nomes no trilho de navegação
Die Grootnoemnoem (Carissa macrocarpa) is 'n doringagtige struik of klein boompie met Y-vormige dorings wat tot 45 mm lank kan wees. Die boom se vrugte word rooi tot pers wanneer hulle ryp is en kom voor vanaf Mosselbaai noordwaarts tot by die suide van Mosambiek.
'n Grootnoemnoem
Blomme
Vrugte
Deursnit van 'n ryp vrug
Die Grootnoemnoem (Carissa macrocarpa) is 'n doringagtige struik of klein boompie met Y-vormige dorings wat tot 45 mm lank kan wees. Die boom se vrugte word rooi tot pers wanneer hulle ryp is en kom voor vanaf Mosselbaai noordwaarts tot by die suide van Mosambiek.
Carissa macrocarpa ye una especie de parrotal perteneciente a la familia de les apocinacees. Ye orixinaria del sur d'África. Tien frutos comestibles.[1]
Ye un parrotal d'hasta 2 m d'altu, con látex blancu y escayos furcaes. Fueyes opuestes, ovaes, de 1.5–7 cm de llargu y 1–4.5 cm d'anchu, el ápiz espinuloso, base arrondada, coriacees, nervios secundarios inconspicuos. Inflorescencia fascículu de 1 ó 2 flores axilares blanques; llobos de la mota lliniares, d'hasta 5 mm de llargu; corola hipocrateriforme, tubu 1.2–1.5 cm de llargu, los llobos hasta 2 cm de llargu, angostos. Frutos subglobosos o ovoides, carnosos, indehiscentes.
Distribuyir en Mozambique y Sudáfrica hasta Provincia Oriental del Cabu onde ye llargamente cultivada. Ye una especie introducida en Nicaragua onde ye cultivada n'árees seques, mayormente alredor de Managua; n'altores de 40–200 metros.[2]
Principio activos: el frutu ye ricu en acedu ascórbico, calciu, fósforu y magnesiu.
El frutu inmaduru usar pa faer mermelaes y madurecíu consúmese frescu y úsase pa faer duces.[3]
Carissa macrocarpa describióse por (Eckl.) A.DC. y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 8: 336. 1844.[4]
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Carissa macrocarpa ye una especie de parrotal perteneciente a la familia de les apocinacees. Ye orixinaria del sur d'África. Tien frutos comestibles.
Carissa macrocarpa és una espècie d'arbust pertanyent a la família de les apocinàcies. És originària del sud d'Àfrica. Els seus fruits són comestibles.[1]
És un arbust de creixement ràpid que resisteix molt bé el vent i pot créixer prop del mar, tant en forma d'arbust com d'un arbre de 4 m. Les fulles són dures, brillants i de color verd fosc, tot i que el revers és d'un verd més suau. Exhuda una llet, un làtex no tòxic per les seves branques.
Les seves tiges tenen punxes característiques en forma de "i" grega. Les espectaculars espines d'aquesta planta li permeten protegir-se d'animals herbívors africans. Sovint, característiques com la forma, la mida, el lloc on es troben i el nivell d'agrupament de les espines depèn del tipus d'animal contra el qual s'ha de protegir la planta.
Però el més atractiu d'aquesta planta és el seu fruit, molt ric en vitamina C, magnesi i fòsfor. Té forma d'ou i és bastant gran, d'aquí el nom macrocarpa, que en grec vol dir "fruit gran". És d'un color fúcsia vermellós, del qual s'hi fan delicioses gelees i melmelades. Criden també l'atenció les seves flors d'un color blanc immaculat, que recorden la tarongina, i apareixen des de primavera fins a mitjans d'estiu. Cal destacar que s'empra també en jardineria com a tanca vegetal.
Es distribueix a Moçambic i Sud-àfrica fins a la Província Oriental del Cap on és àmpliament cultivada. És una espècie introduïda a Nicaragua on és cultivada a àrees seques, majoritàriament al voltant de Managua; a alçades de 40–200 metres.[2]
Carissa macrocarpa va ser descrita per (Eckl.) A.DC. i publicada a Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 8: 336. 1844.[3]
Carissa macrocarpa és una espècie d'arbust pertanyent a la família de les apocinàcies. És originària del sud d'Àfrica. Els seus fruits són comestibles.
