nomes no trilho de navegação
El pagre, pàguera o pargo (Pagrus pagrus) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids que és comestible però també rar. La forma juvenil es denomina pargotí o pargolí.
Espècie demersal sobre fons durs (roca o conglomerats) i sorra; els joves sobre herbers de fanerògames fins als 250 m, més comuna fins als 100m.
Solitari, però els joves poden formar grups petits.
S'alimenta de peixos, crustacis i mol·luscs.
Madura quan té 24 cm i la reproducció es dóna entre abril i juny.
S'estén arreu de la Mediterrània excepte a la Mar Negra. A l'Atlàntic Oriental (des del sud de les Illes Britàniques -on és rara- i Portugal fins a Mauritània i el Senegal, incloent-hi les illes de Madeira i Canàries). També es troba a l'Atlàntic Occidental.
Espècie comercial de carn bastant apreciada. Es captura amb gran varietat d'arts i ormeigs com són els tremalls i palangres de fons, nanses, al volantí, pesca amb arpó i arts d'arrossegament.
Talla mínima legal de captura: 18 cm.
El pagre, pàguera o pargo (Pagrus pagrus) és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels espàrids que és comestible però també rar. La forma juvenil es denomina pargotí o pargolí.
Die Gemeine Meerbrasse (Pagrus pagrus), auch in der Einzahl häufig Gemeiner Meerbrassen genannt, ist ein Speisefisch aus der Familie der Meerbrassen (Sparidae), der im Ostatlantik und im Mittelmeer beheimatet ist.
Die Gemeine Meerbrasse hat einen seitlich abgeflachten und hochrückigen Körper und erreicht eine Körperlänge bis 75 Zentimeter. Der Kopf besitzt eine spitze Schnauze mit endständigem Maul. Der Rücken und die Flanken sind silbrig bis lachsfarben, der Kopf etwas dunkler und bläulich schimmernd. Auf dem Rücken tragen vor allem Jungfische dunklere, häufig blaue Flecken. Die Spitzen der Schwanzflosse sind heller als die Flossenfärbung.
Die ungeteilte Rückenflosse besitzt 11 bis 13 harte Flossendornen und danach 9 bis 10 weiche, die Afterflosse 3 harte und 7 bis 8 weiche Flossenstrahlen. Die Bauchflossen sind brustständig.
Die Gemeine Meerbrasse lebt im Ostatlantik von den Britischen Inseln bis Nordafrika sowie im Mittelmeer und im Schwarzen Meer. Dabei ist sie auch in den Küstenbereichen der Kapverdischen Inseln und der Kanarischen Inseln anzutreffen. In der Nordsee kommt der Fisch vor, ist dort jedoch sehr selten.
Die Fische leben gesellig im Küstenbereich mit Wassertiefen von bis 200 Metern, vor allem auf Sandboden und seltener über Schlick, Felsen oder Seegraswiesen. Sie ernähren sich von kleinen Fischen und Wirbellosen, meist Kleinkrebsen.
Gemeine Meerbrassen sind wie andere Meerbrassen, darunter etwa die Rotbrasse (Pagellus erythrinus), so genannte proterogyne Zwitter. Das bedeutet, dass alle Fische als Weibchen geschlechtsreif werden und sich später in Männchen umwandeln. Die Laichzeit liegt gewöhnlich im Frühjahr.
Die Gemeine Meerbrasse ist eine von fünf Arten der Gattung Pagrus.[1]
Die Gemeine Meerbrasse (Pagrus pagrus), auch in der Einzahl häufig Gemeiner Meerbrassen genannt, ist ein Speisefisch aus der Familie der Meerbrassen (Sparidae), der im Ostatlantik und im Mittelmeer beheimatet ist.
In Tenexmichin (P. pagrus), inīn michin mocua; nemi īpan in Ilhuicaātl Atlántico īpan in Britania Tlālhuactli īxquich in huitztlāmpa Argentina.
