dcsimg

Salicorn fi ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

La barrella, barrellera, sosa, salicorn, salsola de Sevilla o salicorn fi[1] (Salsola soda) és un arbust anual suculent de fins a 70 cm d'alt que és nadiu de la conca del Mediterrani.[2] Salsola soda és nadiua d'Euràsia i Àfrica del Nord, arriba a la mar Negra.[3] S'ha naturalitzat a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord,[4] i es pot considerar espècie invasora a la Califòrnia litoral.[5][6] També s'ha naturalitzat a Amèrica del Sud.[7] És una planta halòfita (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. Té les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència.[8][7] Les sals processades de l'herba fada tenen fins a un 30% de carbonat de sodi.[9]

Usos

Històricament ha estat una important font de carbonat de sodi que també s'extreia de les cendres d'altres plantes anomenades també barrelles.[10] Amb el carbonat de sodi es fan vidres i sabons. La qualitat del famós cristall de Venècia i Murano depenia de la puresa del carbonat de sodi de les barrelles[11] i la naturalesa d'aquest ingredient es mantenia en secret. Al litoral ibèric (de Catalunya a Múrcia) durant el segle XVIII hi havia una gran indústria de carbonat de sodi obtingut de les cendres de les barrelles.[12] El nom de l'element sodi prové de l'epítet específic (soda) de l'herba fada. Més tard als Estats Units la soda va passar a ser sinònim de beguda no alcohòlica.

Actualment ja no es cultiva l'herba fada sinó és a Itàlia com a verdura comestible de gust similar a l'espinac, que és de la mateixa família (amb els noms de Barba di Frate, Agretti i Liscari sativa).[13]

Salsola soda ha estat estudiada com a planta per la bioremediació per treure la sal de sòls amb certa salinitat on es vol conrear tomàquets i pebrots.[14]

Vegeu també

Referències

  1. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  2. Integrated Taxonomic Information Service (2007). "Salsola soda L.," report for taxonomic serial number 504989
  3. Jalas, Jaakko and Suominen, Juha (1989). Atlas Florae Europaeae: Distribution of Vascular Plants in Europe (Cambridge University Press, Cambridge), p. 78. ISBN 0-521-34271-6.
  4. "County-Level Distribution of Salsola soda,"de SMASCH (Specimen Management for California Herbaria) database (The University and Jepson Herbaria, University of California, Berkeley). Entry retrieved December 13, 2006.
  5. California Exotic Pest Plant Council, Exotic Pest Plants of Greatest Ecological Concern in California, October, 1999.
  6. Baye, Peter (1998). "More on Salsola soda," CalEPPC News (Newsletter of the California Exotic Pest Plant Council), Vol. 6, No. 4 (Fall 1998).
  7. 7,0 7,1 Robertson, Kenneth R. and Clemants, Steven E. (1997). Salsola Soda, from "Amaranthaceae" chapter, in: Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+. Flora of North America North of Mexico. 12+ vols. New York and Oxford. Vol. 4, pp. 399–402. ISBN 0-19-517389-9.
  8. Jepson, Willis Linn (1993). The Jepson manual: higher plants of California, James C. Hickman, editor (Berkeley: University of California Press, 1993), p. 514. ISBN 0-520-08255-9
  9. Barker, T. C., Dickinson, R., and Hardie, D. W. F. "The Origins of the Synthetic Alkali Industry in Britain," Economica, New Series, Vol. 23, No. 90. (May, 1956), pp. 158–171.
  10. Clow, Archibald and Clow, Nan L. (1952). Chemical Revolution, (Ayer Co Pub, June 1952), pp. 65–90. ISBN 0-8369-1909-2.
  11. Turner, Guy (1999). "Allume Catina and the Aesthetics of Venetian Cristallo," Journal of Design History 12, No. 2, pp. 111–122. DOI: 10.1093/jdh/12.2.111
  12. Pérez, Joaquín Fernández (1998). "From the barrilla to the Solvay factory in Torrelavega: The Manufacture of Saltwort in Spain," Antilia: The Spanish Journal of History of Natural Sciences and Technology, Vol. IV, Art. 1. ISSN 1136-2049. Archived at WebCite from this original URL on 2008-03-01.
  13. Mayes, Frances (2000). Bella Tuscany: The Sweet Life of Italy, (Broadway), p. 15. ISBN 0-7679-0284-X.
  14. Colla, G., Rouphael, Y., Fallovo, C., and Cardarelli, M. (2006). "Use of Salsola soda as a companion plant to improve greenhouse pepper (Capsicum annuum) performance under saline conditions," New Zealand Journal of Crop and Horticultural Science, Vol. 34: 283 - 290. Online abstract at http://www.rsnz.org/publish/nzjchs/2006/039.php (retrieved November 28, 2006).

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salicorn fi Modifica l'enllaç a Wikidata
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Salicorn fi: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

La barrella, barrellera, sosa, salicorn, salsola de Sevilla o salicorn fi (Salsola soda) és un arbust anual suculent de fins a 70 cm d'alt que és nadiu de la conca del Mediterrani. Salsola soda és nadiua d'Euràsia i Àfrica del Nord, arriba a la mar Negra. S'ha naturalitzat a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord, i es pot considerar espècie invasora a la Califòrnia litoral. També s'ha naturalitzat a Amèrica del Sud. És una planta halòfita (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. Té les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència. Les sals processades de l'herba fada tenen fins a un 30% de carbonat de sodi.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA