nomes no trilho de navegação
Lycopodiella és un gènere de pteridòfits de la família de les licopodiàcies. Són plantes sense flors, vasculars, terrestres i generalment creixen sobre llocs pantanosos, d'aquí ve el seu nom popular de licopodis de pantà. El nom Lycopodiella és un diminutiu (-ella) del gènere Lycopodium que alhora prové del grec lýkos que significa "llop" i –pódion que significa "peu", ja que les extremitats de les seves branques s'assemblen a un peu de llop.
Les espècies de Lycopodiella tenen les tiges infèrtils (les que no produeixen espores) postrades i radicants mentre que les tiges fèrtils són erectes, ambdós tipus tenen simetria radial. Els seus microfil·les són subulats, carenats i molt densos. Els estròbils terminals són sèssils i els seus esporofil·les són una mica més grans que els microfil·les. Els esporangis tenen dehiscència sub-basal i les espores són subtetraèdriques i reticulades. Aquest gènere com qualsevol pteridòfit es reprodueix per espores però també és capaç de reproduir-se vegetativament a través de rizomes.
Hi ha unes 38 espècies, de distribució cosmopolita, bàsicament de zones tropicals o subtropicals. A la península Ibèrica hi ha dues espècies, Lycopodiella cernua a Portugal i Lycopodiella inundata que creix al nord-oest peninsular i és de distribució dubtosa al Pirineu.
Lycopodiella és un gènere de pteridòfits de la família de les licopodiàcies. Són plantes sense flors, vasculars, terrestres i generalment creixen sobre llocs pantanosos, d'aquí ve el seu nom popular de licopodis de pantà. El nom Lycopodiella és un diminutiu (-ella) del gènere Lycopodium que alhora prové del grec lýkos que significa "llop" i –pódion que significa "peu", ja que les extremitats de les seves branques s'assemblen a un peu de llop.
Les espècies de Lycopodiella tenen les tiges infèrtils (les que no produeixen espores) postrades i radicants mentre que les tiges fèrtils són erectes, ambdós tipus tenen simetria radial. Els seus microfil·les són subulats, carenats i molt densos. Els estròbils terminals són sèssils i els seus esporofil·les són una mica més grans que els microfil·les. Els esporangis tenen dehiscència sub-basal i les espores són subtetraèdriques i reticulades. Aquest gènere com qualsevol pteridòfit es reprodueix per espores però també és capaç de reproduir-se vegetativament a través de rizomes.
Hi ha unes 38 espècies, de distribució cosmopolita, bàsicament de zones tropicals o subtropicals. A la península Ibèrica hi ha dues espècies, Lycopodiella cernua a Portugal i Lycopodiella inundata que creix al nord-oest peninsular i és de distribució dubtosa al Pirineu.
Plavuňka (Lycopodiella) je rod plavuní, rostlinné čeledi plavuňovitých (Lycopodiaceae). Existuje 38 druhů. V minulosti byl rod začleněn do rodu Lycopodium (plavuň).
Byliny, vyrůstající na jaře z přezimujícího terminálního pupene. Plavuňka má zpravidla chudě větvený stonek. Ten je rozlišen na hlavní, poléhavý stonek a postranní stonkové větve, které jsou vzpřímené a zakončeny obvykle jedním nebo několika málo výtrusnicovými klasy. Sporangia jsou téměř kulovitá nebo ledvinovitá, mají světle žlutou barvu. Otevírají se na abaxiální straně. Spory na povrchu mají síťovitou strukturu. Prokel je válcovitý.
Tento rod je rozšířen kosmopolitně, nejvíce se však vyskytuje v tropech a subtropech.
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Lycopodiella na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu Plavuňka ve Wikimedia Commons
Plavuňka (Lycopodiella) je rod plavuní, rostlinné čeledi plavuňovitých (Lycopodiaceae). Existuje 38 druhů. V minulosti byl rod začleněn do rodu Lycopodium (plavuň).
