dcsimg

Distribution in Egypt ( Inglês )

fornecido por Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Nile region, oases, Mediterranean region and western desert.

licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Bibliotheca Alexandrina
autor
BA Cultnat
fornecedor
Bibliotheca Alexandrina

Global Distribution ( Inglês )

fornecido por Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Native to Australia.

licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Bibliotheca Alexandrina
autor
BA Cultnat
fornecedor
Bibliotheca Alexandrina

Habitat ( Inglês )

fornecido por Bibliotheca Alexandrina LifeDesk

Alluvial and sandy soils, naturalized.

licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Bibliotheca Alexandrina
autor
BA Cultnat
fornecedor
Bibliotheca Alexandrina

Comments ( Inglês )

fornecido por eFloras
One of us (Clemants) observes that the above description does not correspond with that of Atriplex nummularia given by Wilson (in George, Fl. Australia 4: 130. 1984). Among the characters that are different are: herbs (Taiwan) vs. shrubs (Australia); leaves 1–1.5 cm (Taiwan) vs. leaves 2–4 cm (Australia). The species is included in Fl. Taiwan, ed. 2, but no specimen was seen by us. The plants in Taiwan might be an aberrant form of A. maximowicziana.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of China Vol. 5: 365 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Comments ( Inglês )

fornecido por eFloras
Atriplex nummularia is a rather coarse, broad-leaved, vigorous shrub, which has spread from some early introduction from Australia, possibly for use in stabilizing land.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of North America Vol. 4: 331, 343 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Description ( Inglês )

fornecido por eFloras
Herbs perennial, to 2 m tall. Stems erect, much branched, slightly ribbed. Leaves shortly petiolate; leaf blade ovate to rhombic-ovate, usually 1-1.5 × 0.6-1 cm, furfuraceous, base subcuneate to broadly cuneate, decurrent, margin with 1-3 pairs of undulate teeth, or entire, apex rounded to subobtuse. Inflorescences axillary glomerules borne toward apex of branches, forming small panicles. Fruiting bracts connate at base, semiorbicular, ca. 7 mm wide, basal central part swollen and hardened, margins green, with finely undulate teeth.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of China Vol. 5: 365 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Description ( Inglês )

fornecido por eFloras
Shrubs, semidioecious, mainly (15-)20-30 dm, with striated twigs. Leaves mostly alternate, short petiolate; blade broadly ovate, rhombic to suborbiculate, (15-)30-65 mm, about as wide, thick, base cuneate, margin sinuate-dentate, apex obtuse to rounded. Staminate flowers crowded in glomerules on short or elongate, interrupted spikes in large paniculate clusters to 20 cm. Pistillate flowers in dense, compound panicles, or axillary, or along staminate panicle branches. Fruiting bracteoles sessile, reticulately veined, rhombic to orbiculate, 5-12(-15) × 5-11 mm, papery all over or thick and corky, margin subentire to coarsely few-toothed. Seeds brown, 2 mm wide.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of North America Vol. 4: 331, 343 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Distribution ( Inglês )

fornecido por eFloras
introduced; Ariz., Calif.; Mexico; Australia.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of North America Vol. 4: 331, 343 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Flowering/Fruiting ( Inglês )

fornecido por eFloras
Flowering summer-fall.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of North America Vol. 4: 331, 343 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Habitat ( Inglês )

fornecido por eFloras
Sandy coastal bluffs, disturbed sites such as roadsides; 0-2300m.
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of North America Vol. 4: 331, 343 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Habitat & Distribution ( Inglês )

fornecido por eFloras
Naturalized. Taiwan (including Penghu Dao) [native to Australia].
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of China Vol. 5: 365 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of China @ eFloras.org
editor
Wu Zhengyi, Peter H. Raven & Hong Deyuan
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Synonym ( Inglês )

fornecido por eFloras
Atriplex johnstonii C. B. Wolf
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
citação bibliográfica
Flora of North America Vol. 4: 331, 343 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
fonte
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
projeto
eFloras.org
original
visite a fonte
site do parceiro
eFloras

Distribution ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por IABIN
II, IV
licença
cc-by-nc-sa-3.0
direitos autorais
Universidad de Santiago de Chile
autor
Pablo Gutierrez
site do parceiro
IABIN

Oumansoutbos ( Africâner )

fornecido por wikipedia AF

Die oumansoutbos (Atriplex nummularia Lindl.) is 'n soutliewende plant wat oorspronklik uit Australië stam, waar dit in groot dele van die droë binneland aangetref word, maar dit is ook in Suid-Afrika ingevoer en word hier selfs aangeplant.

Dit is 'n immergroen struik wat 3,5 m hoog kan word. Die blomme is eenhuisig en eenslagtig: daar is aparte manlike en vroulike blomme op dieselfde plant. Die blomme word deur die wind bestuif. Die grond kan suur, neutraal of basies wees en sand- of leemagtig. Dit groei goed op brakgrond, maar nie in die skaduwee nie.

 src=
Oumansoutbos se sade

Die plant is eetbaar en die blare, jong skeute en sade kan gekook word. Die sade lewer 'n meel wat vir die bak van brood gebruik kan word.[1]Die sade is volop en is deur die Aborigines as tradisionele bron van voedsel gebruik. Die stamme lewer hout met 'n digtheid van 600 kg.m3

Die struik kan meer as 15 jaar oud word. Die blare is smaaklik vir vee, maar die plant is gevoelig vir blaarvreters.[2] Dit word in Suid-Afrika ook vir voeder vir volstruise benut.[3]

Verwysings

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AF

Oumansoutbos: Brief Summary ( Africâner )

fornecido por wikipedia AF

Die oumansoutbos (Atriplex nummularia Lindl.) is 'n soutliewende plant wat oorspronklik uit Australië stam, waar dit in groot dele van die droë binneland aangetref word, maar dit is ook in Suid-Afrika ingevoer en word hier selfs aangeplant.

