Datura ceratocaula, torna-lloca, ye una especie del xéneru Datura perteneciente a la familia de les solanacees. Ye endémica de Méxicu y del sur de EE. XX..
Ye una yerbácea, acuática, añal, postrada, y tola planta ye tóxica. Poner en xardinos y parques por ornamental. La flor tien un arume dulzuxo. == Tosicidá Toles partes de la planta contienen niveles peligrosos de venenu y puede ser fatal si ye inxeríu polos seres humanos o otros animales, incluyendo ganáu y animales domésticos. En dellos llugares ta prohibíu mercar, vender o cultivar les plantes de Datura.
La tosicidá de Datura ceratocaula ye tal que puede ser tresmitida pola cadena alimentaria. Una especie de coríu que vive nos banzaos y llagunes cerca de Mazatlán. Dizse que la so carne ye venenosa, y el so consumu como alimentu produz síntomes de ser envelenáu o drogáu. Esto foi mientres un tiempu un misteriu, pero agora sábese que se debe al envelenamientu por Datura. Los coríos comen les fueyes y les granes de Datura ceratocaula , y la so carne contién un nivel tóxicu del venenu por esta dieta.[1]
Identificáronse trenta y seis alcaloides nesta especie, cola hiosciamina como preponderante.[2]
Datura ceratocaula describióse por Casimiro Gómez Ortega y espublizóse en Novarum, aut Rariorum Plantarum Horti Reg. Boten. Matrit. Descriptionum Decaes 11, nel añu 1797.[3]
Datura: nome xenéricu que provién del hindi dhatūrā ("mazana espinosa") pol aspeutu de los frutos, llatinizáu. El nome utilizábase yá en sánscritu.
ceratocaula: epítetu llatín que significa "como un cuernu"[4]
Datura ceratocaula, torna-lloca, ye una especie del xéneru Datura perteneciente a la familia de les solanacees. Ye endémica de Méxicu y del sur de EE. XX..
Datura ceratocaula (lat. Datura ceratocaula) - badımcankimilər fəsiləsinin dəlibəng cinsinə aid bitki növü.
Datura ceratocaula (lat. Datura ceratocaula) - badımcankimilər fəsiləsinin dəlibəng cinsinə aid bitki növü.
Datura ceratocaula is a species of Datura. It is weed-like in its natural habitat, but is grown in gardens and yards as an ornamental plant. The flower has a sweet smell. It is an annual plant that originally came from Mexico.
In its natural habitat Datura ceratocaula grows in shallow water or in a swamp. It has a hollow gray-green stalk between 12 and 36 in. long, with toothed, undulated ovate-lanceolate leaves that have hairs on the underside.[1]
The plant's broad, funnel-shaped flowers bloom from June to September. They are white with a blue cast on the outside and white to pink on the inside. The seed pods are not thorny like those of most Datura species, instead having the appearance of inverted eggs as they dangle from the plant. The plant's stalks are curved like an animal's horn (ceratocaulus = horn stem), and have less tendency to fork than other species of Datura.[1]
All parts of Datura plants contain dangerous levels of poison and may be fatal if ingested by humans or other animals, including livestock and pets. In some places it is prohibited to buy, sell or cultivate Datura plants.[1]
Datura ceratocaula's toxicity is such that it can be transmitted up the food chain. A species of duck lives in the swamps and lagoons near Mazatlán. Their meat is said to be poisonous, and eating it has been known to produce symptoms of having been poisoned or drugged. This was long a mystery, but now it is known to be due to Datura poisoning. The ducks eat the leaves and seeds of Datura ceratocaula, and their flesh contains a toxic level of poison from this diet.[1]
Datura ceratocaula is a species of Datura. It is weed-like in its natural habitat, but is grown in gardens and yards as an ornamental plant. The flower has a sweet smell. It is an annual plant that originally came from Mexico.
In its natural habitat Datura ceratocaula grows in shallow water or in a swamp. It has a hollow gray-green stalk between 12 and 36 in. long, with toothed, undulated ovate-lanceolate leaves that have hairs on the underside.
The plant's broad, funnel-shaped flowers bloom from June to September. They are white with a blue cast on the outside and white to pink on the inside. The seed pods are not thorny like those of most Datura species, instead having the appearance of inverted eggs as they dangle from the plant. The plant's stalks are curved like an animal's horn (ceratocaulus = horn stem), and have less tendency to fork than other species of Datura.
Datura ceratocaula, torna-loca, es una especie del género Datura perteneciente a la familia de las solanáceas. Es endémica de México y del sur de EE. UU..
Es una herbácea, acuática, anual, postrada, y toda la planta es tóxica. Se la pone en jardines y parques por ornamental. La flor tiene un aroma dulzón.
Todas las partes de la planta contienen niveles peligrosos de veneno y puede ser fatal si es ingerido por los seres humanos u otros animales, incluyendo ganado y animales domésticos. En algunos lugares está prohibido comprar, vender o cultivar las plantas de Datura.
La toxicidad de Datura ceratocaula es tal que puede ser transmitida por la cadena alimentaria. Una especie de pato que vive en los pantanos y lagunas cerca de Mazatlán. Se dice que su carne es venenosa, y su consumo como alimento produce síntomas de haber sido envenenado o drogado. Esto fue durante un tiempo un misterio, pero ahora se sabe que se debe al envenenamiento por Datura. Los patos se comen las hojas y las semillas de Datura ceratocaula , y su carne contiene un nivel tóxico del veneno por esta dieta.[1]
Se han identificado treinta y seis alcaloides en esta especie, con la hiosciamina como preponderante.[2]
Datura ceratocaula fue descrita por Casimiro Gómez Ortega y publicado en Novarum, aut Rariorum Plantarum Horti Reg. Botan. Matrit. Descriptionum Decades 11, en el año 1797.[3]
Datura: nombre genérico que proviene del hindi dhatūrā ("manzana espinosa") por el aspecto de los frutos, latinizado. El nombre se utilizaba ya en sánscrito.
ceratocaula: epíteto latino que significa "como un cuerno"[4]
Datura ceratocaula, torna-loca, es una especie del género Datura perteneciente a la familia de las solanáceas. Es endémica de México y del sur de EE. UU..