Remora remora (Linnaeus 1758)

Die Remora (Remora remora) is 'n vis wat wêreldwyd voorkom.

Voorkoms

'n Remora in 'n bottel.

Die vis is eenvormig donkerbruin en word tot 62 cm lank. Dit het 'n suier op die kop en kan homself aan haaie, groter visse, seeskilpaaie en selfs skepe heg deur aan hulle vas te suig met die suier.

Sien ook

• Alfabetiese lys van visse
• Lys van Suider-Afrikaanse visse volgens wetenskaplike name
• Lys van varswater visfamilies
• Lys van visfamilies

Bron

• Coastal Fishes of Southern Africa. Phil & Elaine Heemstra. 2004. ISBN 1-920033-01-7

Verwysings

Eksterne skakel

• http://fishbase.org/summary/Remora-remora.html

Hierdie artikel is ’n saadjie. Voel vry om Wikipedia te help deur dit uit te brei.

La llamprea o rémola (la especie Remora remora), ye un pexe marín de la familia de les rémores o equeneidos, distribuyíu per toles agües templaes del planeta.^[2]

La so pesca ye comercial, pos algama un altu valor nel mercáu.^[3]

Anatomía

Espécime en muséu, vista dorsal.

Anque se describieron captures de más del doble, el llargor máximu qu'algamen ye d'unos 40 cm.^[4] Nun tien espines nin na aleta anal nin na dorsal, teniendo la parte delantera de l'aleta dorsal tresformada nun discu de succión pa xuntase a grandes animales, con un color del cuerpu gris-marrón escuro.^[2][5]

Hábitat y bioloxía

Aveza vivir cerca de la mariña, acomuñáu a zones de petones, nun rangu de fondura ente 0 y 100 metros.^[6] De normal acomúñase con tiburones, anque tamién puede xuntase a otros grandes peces, tortúes marines ya inclusive a barcos.^[7] Dacuando puéde vese nadando en vida llibre, sobremanera los exemplares de más edá.^[7]

Nun ta clara cuala ye la so alimentación, magar que comprobóse que s'alimenten de copépodos parásitos.^[8]

Referencies

• Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Remora remora (TSN 168571)» (inglés). Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Remora remora (TSN 168571)» (inglés).

Bibliografía

• "Remora remora". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en payares de 2010. N.p.: FishBase, 2010.
• El léxico de la fauna marina en los puertos pesqueros de Asturias Central, Emilio Barriuso, Uviéu 1986. IDEA.
  

Enllaces esternos

La rèmora comuna (Remora remora) és un peix de la família dels equenèids i de l'ordre dels perciformes.^[4]

Morfologia

• Pot assolir 86,4 cm de llargària i 1.070 g de pes.
• Cos allargat i robust.
• Boca ampla.
• Té una gran ventosa situada a la part anterior del dors formada per la primera aleta dorsal modificada.
• La segona aleta dorsal té 22-26 radis tous i l'anal 22-24.
• No té bufeta natatòria.
• Escates petites.
• El seu color és bru, més o menys clar.^{[5][6][7][8][9][10][11][12]}

Alimentació

Tot i ser una bona nedadora,^[13] viu adherida a les brànquies, aletes i cossos de taurons, rajades, cetacis, tortugues i mamífers marins, i, fins i tot, vaixells, alimentant-se dels seus paràsits (com ara, crustacis copèpodes).^{[8][13][14][15][16][17]}

Depredadors

Als Estats Units és depredada per Anous stolidus i Sterna fuscata.^[18]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls de corall fins als 100 m de fondària i de clima subtropical (60°N-36°S, 180°W-180°E).^[19][12]

