivamente mariposa do país dos mortos, da morte, da má sorte ou do espanto).[2]
Raramente tem cores mais vivas, com tonalidades que variam do marrom ao preto.[1] Entretanto, a depender do ângulo da iluminação, se percebem iridescências de cores púrpura, rosa e verde em suas asas, cujas dimensões podem alcançar os 15 cm.[2]
Possui tamanhos distintos entre os indivíduos de sexos diferentes: maior a fêmea que o macho e este, embora de menor tamanho, é mais colorido e possui uma antena maior com finalidade ornamental.[1]
Pupas da mariposa negra eram colocadas nas bocas das vítimas do assassino serial chamado "Buffalo Bill" no romance O Silêncio dos Inocentes,[3] o que foi substituído, no filme homônimo.
Em seu Memórias Póstumas de Brás Cubas o escritor brasileiro Machado de Assis diz que a borboleta negra, do crepúsculo, é a encarnação da bruxa.[4]
A superstição que associa essa mariposa a coisas ruins tem sido um fator de morte para milhares de indivíduos desta espécie, tornando o homem seu principal predador; muitos ainda as confundem com morcegos e também as matam por isso.[2]
Na América tropical a mariposa leva medo aos moradores de uma casa em que ela tenha entrado a voar por uma janela aberta, como prenúncio de morte; para algumas culturas nativas amazônicas estas borboletas são as almas de pessoas recentemente falecidas.[5]
No Brasil Câmara Cascudo leva a crer que a ideia de ser a mariposa crepuscular portadora da alma dos mortos teria surgido no Antigo Egito, onde o espírito deixava o corpo em forma de borboleta, havendo na Ásia Menor crença idêntica: após passar à Grécia e Roma e dali se espalhado pela Europa, só então chegaria às Américas.[4]
Cascudo ainda registra que, num auto transcrito em "Denunciações da Bahia", em denúncia formulada no dia 16 de agosto de 1591, "D. Lúcia de Melo acusa uma amiga de transformar-se em borboleta noturna".[4]
No Havaí também se crê que representam a alma dos falecidos, que retornam para se desperdirem; já nas Bahamas são referidas como "polillas de dinero", na crença de que se posar sobre alguém é sinal de que ela trará dinheiro à pessoa, algo bastante similar ao que se passa no Texas, onde o fato de uma dessas mariposas a pousar na frente da casa é sinal de que o dono em breve ganhará na loteria.[2]
"Bruxa", fotografada em Caetité, Bahia.
Ascalapha odorata (Linnaeus, 1758) é a única espécie de mariposa pertencente ao gênero Ascalapha, da família Arctiidae, popularmente conhecida no Brasil como Bruxa em virtude das cores sombrias de suas asas.
Pode em sua fase larval ser considerada uma praga, alimentando-se de plantas como ingá e leguminosas.
No folclore de vários países da América Latina está associada à morte ou à desgraça; mesmo seu nome científico traz uma remissão funesta, lembrando o demônio horticultor de Hades, deus dos infernos na mitologia grega, Ascálafo; nos Estados Unidos é denominada black witch (bruxa negra) e em nauatle tem denominações como mictlanpapalotl, micpapalotl, miquipapalotl ou tetzahupapalotl (significando respectivamente mariposa do país dos mortos, da morte, da má sorte ou do espanto).
Ascalapha odorata là một loài bướm đêm trong họ Erebidae.[1][2]