Die Natalpflaume (Carissa macrocarpa) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Wachsbäume in der Familie der Hundsgiftgewächse (Apocynaceae). Die Pflanze ist in Afrika heimisch. Der Namensteil „Pflaume“ bezieht sich auf das Aussehen der Früchte; die Art ist jedoch mit der Pflaume nicht näher verwandt.
Die Natalpflaume ist eine dornige, reich verzweigte und immergrüne Pflanze. Sie wächst meistens als Strauch oder seltener als kleiner Baum und erreicht Wuchshöhen bis gut 4–5 Meter. Die Borke ist grau-bräunlich und rau, furchig. Äste und Zweige sind mit verholzten 2 bis 4 cm langen, oft gabligen, verzweigten Dornen bewehrt. Die Pflanze führt einen Milchsaft.
Die gegenständigen, ganzrandigen und meist kahlen, einfachen Laubblätter sind ledrig, dicklich, dunkelgrün und etwa 3 bis 7 cm lang. Sie sind eiförmig bis elliptisch oder rundlich, seltener verkehrt-eiförmig und an der Spitze stachelspitzig. Der Blattstiel ist mit 3 bis 5 mm Länge sehr kurz.
Die Natalpflaume ist gynodiözisch, es sind also weibliche und zwittrige Individuen zu finden. Die weiblichen Blüten sind kürzer und schmaler als die zwittrigen.[1] Die Blüten stehen endständig in kleinen, doldigen Büscheln oder sie erscheinen einzeln, sie duften süß und sind grünlich-weiß bis leicht rosa. Die zwittrige oder weibliche Blüte ist bis etwa 1,1–1,8 cm lang, kurz dickgestielt und fünfzählig (selten sechszählig). Die schmal-eilanzettlichen, fast kahlen, knapp verwachsenen Kelchblätter sind 6 mm lang und spitz. Die Blütenkrone ist stieltellerförmig, die langen Kronzipfel sind verkehrt-eiförmig bis -eilanzettlich und bis 1,5–4,5 cm lang. Die lange, schmale und innen behaarte Kronröhre ist meist grün und im oberen Bereich leicht becherförmig geweitet. Die kurzen Staubblätter sind bis 3–5 mm lang und sitzen etwas oberhalb der Mitte in der Kronröhre, bei den weiblichen Blüten sind die Staubbeutel einiges kürzer und funktionslos, steril (Antherode). Der oberständige, zweikammerige Fruchtknoten ist etwa 1,5 mm lang, der ungleich lange Griffel endet bei den zwittrigen Blüten etwas unter den Staubbeuteln, bei den weiblichen ist er länger und endet knapp darüber. Es liegt also auch eine Distylie vor. Der verdickte Griffelkopf trägt die zweilappige Narbe, bei den weiblichen Blüten ist er mit den sterilen, kurzen Antheroden verklebt.
Die glatten, eiförmigen bis ellipsoiden und vielsamigen Beeren sind etwa 3–6 Zentimeter groß. Sie sind zunächst grün, zur Reifezeit färben sie sich rötlich, sind teils „bereift“ und sie enthalten Milchsaft, der manchmal etwas durch die Schale drückt. Sie sind sehr fein weißlich punktiert und an der Spitze sind sie teils kurz bespitzt oder abgerundet, auch können Griffelreste vorhanden sein. An der Basis können auch Kelchreste erhalten bleiben. Die dünnschaligen Beeren enthalten bis etwa 16 abgeflachte, etwa 5–6 Millimeter große, etwa elliptische und bräunliche Samen.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 66.
Die Heimat der Natalpflaume erstreckt sich vom zentralen bis in das südliche und südöstliche Afrika. Die Vorkommen in Afrika liegen in Südafrika, Mosambik, Sambia, Simbabwe, Kenia und im Kongo.
Wegen ihrer essbaren Früchte wird sie mittlerweile auch in anderen Ländern angepflanzt, so im südöstlichen China und in den USA (Texas, Florida und Arizona sowie in Hawaii) oder in Mittelamerika und in Jamaika, auf den Bahamas, sowie in Indien und auf den Philippinen oder in Israel.