Το φαγγρί (επιστημονικό όνομα Pagrus pagrus – Φάγρος ο γνήσιος) είναι ψάρι των αλμυρών υδάτων το οποίο ανήκει στην οικογένεια των Σπαριδών.
Το φαγγρί μπορεί να φτάσει τα 8 με 9 κιλά σε βάρος και 90 εκατοστά σε μήκος. Το χρώμα του είναι χρυσοκόκκινο.
Το φαγγρί ζει κοντά στο βυθό, σε ανοικτά νερά σε βραχώδεις ή αμμώδεις βυθούς. Το βρίσκουμε σε βάθος από 30 έως 250 μέτρα. Συναντάται σε ολόκληρη την Μεσόγειο Θάλασσα, στις βόρειες και στις νοτιοανατολικές ακτές του Ατλαντικού Ωκεανού, αλλά και στον δυτικό Ατλαντικό.
Κυρίως τρέφεται με μαλάκια, με βενθικά καρκινοειδή και με άλλα ψάρια.
https://web.archive.org/web/20140121145327/http://www.selonda.com/gr/fagkri.html https://web.archive.org/web/20160304200919/http://www.livepedia.gr/index.php/%CE%A6%CE%B1%CE%B3%CE%BA%CF%81%CE%AF https://web.archive.org/web/20140122091043/http://www.ethnos.gr/entheta.asp?catid=23380
Το φαγγρί (επιστημονικό όνομα Pagrus pagrus – Φάγρος ο γνήσιος) είναι ψάρι των αλμυρών υδάτων το οποίο ανήκει στην οικογένεια των Σπαριδών.
The red porgy (Pagrus pagrus), or common seabream, is a species of marine ray-finned fish in the family Sparidae. It is found in shallow waters on either side of the Atlantic Ocean, being present on the western coast of Europe and the Mediterranean Sea as well as the eastern coasts of North and South America and the Caribbean Sea. It feeds on or near the seabed and most individuals start life as females and later change sex to males.
This fish was first described in 1758 by the Swedish naturalist Carl Linnaeus in the tenth edition of his System Naturae. He gave it the name Sparus pagrus but it has since been moved to the genus Pagrus.[2] Common names given to this fish include red porgy, common seabream and porgy. Along the Gulf Coast, it is known as the white snapper, even though it is not a true snapper.[3] In the United Kingdom, it is known as Couch's seabream after the Cornish ichthyologist Dr. Jonathan Couch who first discovered this species in the waters around Britain.[4]
The red porgy is a moderately deep-bodied fish with an oblong shaped body. The standard length is 75 cm (30 in), although a more typical length is about half of this. The dorsal fin has eleven to thirteen spines and nine to ten soft rays while the anal fin has three spines and seven to eight soft rays. This fish is a silvery-pink colour, with darker patches on the nape and behind the pectoral fins. The caudal fin is dark pink with paler tips, and the other fins are pale pink.[5]
The red porgy is found in warm coastal waters on either side of the Atlantic Ocean. On the eastern side, its range extends from southern Britain to Western Sahara, including the waters around the Canary Islands and Madeira and the Mediterranean Sea; its range includes the Sea of Marmara but does not extend into the Black Sea. On the western side of the Atlantic, its range extends from the eastern coast of the United States southward to Argentina; it is present in the Gulf of Mexico and the western part of the Caribbean Sea but not the eastern part. Although it may go as deep as 250 m (820 ft), it more commonly occurs at depths between 10 and 80 m (30 and 260 ft), on continental shelves.[1] It is a demersal species, being found over both rocky areas and areas with soft sediment; juveniles often inhabit beds of seagrass or sometimes enter lagoons.[5]
Red porgies are demersal fish, feeding mostly on or near the seabed on crustaceans, molluscs and small fish.[6]
They are protogynous hermaphrodites, with most individuals starting life as females and at some point changing sex to males.[6] The fish reach sexual maturity at two or three years of age. The sex change occurs at a wide range of sizes (206 to 417 mm (8.1 to 16.4 in) TL) and a wide range of ages (two to nine years). Not all fish change sex: some fish are primary males whose ovarian tissue atrophies before they reach maturity, others are secondary males, behaving as females for a few cycles before changing sex, and some remain as females even when large, with only rudimentary male tissue being present. There is some evidence that the timing of the sex change is linked to social or environmental factors.[1]