Distribució geogràfica

És cosmopolita en aigües temperades: el Pacífic occidental (des del Japó^[20] fins a Nova Zelanda i l'illa Norfolk),^[21] el Pacífic oriental (des de San Francisco -Califòrnia- fins a Xile),^[22] l'Atlàntic occidental (des de Nova Escòcia -el Canadà- fins a l'Argentina),^[23] l'Atlàntic oriental (des de la Mar del Nord fins a les illes Canàries i la Mediterrània occidental). També n'hi ha registres a Islàndia^[24] (dvalfiskur, drösull, stýrisfiskur) i entre Suècia (sugfisk) i Dinamarca (sugefisk).^[12][25]

Observacions

És inofensiva per als humans.^[12]

Curiositats

Els antics grecs i romans li atribuïen la capacitat de poder causar avortaments si es feia servir d'una determinada manera. Avui en dia, els xamans de Madagascar acostumen a posar porcions de la ventosa d'aquest peix als colls de les dones casades per assegurar llur fidelitat en absència de llurs marits.^[26]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
• Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.
• Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
• Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
• Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
• Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington i Londres. 253p.
• Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
• Edwards, A.J. i C.W. Glass, 1987. The fishes of Saint Helena Island, South Atlantic Ocean. The pelagic fishes. J. Nat. Hist. 21:1367-1394.
• Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0-940228-23-8. Any 1990.
• Escobar-Fernández, R. i M. Siri, 1997. Nombres vernáculos y científicos de los peces del Pacífico mexicano. Universidad Autónoma de Baja California, Sociedad Ictiológica Mexicana, A.C. Mexico.
• Fricke, R., 1999. Fishes of the Mascarene Islands (Réunion, Mauritius, Rodriguez): an annotated checklist, with descriptions of new species. Koeltz Scientific Books, Koenigstein, Theses Zoologicae, Vol. 31: 759 p.
• Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
• Garpe, K.C. i M.C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498: 191-211.
• Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
• Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
• Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAANational Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
• Hensley, V.I. i D. A. Hensley, 1995. Fishes eaten by sooty terns and brown noddies in the Dry Tortugas, Florida. Bull. Mar. Sci. 56(3):813-821.
• Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
• Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
• Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
• Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p.
• Jiménez Prado, P. i P. Béarez, 2004. Peces Marinos del Ecuador continental. Vol. 2: Guía de Especies. SIMBIOE/NAZCA/IFEA.
• Johnson, J.W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2):709-762.
• Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.
• Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
• Khalaf, M.A., 2005. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King AbdulAziz University-Marine Sciences. Vol. 15.
• Kim, I.S., Y. Choi, C.L. Lee, Y.J. Lee, B.J. Kim i J.H. Kim, 2005. Illustrated book of Korean fishes. Kyo-Hak Pub Co. Seül, Corea del Sud. 615p.
• Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 3. Jawfishes - Sunfishes, Opistognathidae - Molidae. Zoonetics, Austràlia. 623-893.
• Lachner, E.A., 1981. Echeneidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Vol. 2, FAO, Roma.
• Lachner, E.A. i A. Post, 1990. Echeneidae. p. 725-728. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
• Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, 2004. An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 28(3):199-216.
• Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.
• Lipskaya, N.Y., 1975. Metabolic rates in the young of some tropical fish species. J. Ichthyol. 14:934-943.
• Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
• McClane, J., 1998. McClanes New Standard Fishing Encyclopedia and International Fishing Guide. Nova York: Gramercy Books.
• Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
• Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
• Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
• Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
• Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
• Nguyen Huu Phung, Le Trong Phan, Nguyen Nhat Thi, Nguyen Phi Dinh, Do Thi Nhu Nhung i Nguyen Van Luc, 1995. Checklist of marine fishes in Vietnam. Vol. 3. Order Perciformes, Suborder Percoidei, and Suborder Echeneoidei. Science and Technics Publishing House, Vietnam.
• Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
• Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.
• Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
• Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
• Pereira, M.A.M., 2000. Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
• Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
• Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
• Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
• Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.
• Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
• Randall, J.E., H. Ida, K. Kato, R.L. Pyle i J.L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.
• Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
• Randall, J.E., J.T. Williams, D.G. Smith, M. Kulbicki, G.M. Tham, P. Labrosse, M. Kronen, E. Clua i B.S. Mann, 2003. Checklist of the shore and epipelagic fishes of Tonga. Atoll Res. Bull. Núms. 497-508.
• Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
• Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
• Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
• Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
• Schneider, W., 1995. Echeneidae. Remoras, pegas, pegatimones. p. 1060-1061. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
• Shao, K.-T., J.-P. Chen, P.-H. Kao i C.-Y. Wu, 1993. Fish fauna and their geographical distribution along the western coast of Taiwan. Acata Zoologica Taiwanica 4(2): 113-140.
• Smith, J.L.B. i M.M. Smith, 1963. The fishes of Seychelles. Rhodes University, Grahamstown. 215 p.
• Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
• Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
• Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
• Wass, R.C., 1984. An annotated checklist of the fishes of Samoa. Natl. Ocean. Atmos. Adminis. Tech. Rept., Natl. Mar. Fish. Serv., Spec. Sci. Rept. Fish. (781).
• Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
• Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
• Wilber, D.H., D.G. Clarke, M.H. Burlas, H. Ruben i R.J. Will, 2003. Spatial and temporal variability in surf zone fish assemblages on the coast of northern New Jersey. Estuar. Coast. Shelf Sci. 56(2):291-304.
• Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
• Zannou, L.H., 1985. Liste de quelques espèces animales des eaux marines de la République populaire du Benin. Projet des Pêche Maritime Artisanale. Direction des Pêches, Cotonou, Benín.