Lycopodiella er en af flere slægter i Ulvefod-familien (Lycopodiaceae). Ulvefod hører til blandt de mest primitive af alle Karplanter og formerer sig ved sporer. De er jordboende eller epifyttiske. Slægten har i alt 38 arter fordelt over hele verdnen, flest forskellige arter i tropisk Amerika og Ny Guinea.
Den sporebærende plante er spinkel og uregelmæssigt forgrenet, og den består af en krybende jordstængel med trævlerødder og en overjordisk del med talrige, tætsiddende og spiralstillede, bittesmå blade der nærmest kan ligne visse typer mos (men ulvefod er ikke beslægtet med mos). Sporer dannes på blade samlet i gulliggrønne akslignende stængler, og der, hvor de spirer, dannes der enten en tvekønnet, masse med fotosyntese eller nogle underjordiske, forgrenede organer, som opsøger symbiose med en svamp. På disse over- eller underjordiske organer dannes der ægceller og fritsvømmende sædceller. Efter befrugtning dannes den sporebærende generation.
Adskiller sig fra Lycopodium ved at være mere spinkel og vokse i fugtigere omgivelser. Er kraftigere end Selaginella.
Arter i Danmark
Lycopodiella is a genus in the clubmoss family Lycopodiaceae. The genus members are commonly called bog clubmosses, describing their wetland habitat. The genus has a cosmopolitan distribution,[1] with centers of diversity in the tropical New World and New Guinea. In the past, the genus was often incorporated within the related genus Lycopodium, but was segregated in 1964.[2] In the Pteridophyte Phylogeny Group classification of 2016 (PPG I), Lycopodiella is placed in the subfamily Lycopodielloideae, along with three other genera. In this circumscription, the genus has about 15 species.[3] Other sources use a wider circumscription, in which the genus is equivalent to the Lycopodielloideae of PPG I, in which case about 40 species and hybrids are accepted.
Lycopodiella are non-flowering plants. They have leafy rhizomes that grow along the ground and vertical, leafy shoots, also known as peduncles.[4] Fertile peduncles have strobili at the top of the shoot.[4] Individuals can have short, creeping rhizomes with simple strobili, branching rhizomes with many strobili, or anywhere in between.[1] The North American specimens are typically shorter, have thinner shoots, and have fewer vertical shoots in the North than specimen in the South.[5]
Lycopodiella life cycles include an independent sporophyte stage and a long-lived gametophyte stage.[6] Individuals reproduce by single-celled spores that disperse and germinate into small plants when in suitable conditions.[2] This part of the plant is called the gametophyte; it produces the eggs and sperm.[2] In Lycopodiella the gametophytes grow on the surface of the soil and are partially photosynthetic.[7] After fertilization, the embryos grow into sporophytes, which are larger spore-bearing plants.[2] The sporophyte is the vegetative part of the plant seen in nature. Juvenile individuals typically re-sprout in the spring or after a fire.[4] Individuals have a base chromosome number of 78.[8]
In the Pteridophyte Phylogeny Group classification of 2016 (PPG I), Lycopodiella is placed in the subfamily Lycopodielloideae, along with three other genera (Lateristachys, Palhinhaea and Pseudolycopodiella).[3] In 2022, an additional monotypic genus, Brownseya, was segregated from Pseudolycopodiella to render the latter monophyletic.[9] Other sources do not recognize these genera, submerging them into Lycopodiella.[10][11]
As of February 2023, the Checklist of Ferns and Lycophytes of the World recognized the following species:[12]
Some hybrids have also been described:[12]
Lycopodiella is found worldwide, but typically in temperate and tropical areas, a majority of which are found in North and South America.[13] Individuals are typically found in terrestrial lowlands or montane forests on poor soils.[14] Much of the soils are sandy and saturated and have little to no organic layer.[2]
The known Lycopodiella in North America consists of six species and four hybrids.[15] All but one species of Lycopodiella, Lycopodiella inundata, are limited to the East coast, Gulf of Mexico, and/or Great Lakes region.[15] L. inundata is found from New England to Alaska and down into California.[15]
Lycopodiella is a genus in the clubmoss family Lycopodiaceae. The genus members are commonly called bog clubmosses, describing their wetland habitat. The genus has a cosmopolitan distribution, with centers of diversity in the tropical New World and New Guinea. In the past, the genus was often incorporated within the related genus Lycopodium, but was segregated in 1964. In the Pteridophyte Phylogeny Group classification of 2016 (PPG I), Lycopodiella is placed in the subfamily Lycopodielloideae, along with three other genera. In this circumscription, the genus has about 15 species. Other sources use a wider circumscription, in which the genus is equivalent to the Lycopodielloideae of PPG I, in which case about 40 species and hybrids are accepted.