The red porgy is an important species for both commercial and recreational fishing, especially on the southeastern coast of the United States, Argentina, and the Mediterranean Sea. It is usually taken by rod and line. Populations have declined because of over-exploitation, but in some areas minimum size limits have been set to try to redress this. Stocks have also been augmented by the use of aquaculture, particularly in the Mediterranean, and aquaculture is being considered in North America. Despite the population declines in some areas and the fish's complex biological needs, overall, it is not at risk of extinction and the International Union for Conservation of Nature has assessed its conservation status as being of "least concern".[1]
The red porgy (Pagrus pagrus), or common seabream, is a species of marine ray-finned fish in the family Sparidae. It is found in shallow waters on either side of the Atlantic Ocean, being present on the western coast of Europe and the Mediterranean Sea as well as the eastern coasts of North and South America and the Caribbean Sea. It feeds on or near the seabed and most individuals start life as females and later change sex to males.
El pargo (Pagrus pagrus) es una especie de pez perciforme de la familia Sparidae. Habita el Atlántico desde las islas Británicas hasta el sur de Argentina, prefiriendo las regiones subtropicales a baja y media profundidad, y se cría también en piscifactorías para su consumo.
Es un pez de buen tamaño, alcanzando los 95 cm de largo y los 8 kg de peso. Muestra un cuerpo corto y macizo, cubierto por escamas plateado-rosáceas, con bandas de color amarillento. Las aletas son rosadas o rojas.
Este pez tiene un hábitat muy extenso (se encuentra desde Chile hasta Turquía) posee cuerpo alargado y complexión atlética, poderoso nadador con hocico puntiagudo y boca grande y alargada. Cuerpo Oval comprimido que llega hasta los 45 cm.
Su alimentación más temprana es a base de quisquillas (camarones), afición que no abandona combinando en el menú en la madurez todo tipo de crustáceos. Es por tanto un carnívoro que no desprecia percebes, nécoras pequeñas, etc.
Tiene múltiples variedades de su mismo nombre y en ocasiones, le gusta camuflarse como un congrio.
En el año 2016 unos investigadores australianos encontraron un ejemplar que se determinó que tenía 81 años, siendo el más longevo encontrado hasta la fecha.[2]
El pargo (Pagrus pagrus) es una especie de pez perciforme de la familia Sparidae. Habita el Atlántico desde las islas Británicas hasta el sur de Argentina, prefiriendo las regiones subtropicales a baja y media profundidad, y se cría también en piscifactorías para su consumo.
Txelba arrunta (Pagrus pagrus) Sparidae familiako ur gaziko arraina da, Ozeano Atlantikoa osoan bizi dena[1].
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Txelba arrunta (Pagrus pagrus) Sparidae familiako ur gaziko arraina da, Ozeano Atlantikoa osoan bizi dena.
Pagrus pagrus, appelé pagre commun, pagre rouge ou encore brème de mer ou dorade, est un poisson de la famille des Sparidae. Il peut être facilement confondu avec le pagre à points bleus, le pageot commun ou le denté commun.
Pagrus est un nom latin désignant le pagre, issu du grec phágros, même sens.
Pagrus pagrus a la particularité d'être présent de part et d'autre de l'océan Atlantique. Dans l'Est de l'océan Atlantique, on le rencontre des îles Britanniques au Gabon, ainsi qu'en Méditerranée et dans la Mer Noire. Dans l'Ouest de l'océan Atlantique, il est présent de New York, au Nord, jusqu'en Argentine, au Sud, en incluant le Golfe du Mexique. C'est dans le golfe de Guinée que l'on remarque le plus de spécimens.