Enllaços externs

• BioLib (anglès)
• ITIS (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Encyclopedia of Life (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• GBIF (anglès)
• NCBI (anglès)
• NLBIF (anglès)
• ARKive (anglès)
• Discover Life (anglès)
• AQUATAB
• World Register of Marine Species (anglès)
• AnimalBase (anglès)
• NatureServe (anglès)

The common remora (Remora remora) is a pelagic marine fish^[3] belonging to family Echeneidae. The dorsal fin, which has 22 to 26 soft rays, acts as a suction cup, creating a vacuum^[4] to allow it to attach to larger marine animals, such as whales, dolphins, sharks, and sea turtles.^[5]

Physical characteristics

The common remora has a suckerlike dorsal fin and an anal fin. Its body can be brown, black or grey in color.^[6] It can reach 86.4 cm (34.0 in) in total length, though most do not exceed 40 cm (16 in).^[2] The maximum known weight of this species is 1.1 kg (2.4 lb).^[2]

Biology and behavior

R. remora and its host seem to partake in a symbiotic relationship; the common remora does not seem to have a negative overall effect on its host. The host provides the remora with fast-moving water to bathe its gills, a steady flow of food, transportation, and protection.^[7] The remora benefits the host by feeding in part on some of its parasites, but increases its hydrodynamical drag. The common remora's attachment to one host can last for up to three months.^[8] During this time, the remora can move its attachment site if it feels threatened.^[9] The common remora cannot survive in still water; it needs water flow over its gills to provide it oxygen.

Habitat

This remora is commonly found in warm marine waters and has been seen in the western Mediterranean and the Atlantic, as well as the North Sea.^[1]

Museum specimen, dorsal view

Reproduction

A mating couple may attach to the same host, and have host fidelity.^[10] It is not clear when during the year the common remora spawns, and little is known about the fish's reproductive behavior.

Food and diet

The remora consumes food scraps from its host, as well as plankton and parasitic copepods.

Significance to humans

No known negative impacts for humans are known. Remoras can be caught as fishing bycatch and put in aquaria.^[11] Remoras have been used in fishing - one method involves tying fishing line to the remora, then waiting for it to cling to a larger fish.^[12]

Other common names for this familiar fish include suck fish, stout sucking fish, common sucker, shark-sucker, brown sucker, and shark pilot.^[1]

References

La rémora común o rémora tiburonera (Remora remora), es un pez marino de la familia de las rémoras o equeneidos, distribuido por todas las aguas tropicales y subtropicales del planeta.^[2]​

Su pesca es comercial, pues alcanza un alto valor en el mercado.^[3]​

Anatomía

Espécimen en museo, vista dorsal.