Die Natalpflaume wächst bevorzugt in frostfreien Küstengebieten wie Dünen und Küstenwäldern und ist in der Regel unter 500 Hm verbreitet. Sie gedeiht in salziger Luft und ist recht windresistent. Die Pflanze ist kältetolerant (bis −5° C) und trockenheitsresistent.
Die Beeren der Natalpflaume sind essbar. Der dornige Strauch wird auch gern als Hecke gepflanzt.
Das Basionym Arduina macrocarpa wurde 1830 von Christian Friedrich Ecklon in South African Quarterly Journal 1(4): 372 erstbeschrieben. Die Umteilung zu Carissa macrocarpa erfolgte 1844 von Alphonse Pyrame de Candolle in Prodr. 8: 336.
Die Natalpflaume (Carissa macrocarpa) ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Wachsbäume in der Familie der Hundsgiftgewächse (Apocynaceae). Die Pflanze ist in Afrika heimisch. Der Namensteil „Pflaume“ bezieht sich auf das Aussehen der Früchte; die Art ist jedoch mit der Pflaume nicht näher verwandt.
Carissa macrocarpa is a shrub native to tropical and southern Africa. It is commonly known as the Natal plum and, in South Africa, the large num-num. In Zulu, as well as in the Bantu tribes of Uganda, it is called Amathungulu or umThungulu oBomvu. In Afrikaans the fruit is called noem-noem.
C. macrocarpa deals well with salt-laden winds, making it a good choice for coastal areas. It is commonly found in the coastal bush of the Eastern Cape and Natal.[2] It produces shiny, deep green leaves and snowy white flowers whose perfumed scent intensifies at night. Like other Carissa species, C. macrocarpa is a spiny, evergreen shrub containing latex. They bloom for months at a time. The ornamental plump, round, crimson fruit appears in summer and fall (autumn) at the same time as the blooms. In moderate, coastal areas the fruits appear through the year. The fruit can be eaten out of hand or made into pies, jams, jellies, and sauces.[2] Some claim that other than the fruit, the plant is poisonous.[3] However, this claim is a myth, possibly based on similarities to other plants with milky sap.[4] The College of Agricultural and Environmental Sciences at University of California, Davis rates the plant as mildly toxic.[5] It appears in the South African National tree list as number 640.3.
A traditional food plant in Africa, this little-known fruit has potential to improve nutrition, boost food security, foster rural development and support sustainable landcare.[6]
Danish naturalist Christian Friedrich Ecklon described the Natal plum.
Carissa macrocarpa grows mainly in coastal areas of South Africa. It can be found on sand dunes and on the edges of coastal forests in the Eastern Cape and northwards to Natal and Mozambique. The species also occurs in Zambia and Zimbabwe and further north in the Democratic Republic of the Congo and Kenya.[1] Today the plant is also growing commonly in southern Florida and is cultivated in southern California and used widely as an ornamental in Central America and the Caribbean.[6]
Carissa macrocarpa is quite easy to grow. Its seeds germinate two to four weeks after sowing. The development of the seedlings is very slow at first. Plants cultivated from seeds are bearing fruits within the first two years. A vegetative propagation is possible and preferred. The most efficient method consists of notching young branchlets by cutting them halfway through. Then they are bent downwards and allowed to hang limply. After the young branchlets have built a callus, in approximately two months, the cutting has to be removed from the parent and planted in sand under moderate shade. Roots form within one month. Carissa macrocarpa will produce fruits within the first two years applying this reproduction method.[6]
The maintenance of Carissa macrocarpa is simple. The plant is indigenous to South Africa and does not need fertilizer.