Pagrus pagrus est un animal océanodrome vivant plutôt sur des fonds sablonneux ou dans les zones rocheuses près de paroi verticales.
Ce poisson est carnivore et se nourrit principalement de crustacés, ainsi que de mollusques bivalves et de céphalopodes.
Pagrus pagrus est un poisson hermaphrodite protogyne.
La consommation de pagre peut provoquer une intoxication à la Ciguatera.
Pagrus pagrus, appelé pagre commun, pagre rouge ou encore brème de mer ou dorade, est un poisson de la famille des Sparidae. Il peut être facilement confondu avec le pagre à points bleus, le pageot commun ou le denté commun.
O prago[1] ou pargo[2] (Pagrus pagrus, Linnaeus 1758; antes Sparus pagrus) é un peixe mariño da familia dos espáridos (Sparidae), propio do Atlántico. O nome procede do grego Pagrus, nome do dentón, outra especie da mesma familia.
É un peixe de corpo ovalado, alto e comprimido, que pode alcanzar tamaños de ata 91 cm de lonxitude e os 7,72 kg de peso (Fish Base), aínda que as tallas habituais son moito máis reducidas, entre 30 e 35 cm. O perfil da cabeza baixa de súpeto desde os ollos á boca. Esta é pequena pero provista dunha potente dentadura formada por numerosos dentes afiados.
Posúe unha aleta dorsal, con 12 radios espiñosos e 10 brandos, e unha anal, con 3 raios espiñosos e 8 brandos. Presenta escamas patentes e é de cor rosada cos flancos prateados e o ventre abrancazado; presenta tamén bandas nos costados de cor amarelenta. A base da cola é abrancazada pero a aleta caudal é dun vermello escuro. As aletas son rosadas ou vermellas.
Semella ó ollomol, pero non ten a mancha negra sobre a aleta pectoral, característica desta especie.
Habita o océano Atlántico (incluíndo o Mediterráneo), entre os paralelos 55º Norte e 43º Sur, desde as Illas Británicas ata Arxentina, con preferencia polas augas subtropicais. Críase tamén en piscifactorías.
Vive sobre fondos de area e pedras, entre os 20 e os 40 m de profundidade, se ben pode alcanzar os 250 metros.
Aliméntase preferentemente de pequenos crustáceos.
As descargas nas lonxas galegas rondan nos últimos anos os 15.000-20.000 kg anuais, cifra que ascendeu a 38.556 kg en 2011[3].
Ríos Panisse recolleu para esta especie os nomes de prago (ou pragho), xunto a pargo (ou pargho); tamén o diminutivo pragueta (e pragheta). Outras denominacións locais son maceta e machote, que explica como posible deformación popular de mazote, un dos nomes da dourada, da mesma familia; e testuda e testudo (en Muros e Mogor, Marín, respectivamente), en alusión ó abrupto perfil da cabeza.
O prago ou pargo (Pagrus pagrus, Linnaeus 1758; antes Sparus pagrus) é un peixe mariño da familia dos espáridos (Sparidae), propio do Atlántico. O nome procede do grego Pagrus, nome do dentón, outra especie da mesma familia.
Pagar (lat. Pagrus pagrus) je morska riba iz porodice ljuskavki. U Hrvatskoj ga još nazivaju parag, pagra, pagarić, albun, crvenac, fag, hvag.
Pagar izgledom jako nalikuje na zubatca. Gornji dio tijela pagra je rubin crvene boje, po bokovima je ružičastosrebrn, dok mu je trbuh bijel. Neki primjerci imaju uzdužne pruge nestalne boje dok su im vrhovi peraja plavo obrubljeni. Oči su mu spojene plavom premosnicom a ispod oka se pruža tamno crvena crta. Vretenastog je tijela, spljoštenog na bokovima ali širokog po sredini. Repna peraja je pravilnog oblika, malo urezana u sredini a gornja je nešto veća od donje.
