Lifespan, longevity, and ageing
fornecido por AnAge articles
Maximum longevity: 104 years (wild)
- licença
- cc-by-3.0
- direitos autorais
- Joao Pedro de Magalhaes
- editor
- de Magalhaes, J. P.
Trophic Strategy
(
Inglês
)
fornecido por Fishbase
Adults benthic or benthopelagic on the continental slopes; juveniles pelagic (Ref. 7321). Found on soft bottoms (Ref. 27121). Non-territorial. Carnivorous, feeds on small fishes and planktonic invertebrates (Ref.4738); also pelagic crustaceans (Ref. 58748).
- licença
- cc-by-nc
- direitos autorais
- FishBase
Morphology
(
Inglês
)
fornecido por Fishbase
Dorsal spines (total): 7 - 8; Dorsal soft rays (total): 9 - 11; Analspines: 2; Analsoft rays: 9
- licença
- cc-by-nc
- direitos autorais
- FishBase
Diagnostic Description
(
Inglês
)
fornecido por Fishbase
No opercular spines. 8 spines on first dorsal fin (Ref. 31632). Snout blunt, eye large. Mouth large, lower jaw equaling or slightly protruding beyond upper jaw. Pyloric caeca 21-34. Brown-violet or black, iridescent in life.
- licença
- cc-by-nc
- direitos autorais
- FishBase
Biology
(
Inglês
)
fornecido por Fishbase
Adults benthic or benthopelagic on the continental slopes; juveniles pelagic (Ref. 7321). Found on soft bottoms (Ref. 27121). Non-territorial. Carnivorous, feed on small fishes and planktonic invertebrates.
- licença
- cc-by-nc
- direitos autorais
- FishBase
Importance
(
Inglês
)
fornecido por Fishbase
fisheries: commercial
- licença
- cc-by-nc
- direitos autorais
- FishBase
Dimoni gros
(
Catalão; Valenciano
)
fornecido por wikipedia CA
El dimoni gros o dimoni de boca negra (Epigonus telescopus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.[5]
Descripció
- Pot arribar a fer 75 cm de llargària màxima (normalment, en fa 55).
- És de color marró violaci o negre.
- Morro rom.
- Ulls grossos.
- Boca grossa amb la mandíbula inferior igual o lleugerament depassant la mandíbula superior.
- 7-8 espines i 9-11 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 9 radis tous a l'anal.
- Cap espina opercular.[6][7][8]
Alimentació
És carnívor: menja peixets i invertebrats planctònics.[6]
Hàbitat
És un peix marí, bentònic o bentopelàgic al talús continental i batidemersal que viu entre 75 i 1.200 m de fondària (normalment, entre 300 i 800) sobre fons tous i entre les latituds 65°N i 43°S. Els juvenils són pelàgics.[6][9][10][11]
Distribució geogràfica
Es troba a l'Atlàntic nord (des d'Islàndia[12] fins a les illes Canàries, la mar Mediterrània i la mar Negra,[13] i incloent-hi un registre a Nord-amèrica),[14] l'Atlàntic sud-oriental, l'Índic[15] i el Pacífic sud-occidental.[6][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47]
Ús gastronòmic
La seua carn és blanca, gens eixuta o fibrosa i molt fina (comparable a l'orada o el llobarro). Amb el cap i les ganyes es fa un bon fumet gelatinós d'alt valor proteic que serveix per afegir a l'arròs o les creïlles.[13]
Observacions
És inofensiu per als humans.[6]
Referències
-
↑ Rafinesque C. S., 1810. Indice d'ittiologia siciliana; ossia, catalogo metodico dei nomi latini, italiani, e siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicilia disposti secondo un metodo naturale e seguito da un appendice che contiene la descrizione de alcuni nuovi pesci sicilian. Messina. Indice Ittiol. Sicil.. 1-70.