Lycopodiella es un género perteneciente a la familia Lycopodiaceae. Los miembros del género se llaman comúnmente, licopodios de pantano , describiendo que sus hábitos son los humedales. Hay 38 especies, la distribución es cosmopolita, con centros de diversidad en la zona tropical del Nuevo Mundo y Nueva Guinea. En el pasado, el género estuvo incorporado en el género relacionado Lycopodium.
.
Lycopodiella es un género perteneciente a la familia Lycopodiaceae. Los miembros del género se llaman comúnmente, licopodios de pantano , describiendo que sus hábitos son los humedales. Hay 38 especies, la distribución es cosmopolita, con centros de diversidad en la zona tropical del Nuevo Mundo y Nueva Guinea. En el pasado, el género estuvo incorporado en el género relacionado Lycopodium.
Sookold (Lycopodiella) on kollaliste sugukonda kuuluv taimeperekond.
Eestis kasvab üks sellesse perekonda arvatud pärismaine liik: harilik sookold (Lycopodiella inundata)
Konnanlieot (Lycopodiella) on liekokasveihin kuuluva sanikkaisten suku, jossa on 38 jäsentä. Niitä tavataan ympäri maailmaa, eniten Etelä-, Keski- ja Pohjois-Amerikassa sekä Uudessa-Guineassa. Konnanlieoilla on pienet neulasmaiset ainavihannat lehdet ja rennot varret, jotka ovat sotkuisina mykkeröinä lähellä maanpintaa.
Toisin kuin muut liekokasvit, konnanlieot lakastuvat syksyllä.[1] Uusi verso kasvaa edellisvuotisen, kellastuneen verson kärkisilmusta.[2]
Konnanlieot (Lycopodiella) on liekokasveihin kuuluva sanikkaisten suku, jossa on 38 jäsentä. Niitä tavataan ympäri maailmaa, eniten Etelä-, Keski- ja Pohjois-Amerikassa sekä Uudessa-Guineassa. Konnanlieoilla on pienet neulasmaiset ainavihannat lehdet ja rennot varret, jotka ovat sotkuisina mykkeröinä lähellä maanpintaa.
Toisin kuin muut liekokasvit, konnanlieot lakastuvat syksyllä. Uusi verso kasvaa edellisvuotisen, kellastuneen verson kärkisilmusta.
Le genre Lycopodiella regroupe une quarantaine d'espèces appartenant à la famille des Lycopodiacées.
Le mot Lycopodiella est le diminutif du nom de genre Lycopodium, l'espèce type est en effet de petite taille (Lycopodiella inundata).
Le genre Lycopodiella regroupe des Lycopodes ayant l'aspect de grandes mousses. Ils présentent une tige horizontale enracinée portant des rameaux dressés. Ces rameaux portent des feuilles tout autour de l'axe (symétrie axiale) et ils prennent naissance en position dorsale sur la tige horizontale.
Les sporanges sont portés par des sporophylles groupés en épis au sommet des rameaux dressés.
Leurs tiges rampantes les rendent particulièrement sensible au piétinement, ils sont en voie de raréfaction : ainsi, ils sont souvent protégés sur le territoire français.
Ces Lycopodes sont largement répandus dans les deux hémisphères.
Le genre Lycopodiella regroupe une quarantaine d'espèces appartenant à la famille des Lycopodiacées.