Pagar raste do najviše 75 cm duljine i 9,5 kg težine, a prosječna težina se kreće se oko 0,5 kg.
U istočnom Atlantiku pagar obitava od Gibraltara do Madeire i Kanara, uključujući sjeverni Mediteran i Britansko otočje. U zapadnom Atlantiku obitava od obala oko New Yorka, čitave Amerike i sjevenog dijela Meksičkog zaljeva do Argentine, uključujući i obale Kariba[1].
Rasprostranjen je diljem Jadrana no najučestaliji je uz vanjske obale dalmatinskih otoka, a zapadna obala Istre je područje gdje se izuzetno rijetko susreće.
Pagar se rado zadržava oko svih potonulih predmeta, olupina brodova i zrakoplova. Pagar ne živi u jatu. Kreće se na dubinama izmedu 10 i 160 m, najčešće između 30 i 100 m. Krajem ljeta, pre mrijest, najviše se zadržava na dubinama od oko 30 m.
Pagar progoni i snažnim zubima kida plijen. Najdraža hrana su mu male ribe kao špar, bukva, arbun, ušata, srdela i druge manje ribe ali i lignje, sipe i rakovi.
Pagar se mrijesti ljeti, kada temperatura mora dosegne 18 stupnjeva na dubinama u kojima obitava.
Pagar je izuzetno kvalitetna i ukusna riba a zbog velike potražnje uzgaja se i u marikulturi. Meso je bijelo i izrazito je ukusno.
Pagar (lat. Pagrus pagrus) je morska riba iz porodice ljuskavki. U Hrvatskoj ga još nazivaju parag, pagra, pagarić, albun, crvenac, fag, hvag.
Pagrus pagrus, conosciuto commercialmente come pagro[1] , è un pesce d'acqua salata appartenente alla famiglia Sparidae.
Il pagro è conosciuto, nelle varie regioni italiane, con nomi dialettali diversi:[2]
Questo pesce è diffuso nel Mar Mediterraneo e nell'Atlantico, dai 30 ai 150 metri di profondità, spesso in prossimità di secche coralline.
Presenta un corpo voluminoso ma agile, rossastro-bruno con fasce di colore giallo alternate a brune, pinne rosse. Anche di grandi dimensioni (fino a 15 chili di peso per la lunghezza di un metro), normalmente tra i 2 e i 5 chilogrammi.
È una specie ermafrodita: la maturità sessuale è raggiunta a 3 anni di età (con una taglia in media di 24 cm), ogni individuo è prima femmina, poi invecchiando assume la sessualità maschile.
Il Pagro si ciba di pesci, molluschi e crostacei.
È preda di Seriola dumerili nonché di alcuni squali della famiglia Triakidae.
Di carni simili a quelle dell'orata ma meno pregiate, può essere cucinato esattamente nei modi in cui si cucina quest'ultima.[2]
Pagrus pagrus, conosciuto commercialmente come pagro , è un pesce d'acqua salata appartenente alla famiglia Sparidae.
Pagrus pagrus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van zeebrasems (Sparidae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort werd als Sparus pagrus in 1758 gepubliceerd door Carl Linnaeus.[3]
De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als Niet bedreigd (veilig) (LC), beoordelingsjaar 2017.[1]
Bronnen, noten en/of referenties
Multimedia w Wikimedia Commons Pagrus różowy[3], pagrus karaibski[3], pagrus[4] (Pagrus pagrus, opisywany też jako Pagrus orphus – gowik[3], pagrus złoty[3]) – gatunek ryby okoniokształtnej zaliczanej do rodziny prażmowatych (Sparidae). Został opisany po raz pierwszy przez Linneusza pod nazwą Sparus pagrus.
