Kayman balığı (lat. Lepisosteus) - zirehli durnabalıqları fəsiləsinə aid heyvan cinsi.
Kayman balığı (lat. Lepisosteus) - zirehli durnabalıqları fəsiləsinə aid heyvan cinsi.
Lepisosteus és un gènere de peix lepisosteiforme.
Se'n coneixen quatre espècies:
Tres espècies que en un principi es van classificar dins el gènere Lepisosteus actualment s'assignen al gènere Atractosteus.
Lepisosteus és un gènere de peix lepisosteiforme.
Se'n coneixen quatre espècies:
Lepisosteus oculatus Lepisosteus osseus Lepisosteus platostomus Lepisosteus platyrhynchusTres espècies que en un principi es van classificar dins el gènere Lepisosteus actualment s'assignen al gènere Atractosteus.
Lepisosteus ist eine Gattung von Knochenhechten, die in vier Arten in Nord- und Mittelamerika vorkommt.
Von den Arten der Gattung Atractosteus unterscheiden sich die Lepisosteus-Arten durch nur eine Reihe vergrößerter Fangzähne entlang der Außenkiefer, während das Gaumenbein keine vergrößerten Zähne trägt. Die Kiemenreusen sind kleiner und birnenförmig, mit nur 14 bis 33 Strahlen am ersten Kiemenbogen.[1] Der Körperbau ist schlanker als bei Atractosteus und die Schnauze deutlich verlängert. Auf Rücken-, Schwanz- und Afterflosse weisen sie Flecken auf.[2]
Es sind vier rezente Arten der Gattung bekannt[1]:
Lepisosteus ist eine Gattung von Knochenhechten, die in vier Arten in Nord- und Mittelamerika vorkommt.
Taxonavigaçion
Lepisosteus
Lepisosteus is a genus of gars in the family Lepisosteidae.
While in the present day, Lepisosteus is only known across North America, fossil remains show it was much more widespread in the past, with specimens known from the Cretaceous of India and Brazil.
The currently recognized species are:[4]
Three species formerly classified in Lepisosteus (tropical gar, Cuban gar, and alligator gar) are now assigned to the genus Atractosteus.
Lepisosteus is a genus of gars in the family Lepisosteidae.
Lepisosteus es un género de peces de la familia Lepisosteidae, este género agrupa a cuatro especies de peces óseos primitivos llamados comúnmente "pejelagartos", dichos peces se encuentran entre los grupos de peces dulceacuícolas más antiguos que existen en la actualidad, llegando se ser calificados como "fósiles vivientes".
El género está integrado por cuatro especies:
Tres especies anteriormente clasificadas como Lepisosteus (el pejelagarto, el catán y el manjuarí) ahora son parte del género Atractosteus.
Lepisosteus es un género de peces de la familia Lepisosteidae, este género agrupa a cuatro especies de peces óseos primitivos llamados comúnmente "pejelagartos", dichos peces se encuentran entre los grupos de peces dulceacuícolas más antiguos que existen en la actualidad, llegando se ser calificados como "fósiles vivientes".
El género está integrado por cuatro especies:
Lepisosteus oculatus (Winchell, 1864) (Pejelagarto moteado) Lepisosteus osseus (Linnaeus, 1758) (Pejelagarto de nariz larga) Lepisosteus platostomus (Rafinesque, 1820) (Pejelagarto de nariz corta) Lepisosteus platyrhincus (DeKay, 1842) (Pejelagarto de la Florida)Tres especies anteriormente clasificadas como Lepisosteus (el pejelagarto, el catán y el manjuarí) ahora son parte del género Atractosteus.
Lepisosteus Lepisosteidae familiako arraina generoa da.
Lepisosteus Lepisosteidae familiako arraina generoa da.
Les Lépisostés (Lepisosteus) forment un genre de poissons d'eau douce originaire d'Amérique du Nord.
Ils sont caractérisés par des écailles rhombiques, dures et luisantes, ainsi qu'un museau long et étroit.
Ces poissons ont la vessie natatoire modifiée en vessie gazeuse. L'épithélium s'y est soulevé en replis richement vascularisés, ce qui permet des échanges gazeux en milieu aérien.
Les Lépisostés (Lepisosteus) forment un genre de poissons d'eau douce originaire d'Amérique du Nord.
Lepisosteus Linnaeus, 1758 è uno dei due generi in cui si suddivide la famiglia dei Lepisosteidi. Rispetto ad Atractosteus ha una distribuzione più vasta: dai grandi laghi settentrionali del Nordamerica alla Florida e al bacino del Mississippi.
Il genere Lepisosteus comprende quattro specie:
La distribuzione del pesce dal becco è più estesa di quella di Lepisosteus oculatus, che pure vive nelle acque salmastre delle zone costiere. La prima di queste due specie può raggiungere 1,8 m di lunghezza e 30 kg di peso. Le femmine sono più lunghe dei maschi con una differenza di circa 18 cm tra il decimo e l'undicesimo anno d'età.