In the homeland of Carissa macrocarpa night-flying insects pollinates the white, bisexual flowers. Out of its origin area unfruitfulness has been attributed to inadequate pollination. However, hand pollination is possible and in future poor pollination could be avoided by cultivation of floral structures that are highly favourable for self-fertilization.[6]
Narrow hedges are recommended as orchard design for Carissa macrocarpa due to its prickles. Like this the access to the fruits which are growing on the top of the bush is much simpler. Pruning the plant is beneficial because it induces the development of more fruiting tips. Beyond cutting, little pruning work has to be done to restrain the bush from massive growth. This results in an increasing amount of fruits per plant.[6]
With a minimal yield of 3 tons per hectare under commercial production in South Africa, the productivity is considered as high. The main fruit production is in summer with slightly varying ripening times. So each fruit must be picked when it is ripe. Under good growing conditions the plant also produces many fruits during the off-season. During the harvest attention must be paid to the ripe fruits’ skin as it can be easily bruised and is highly perishable.[6]
Horticultural scientists in South Africa and the USA (Florida and California) have selected and named several Carissa types that tend to produce fruits more reliably. The fruits are larger, have a good texture and contain fewer seeds. In California they selected Fancy (many large fruits with few seeds), Torrey Pines (good crop production and abundant pollen), Frank (good pollen supplier but low yield), Chelsey and Serena. In Florida Gifford is one of the best fruit bearers. In Africa C. haematocarpa is defined suitable for drier areas and C. bispinosa for higher altitudes.[6]
Carissa macrocarpa requires warm, moist subtropical climate. It tolerates different exposures as full sun and fairly heavy shade. As a coastal plant it can deal very well with salty ocean spray.
Carissa macrocarpa is a shrub native to tropical and southern Africa. It is commonly known as the Natal plum and, in South Africa, the large num-num. In Zulu, as well as in the Bantu tribes of Uganda, it is called Amathungulu or umThungulu oBomvu. In Afrikaans the fruit is called noem-noem.
C. macrocarpa deals well with salt-laden winds, making it a good choice for coastal areas. It is commonly found in the coastal bush of the Eastern Cape and Natal. It produces shiny, deep green leaves and snowy white flowers whose perfumed scent intensifies at night. Like other Carissa species, C. macrocarpa is a spiny, evergreen shrub containing latex. They bloom for months at a time. The ornamental plump, round, crimson fruit appears in summer and fall (autumn) at the same time as the blooms. In moderate, coastal areas the fruits appear through the year. The fruit can be eaten out of hand or made into pies, jams, jellies, and sauces. Some claim that other than the fruit, the plant is poisonous. However, this claim is a myth, possibly based on similarities to other plants with milky sap. The College of Agricultural and Environmental Sciences at University of California, Davis rates the plant as mildly toxic. It appears in the South African National tree list as number 640.3.
A traditional food plant in Africa, this little-known fruit has potential to improve nutrition, boost food security, foster rural development and support sustainable landcare.
Carissa macrocarpa es una especie de arbusto perteneciente a la familia de las apocináceas. Es originaria del sur de África. Produce frutos comestibles.[1]
Al fruto que produce se le conoce comúnmente como la "Ciruela" Natal o "Ciruela" Carissa, mientras que en Sudáfrica, el gran num-num; en zulú así como en las tribus bantú de Uganda, Amathungulu o umThungulu oBomvu; y en afrikáans, noem-noem.
Es un arbusto de hasta 2 m de alto, con látex blanco y espinas horcadas, bífidas en sus extremos. Hojas opuestas, ovadas, de 1.5–7 cm de largo y 1–4.5 cm de ancho, el ápice espinuloso, base redondeada, coriáceas, nervios secundarios inconspicuos. Inflorescencia fascículo de 1 o 2 flores axilares blancas; lobos del cáliz lineares, de hasta 5 mm de largo; corola hipocrateriforme, tubo 1.2–1.5 cm de largo, los lobos hasta 2 cm de largo, angostos. Frutos subglobosos u ovoides, carnosos, indehiscentes.
Se distribuye en Mozambique y Sudáfrica hasta Provincia Oriental del Cabo donde es ampliamente cultivada. Es una especie introducida en Nicaragua donde es cultivada en áreas secas, mayormente alrededor de Managua; en alturas de 40–200 metros.[2]
Tolerante el frío hasta -5 °C, pero las plantas jóvenes necesitan protección a las bajas temperaturas.
Principios activos: el fruto es rico en ácido ascórbico, calcio, fósforo y magnesio.