Ryba ta występuje w pasie wód przybrzeżnych środkowej części wschodniego i zachodniego Oceanu Atlantyckiego oraz w Morzu Śródziemnym i Morzu Czarnym. Przebywa najczęściej nad piaszczystym dnem i na łąkach trawy morskiej[5].
Pagrus osiąga długość ciała do 70 cm (maksymalnie 91 cm), a jej masa dochodzi do ok. 6 kg (maksymalnie 7,7 kg). Ubarwienie tej ryby jest rudobrązowe, często z pomarańczowym odcieniem, brzuch jaśniejszy. Pożywienie pagrusa stanowią różnego typu bezkręgowce (skorupiaki i mięczaki) oraz larwy i narybek innych gatunków ryb. Tarło odbywa z końcem lata, narybek przebywa na płyciznach, a dorosłe osobniki bytują w głębszych partiach wód.
Ma duże znaczenie w rybołówstwie[6]. Poławiany w wędkarstwie. W akwarystyce prezentowany w dużych akwariach publicznych.
Jest gatunkiem najmniejszej troski[2].
Pagrus różowy, pagrus karaibski, pagrus (Pagrus pagrus, opisywany też jako Pagrus orphus – gowik, pagrus złoty) – gatunek ryby okoniokształtnej zaliczanej do rodziny prażmowatych (Sparidae). Został opisany po raz pierwszy przez Linneusza pod nazwą Sparus pagrus.
Pagrus pagrus (L.), popularmente conhecido como pargo e calunga[1], é uma espécie de peixe da família Sparidae. Ocorre no Mar Mediterrâneo e na costa da América. Possui coloração vermelha, com pontos azuis esparsos e nadadeiras amarelas. Alimenta-se de crustáceos e moluscos. Sua carne é apreciada pelo homem.
"Pargo" é originário do termo grego phágros, através do termo latino pagru[1].
Pode ser encontrada nos seguintes países: Albânia, Antilhas Holandesas, Argélia, Argentina, Aruba, Belize, Brasil, Cabo Verde, Chipre, Colômbia, Costa Rica, Croácia, Egipto, Eslovénia, Espanha, Estados Unidos da América, França, Guiana Francesa, Gabão, Gibraltar, Grécia, Guatemala, Guiana, Honduras, Israel, Itália, Líbano, Líbia, Malta, México, Mónaco, Marrocos, Montenegro, Nicarágua, Panamá, Portugal, Reino Unido, São Tomé e Príncipe, Senegal, Sérvia, Síria, Suriname, Trinidad e Tobago, Tunísia, Uruguai e Venezuela.
Pagrus pagrus (L.), popularmente conhecido como pargo e calunga, é uma espécie de peixe da família Sparidae. Ocorre no Mar Mediterrâneo e na costa da América. Possui coloração vermelha, com pontos azuis esparsos e nadadeiras amarelas. Alimenta-se de crustáceos e moluscos. Sua carne é apreciada pelo homem.
Pagar (znanstveno ime Pagrus pagrus) je ribja vrsta iz družine šparov.
Pagar se od sorodnega ribona loči po močno izbočenem hrbtu in glavi in po močnejši pigmentaciji. Barva teh rib je bleščeče rdeča in bakrena po hrbtu in bokih ter svetlejša po trebuhu. Plavuti so izrazito rdeče. V ustih ima dva močna podočnjaka, ki ju uporablja za lomljenje koral in lupin školjk, ki so njegova glavna hrana.
Pagar živi v Sredozemlju in Jadranskem morju ter v priobalnih pasovih Atlantika. Doseže dolžino do 1 m in težo 20 kg.
Pagar (znanstveno ime Pagrus pagrus) je ribja vrsta iz družine šparov.