Dit is 'n immergroen struik wat 3,5 m hoog kan word. Die blomme is eenhuisig en eenslagtig: daar is aparte manlike en vroulike blomme op dieselfde plant. Die blomme word deur die wind bestuif. Die grond kan suur, neutraal of basies wees en sand- of leemagtig. Dit groei goed op brakgrond, maar nie in die skaduwee nie.

 src= Oumansoutbos se sade

Die plant is eetbaar en die blare, jong skeute en sade kan gekook word. Die sade lewer 'n meel wat vir die bak van brood gebruik kan word.Die sade is volop en is deur die Aborigines as tradisionele bron van voedsel gebruik. Die stamme lewer hout met 'n digtheid van 600 kg.m3

Die struik kan meer as 15 jaar oud word. Die blare is smaaklik vir vee, maar die plant is gevoelig vir blaarvreters. Dit word in Suid-Afrika ook vir voeder vir volstruise benut.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia skrywers en redakteurs
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AF

Atriplex nummularia ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ


Atriplex nummularia (lat. Atriplex nummularia) - pəncərkimilər fəsiləsinin sirkən cinsinə aid bitki növü.

Mənbə


Inula britannica.jpeg İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Atriplex nummularia: Brief Summary ( Azerbaijano )

fornecido por wikipedia AZ


Atriplex nummularia (lat. Atriplex nummularia) - pəncərkimilər fəsiləsinin sirkən cinsinə aid bitki növü.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia AZ

Atriplex nummularia ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA
 src=
Llavors d'A. nummularia
 src=
Al seu hàbitat

Atriplex nummularia és una espècie de planta de la família de les Amarantàcies dins de la subfamília de les Chenopodiaceae. És endèmica d'Austràlia i naturalitzada a Califòrnia. És un arbust que es troba sobre sòls argilosos de planes fluvials i llims sorrencs. És una espècie que pot ser usada com a farratge.

Descripció

Port

És un arbust de mida mitjana-alta de color grisenc que pot arribar fins als 3 metres d'alçada i d'amplada. Presenta branques trencadisses i normalment és una planta dioica.

Fulles

En general, són obades a circulars, d'uns 10 a 30 mm de llargada, escamoses i amb els marges sencers o superficialment lobulades i dentades, a vegades ondulades.

Flors

S'agrupen en panícules de 20 cm de llarg. Els fruits arriben fins a 15 mm de llarg i ample, sèssils, en forma de ventall però molt variable segons les subespècies, i són produïts de manera molt prolífica.

Distribució

Atriplex nummularia és dels arbusts més alts que creixen a nivell del mar i a prop de les costes d'Austràlia. Apareix com una planta aïllada en boscos d'Eucalyptus, des de l'Est del riu Darling a Wilcannia, NSW i en matollars baixos de sòls calcàris pedregosos des de Kalgoorlie a l'est d'Eucla en la Gran Badia Australiana.

Taxonomia

Atriplex nummularia va ser descrita per Lindley, John i publicada a Journal of an Expedition into the Interior of Tropical Australia 64. 1848. (J. Exped. Trop. Australia)[2]

Etimologia

  • Atriplex: nom genèric d'origen greg típic d'aquest gènere de matollar costaner. La derivació és desconeguda.
  • nummularia: epítet llatí referent a la forma de les fulles semblant a les monedes de plata romanes (nummus).

Referències

  1. «Atriplex nummularia» a EOL. Data consulta: 18 de febrer de 2014.
  2. «Atriplex nummularia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 23 setembre 2015].
  • Philip Moore. A Guide to PLANTS OF INLAND AUSTRALIA. New Holland Publishers, 2005, p. 87. ISBN 1 876334 86 X.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atriplex nummularia Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Atriplex nummularia: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA
 src= Llavors d'A. nummularia  src= Al seu hàbitat

Atriplex nummularia és una espècie de planta de la família de les Amarantàcies dins de la subfamília de les Chenopodiaceae. És endèmica d'Austràlia i naturalitzada a Califòrnia. És un arbust que es troba sobre sòls argilosos de planes fluvials i llims sorrencs. És una espècie que pot ser usada com a farratge.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Atriplex nummularia ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Atriplex nummularia is a species of saltbush from the family Amaranthaceae[2] and is a large woody shrub known commonly as oldman saltbush.[3] A. nummularia is native to Australia and occurs in each of the mainland states, thriving in arid and semi-arid inland regions.[4]

Description

Atriplex nummularia is a perennial halophyte species[2] that is extremely hardy, thriving in particularly harsh environments such as saline and alkaline lowlands.[5][6] A. nummularia is the largest species of Australian saltbush, typically growing 2–4m wide and up to 3m tall[7] in either a sprawling or erect arrangement.[8]

It develops a lattice of woody stems which branch from or close to ground level[2] and utilises a taproot with a subsequent root system that is moderate to deep.[3] It is a deciduous plant,[3] with simple alternate leaves that often have dull teeth and are irregular in shape, varying between circular and triangular.[9] The leaves range between 1–5 cm long and have a silvery-grey coating on both sides with a scaly texture.[4][10]

Although hermaphroditic variations with bisexual flowers have been reported[11] this species is generally regarded as dioecious, with male and female flowers occurring on separate plants.[12] The male flowers are at the ends of branches in disjunct beads,[2] whereas the female flowers grow along panicles in dense clusters typically around 20 cm in length.[5] After the female flower has been fertilised, leafy bracts become enlarged and surround the developing seed.[3][7]