Aunque se han descrito capturas de más del doble, la longitud máxima que alcanzan es de unos 40 cm.^[4]​ No tiene espinas ni en la aleta anal ni en la dorsal, teniendo la parte delantera de la aleta dorsal transformada en un disco de succión para adherirse a grandes animales,^[5]​ con un color del cuerpo gris-marrón oscuro.^[6]​

Hábitat y biología

Suele vivir cerca de la costa, asociado a zonas de arrecifes, en un rango de profundidad entre 1 y 100m (aproximadamente).^[7]​ Normalmente se asocia con tiburones, aunque también puede adherirse a otros grandes peces, tortugas marinas e incluso a barcos.^[8]​ A veces se le puede observar nadando en vida libre, sobre todo los ejemplares de más edad.^[8]​

No está clara cual es su alimentación, aunque se ha comprobado que se alimentan de copépodos parásitos.^[9]​

Referencias

• Sistema Integrado de Información Taxonómica. «Remora remora (TSN 168571)» (en inglés).

Erromero txikia (Remora remora) Echeneidae arrain familiako espeziea da.^[1]

Generoaren espezie tipoa da eta mendebaldeko Mediterraneoan, Ozeano Atlantikoan eta Ipar Itsasoan bizi da. Gorputza marroi, beltza edo grisa du.^[2] 86,4 zentimetroko luzera ere izan dezake, nahiz eta normalena 40 zentimetrokoa baino ez izan.

Banaketa

Erreferentziak

Remora (Remora remora) on erikoinen kala, jonka päälaella on imulevy, jolla kala kiinnittyy suuriin, ulapoilla vaeltaviin merieläimiin kuten haihin ja paholaisrauskuihin. ^[3]

Ulkonäkö ja koko

Remoran pään imulevy näkyy säilötyssä yksilössä

Remora on väriltään harmaanruskea. Se voi kasvaa 45 cm pitkäksi,^[3] toisten tietojen mukaan jopa lähes 90 cm pitkäksi ja painaa kilon verran.^[2] Sen tarttumaelin on kehittynyt kalan selkäevästä, ja siinä on 16–20 liikuteltavaa levyä, joiden avulla kala imeytyy isomman kalan pintaan. Remoralla itsellään ei ole uimarakkoa.^[3]

Levinneisyys

Remoraa tavataan kaikkien valtamerien lämpimissä osissa, mutta myös Pohjanmeressä.^[2]

Käyttäytyminen

Remora syö pääasiassa isäntänsä loisia ja ruuantähteitä, mutta voi myös itse saalistaa äyriäisiä ja pikkukaloja.

Lähteet

Aiheesta muualla

• Species in the genus Remora. FishBase. Froese, R. & Pauly, D. (toim.). (englanniksi)

Le Rémora commun (Remora remora) est une espèce de poissons pilotes de la famille des Echeneidae.

Attention, il partage le nom rémora commun avec Echeneis naucrates.

Remora remora (Linnaeus, 1758) nota in italiano come remora comune o come remora degli squali in italiano è un pesce osseo marino della famiglia Echeneidae.

Distribuzione e habitat

Si tratta di una specie cosmopolita in tutti i mari tropicali e subtropicali. È presente nel mar Mediterraneo, anche in acque italiane.

Fa vita pelagica e, come tutte le remore, vive in simbiosi con un altro animale pelagico più grande. Questa specie si associa spesso a squali ma anche a tartarughe marine, pesci luna, marlin, mante, eccetera.

Descrizione

Simile alle altre remore come la remora del pesce spada, da cui si distingue per avere 17-19 lamelle sul disco adesivo (14-17 in R. brachyptera) e per la pinna caudale forcuta (nella remora del pesce spada ha bordo piatto. Inoltre le pinne dorsale ed anale sono più corte e la pinna pettorale ha una punta, mentre in R. brachyptera è grossolanamente quadrata. Il disco adesivo giunge all'altezza delle pinne pettorali.