Pagar se od sorodnega ribona loči po močno izbočenem hrbtu in glavi in po močnejši pigmentaciji. Barva teh rib je bleščeče rdeča in bakrena po hrbtu in bokih ter svetlejša po trebuhu. Plavuti so izrazito rdeče. V ustih ima dva močna podočnjaka, ki ju uporablja za lomljenje koral in lupin školjk, ki so njegova glavna hrana.
Pagar živi v Sredozemlju in Jadranskem morju ter v priobalnih pasovih Atlantika. Doseže dolžino do 1 m in težo 20 kg.
Rödbraxen (Pagrus pagrus) är en saltvattensfisk från familjen havsrudefiskar (Sparide) med utbredning på båda sidor av Atlanten från 57°N till 38°S samt i Medelhavet. Den når en maximal storlek under en meter och en vikt av maximalt ca 7 kg. I allmänhet når den en längd av upp till 0,5 m. Det är en matfisk som återfinns i fiskdiskar framför allt vid Medelhavet. Fisken är i vilt tillstånd en hotad art och rödlistad, den som säljs har i allmänhet odlats i akvakultur.
Rödbraxen har en långsträckt rätt massiv form, som andra havsrudefiskar tillplattad från sidorna. Den är silverfärgad ofta med ett stick i rött. Ryggfena, bröstfenor och stjärtfena oftast rödaktiga. Huvudet är litet och ögonen rätt små.
Rödbraxen lever bentopelagiskt kustnära över bottnar med block, grus eller sand ned till 250m. Den har återfunnits på Atlantens östsida från Brittiska Öarna söderöver förbi Gibraltar vidare längs Afrikas kust ned till 15°N samt i Medelhavet. På Atlantens västsida återfinns den från New York söderöver ned till Argentina inklusive kusterna vid Karibiska havet och Mexikanska golfen.
Rödbraxen söker sin föda på bottnen, där den tar kräftdjur, fisk, blötdjur och maskar.
Liksom många andra havsrudefiskar är rödbraxen hermafrodit. Den når könsmognad vid ca 3 års ålder och ca 25 cm längd. Till att börja med är den hona, för att övergå till att vara hane senare under sin utveckling. Rödbraxen är äggläggande med yttre befruktning. Den leker på våren när vattentemperaturen har nått 15 °C - 19 °C. Ynglen utvecklas pelagiskt på mindre djup, gärna över sjögräsbottnar, för att vandra ned till större djup senare under sin utveckling.
Rödbraxen är en hotad fiskart, rödlistad i klass starkt hotad ("EN") med underklassifieringen "A1 bd + 2d" i IUCN:s lista.[2]
Rödbraxen är rödlistad och de viltlevande bestånden så glesa att fiske riktad specifikt efter rödbraxen inte förekommer, trots att den betingar ett högt och stabilt pris. På grund av det höga priset bedrivs kommersiell odling av rödbraxen. Ett stort problem för odlarna är att medan viltlevande rödbraxen har livliga klara färger den odlade har dämpade grå färger och därför inte är lika attraktiv i fiskdiskarna. Ett europeiskt forskningsprojekt bedrivs för att utröna vad som orsakar denna färgförändring, men ännu har man inte lyckats klarlägga det.
Det finns en rapport om att rödbraxen skall ha orsakat ciguateraförgiftning.[4]
PDF) Sid.11 2008 Rödbraxen (Pagrus pagrus) är en saltvattensfisk från familjen havsrudefiskar (Sparide) med utbredning på båda sidor av Atlanten från 57°N till 38°S samt i Medelhavet. Den når en maximal storlek under en meter och en vikt av maximalt ca 7 kg. I allmänhet når den en längd av upp till 0,5 m. Det är en matfisk som återfinns i fiskdiskar framför allt vid Medelhavet. Fisken är i vilt tillstånd en hotad art och rödlistad, den som säljs har i allmänhet odlats i akvakultur.
Mercan balığı (Sparus pagrus), Sparidae familyasından bir balık türü.