The seeds themselves are typically round with a thick, woody seed coat and an overall reddish-brown appearance.[9] Attached only at the base, the fruiting bracteoles are fan shaped and generally grow between 0.5–1 cm wide.[8]

Taxonomy and naming

Atriplex nummularia was first described as a species by John Lindley in 1848.[10] It belongs to the genus Atriplex[2] which comprises 298–377 species commonly referred to as a saltbush.[3] A. nummularia is originally from the family Chenopodioideae which contains approximately 165 genera and 2040 species.[2] More recently, this was included in Amaranthaceae (sensu lato). through the introduction of the APG II system in 2003.[2]

The genus name Atriplex is a Latin word meaning "saltbush"[13]: 111  and the specific epithet (nummularia) is derived from the Latin word nummus meaning "coin",[13]: 532  referring to the circular shape of the leaves.[3]

Its Noongar names are purngep, pining, and binga.[14]

Distribution and habitat

Originally a native Australian plant, Atriplex nummularia naturally occurs New South Wales, the Northern Territory, Queensland, South Australia, Victoria and Western Australia. It usually occurs on saline, low-lying clay soils such as floodplains, but is highly adaptable and can occur in most soils.[15]

Atriplex nummularia also thrives in temperate and sub-tropical regions of the world,[3] occurring throughout Taiwan and many parts of Oceania.[16] It has also been introduced to most Middle-Eastern and North African countries, as well as South Africa, Mexico, Chile, Spain and the USA.[4] A. nummularia is typically found in lowland areas such as floodplains in both the Northern and Southern hemispheres,[17] favouring saline clay soils.[9]

Behavioural

The name saltbush fittingly describes a function of the species in which they retain salt in their leaves absorbed with water through osmosis.[6][4] Optimal growth is achieved in places where the mean annual temperature is between 15–24 °C[18] and where rainfall is between 230–650mm per annum,[3] though conditions outside this range may be tolerated once the plant has become well established.[9] A. nummularia primarily grows on alluvial or limestone soils[6] and while extremely tolerant of both saline and alkaline conditions,[12] it does not cope in an acidic environment.[5] The species is able to grow in soils ranging from clays to sand,[9] but is best suited to well-drained soils that have a deep profile.[3]

Though a saline environment deters most pests[19] A. nummularia is not totally immune. The lucerne flea (Sminthurus viridis) and red-legged earth mite(Halotydeus destructor) are the most common[4] and can infest the plant, causing significant damage that results in the malformation of new growth.[6] It may also become sporadically attacked by a native saltbush scale, usually managed naturally through environmental processes.[20] A. nummularia is often used as a food source for the larvae of some species including Lepidoptera[5] and provide a habitat for arthropods including arachnids such as Phidippus californicus.[10]

Reproduction and dispersal

A. nummularia seeds

Atriplex nummularia generally produces small wind-pollinated flowers throughout the winter months (June–August), although this may vary according to seasonal temperature fluctuations.[3] Seed production is often subject to immense variation with saltbush fruit commonly containing no seeds.[21] The seeds that do develop typically mature during the months of spring (September–November).[9]

Uses

Atriplex nummularia is among the most commonly utilised forage shrubs in Australia[7] and has become widely cultivated for stock fodder.[22] This is primarily a result of its propensity to survive in harsh environments subject to flooding, drought and high levels of salinity,[19] as well as being palatable to livestock due to the elevated mineral content of the plant.[16]

The seeds from the plant are a traditional food source for many Australian Aboriginal communities, both consuming them on their own and as a component of meals.[3] A. nummularia is also used as a windbreak, stock shade, crop shelter-belt,[9] screen or hedge,[4] firebreak,[5] erosion control and soil binder particularly for stabilising sand dunes[6] as well as rehabilitating eroded or scorched soils.[20]

Grubs found in the roots were eaten either raw or roasted by Noongar people, and the leaves and roots were mashed and boiled with water, to bathe skin sores wounds and burns,[14] while early settlers reportedly drank the same decoction to treat scurvy.[23]

Conservation actions

Atriplex nummularia occurs in several protected areas, including the following in New South Wales:[24]