El fruto inmaduro se usa para hacer mermeladas y madurado se consume fresco y se usa para hacer dulces.[3]
Carissa macrocarpa fue descrita por (Eckl.) A.DC. y publicado en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 8: 336. 1844.[4]
Carissa macrocarpa es una especie de arbusto perteneciente a la familia de las apocináceas. Es originaria del sur de África. Produce frutos comestibles.
Al fruto que produce se le conoce comúnmente como la "Ciruela" Natal o "Ciruela" Carissa, mientras que en Sudáfrica, el gran num-num; en zulú así como en las tribus bantú de Uganda, Amathungulu o umThungulu oBomvu; y en afrikáans, noem-noem.
Carissa macrocarpa, ou prunier du Natal ou carissa[1], est une espèce de plantes eudicotylédones, de la famille des Apocynaceae. Cette espèce est originaire d'Afrique du Sud, plus précisément de la région Natal.
C'est un arbuste qui peut atteindre entre 4 et 5 mètres de hauteur. Les feuilles sont de couleur vert foncé, les fleurs sont blanches en forme d'étoile et très parfumées. Le fruit est allongé et rouge vif.
La prune de Natal se mange crue. C'est un fruit très sucré, acidulé, rafraîchissant et très riche en vitamine C. On peut aussi le consommer sous forme de confitures, de gelées ou de tartes [réf. souhaitée].
Cette espèce est de plus utilisée pour faire des haies ; ses épines menaçantes en font une barrière dissuasive.
C'est une espèce relativement rustique. La multiplication est réalisée par semis de graines, qui mettent moins d'un mois pour pousser. L'espèce peut également se bouturer, se marcotter et se greffer. Les premières productions ont lieu dès la deuxième année.
Bonsaï Carissa macrocarpa var. Horizontalis[2]
Carissa macrocarpa d'Afrique du Sud (num num)
.jpg)
Carissa macrocarpa, ou prunier du Natal ou carissa, est une espèce de plantes eudicotylédones, de la famille des Apocynaceae. Cette espèce est originaire d'Afrique du Sud, plus précisément de la région Natal.
De natalpruim (Carissa macrocarpa, basioniem: Arduina macrocarpa) is een plant uit de maagdenpalmfamilie (Apocynaceae). Het is een groenblijvende, klimmende, tot 0,5 m hoge struik. Alle plantendelen bevatten een kleverig melksap. De takken zijn bezet met tot 5 cm lange, vertakte doornen. De bladeren zijn tegenoverstaand, ovaal, 3-7 cm lang, donkergroen, leerachtig en glanzend aan de bovenzijde.
De bloemen hebben een lange bloembuis en zijn erg geurend. Ze staan solitair in de bladoksels. De kroonbladeren zijn langwerpig en wit of roze van kleur.
De vruchten zijn rond tot eivormig en rozerood van kleur. Het vruchtvlees is dieprood van kleur, sappig en smaakt aardbeiachtig. De vruchten kunnen als handfruit worden gegeten of verwerkt worden in compotes en vruchtensalades. Het sap van de natalpruim vormt een smaakvolle frisdrank.
De natalpruim komt van nature voor in zuidelijk Afrika. Een verwante soort met eetbare vruchten is de caranda (Carissa carandas).
Bloem
Doorn
Struik op Hawaï
Mediabestanden die bij dit onderwerp horen, zijn te vinden op de pagina Carissa macrocarpa op Wikimedia Commons. De natalpruim (Carissa macrocarpa, basioniem: Arduina macrocarpa) is een plant uit de maagdenpalmfamilie (Apocynaceae). Het is een groenblijvende, klimmende, tot 0,5 m hoge struik. Alle plantendelen bevatten een kleverig melksap. De takken zijn bezet met tot 5 cm lange, vertakte doornen. De bladeren zijn tegenoverstaand, ovaal, 3-7 cm lang, donkergroen, leerachtig en glanzend aan de bovenzijde.
De bloemen hebben een lange bloembuis en zijn erg geurend. Ze staan solitair in de bladoksels. De kroonbladeren zijn langwerpig en wit of roze van kleur.