Pataisiukas (lot. Lycopodiella) – pataisainių (Lycopodiopsida) klasės pataisinių (Lycopodiaceae) šeimos augalų gentis.
Gentyje 38 rūšys:
ir kt.
Staipeknīši (latīņu: Lycopodiella) ir staipekņu dzimtas (Lycopodiaceae) viena no ģintīm, kurā ir 38 sugas. Staipeknīšu izplatība ir ļoti plaša, bet lielākā daļa sugu aug Centrālamerikas un Dienvidamerikas tropu biomā un Jaungvinejā. Staipeknīšu ģints augiem patīk mitra vai slapja augsne, tādēļ tos angļu valodā mēdz saukt par purva staipekņiem.[1]
Latvijā aug tikai 1 staipeknīšu suga - palu staipeknītis (Lycopodiella inundata),[2] kas ir aizsargajams augs un ierakstīts Latvijas Sarkanajā grāmatā.[3]
Staipeknīši (latīņu: Lycopodiella) ir staipekņu dzimtas (Lycopodiaceae) viena no ģintīm, kurā ir 38 sugas. Staipeknīšu izplatība ir ļoti plaša, bet lielākā daļa sugu aug Centrālamerikas un Dienvidamerikas tropu biomā un Jaungvinejā. Staipeknīšu ģints augiem patīk mitra vai slapja augsne, tādēļ tos angļu valodā mēdz saukt par purva staipekņiem.
Latvijā aug tikai 1 staipeknīšu suga - palu staipeknītis (Lycopodiella inundata), kas ir aizsargajams augs un ierakstīts Latvijas Sarkanajā grāmatā.
Lycopodiella, myrkråkefotslekten (eller direkte oversatt «dvergkråkefotslekten»), er en slekt innenfor kråkefotfamilien. Den har 38 arter som foretrekker våte områder, de fleste artene forekommer i Amerika og Ny-Guinea, men myrkråkefot (L. inundata) forekommer også i tempererte områder, deriblant i Norge.
I tidligere tider ble disse artene oftest regnet til kråkefotslekten (Lycopodium), men de regnes nå vanligvis som en egen slekt.
Karsporeplanter har generasjonsveksling, og formerer seg ved sporer i stedet for frø. Den ukjønnede, sporedannende generasjonen (sporofytten) er den dominerende. Når sporen spirer og vokser dannes det et protallium, som blir til en kjønnet generasjon (gametofytt) som ikke lever lenge. Den danner mannlige og kvinnelige kjønnsceller, som etter befruktning gir opphav til den langt større ukjønnete sporofytten, som er mer langtlevende, og som produserer nye sporer.
Sporene sitter øverst i skuddet eller i egne aks. Plantene har bare én sporetype som er ukjønnet (homospori).
Artene innenfor Lycopodiella-slekten omfatter:
Lycopodiella, myrkråkefotslekten (eller direkte oversatt «dvergkråkefotslekten»), er en slekt innenfor kråkefotfamilien. Den har 38 arter som foretrekker våte områder, de fleste artene forekommer i Amerika og Ny-Guinea, men myrkråkefot (L. inundata) forekommer også i tempererte områder, deriblant i Norge.
I tidligere tider ble disse artene oftest regnet til kråkefotslekten (Lycopodium), men de regnes nå vanligvis som en egen slekt.
Karsporeplanter har generasjonsveksling, og formerer seg ved sporer i stedet for frø. Den ukjønnede, sporedannende generasjonen (sporofytten) er den dominerende. Når sporen spirer og vokser dannes det et protallium, som blir til en kjønnet generasjon (gametofytt) som ikke lever lenge. Den danner mannlige og kvinnelige kjønnsceller, som etter befruktning gir opphav til den langt større ukjønnete sporofytten, som er mer langtlevende, og som produserer nye sporer.
Sporene sitter øverst i skuddet eller i egne aks. Plantene har bare én sporetype som er ukjønnet (homospori).