I maschi raramente superano quest'età, mentre le femmine possono vivere fino ai 22 anni e più. La riproduzione in massa avviene da marzo ad agosto.
Il luccio dal naso corto vive nella zona che comprende il Texas nord-orientale, il Montana, l'Ohio meridionale e il Mississippi; il luccio della Florida, invece, abita in Florida e nelle acque dolci delle pianure della Georgia.
Lepisosteus Linnaeus, 1758 è uno dei due generi in cui si suddivide la famiglia dei Lepisosteidi. Rispetto ad Atractosteus ha una distribuzione più vasta: dai grandi laghi settentrionali del Nordamerica alla Florida e al bacino del Mississippi.
Lepisosteus is een geslacht van straalvinnige vissen uit de familie van de kaaimansnoeken (Lepisosteidae).[1]
De naam van het geslacht werd voor het eerst gepubliceerd in 1803 door Bernard Germain de Lacépède.
Lepisosteus is een geslacht van straalvinnige vissen uit de familie van de kaaimansnoeken (Lepisosteidae).
De naam van het geslacht werd voor het eerst gepubliceerd in 1803 door Bernard Germain de Lacépède.
Lepisosteus – rodzaj ryb niszczukokształtnych (Lepisosteiformes).
Etymologia: gr. lepis, -idos = łuska + osteon = kość
Gatunki zaliczane do tego rodzaju[2]:
Lepisosteus – rodzaj ryb niszczukokształtnych (Lepisosteiformes).
Etymologia: gr. lepis, -idos = łuska + osteon = kość
Lepisosteus' é um dos dois únicos gêneros vivos conhecidos classificados na ordem Lepisosteiphorma. São encontrados apenas em rios e lagos de águas tranquilas da América central (México e Guatemala). São considerados espécies primitivas de peixes.
São predadores, possuem os corpos alongados e escamas grossas. Podem chegar a até 45 kg.
São chamados popularmente de peixes-lagartos devido a "semelhança" do focinho entre as duas espécies animais.
São classificadas quatro espécies neste gênero:
Lepisosteus' é um dos dois únicos gêneros vivos conhecidos classificados na ordem Lepisosteiphorma. São encontrados apenas em rios e lagos de águas tranquilas da América central (México e Guatemala). São considerados espécies primitivas de peixes.
São predadores, possuem os corpos alongados e escamas grossas. Podem chegar a até 45 kg.
São chamados popularmente de peixes-lagartos devido a "semelhança" do focinho entre as duas espécies animais.
Lepisosteus[1] är ett släkte av fiskar. Lepisosteus ingår i familjen bengäddor.[1]
Arter enligt Catalogue of Life[1] och Fishbase[2]:
Lepisosteus är ett släkte av fiskar. Lepisosteus ingår i familjen bengäddor.
Arter enligt Catalogue of Life och Fishbase:
Подовжене валькувате тіло панцирних щук покрите панциром з міцних ромбоподібних ганоїдних лусок; нюхові мішки й ніздрі розташовані на кінці подовженого рила. Хребет повністю скостенілий; хребці у панцирних щук. На відміну від усіх інших риб, опістоцельні, тобто опуклі попереду й увігнуті ззаду.
Загальна довжина тіла панцирних щук сягає від 88 см до 2 м. Вид риб близькоспорідненого роду Atractosteus вони відрізняються відносно більш довгим рилом і невеликими грушоподібними зябровими тичинками, кількість яких приблизно 14-33. Тривалість життя від 18 до 36 років.
Поширені у Північній Америці, а також у Центральній Америці. Живуть як у субтропічних річках і озерах, так і у водоймах з температурою води +10 … +20 ° C. Викопні види (в основному з крейди) відомі з Північної Америки та Південної Америки, Європи та Індії.
Відомо 4 види:
Lepisosteus là một chi cá trong họ Lepisosteidae.
Lepisosteus là một chi cá trong họ Lepisosteidae.
Панцирные щуки[1], или длиннорылые панцирники[2] (лат. Lepisosteus) — род пресноводных и солоноватоводных лучепёрых рыб из семейства панцирниковых (Lepisosteidae).
Общая длина тела панцирных щук достигает от 88 см (тупорылый панцирник) до 2 м (длиннорылый панцирник). От рыб близкородственного рода Atractosteus они отличаются относительно более длинным рылом и небольшими грушевидными жаберными тычинками, количество которых приблизительно 14—33. Продолжительность жизни от 18 (пятнистая панцирная щука) до 36 лет (длиннорылый панцирник).
Распространены в Северной Америке, а длиннорылый панцирник кроме того и в Центральной Америке. Обитают как в субтропических реках и озёрах, так и в водоёмах с температурой воды +10…+20 °C.
Ископаемые виды (в основном из мела и эоцена) известны из Северной и Южной Америки, Европы и Индии.
В роде панцирных щук 4 современных[3] и 3 ископаемых вида:
Панцирные щуки, или длиннорылые панцирники (лат. Lepisosteus) — род пресноводных и солоноватоводных лучепёрых рыб из семейства панцирниковых (Lepisosteidae).