De vruchten zijn rond tot eivormig en rozerood van kleur. Het vruchtvlees is dieprood van kleur, sappig en smaakt aardbeiachtig. De vruchten kunnen als handfruit worden gegeten of verwerkt worden in compotes en vruchtensalades. Het sap van de natalpruim vormt een smaakvolle frisdrank.
De natalpruim komt van nature voor in zuidelijk Afrika. Een verwante soort met eetbare vruchten is de caranda (Carissa carandas).
Bloem
Doorn
Struik op Hawaï
Carissa macrocarpa é um arbusto nativo da África do Sul . É comumente conhecida como ameixa de Natal e, na África do Sul, o grande num-num . No Zulu, assim como nas tribos Bantu de Uganda, é chamado Amathungulu ou um Thungulu oBomvu . No africâner, a fruta é chamada noem-noem .
C. macrocarpa lida bem com ventos carregados de sal, sendo uma boa opção para áreas costeiras. É comumente encontrado no mato costeiro do Cabo Oriental e Natal. [1] Produz folhas verdes escuras e brilhantes e flores brancas como a neve, cujo perfume perfumado se intensifica à noite. Como outras espécies de Carissa, C. macrocarpa é um arbusto espinhoso, sempre-verde, que contém látex. Eles florescem por meses de cada vez. Os frutos redondos, redondos e carmesins ornamentais aparecem no verão e no outono (outono) ao mesmo tempo que as flores. Em áreas costeiras moderadas, os frutos aparecem ao longo do ano. As frutas podem ser comidas à mão ou transformadas em tortas, doces, geleias e molhos. [1] Alguns afirmam que, além da fruta, a planta é venenosa. [2] No entanto, essa afirmação é um mito, possivelmente baseado em semelhanças com outras plantas com seiva leitosa. [3] A Faculdade de Ciências Agrícolas e Ambientais da Universidade da Califórnia, Davis, classifica a planta como levemente tóxica. [4] Ele aparece na lista de árvores nacional da África do Sul como número 640.3.
Uma planta tradicional de alimentos na África, essa fruta pouco conhecida tem potencial para melhorar a nutrição, aumentar a segurança alimentar, promover o desenvolvimento rural e apoiar o cuidado sustentável da terra. [5]
Carissa macrocarpa cresce principalmente em áreas costeiras da África do Sul. Pode ser encontrado nas dunas de areia e nas margens das florestas costeiras da província do Cabo Oriental, ao norte, de Natal a Moçambique. Hoje, a planta também está crescendo comumente no sul da Flórida e é cultivada no sul da Califórnia e usada amplamente como ornamental na América Central e no Caribe. [6]
Carissa macrocarpa é bastante fácil de cultivar. Suas sementes germinam 2 a 4 semanas após a semeadura. O desenvolvimento das mudas é muito lento no início. Plantas cultivadas a partir de sementes estão dando frutos nos primeiros 2 anos. Uma propagação vegetativa é possível e preferida. O método mais eficiente consiste em entalhar ramos jovens cortando-os na metade. Em seguida, eles são dobrados para baixo e podem pendurar frouxamente. Depois que os jovens ramos constroem um calo, em aproximadamente 2 meses, o corte deve ser removido do pai e plantado na areia sob sombra moderada. As raízes se formam dentro de um mês. Carissa macrocarpa produzirá frutos nos primeiros 2 anos aplicando este método de reprodução. [7]
A manutenção de Carissa macrocarpa é simples. A planta é nativa da África do Sul e não precisa de fertilizante.