-
↑ uBio (anglès)
-
↑ Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
-
↑ Catalogue of Life (anglès)
-
↑ The Taxonomicon (anglès)
-
↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
-
↑ Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
-
↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
-
↑ Tortonese, E., 1986. Apogonidae. P. 803-809. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
-
↑ Maugé, L.A. i G.F. Mayer, 1990. Apogonidae. P. 714-718. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
-
↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
-
↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
-
↑ 13,0 13,1 Xàbia al dia (català)
-
↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
-
↑ Shcherbachev, Y.N., 1987. Preliminary list of thalassobathyal fishes of the tropical and subtropical waters of the Indian Ocean. J. Ichthyol. 27(2): 37-46.
-
↑ Abràmov, A.A., 1992. Species composition and distribution of Epigonus (Epigonidae) in the world ocean. J. Ichthyol. 32(5):94-108.
-
↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
-
↑ Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
-
↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
-
↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
-
↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
-
↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
-
↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig.
-
↑ Dunn, M.R., 2009. Review and stock assessment of black cardinal fish (Epigonus telescopus) on the east coast of North Island, New Zealand. New Zealand Fish. Assess. Rep. 2009/39. 55 p.
-
↑ Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
-
↑ Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
-
↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
-
↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
-
↑ López-Abellán, L.J. i E. de Cárdenas, 1990. Resultados de la campaña de prospección pesquera de los stocks de crustáceos en aguas de la República de Angola 'Angola 8903'. Madrid: Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 89. 140 p.
-
↑ Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
-
↑ Macpherson, E., 1989. Influence of geographical distribution, body size and diet on population density of benthic fishes off Namibia (South West Africa). Mar. Ecol. Prog. Ser. 50:295-299.
-
↑ Macpherson, E. i B.A. Roel, 1987. Trophic relationships in the demersal fish community off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:585-596.
-
↑ Mauchline, J. i J.D.M. Gordon, 1984. Occurrence and feeding of berycomorphid and percomorphid teleost fish in the Rockall Trough. J. Cons. Int. Explor. Mer. 41:239-247.
-
↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350 p.
-
↑ Møller, P. R., J. G. Nielsen, Knudsen S. W., J. Y. Poulsen, K. Sünksen i O. A. Jørgensen, 2010. A checklist of the fish fauna of Greenland waters. Zootaxa 2378:1–84.
-
↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 369 p.
-
↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
-
↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
-
↑ Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
-
↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
-
↑ Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
-
↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
-
↑ Tortonese, E., 1979. Apogonidae. P. 365-367. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
-
↑ Tracey, D.M., K. George i D.J. Gilbert, 2000. Estimation of age, growth, and mortality parameters of black cardinalfish (Epigonus telescopus) in QMA 2 (east coast North Island). New Zealand Fisheries Assessment Report 2000/27.
-
↑ Ungaro, N., G. Marano i G. Rivas, 2001. Notes on ichthyofauna of the deep basin of the southern Adriatic Sea. Sarsia 86:153-156.
-
↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
-
↑ Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.), 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vols. I-III:1473 p.
Bibliografia
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
- Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Cailliet, G.M., A.H. Andrews, E.J. Burton, D.L. Watters, D.E. Kline i L.A. Ferry-Graham, 2001. Age determination and validation studies of marine fishes: do deep-dwellers live longer?. Exp. Geront. 36:739-764.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
- Gon, O., 1986. Apogonidae. P. 546-561. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
- Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
- Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
- Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
- Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs
![src=]()
A
Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Dimoni gros
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autors i editors de Wikipedia
Dimoni gros: Brief Summary
(
Catalão; Valenciano
)
fornecido por wikipedia CA
Il·lustració del
1835 El dimoni gros o dimoni de boca negra (Epigonus telescopus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autors i editors de Wikipedia