Gallery

References

  1. ^ Atlas of Living Australia (2016-07-29). "Australian distribution map of Oldman Saltbush".
  2. ^ a b c d e f g Iamonico, Duilio (2012-07-01). "Studies on the Genus Atriplex L. (Amaranthaceae) in Italy. II. Lectotypification of Atriplex Elongata Guss". Candollea. 67 (1): 181–185. doi:10.15553/c2012v671a18. ISSN 0373-2967. S2CID 85155554.
  3. ^ a b c d e f g h i j k Moore, Philip (2005). A guide to plants of inland Australia. Reed New Holland. ISBN 9781876334864. OCLC 224505970.
  4. ^ a b c d e f Notes on trees and shrubs in arid and semi-arid regions – Programme on the Ecological Management of Air and Semi-arid Rangelands in Africa and the Near and Middle East of. Food and Agriculture Organization of the United Nations. 1983. ISBN 9789251013540. OCLC 11071774.
  5. ^ a b c d e Seddon, Julian; Doyle, Stuart; Bourne, Mark; Maccallum, Richard; Briggs, Sue (2009). "Biodiversity benefits of alley farming with old man saltbush in central western New South Wales". Animal Production Science. 49 (10): 860–868. doi:10.1071/ea08280.
  6. ^ a b c d e Hodgkinson, Harmon S. (1987). "Relationship of Saltbush Species to Soil Chemical Properties". Journal of Range Management. 40 (1): 23–26. doi:10.2307/3899355. hdl:10150/645386. JSTOR 3899355.
  7. ^ a b c Bauder, J. W.; Browning, L. S.; Phelps, S. D.; Kirkpatrick, A. D. (2008-07-01). "Biomass Production, Forage Quality, and Cation Uptake of Quail Bush, Four‐Wing Saltbush, and Seaside Barley irrigated with Moderately Saline–Sodic Water". Communications in Soil Science and Plant Analysis. 39 (13–14): 2009–2031. doi:10.1080/00103620802134842. ISSN 0010-3624. S2CID 98774265.
  8. ^ a b Sampson, Jane F.; Byrne, Margaret (2012-01-01). "Genetic diversity and multiple origins of polyploid Atriplex nummularia Lindl. (Chenopodiaceae)". Biological Journal of the Linnean Society. 105 (1): 218–230. doi:10.1111/j.1095-8312.2011.01787.x. ISSN 0024-4066.
  9. ^ a b c d e f g Strain, Boyd R. (1981-10-01). "Physiological Ecology of Atriplex". Ecology. 62 (5): 1403. doi:10.2307/1937309. ISSN 1939-9170. JSTOR 1937309.
  10. ^ a b c Gustafsson, Mats (1976). Evolutionary trends in the Atriplex prostrata group of Scandinavia. Lund: Lund Botanical Society and the Dept. of Plant Taxonomy, University of Lund.
  11. ^ Sadeghi, Hossein; Delaviz, Mohammad (June 2016). "Response of three new Atriplex species (Atriplex spp.) to drought and its recovery". Acta Ecologica Sinica. 36 (3): 212–217. doi:10.1016/j.chnaes.2016.04.010.
  12. ^ a b El-Shatnawi, M. K. J.; Mohawesh, Y. M. (2000-03-01). "Seasonal chemical composition of saltbush in semiarid grasslands in Jordan". Rangeland Ecology & Management / Journal of Range Management Archives. 53 (2): 211–214. doi:10.2458/azu_jrm_v53i2_el-shatnawi. ISSN 1550-7424.
  13. ^ a b Brown, Roland Wilbur (1956). The Composition of Scientific Words. Washington, D.C.: Smithsonian Institution Press.
  14. ^ a b Hansen, V; Horsfall, J. (2016). Noongar Bush Medicine Medicinal plants of the south-west of Western Australia. UWA Publishing, Crawley WA. pp. 126–127. ISBN 9781742589060.
  15. ^ "Atriplex nummularia". Australian National Herbarium. Retrieved 25 July 2018.
  16. ^ a b Moreno, Greicy Mitzi Bezerra; Borba, Hirasilva; Araújo, Gherman Garcia Leal de; Voltolini, Tadeu Vinhas; Moraes, Salete Alves de; Sobrinho, Américo Garcia da Silva; Neto, Oscar Boaventura; Júnior, Dorgival Morais de Lima; Cirne, Luis Gabriel Alves (2017-03-02). "Digestibility and performance of lambs fed diets containing old man saltbush hay". Semina: Ciências Agrárias. 38 (1): 455–466. doi:10.5433/1679-0359.2017v38n1p455. ISSN 1679-0359.
  17. ^ Kramer, Paul J. (1982-03-01). "Saltbush Physiology and Ecology". BioScience. 32 (3): 215. doi:10.2307/1308952. ISSN 0006-3568. JSTOR 1308952.
  18. ^ Hassine, Abir Ben; Lutts, Stanley (2010-11-15). "Differential responses of saltbush Atriplex halimus L. exposed to salinity and water stress in relation to senescing hormones abscisic acid and ethylene". Journal of Plant Physiology. 167 (17): 1448–1456. doi:10.1016/j.jplph.2010.05.017. PMID 20869134.
  19. ^ a b Wallace, A.; Romney, E. M.; Mueller, R. T. (1982). "Sodium Relations in Desert Plants". Soil Science. 134 (1): 65–68. doi:10.1097/00010694-198207000-00012. S2CID 98696053.
  20. ^ a b Jones, Richard (1979). The biology of Atriplex. Canberra: CSIRO.
  21. ^ Hacker, R (2004). Working with Catchment Management Boards to expand the use of deep rooted perennials. Orange, NSW: Dept. of Primary Industries.
  22. ^ Biodiversity value of saltbush (Atriplex nummularia) plantings in mixed farming landscapes of the southern Mallee, South Australia. Dept. of Water, Land and Biodiversity Conservation. 2009. ISBN 9781921528620. OCLC 589809679.
  23. ^ Lassak, E.; McCarthy, T. (2001). Australian Medicinal Plants. Sydney: New Holland.
  24. ^ "Saltbush". New South Wales Parks and Wildlife Service. Retrieved 25 July 2018.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Atriplex nummularia: Brief Summary ( Inglês )

fornecido por wikipedia EN

Atriplex nummularia is a species of saltbush from the family Amaranthaceae and is a large woody shrub known commonly as oldman saltbush. A. nummularia is native to Australia and occurs in each of the mainland states, thriving in arid and semi-arid inland regions.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia authors and editors
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia EN

Atriplex nummularia ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Atriplex nummularia, tiple, es una especie botánica arbustiva forrajera de probada adaptabilidad a aridez y a semiaridez y con buena apetecibilidad y aceptación por el ganado caprino. Originaria de la zona mediterránea árida y semiárida de Australia, con lluvias anuales de 250-600 mm/año.

 src=
Arbustal de A. nummularia.
 src=
En su hábitat

Descripción

Arbusto perenne, dioico, erecto, ramoso, siempreverde, coloración cenicienta (ramas blancas), alcanza de 1-3 m de altura, de aspecto columnar aunque es frecuente que algunos ejemplares presenten ramas colgantes, y son muy quebradizas.