Na terra natal de Carissa macrocarpa, os insetos voadores noturnos polinizam as flores brancas e bissexuais . Fora de sua área de origem, a falta de frutos foi atribuída à polinização inadequada. No entanto, a polinização manual é possível e, no futuro, a polinização ruim pode ser evitada pelo cultivo de estruturas florais altamente favoráveis à alta fertilização. [8]
Recomendam-se sebes estreitas como projeto de pomar para Carissa macrocarpa devido a seus espinhos. Assim, o acesso aos frutos que crescem no topo do mato é muito mais simples. A poda da planta é benéfica porque induz o desenvolvimento de mais dicas de frutificação. Além do corte, pouco trabalho de poda deve ser feito para impedir que o arbusto cresça em massa. Isso resulta em uma quantidade crescente de frutas por planta. [9]
Com um rendimento mínimo de 3 toneladas por hectare sob produção comercial na África do Sul, a produtividade é considerada alta. A principal produção de frutas ocorre no verão, com tempos de amadurecimento ligeiramente variáveis. Portanto, cada fruta deve ser colhida quando estiver madura. Sob boas condições de crescimento, a planta também produz muitos frutos durante a entressafra. Durante a colheita, deve-se prestar atenção à casca dos frutos maduros, pois pode ser facilmente machucada e altamente perecível. [10]
Cientistas de horticultura na África do Sul e nos EUA (Flórida e Califórnia) selecionaram e nomearam vários tipos de Carissa que tendem a produzir frutos de maneira mais confiável. Os frutos são maiores, apresentam boa textura e contêm menos sementes. Na Califórnia, eles escolheram Fancy (muitos frutos grandes com poucas sementes), Torrey Pines (boa produção agrícola e pólen abundante), Frank (bom fornecedor de pólen, mas com baixo rendimento), Chelsey e Serena. Na Flórida, Gifford é um dos melhores produtores de frutas. Na África, C. haematocarpa é definido como apropriado para áreas mais secas e C. bispinosa para altitudes mais altas. [11]
Carissa macrocarpa requer clima subtropical quente e úmido. Ele tolera exposições diferentes como sol pleno e sombra bastante pesada. Como planta costeira, pode lidar muito bem com o spray salgado do oceano.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
|nome3= sem |sobrenome3= em Authors list (ajuda) Carissa macrocarpa é um arbusto nativo da África do Sul . É comumente conhecida como ameixa de Natal e, na África do Sul, o grande num-num . No Zulu, assim como nas tribos Bantu de Uganda, é chamado Amathungulu ou um Thungulu oBomvu . No africâner, a fruta é chamada noem-noem .
C. macrocarpa lida bem com ventos carregados de sal, sendo uma boa opção para áreas costeiras. É comumente encontrado no mato costeiro do Cabo Oriental e Natal. Produz folhas verdes escuras e brilhantes e flores brancas como a neve, cujo perfume perfumado se intensifica à noite. Como outras espécies de Carissa, C. macrocarpa é um arbusto espinhoso, sempre-verde, que contém látex. Eles florescem por meses de cada vez. Os frutos redondos, redondos e carmesins ornamentais aparecem no verão e no outono (outono) ao mesmo tempo que as flores. Em áreas costeiras moderadas, os frutos aparecem ao longo do ano. As frutas podem ser comidas à mão ou transformadas em tortas, doces, geleias e molhos. Alguns afirmam que, além da fruta, a planta é venenosa. No entanto, essa afirmação é um mito, possivelmente baseado em semelhanças com outras plantas com seiva leitosa. A Faculdade de Ciências Agrícolas e Ambientais da Universidade da Califórnia, Davis, classifica a planta como levemente tóxica. Ele aparece na lista de árvores nacional da África do Sul como número 640.3.
Uma planta tradicional de alimentos na África, essa fruta pouco conhecida tem potencial para melhorar a nutrição, aumentar a segurança alimentar, promover o desenvolvimento rural e apoiar o cuidado sustentável da terra.
Natal eriği (Carissa macrocarpa), Apocynaceae familyasından bütün yıl boyunca beyaz, pembe renklerde çiçekler açan 0.6 – 2.5 m yüksekliğe, 60–90 cm ile 2–3 m genişliğe ulaşabilen bir bitki türü. Anavatanı Güney Afrika'dır. Işık seven bir bitkidir. Tuzluluğa dayanıklıdır.
Türkçe adı İngilizce adının (Natal plum) çevirisidir ve Natal şehrinin adından gelir. Afrikancada noem-noem adı verilir. Güney Afrika'nın yerli dillerinden Zulucada amatungulu olarak bilinir.
Değişik şekilli dalları vardır. Yaprakları parlak koyu yeşildir. Beyaz ve pembe çiçek açar. Büyümesi hızlıdır.
Yıldız şeklindeki çiçeklerinin kokusu yasemini andırır.