Epigonus telescopus
(
Inglês
)
fornecido por wikipedia EN
Epigonus telescopus, the black cardinal fish, is a species of deepwater cardinalfish found in most temperate oceans worldwide, at depths of between 75 and 1,200 metres (246 and 3,937 ft) though mostly between 300 and 800 metres (980 and 2,620 ft). It can reach a length of 75 centimetres (30 in) TL though most specimens do not exceed 55 centimetres (22 in) TL. It has been reported that this species can reach an age of 104 years.[2]
Description
The black cardinal fish is a shallow-bodied fish with large eyes and a blunt snout and slightly projecting lower jaw. The dorsal fin is in two parts and has seven or eight spines and nine to eleven soft rays. The anal fin has two spines and nine soft rays. The general colour of this fish is purplish-brown or black and living specimens are iridescent.[2]
Distribution and habitat
The black cardinal fish is a deepwater bentho-pelagic fish that is found on continental slopes, undersea ridges and seamounts in the northern Atlantic, ranging from Iceland to the Canary Islands and the Corner Rise Seamounts. It is also found in the southeastern Atlantic, including the Walvis Ridge off southwestern Africa, the Indian Ocean and the southwestern Pacific Ocean.[2]
Fisheries
The black cardinal fish is subject to commercial fisheries, primarily around seamounts.[3] Based on the FAO fishery statistics, the annual catches worldwide ranged between 1,355 and 4,353 tonnes in 2000 to 2009, most of the fish being taken from the Southwest Pacific (FAO Fishing Area 81). [4] However, according to Watson et al.,[3] the catches peaked at 10,000 tonnes in the year 2000.[3]
References
- Tony Ayling & Geoffrey Cox, Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand, (William Collins Publishers Ltd, Auckland, New Zealand 1982) ISBN 0-00-216987-8
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipedia authors and editors
Epigonus telescopus: Brief Summary
(
Inglês
)
fornecido por wikipedia EN
Epigonus telescopus, the black cardinal fish, is a species of deepwater cardinalfish found in most temperate oceans worldwide, at depths of between 75 and 1,200 metres (246 and 3,937 ft) though mostly between 300 and 800 metres (980 and 2,620 ft). It can reach a length of 75 centimetres (30 in) TL though most specimens do not exceed 55 centimetres (22 in) TL. It has been reported that this species can reach an age of 104 years.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipedia authors and editors
Epigonus telescopus
(
Espanhol; Castelhano
)
fornecido por wikipedia ES
El Epigonus telescopus o Bulls-eye es un pez de la familia Epigonidae, que se puede ubicar en la mayoría de océanos templados del mundo, entre profundidades de entre los 75 y 1,200 metros de profundidad. Tienen un largo de entre 30 y 75 centímetros.
Referencias
-
"Epigonus telescopus". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en January de 2006. N.p.: FishBase, 2006.
- Tony Ayling & Geoffrey Cox, Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand, (William Collins Publishers Ltd, Auckland, New Zealand 1982) ISBN 0-00-216987-8
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autores y editores de Wikipedia
Epigonus telescopus: Brief Summary
(
Espanhol; Castelhano
)
fornecido por wikipedia ES
El Epigonus telescopus o Bulls-eye es un pez de la familia Epigonidae, que se puede ubicar en la mayoría de océanos templados del mundo, entre profundidades de entre los 75 y 1,200 metros de profundidad. Tienen un largo de entre 30 y 75 centímetros.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autores y editores de Wikipedia
Epigonus telescopus
(
Basco
)
fornecido por wikipedia EU
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipediako egileak eta editoreak
Epigonus telescopus: Brief Summary
(
Basco
)
fornecido por wikipedia EU
Epigonus telescopus Epigonus generoko animalia da. Arrainen barruko Epigonidae familian sailkatzen da.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipediako egileak eta editoreak
Epigonus telescopus
(
Francês
)
fornecido por wikipedia FR
Sonneur commun, Cardinal noir
Le Sonneur commun[5] (Epigonus telescopus), ou littéralement cardinal noir d'après son nom en anglais, est une espèce de poissons cardinaux que l'on retrouve dans la plupart des océans tempérés du monde à des profondeurs comprises entre 75 et 1 200 m, mais surtout entre 300 et 800 m. Il peut atteindre une longueur de 75 cm LT, bien que la plupart des spécimens n'excèdent pas 55 cm LT. Il a été signalé que cette espèce peut atteindre l'âge de 104 ans[6].
Dénominations
Description
Le sonneur commun est un poisson peu profond, aux grands yeux, au museau arrondi et à la mâchoire inférieure légèrement saillante. La nageoire dorsale est en deux parties et compte sept ou huit épines et neuf à onze rayons mous. La nageoire anale a deux épines et neuf rayons doux. La couleur générale de ce poisson est brun violacé ou noir et les spécimens vivants sont irisés[6].