Corteza abierta longitudinalmente en ramas viejas. Hojas de 2-7 cm de largo y 1-4 cm de ancho, alternas, ovales deltoides o redondeadas, coriáceas, gruesas, verdosas glaucas, cinéreas, pecíolo de 4 a 10 mm de largo.

Inflorescencia masculina espiciforme, en panojas ramificadas hacia los ápices de las ramas. Inflorescencia femenina poco vistosa, en panojas ramificadas densas y gruesas, y gran número de brácteolas. Las brácteolas fructíferas de 4-10 mm de largo y 4-9 mm de ancho, oval deltoides a redondeadas, con cuerpo basal duro, grises a verde glauco, margen herbáceo. Semilla lenticular, de 2 mm de diámetro, tegumento pardo oscuro.

Es una especie no freátofita. Pero, en aridez, puede alcanzar humedad de napa subterránea hasta de 10 m de profundidad. Y hace alta eficiencia en el uso de agua.

En Karoo, región de Sudáfrica, hizo una eficiencia de 1 kg de materia seca/250 kg de agua.

Es muy resistente a alta temperatura, con 30-35 °C de temperatura óptima de fotosíntesis. Y resiste baja temperatura, entre -8 a -12 °C, por pocas horas, y temperaturas invernales muy bajas causan la muerte del vegetal. [1]

A los tres meses de corte para leña, presenta muy buen estado de recuperación, con excelente rebrote.

Usos

Como forrajera se utiliza de complemento del pastoreo en pastizal natural.

Las plantas se producen en almáciga y luego se repican en macetas, permaneciendo hasta una altura adecuada y así trasplantadas a campo al comienzo de las lluvias. El atriplex se implanta en potreros cerrados, sin acceso de animales; es necesario el riego de los plantines en el proceso de implantación. Se utiliza ya como forrajera al segundo año de trasplantada. Se realizan cortes a una altura no menor de 5 dm del suelo, y se suplementa a corral.

Hay mucha experiencia argentino-chilena de su aceptación por los caprinos como alternativa forrajera, pero como recurso alimenticio único no cubre los requisitos nutricionales del ganado caprino [2] Archivado el 16 de septiembre de 2011 en Wayback Machine.

Taxonomía

Atriplex nummularia fue descrita por John Lindley y publicado en Journal of an Expedition into the Interior of Tropical Australia 64. 1848.[1]

Etimología

Atriplex: nombre genérico latino con el que se conoce a la planta.[2]

nummularia: epíteto latino que significa "con forma de moneda.[3]

Sinonimia
  • Atriplex halimoides var. monumentalis Sprenger
  • Atriplex nummularia subsp. erosa Aellen
  • Atriplex nummularia var. monumentalis (Sprenger) Rodigas[4]

Referencias

Bibliografía

  1. Flora of China Editorial Committee. 2003. Fl. China 5: 1–506. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  2. Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  3. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Atriplex nummularia: Brief Summary ( Espanhol; Castelhano )

fornecido por wikipedia ES

Atriplex nummularia, tiple, es una especie botánica arbustiva forrajera de probada adaptabilidad a aridez y a semiaridez y con buena apetecibilidad y aceptación por el ganado caprino. Originaria de la zona mediterránea árida y semiárida de Australia, con lluvias anuales de 250-600 mm/año.

 src= Arbustal de A. nummularia.  src= En su hábitat
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autores y editores de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia ES

Atriplex nummularia ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

L'arroche nummulaire (Atriplex nummularia, nommée, en anglais, old man saltbush, bluegreen saltbush ou giant saltbush, et tiple en espagnol) est une espèce végétale arbustive fourragère de la famille des Amaranthaceae.

Habitat

L'arroche nummulaire est originaire d'Australie, poussant sur tout le continent australien[2], sauf la Tasmanie, dans les zones méditerranéennes arides et semi-arides (précipitations allant de 250 mm à 600 mm par an)[3]. On la trouve ailleurs en Océanie, ainsi que dans l'île de Taiwan. Elle a été introduite dans d'autres régions du globe, pour des usages variés, notamment en Afrique du Sud, depuis le début du XXe siècle[4] et où elle classée plante invasive de catégorie 2[5], au sud-ouest du désert américain et au nord du Mexique[6].

La plante pousse généralement sur les sols argileux et salins des basses terres, comme les plaines inondables[7], en dessous de 400 m d'altitude, mais peut aussi se rencontrer dans les sous-bois d'eucalyptus[8]. Les sols sablonneux acides ou lessivés contiennent trop peu de sels de sodium et de potassium pour assurer une bonne productivité[4].

Ce n'est pas une espèce phréatophyte. Mais, en cas d'aridité, elle peut atteindre l'humidité de la nappe souterraine, jusqu'à 10 m de profondeur. Elle a une grande efficacité dans l'utilisation de l'eau. Dans le Karoo, en Afrique du Sud, celle-ci atteint 4 kg de matière sèche par m³ d'eau. Elle résiste très bien aux températures élevées, avec une photosynthèse optimale entre 30 et 35 °C. Elle supporte des températures descendant jusqu'à - 8 à - 12 °C, pendant quelques heures, mais des températures hivernales très basses provoquent la mort de la plante. Elle résiste également bien au feu[9] et supporte la sécheresse ; elle peut survivre avec des précipitations annuelles apportant seulement 50 mm d'eau[10]. Elle a une durée de vie d'environ quinze ans[8].