Güney Afrikan'nın kıyı bölgeleri ana dağılım habitatıdır. Doğu Kap ilindeki kum tepeleri ve kıyı ormanlarından kuzeyde Natal be Mozambik'e uzanan bölgede görülür. Günümüzde sonradan götürüldüğü Amerika Birleşik Devletlerinde Florida eyaletinin güneyinde de yetişir. Güney Kaliforniya'da ise kültürü yapılır.[1]
Meyveleri taze yenilebildiği gibi reçel de yapılır.
Natal eriği (Carissa macrocarpa), Apocynaceae familyasından bütün yıl boyunca beyaz, pembe renklerde çiçekler açan 0.6 – 2.5 m yüksekliğe, 60–90 cm ile 2–3 m genişliğe ulaşabilen bir bitki türü. Anavatanı Güney Afrika'dır. Işık seven bir bitkidir. Tuzluluğa dayanıklıdır.
Carissa macrocarpa là một loài thực vật có hoa trong họ La bố ma. Loài này được (Eckl.) A.DC. mô tả khoa học đầu tiên năm 1844.[1]
C. macrocarpa chịu được môi trường gió chứa nhiều muối, nên nó thích nghi tốt với những khu vực ven biển. Nó được tìm thấy phổ biến ở dạng bụi rậm ven biển của Đông Cape và Natal, Nam Phi.[2] Loài này cho hoa mày trắng tuyết và lá có màu lục đậm, bóng và tỏa hương mạnh vào ban đêm. Giống với các loài khác trong chi Carissa, C. macrocarpa là cây bụi thường xanh có gai và chứa mủ. Chúng nở hoa trong nhiều tháng vào một thời điểm. Chúng có trái vào mùa hè và thu cùng thời điểm nở hoa, trái có màu đỏ thẩm, tròn và đều đặn. Trong điều kiện ức chế, ở các vùng ven biển chúng cho trái quanh năm. Trái có thể ăn sống được hoặc làm thành bánh, mứt, thạch, và nước sốt.[2] Một số trường hợp khuyến cáo rằng các bộ phận khác của cây ngoài trái có chất độc.[3] Tuy nhiên, khuyến cáo này vẫn còn một bí ẩn, có thể là những cây khác có điểm tương đồng với nó mà có mũ tương tự.[4] Hệ thống kiểm soát độc California xếp loại cây này có độc tính trung bình.[5]
Các tên đồng nghĩa:
.jpg)
.jpg)
Bài viết liên quan đến phân họ Ba gạc này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Carissa macrocarpa là một loài thực vật có hoa trong họ La bố ma. Loài này được (Eckl.) A.DC. mô tả khoa học đầu tiên năm 1844.
Carissa macrocarpa (Eckl.) A.DC.
Синонимы
Карисса крупноцветковая, или Ягодичная слива (лат. Carissa macrocarpa) — плодовый вечнозеленый кустарник семейства Кутровые (Apocynaceae).
Вечнозелёный кустарник 4,5—5,5 м высотой с овальными глянцевыми тёмно-зелёными листьями 2,5—5 см длиной. Плод круглый или продолговатый, до 6 см длиной и до 4 см шириной, в неспелом виде зелёный, при созревании краснеет. Внутри плода содержится ароматная сочная мякоть, с маленькими вкраплениями латекса и с 6—16 незаметными тонкими плоскими семенами.
Карисса происходит из прибрежных районов Южной Африки и культивируется далеко вглубь её территории. В 1905 году карисса была интродуцирована на Гавайские острова и быстро там распространилась. В настоящее время она культивируется также на Багамских островах, на Филиппиннах, в Индии и Восточной Африке.
Полностью созревшие плоды кариссы съедобны в необработанном виде. Очищенные плоды используются для изготовления джемов, сиропов, желе, пудингов и т. д.
Карисса крупноцветковая, или Ягодичная слива (лат. Carissa macrocarpa) — плодовый вечнозеленый кустарник семейства Кутровые (Apocynaceae).
大花假虎刺（学名：Carissa macrocarpa）为夹竹桃科假虎刺属的植物。分布在南非以及中国大陆的广东以及美國佛羅里達州南部等地，美國加利福尼亞州南部也有普遍種植，又名卡利撒、美國櫻桃。
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