Répartition et habitat
Le sonneur noir est un poisson bentho-pélagique d'eau profonde que l'on trouve sur les marges continentales, les crêtes et les monts sous-marins en Atlantique Nord, de l'Islande aux îles Canaries et aux Monts sous-marins du Corner Rise (en). On le trouve également dans l'Atlantique Sud-Est, y compris la dorsale de Walvis au large du sud-ouest de l'Afrique, dans l'océan Indien et dans le sud-ouest de l'océan Pacifique[6].
Pêche
Ce poisson fait l'objet d'une pêche commerciale, principalement autour des monts sous-marins[8]. D'après les statistiques de pêche de la FAO, les prises annuelles mondiales se situaient entre 1 355 et 4 353 tonnes de 2000 à 2009, la plupart des poissons ayant été pêchés dans le Pacifique Sud-Ouest (Zone de pêche 81 de la FAO)[9]. Cependant, selon Watson et al., les prises ont atteint un pic de 10 000 tonnes en 2000[8].
Notes et références
-
(en) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en anglais intitulé .
-
↑ Integrated Taxonomic Information System (ITIS), www.itis.gov, CC0 https://doi.org/10.5066/F7KH0KBK, consulté le 13 février 2018
-
↑ a b c d et e BioLib, consulté le 13 février 2018
-
↑ a b c d et e World Register of Marine Species, consulté le 13 février 2018
-
↑ a b c d et e UICN, consulté le 13 février 2018
-
↑ a b c et d Museum national d'Histoire naturelle, « Epigonus telescopus (Risso, 1810) - Sonneur commun », sur Inventaire National du Patrimoine Naturel (consulté le 13 février 2018)
-
↑ a b et c FishBase, consulté le 13 février 2018
-
↑ a b et c (en-US) « Black cardinal fish – Best Fish Guide », sur bestfishguide.org.nz (consulté le 13 février 2018)
-
↑ a et b (en) Reg Watson, Adrian Kitchingman et William W. Cheung, Seamounts : Ecology, Fisheries & Conservation, Oxford, UK, T. J. Pitcher, 2007, 400–412 p., « Catches from world seamount fisheries »
-
↑ (en) FAO (Food and Agriculture Organization of the United Nations), Yearbook of fishery and aquaculture statistics 2009. Capture production, Rome, Organisation des Nations unies pour l'alimentation et l'agriculture, 2011 (lire en ligne), p. 199
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Auteurs et éditeurs de Wikipedia
Epigonus telescopus: Brief Summary
(
Francês
)
fornecido por wikipedia FR
Sonneur commun, Cardinal noir
Le Sonneur commun (Epigonus telescopus), ou littéralement cardinal noir d'après son nom en anglais, est une espèce de poissons cardinaux que l'on retrouve dans la plupart des océans tempérés du monde à des profondeurs comprises entre 75 et 1 200 m, mais surtout entre 300 et 800 m. Il peut atteindre une longueur de 75 cm LT, bien que la plupart des spécimens n'excèdent pas 55 cm LT. Il a été signalé que cette espèce peut atteindre l'âge de 104 ans.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Auteurs et éditeurs de Wikipedia
Tomás (peixe)
(
Galego
)
fornecido por wikipedia gl Galician
Epigonus telescopus, antes
Pomatomus telescopus (
The naturalist's library. Ichthyology, vol. I, 1835)
O Tomás ou boca negra (Epigonus telescopus, Risso 1810) é un peixe mariño da familia dos epigónidos (Epigonidae), da orde dos Perciformes.
Morfoloxía
Ten un corpo alongado e cilíndrico (sen a compresión lateral habitual na maioría dos peixes), cuberto de escamas grandes. Pode medir ata 75 cm, pero o habitual é que teña uns 50-55 cm de lonxitude. Os ollos son grandes, ó que lle debe o nome popular de bulls-eye ou big-eye, en Inglaterra.