Utilisations

Fourrage

Les animaux domestiques, notamment les caprins, mangent l'arroche nummulaire, plante halophyte adaptée aux milieux arides avec des sols salés[9]. Ces arbustes sont utilisés comme fourrage pour les animaux, dans ces habitats[10]. C'est le cas en Tunisie[11], au Maroc[12], en Argentine et au Chili. L'arroche nummulaire sert de complément alimentaire lors du pâturage en prairies naturelles. La plante est généralement consommable pour les animaux en pâture, mais sa consommation peut être limitée par la concentration en sel dans les tissus de la plante qui puise son eau dans les sols salés[10],[11]. Par ailleurs, elle ne couvre pas la totalité des besoins alimentaires du bétail caprin[13]. Les animaux ont besoin d'une ration quotidienne d'eau plus importante, afin de pouvoir éliminer les ions sodium Na+. La part de l'arroche nummulaire ne doit pas excéder 20 à 30 % du fourrage fourni au bétail[10]. Une plantation d'arroche nummulaire peut alimenter 20 à 25 moutons par hectare durant quatre mois[4].

Culture

Les plantes sont multipiées par bouturage ou semis.

Les graines peuvent être récoltées sur les plantes âgées de deux ans au moins et conservées durant trois ans dans des récipients hermétiques. Il y a environ trois graines viables par gramme[8]. Elles ne doivent pas être plantées à plus de cinq millimètres de profondeur. La température optimale de germination est comprise entre 15 et 20 °C[4]. Le taux de germination est amélioré en frottant les graines sous l'eau courante pendant plusieurs minutes ou en les faisant tremper dans l'eau pendant au moins une heure[7], afin d'éliminer le sel qu'elles contiennent.

Les boutures sont réalisées à partir de rameaux de 25 cm de long et d'au moins 6 mm de diamètre. On laisse un œil ou une feuille à l'extrémité du rameau, qui est traité avec une dose d'acide 3-indolebutanoïque (IBA) de 3 g/kg de rameau[14]. Celui-ci est planté dans une terre sablonneuse et arrosé régulièrement. Le nouveau système racinaire apparaît au bout de six semaines. Le repiquage est possible, après dix semaines[4], dans un mélange 2/5 terre, 2/5 compost et 1/5 sable[14].

Les plançons nécessitent un arrosage. Cultivées en pépinières, les plantes sont repiquées en pots, dans lesquels elles demeurent jusqu'à avoir atteint une hauteur suffisante (10 à 15 cm[10]) pour être transplantées sur le terrain, à l'automne ou au début de l'hiver, au début de la saison des pluies[9]. On les plante dans des pâturages clos, en terrain bien drainé et ensoleillé, auxquels les animaux n'ont pas accès. Les sillons sont espacés de deux mètres, et les plançons placés à 1 à 2 m les uns des autres. On obtient des densités de 2 500 à 5 000 plants à l'hectare. La plante est prête à être utilisée comme fourrage la seconde ou la troisième année après la plantation en sol, lorsque sa hauteur atteint 1,5 m[10]. La coupe s'effectue à au moins 50 cm du sol. La récolte est parfois donnée aux volailles.

Composition

La matière sèche représente 25 % de la masse du fourrage[4].

Stabilisation des sols

Au Chili, l'arroche nummulaire fait l'objet, à partir du début des années 1970, d'un programme de plantation de la Corporation nationale forestière. Vers la fin du XXe siècle, la superficie plantée, dans le cadre des efforts de lutte contre le déboisement et la désertification, atteint environ 430 km2 dans la 4e région (Coquimbo)[16]. De même, des études sont menées au Botswana, à Bokspits, dans le désert de Kgalagadi, sur la stabilisation des dunes de sable par l'arroche nummulaire[10].

Autres emplois

Utilisée comme combustible, l'arroche nummulaire récupère en trois mois après la coupe. La plante est aussi utilisée comme haie coupe-vent, avec son feuillage ornemental résistant à la taille. Avec ses feuilles facilement visibles la nuit, elle est appropriée aux plantations en bordure de route[7]. Les aborigènes d'Australie consomment les graines[8].

Description

 src=
Graines d'Atriplex nummularia.

L'arroche nummulaire est un arbuste vivace, ramifié, à feuilles persistantes d'un vert grisâtre, à croissance lente, atteignant des hauteurs comprises entre 1 et 3 mètres et des diamètres allant jusqu'à trois mètres[4].

Le système racinaire suberifié comporte une racine pivotante très développée, avec des racines latérales horizontales[4]. Les tiges, très fragiles, sont dressées ou étalées et les branches blanches sont écailleuses et striées longitudinalement. Le bois a une densité supérieure à 0,6[8]. Les feuilles alternes épaisses, ovales à triangulaires arrondies, sont aromatiques, coriaces, ondulées et, parfois, dentées de terne, mesurant de 2 à 7 centimètres de long et 1 à 4 cm de large. Le pétiole a 4 à 10 mm de long. La plante peut être monoïque ou dioïque.

Les fleurs mâles, petites, rondes, de couleur jaune-brun, sont organisées en panicules de 7,5 cm à 10 cm de long[4], ramifiées vers le sommet des branches, ou en longs épis atteignant jusqu'à 20 centimètres de long. Les fleurs femelles, peu colorées, sont situées à l'aisselle des feuilles ou en inflorescences terminales ramifiées, denses et épaisses, avec un grand nombre de bractéoles. Elles sont parfois sont intercalées entre les fleurs mâles. Les bractéoles fructifères ont 4 à 10 mm de long et 4 à 9 mm de large, sont triangulaires arrondies ou ovales, avec un corps basal dur, grises à vert grisâtre, à marge herbacée.