Widłaczek (Lycopodiella) – rodzaj roślin należący do rodziny widłakowatych. Liczy 38 gatunków, z których jeden występuje w Polsce
Gatunkiem typowym jest Lycopodiella inundata (L.) Holub[2].
Rodzaj należy do podrodziny Lycopodielloideae W.H.Wagner & Beitel ex B.Øllg. w ramach rodziny widłakowatych (Lycopodiaceae), która jest jedyną rodziną roślin współczesnych w obrębie rzędu widłakowców (Lycopodiales) w obrębie klasy Lycopodiopsida w grupie roślin naczyniowych Tracheophyta.
Gromada widłaki (Lycopodiophyta D.H. Scott), podgromada Lycopodiophytina Tippo ex Reveal, klasa widłaki jednakozarodnikowe (Lycopodiopsida Bartl.), podklasa Lycopodiidae Bek., rząd widłakowce (Lycopodiales Dumort.), podrząd Lycopodiineae Rabenh., rodzina widłakowate (Lycopodiaceae P. Beauv. ex Mirb. in Lam. & Mirb.), rodzaj widłaczek (Lycopodiella Holub)Holub. (syn. Lycopodium L.)[3].
We florze Polski występuje tylko jeden gatunek:
Widłaczek (Lycopodiella) – rodzaj roślin należący do rodziny widłakowatych. Liczy 38 gatunków, z których jeden występuje w Polsce
Gatunkiem typowym jest Lycopodiella inundata (L.) Holub.
Lycopodiella é um género da família Lycopodiaceae que agrupa 38 espécies validamente descritas geralmente conhecidas pelo nome comum de licopódios.[1] O género tem distribuição natural do tipo cosmopolita com centros de diversidade na região neotropical e na Nova Guiné ocorrendo frequentemente em habitats pantanosos ou de solos permanentemente encharcados.[2][3].
Os membros do género Lycopodiella são pequenas plantas herbáceas, que produzem esporófitos com longos ramos de crescimento indeterminado, geralmente escandentes ou formando arcos que desenvolvem raízes em longos intervalos e ocasionalmente se ramificam horizontalmente, formando sistemas de râmulos horizontais que geralmente apresentam em cada arco um ramo principal do tipo dendroide, erecto, que emerge da face dorsal da zona central do arco. O ramo principal apresenta um conjunto de râmulos flabelados, de arranjo subdecussado, esparramados a pendentes, que por sua vez podem terminar em estróbilos sésseis, recurvados a pendentes. Os filídios e a superfície do caule está geralmente recoberta por tricomas.[4][5]
Os esporângios ocorrem em pequenas cavidades formadas pelo córtex do estróbilo e pelas membranas basais coalescentes de esporófilos adjacentes subglobulares e anisovalvados. As células da epiderme do esporângio apresentam espessamentos nodulares nas paredes laterais, lignificados.[4]
O género foi frequentemente considerado como parte de um género Lycopodium com circunscrição taxonómica mais alargada do que a presentemente em uso. Na sua presente delimitação, o género Lycopodiella inclui as seguintes espécies extantes:[6]
Lycopodiella é um género da família Lycopodiaceae que agrupa 38 espécies validamente descritas geralmente conhecidas pelo nome comum de licopódios. O género tem distribuição natural do tipo cosmopolita com centros de diversidade na região neotropical e na Nova Guiné ocorrendo frequentemente em habitats pantanosos ou de solos permanentemente encharcados..
Lycopodiella este un gen taxonomic de plante ce trăiesc în regiuni umede de smârcuri. Ele fac parte din familia Lycopodiaceae.
Lycopodiella este un gen taxonomic de plante ce trăiesc în regiuni umede de smârcuri. Ele fac parte din familia Lycopodiaceae.
Lycopodiella Holub
Виды
Lycopodiella — род споровых растений семейства Плауновые (Lycopodiaceae).
По информации базы данных The Plant List (на июль 2016) род включает 30 видов[1]:
Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Lycopodiella — род споровых растений семейства Плауновые (Lycopodiaceae).