Vücut oval, dorsal yüzgeçler yüksek, vücut pullarla kaplı, renk sırtta koyu, yanlarda açık pembe, karın beyaz, baş kısmı ve yüzgeçlerde hafif pembemsi lekeler vardır.
Genel görünümü pembe renklidir. İyi gelişmiş gözler, kafanın sırt bölgesine yakın yerleşmiştir. Göğüs yüzgeci çok uzun olup, anüs seviyesinin ötesine geçer. Kuyruk yüzgecinin arka kenarları merkezde siyah, uçta beyaz renklidir.
Derinliği 250 m kadar olan suların taşlık, yosunluk bölgeleri üzerinde ve kaya aralarında yaşar. 91 cm boya, 7,7 kg ağırlığa ulaşabilmektedirler. Protogenetik hermafroditizm vardır. 2 - 4 yaşalarında cinsel olgunluğa erişirler, bu zamanki boyları yaklaşık 24 cm boya denk gelmektedir. Şubat - Nisan ayları arasında yumurtlarlar.
Wikimedia Commons'ta Mercan balığı ile ilgili çoklu ortam belgeleri bulunur. 
Wikispecies'te Mercan balığı ile ilgili detaylı taksonomi bilgileri bulunur. Pagrus pagrus là một loài cá thuộc họ họ Sparidae. Mặc dù được tìm thấy ở một số khu vực khác nhau từ châu Âu đến Caribbean, tình trạng loài cá này là loài nguy cấp.
Bài viết chủ đề bộ Cá vược này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Pagrus pagrus (Linnaeus, 1758)
Охранный статус
Золотистый пагр, или желтопёрый пагр, или обыкновенный пагр[1] (лат. Pagrus pagrus) — вид лучепёрых рыб из семейства спаровых, обитающий в субтропических и тропических водах Атлантического океана и в Средиземном море.
Максимальная длина тела 91 см, а масса 7,7 кг, обычные размеры 30—35 см[2]. В спинном плавнике 12—13 жёстких и 9—11 мягких лучей, в анальном плавнике 3 жёстких и 7—9 мягких лучей. В боковой линии 50—59 чешуй.
Золотистый пагр имеет промысловое значение как в Восточной, так и в Западной Атлантике. Наибольшее количество добывается у берегов Северо-Западной Африки и у побережий Бразилии и Аргентины. Скопления пагров приурочены, как правило, к небольшим глубинам, порядка 30—50 м.
Золотистый пагр, или желтопёрый пагр, или обыкновенный пагр (лат. Pagrus pagrus) — вид лучепёрых рыб из семейства спаровых, обитающий в субтропических и тропических водах Атлантического океана и в Средиземном море.
Максимальная длина тела 91 см, а масса 7,7 кг, обычные размеры 30—35 см. В спинном плавнике 12—13 жёстких и 9—11 мягких лучей, в анальном плавнике 3 жёстких и 7—9 мягких лучей. В боковой линии 50—59 чешуй.
Золотистый пагр имеет промысловое значение как в Восточной, так и в Западной Атлантике. Наибольшее количество добывается у берегов Северо-Западной Африки и у побережий Бразилии и Аргентины. Скопления пагров приурочены, как правило, к небольшим глубинам, порядка 30—50 м.
赤鯛為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目鯛科的其中一種，分布於大西洋55°N-43°S海域，棲息深度可達250公尺，體長可達91公分，棲息在岩石、礫石、沙底質海域，屬肉食性，以甲殼類、魚類、軟體動物等為食，可做為食用魚、觀賞魚及遊釣魚，有雪卡魚中毒的報導。
这是一篇與鱸形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 赤鯛為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目鯛科的其中一種，分布於大西洋55°N-43°S海域，棲息深度可達250公尺，體長可達91公分，棲息在岩石、礫石、沙底質海域，屬肉食性，以甲殼類、魚類、軟體動物等為食，可做為食用魚、觀賞魚及遊釣魚，有雪卡魚中毒的報導。