Les graines sont lenticulaires, de 2 mm de diamètre, formées de deux feuillets écailleux parcheminés, qui ont poussé ensemble[4], avec un tégument brun foncé. Les feuillets contiennent une forte concentration de chlorure de sodium (Na+, Cl-) qui inhibe la germination des graines. Ceux-ci doivent donc être lessivés par suffisamment d'humidité pour que la germination puisse commencer[4]. La pollinisation est effectuée par le vent[7]. La floraison a lieu au printemps, entre avril et juin[9].

Sous-espèces

L'arroche nummulaire possède trois sous-espèces :

  • Atriplex nummularia subsp. nummularia.
  • Atriplex nummularia subsp. omissa Aellen[17].
  • Atriplex nummularia subsp. spathulata.

Notes

  1. IPNI. International Plant Names Index. Published on the Internet http://www.ipni.org, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens., consulté le 13 juillet 2020
  2. Australie occidentale, Australie-Méridionale, Territoire du nord, Victoria, Nouvelle Galles du sud et Queensland.
  3. (en) « Atriplex nummularia », PlantNET - New South Wales Flora Online, Royal Botanic Gardens & Domain Trust, Sydney Australia (consulté le 12 décembre 2008)
  4. a b c d e f g h i j k et l Annelize van der Baan, The determination of digestibility of Atriplex nummularia cv. de Kock with different techniques, mémoire de maîtrise de sciences, Département des sciences animales et de la vie sauvage, Faculté des sciences naturelles et de l'agriculture, Université de Prétoria, juillet 2008, The determination of digestibility of Atriplex nummularia cv. De Kock with different techniques.
  5. Atriplex nummularia (Old man saltbush), biodiversity explorer, Atriplex nummularia (Old man saltbush).
  6. Flora of North America
  7. a b c et d Atriplex nummularia, Australian National Botanic Gardens, Australian Government, Atriplex nummularia - Growing Native Plants.
  8. a b c d et e Atriplex nummularia, Florabank, Factsheet - Atriplex nummularia.
  9. a b c et d Atriplex nummularia, Arroche nummulaire.
  10. a b c d e f g h et i Aganga, A. A., et al. (2003). Atriplex nummularia (old man saltbush): A potential forage crop for arid regions of Botswana. Pakistan Journal of Nutrition 2:2 72-5.
  11. a et b FAO Animal Feed Resources
  12. Atriplex. Espèces et diversité génétique des populations au Maroc, Atriplex. Espèces - diversité génétique des populations, Maroc.
  13. P. Dayenoff, M. Bolaño et L. Mercado, Ingesta de Atriplex nummularia por cabras criollas en estabulación permanente. Desarrollo rural, extensión y transferencia, Instituto Nacional de Tecnologia Agropecuaria, Ingesta de Atriplex nummularia por cabras criollas en estabulación permanenteDesarrollo rural, extensión y transferencia.
  14. a et b P. J. Malan, N. F. G. Rethman, The use of stem cuttings to propagate Atriplex nummularia L. (oldman saltbush) vegetatively, « http://gadi.agric.za/articles/Malan_PJ/atriplex.htm ».
  15. a et b Composition massique.
  16. Guido Soto, Atriplex nummularia, espèce pionnière contre le désertification, Résumés des mémoires volontaires, volume 2, thème 10, , « 11e congrès forestier mondial, 13-22 octobre 1997, Antalya, Turquie » (consulté en 20130318).
  17. Atriplex nummularia Lindl., New South Wales flora online, PlantNET.