A cor é marrón escuro ou negro violáceo, iridescente en vida. Tamén é negro o interior da boca (e de aí o nome galego de boca negra)
Dúas aletas dorsais separadas, con 7-8 radios espiñosos e 9-11 brandos. Na anal, 2 espiñas e 9 radios brandos.
Hábitat e bioloxía
Habita nos océanos temperados do Atlántico (Europa, África, América) e mais Australia, a profundidades de entre 75 e 1.200 metros (usualmente entre 300 e 800 m).
Interese pesqueiro e comercial
Péscase con artes de palangre a gran profundidade, na costa norte galega.
A carne é branca, compacta e saborosa e pode cociñarse ó forno, cocido, en salpicón etc.
Nota
Os nomes de Tomás e boca negra proceden da DX de Formación Pesqueira (1999). Ríos Panisse non recolleu esta especie na costa galega, e só constatou o nome de Tomás para outro peixe diferente: a piarda ou pión (Argentina sphyraena), en Miño, A Coruña, Corme e Laxe.
Outra fonte que recolle o nome de Tomás para un peixe foi Aníbal Otero, e localízao en Marín. A descrición que dá: "de color negruzco y de ojos grandes, que relumbra por la noche" fainos pensar que se trate do Epigonus, pola cor negra e a iridescencia da pel, aínda que o tamaño dos ollos é grande tanto nesta especie como na Argentina.
Véxase tamén
Bibliografía
- DIRECCIÓN XERAL DE FORMACIÓN PESQUEIRA: Guía do consumidor de peixe fresco. Xunta de Galicia 1999.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autores e editores de Wikipedia
Tomás (peixe): Brief Summary
(
Galego
)
fornecido por wikipedia gl Galician
Epigonus telescopus, antes Pomatomus telescopus (The naturalist's library. Ichthyology, vol. I, 1835)
O Tomás ou boca negra (Epigonus telescopus, Risso 1810) é un peixe mariño da familia dos epigónidos (Epigonidae), da orde dos Perciformes.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autores e editores de Wikipedia
Epigonus telescopus
(
Italiano
)
fornecido por wikipedia IT
L'Epigonus telescopus, noto in italiano come re di triglie nero è un pesce abissale della famiglia Epigonidae.
Distribuzione e habitat
È diffuso nel mar Mediterraneo e nell'Oceano Atlantico orientale dalle acque del Nord Europa a quelle del Sudafrica, segnalato anche in altri bacini ma non è certo se siano o meno appartenenti a questa specie. Nei mari italiani è apparentemente raro ma in realtà potrebbe essere comune in ambienti molto profondi.
È una specie di acque profonde che si trova fino ad oltre 1000 metri di fondale. Ha abitudini demersali e nuota a piccola distanza dal fondale.
Descrizione
Ha corpo fusiforme abbastanza slanciato con un occhio molto grande e rotondo. La bocca è grande ed arriva all'incirca al centro dell'occhio. Le pinne dorsali sono due, distanti; la prima ha 7 raggi spinosi, la seconda, più lunga, ne ha da 9 a 12 di cui il primo spiniforme e molto breve. La pinna anale è lunga all'incirca come la seconda dorsale ed è inserita più indietro. La pinna caudale è biloba. Le scaglie sono grandi e si staccano facilmente; sono presenti anche sulla testa e sulle pinne impari. Sull'opercolo branchiale sono presenti due piccole spine. È molto simile al re di triglie bruno.
Il colore dell'animale morto è marrone o nero violaceo con punti marroni sull'opercolo branchiale. Quando è vivo sembra che il colore sia rossiccio o violaceo ma è stato osservato pochissime volte. La bocca internamente ha un colore nero intenso. L'occhio è argentato con l'iride verde.
La lunghezza media è di circa 15 cm, talvolta può raggiungere i 60 cm.
Alimentazione
È predatore e si ciba di crostacei e pesci.
Riproduzione
Sembra che questa specie sia ermafroditismo.
Pesca
Si cattura con le reti a strascico e con i palamiti.
Le carni sono ottime.
Specie affini
Epigonus constanciae (Giglioli, 1880) o re di triglie spinoso è simile, se ne distingue per la spina pungente presente sull'opercolo, per il colore più chiaro, bruno giallastro e l'occhio ovale. È presente nel Mediterraneo, comprese le acque italiane e nell'Oceano Atlantico orientale. Vive in acque profonde fino ad 800 m ed è più bentonico rispetto ad E. telescopus..
Bibliografia
- Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 88-8039-472-X
- Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975
- Costa F. Atlante dei pesci dei mari italiani, Mursia, 1991 ISBN 88-425-1003-3
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autori e redattori di Wikipedia
Epigonus telescopus: Brief Summary
(
Italiano
)
fornecido por wikipedia IT
L'Epigonus telescopus, noto in italiano come re di triglie nero è un pesce abissale della famiglia Epigonidae.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autori e redattori di Wikipedia
Epigonus telescopus
(
Neerlandês; Flamengo
)
fornecido por wikipedia NL
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipedia-auteurs en -editors
Dyphavsabbor
(
Norueguês
)
fornecido por wikipedia NO
Dyphavsabbor (Epigonus telescopus) er en fiskeart.
Den er en slank fisk med store, ctenoide skjell som lett faller av. Munnen og øynene er store. Den har to ryggfinner; den fremre har 6–7 piggstråler og den bakre én piggstråle og 9–11 bløtstråler. Den kan bli opptil 75 cm lang, men er som regel kortere enn 55 cm.
Dyphavsabbor lever på, eller rett over, bløtbunn på 75–1200 m dyp langs kontinentalskråningene. Unge eksemplarer er pelagiske. Den eter hoppekreps, reker, pilormer og lysprikkfisker.
Arten finnes i Nord-Atlanteren fra Island sør til Kanariøyene. Den finnes også i det vestlige Middelhavet, Sør-Atlanteren, Det indiske hav og det sørvestre Stillehavet.
Det eneste norske funnet er fra 1937, da et eksemplar ble tatt i en reketrål i Trondheimsfjorden.[1] Et annet norsk navn er teleskopfisk. Dette navnet kommer av de store øynene på denne dypvannsfisken.
Det blir drevet litt fiske etter dyphavsabbor. Størst betydning har arten i New Zealand.[2]
Referanser
Litteratur
Eksterne lenker
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipedia forfattere og redaktører
Dyphavsabbor: Brief Summary
(
Norueguês
)
fornecido por wikipedia NO
Dyphavsabbor (Epigonus telescopus) er en fiskeart.
Den er en slank fisk med store, ctenoide skjell som lett faller av. Munnen og øynene er store. Den har to ryggfinner; den fremre har 6–7 piggstråler og den bakre én piggstråle og 9–11 bløtstråler. Den kan bli opptil 75 cm lang, men er som regel kortere enn 55 cm.
Dyphavsabbor lever på, eller rett over, bløtbunn på 75–1200 m dyp langs kontinentalskråningene. Unge eksemplarer er pelagiske. Den eter hoppekreps, reker, pilormer og lysprikkfisker.
Arten finnes i Nord-Atlanteren fra Island sør til Kanariøyene. Den finnes også i det vestlige Middelhavet, Sør-Atlanteren, Det indiske hav og det sørvestre Stillehavet.
Det eneste norske funnet er fra 1937, da et eksemplar ble tatt i en reketrål i Trondheimsfjorden. Et annet norsk navn er teleskopfisk. Dette navnet kommer av de store øynene på denne dypvannsfisken.
Det blir drevet litt fiske etter dyphavsabbor. Størst betydning har arten i New Zealand.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipedia forfattere og redaktører
Epigonus telescopus
(
Português
)
fornecido por wikipedia PT
Epigonus telescopus é um peixe das águas profundas pertencente à família Epigonidae, que ocorre entre os 75 e os 1200 m de profundidade na maioria das regiões temperadas dos oceanos.