Voir aussi

Références

  • (fr) P. Dutuit, Projet européen SDT3 (1994-1998). Rapport final, 1998.
  • (fr) A. Haddioui, M. Baaziz, « Effet du traitement salin sur la germination et les premiers stades de croissance d'Atriplex halimus L. et Atriplex nummularia Lindl. », dans African Crop Science Conference Proceedings, vol. 4, 1999.
  • (en) N. Hall, R. Boden, C. S. Christian, R. Condon, F. Dale, A. Hart, J. Leigh, J. Marshall, A. McArthur, V Russell, J. Turnbull, The use of trees and shrubs in the dry country of Australia, Bureau de la forêt et de la sylviculture du Département national de l'aménagement, Service d'édition du gouvernement australien, Canberra, 1972.
  • (en) N. I. Hassan, H. M. Abd el Aziz, « Effect of barley supplementation on the nutritive value of saltbush (Atriplex nummularia) », dans Wrld. Rev. Anim. Prod., vol. 15, no 4, p. 47 à 55, 1979.
  • (en) G. Cunningham, W. E. Mulham, P. L. Milthorpe, J. H. Leigh, Plants of western New South Wales, Service de protection des sols de Nouvelle Galles du sud, Bureau d'édition du gouvernement de la Nouvelle Galles du sud, 1981.
  • (en) A. S. George, Flora of Australia, vol. 4, Service d'édition du gouvernement australien, Canberra, p. 130 et 131, 1984.
  • (en) V. Hobson, P. D. Grobbelaar, D. Wentzen, A. Koen, « Effect of level of supplementary feeding on mohair production and reproductive performance of Angora ewes (goats) grazing Atriplex nummularia (Oldman saltbush) », dans S. A. J. of Anim. Sci., vol. 16, no 2, p. 95, 1986.
  • (en) D. Jones, R. Elliot, Pests diseases and ailments of Australian plants with suggestions for their control, éditions Lothian, Melbourne, 1986.
  • (en) G. M. Cunningham, W. E. Mulham, P. L. Milthorpe, J. H. Leigh, Plants of Western New South Wales, éditions Inkata Press, 1992.
  • (en) B. Molyneux, S. Forrester, The Austraflora guide to choosing and growing Australian plants, éditions Kangaroo Press, Kenthurst (Nouvelle Galles du sud), 1993.
  • (en) A. Urban, Wildflowers & plants of central Australia, éditions Portside, Fishermens Bend, 1993.
  • (en) A. A. Mitchell, D. G. Wilcox, Arid shrubland plants of Western Australia, 2e édition, Presses de l'Université d'Australie occidentale, Nedlands, 1994.
  • (en) P. Bindon, Useful bush plants, éditions Western Australian Museum, Perth, 1996.
  • (en) P. J. Malan, N. F. G. Rethman, « The use of stem cuttings to propagate Atriplex nummularia L. (Oldman saltbush) vegetatively », dans South Afr. J. Agri. Dev., vol. 21, p. 30 à 57, 1997.
  • (en) E. Glenn, R. Tanner, S. Miyamoto, K. Fitzsimmons, J. Boyer, « Water use, productivity and forage quality of the halophyte Atriplex nummularia grown on saline waste water in a desert environment », dans J. Arid. Environ., vol. 38, p. 45, 1998.
  • (en) D. L. Hopkins, A. Nicholson, « Meat quality of wether lambs grazed on saltbush (A. nummularia) plus supplements or Lucerne (Medicago sativa) », dans Meat Sci., vol. 51, p. 91 à 95, 1999.
  • (en) D. Carr, D. Curtis, Plants in your pants II. A pocket guide to the trees and shrubs of the north west of NSW, éditions Greening Australian Northwest, Armidale, 2000.
  • (en) B. V. Gunn, Australian Tree Seed Centre Operations Manual, publication interne du Centre des graines d'arbres australiens du CSIRO, éditions ACT, 2001.
  • (en) H. ben Salem, A. Nefzaoui, L. ben Salem, « Supplementation of Acacia cyanophylla Lindl. foliage-based diets with barley or shrubs from arid areas (Opuntia ficus-indica f. inermis and Atriplex nummularia L.) on growth and digestibility in lambs », dans Anim. Feed. Sci. Tech., vol. 96, p. 15, 2002.
  • (en) H. ben Salem, A. Nefzaoui, L. ben Salem, « Supplementing spineless cactus (Opuntia ficus-indica f. inermis) based diets with urea-treated straw or oldman salbush (Atriplex nummularia): Effects on intake, digestion and sheep growth », dans J. Agric. Sci., vol. 138, p. 85, 2002.
  • (en) N. Bonney, “What seed is that?” A guide to the identification, collection, germination and establishment of native plant species for central southern Australian landscapes, édition N. Bonney, Tantanoola (Australie du sud), 2003.
  • (en) F. Kutsche, B. Lay, Field guide to the plants of outback South Australia, éditions du Département de la protection de l'eau, du sol et de la biodiversité, Australie du sud, 2003.
  • (en) J. W. Wrigley, M. Fagg, Australian native plants. Cultivation, use in landscaping and Propagation, 5e édition, Reed New Holland (Australia) Pty. Ltd., Frenchs Forest, 2003.
  • (en) T. J. Hobbs, M. Bennell, D. Huxtable, J. Bartle, C. Neumann, N. George, W. O'Sullivan, “FloraSearch Agroforestry Species and Regional Industries: Low rainfall farm forestry options for southern Australia.” A report for the Joint Venture Agroforestry Program and CRC for Plant-based Management of Dryland Salinity, publication no 6 du RIRDC, 2006.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Atriplex nummularia: Brief Summary ( Francês )

fornecido por wikipedia FR

L'arroche nummulaire (Atriplex nummularia, nommée, en anglais, old man saltbush, bluegreen saltbush ou giant saltbush, et tiple en espagnol) est une espèce végétale arbustive fourragère de la famille des Amaranthaceae.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia FR

Atriplex nummularia ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Atriplex nummularia là loài thực vật có hoa thuộc họ Dền. Loài này được Lindl. mô tả khoa học đầu tiên năm 1848.[1]

Tham khảo

  1. ^ The Plant List (2010). Atriplex nummularia. Truy cập ngày 23 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết về phân họ Rau muối này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

Atriplex nummularia: Brief Summary ( Vietnamita )

fornecido por wikipedia VI

Atriplex nummularia là loài thực vật có hoa thuộc họ Dền. Loài này được Lindl. mô tả khoa học đầu tiên năm 1848.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia VI

大洋洲滨藜 ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科
二名法 Atriplex nummularia
Lindl.

大洋洲滨藜学名Atriplex nummularia)或稱臺灣滨藜,为苋科滨藜属的植物。分布在大洋洲台湾岛等地。現在已經引進到了世界各地,例如在美國和墨西哥北部它就被用來防止土地沙漠化[1]。此外它也可用作養牲畜的牧草[2][3]

参考文献


小作品圖示这是一篇莧科小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科

大洋洲滨藜: Brief Summary ( Chinês )

fornecido por wikipedia 中文维基百科

大洋洲滨藜(学名:Atriplex nummularia)或稱臺灣滨藜,为苋科滨藜属的植物。分布在大洋洲台湾岛等地。現在已經引進到了世界各地,例如在美國和墨西哥北部它就被用來防止土地沙漠化。此外它也可用作養牲畜的牧草。

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
维基百科作者和编辑
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia 中文维基百科