Referências
- Ed. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (Janeiro de 2006). «"Epigonus telescopus"». www.fishbase.org (em inglês). FishBase
- Tony Ayling & Geoffrey Cox, Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand, (William Collins Publishers Ltd, Auckland, New Zealand 1982) ISBN 0-00-216987-8
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autores e editores de Wikipedia
Epigonus telescopus: Brief Summary
(
Português
)
fornecido por wikipedia PT
Epigonus telescopus é um peixe das águas profundas pertencente à família Epigonidae, que ocorre entre os 75 e os 1200 m de profundidade na maioria das regiões temperadas dos oceanos.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Autores e editores de Wikipedia
Teleskopabborre
(
Sueco
)
fornecido por wikipedia SV
Teleskopabborre, Epigonus telescopus, är en fisk i familjen djuphavsabborrfiskar som framför allt finns i östra Atlanten.
Utseende
Teleskopabborren påminner om havsabborren, men är mycket mindre;[2] maxlängden är 75 cm, och arten blir oftast inte mycket längre än 55 cm.[3] Kroppen är långsträckt med stora fjäll, och har en brunlila till nästan svart färg. Munhålan är svart, och ögonen är mycket stora. Gällocken är försedda med två taggar. Den har två, tämligen höga ryggfenor.[2]
Vanor
Ungfiskarna är pelagiska, medan de vuxna djuren övervägande vistas vid eller nära mjuka bottnar. Den förekommer på djup mellan 75 och 1 200 m, även om den är vanligast mellan 300 och 800 m. Arten livnär sig av småfisk och djurplankton. Den kan bli mycket gammal; en ålder på 104 år har konstaterats.[3]
Utbredning
Arten finns framför allt i östra Atlanten från Island till Kanarieöarna samt i Sydöstatlanten, Indiska oceanen och sydvästra Stilla havet från Sydöstafrika till Sydvästafrika och vidare till Nya Zeeland.[3] Påträffad utanför Nordamerikas kust[3] och vid Norge[2].
Referenser
-
^ ”Epigonus telescopus (Risso, 1810)” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=168298. Läst 15 januari 2011.
- ^ [a b c] Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. sid. 189, 428. ISBN 91-1-844202-1
- ^ [a b c d] Luna, Susan M. (6 oktober 2010). ”Epigonus telescopus (Risso, 1810) Black cardinal fish” (på engelska). Fishbase. http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?id=2508. Läst 15 januari 2011.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipedia författare och redaktörer
Teleskopabborre: Brief Summary
(
Sueco
)
fornecido por wikipedia SV
Teleskopabborre, Epigonus telescopus, är en fisk i familjen djuphavsabborrfiskar som framför allt finns i östra Atlanten.
- licença
- cc-by-sa-3.0
- direitos autorais
- Wikipedia författare och redaktörer
Classification
(
Inglês
)
fornecido por World Register of Marine Species
family Apogonidae
Wheeler, A. (1992). A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(Suppl. A): 1-37
- licença
- cc-by-4.0
- direitos autorais
- WoRMS Editorial Board
Diet
(
Inglês
)
fornecido por World Register of Marine Species
Carnivorous, feeds on small fishes and planktonic invertebrates
North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)
- licença
- cc-by-4.0
- direitos autorais
- WoRMS Editorial Board
Distribution
(
Inglês
)
fornecido por World Register of Marine Species
North Atlantic: Iceland to the Canary Is. and Corner Seamounts. 2 specimens off North America (42.9667°N 60.6667°W , 41.3167°N 62.0167°W
North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)
- licença
- cc-by-4.0
- direitos autorais
- WoRMS Editorial Board
Habitat
(
Inglês
)
fornecido por World Register of Marine Species
benthic
North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)
- licença
- cc-by-4.0
- direitos autorais
- WoRMS Editorial Board
Habitat
(
Inglês
)
fornecido por World Register of Marine Species
Adults benthic or benthopelagic on the continental slopes; juveniles pelagic.
North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)
- licença
- cc-by-4.0
- direitos autorais
- WoRMS Editorial Board
Habitat
(
Inglês
)
fornecido por World Register of Marine Species
Known from seamounts and knolls
Stocks, K. 2009. Seamounts Online: an online information system for seamount biology. Version 2009-1. World Wide Web electronic publication.
- licença
- cc-by-4.0
- direitos autorais
- WoRMS Editorial Board