Il colore è grigio scuro o nero con opercoli e bordi delle pinne chiari.

Misura fino a 70 cm.

Biologia

Poco nota (anche perché è stata spesso confusa con altre specie di questo e di altri generi). Probabilmente simile a quella delle altre remore.

Bibliografia

• Tortonese E. Osteichthyes, Calderini, 1975
• Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 88-8039-472-X

De remora (Remora remora) is een straalvinnige vissensoort uit de familie van remoras of zuigbaarzen (Echeneidae).^[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1758 door Linnaeus.

Kenmerken

Deze tot 86 cm lange en tot 6 kg zware, zilvergrijze vis heeft een hechtschijf op de kop, die ervoor dient om zich vast te hechten aan walvisachtigen, dolfijnen en haaien. Hij heeft een stekelloze rug- en aarsvin en een driehoekig gevormde staart.

Leefwijze

Deze vissen maken handig gebruik van de voortbeweging van andere zeedieren door mee te liften op hun huid, waardoor ze energie sparen en bescherming genieten bij hun gastheer. Tevens worden hun kieuwen van vers water voorzien. Ze voeden zich met de restjes die hun gastheer achterlaat, die in ruil daarvoor gevrijwaard wordt van parasieten.

Verspreiding en leefgebied

Deze soort komt wereldwijd voor in gematigde en tropische zeeën.

• David Burnie (2001) - Animals, Dorling Kindersley Limited, London. ISBN 90-18-01564-4 (naar het Nederlands vertaald door Jaap Bouwman en Henk J. Nieuwenkamp).

Sugefisk (Remora remora) er den eneste av de åtte artene av sugefisker som er funnet i norske farvann.

Kroppen er torpedoformet og rund i tverrsnitt. På ryggen er det en stor sugeskive. Den kan bli opptil 86 cm lang, men vanlig lengde er rundt 40 cm. De vanligste vertene er haier, men den suger seg også fast til andre store fisker, havskilpadder og skip. Hos haiene sitter den på gjellene, finnene eller kroppen. Parasittiske hoppekreps på haiens hud utgjør mye av føden.

Remora remora har en kosmopolitisk utbredelse i varme hav. Av og til følger den med blåhai eller andre tropiske haier når de vandrer nordover, og den kan da dukke opp i norske farvann.

Kilder

• P. Pethon (2005). Aschehougs store fiskebok (5 utg.). Oslo. ISBN 82-03-23247-7.
• (en) Remora remora (Linnaeus, 1758) Shark sucker - FishBase Besøkt 12. juli 2014.

Eksterne lenker

• (sv) sugefisk hos Dyntaxa
• (en) sugefisk – oversikt og omtale av artene i WORMS-databasen
• (en) sugefisk i Encyclopedia of Life
• (en) sugefisk i Global Biodiversity Information Facility
• (en) sugefisk hos NCBI
• (en) sugefisk hos ITIS
• (en) sugefisk hos FishBase
• (en) Kategori:Remora remora – bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• Remora remora – detaljert informasjon på Wikispecies

Sugeskive hos Remora remora

Sugfisk (Remora remora) är en fisk i familjen sugfiskar som förekommer i de flesta varmare hav och framför allt är känd för sin vana att slå följe med stora rovfiskar som bland annat hajar. Den kallas även remora.

Utseende

Sugfisken är en långsmal, brunviolett fisk med den främre ryggfenan omvandlad till en sugskiva uppe på huvudet.^[2] Ungarna har en vanlig, taggstrålig främre ryggfena, men den omvandlas till en sugskiva när de blir äldre.^[3] Arten saknar simblåsa. Munnen har underbett, och tänderna är långa och spetsiga.^[4] Den blir normalt omkring 40 cm lång, men största längden uppgår till 86 cm, och maxvikten till 1,07 kg.^[5]

Ekologi

En manta med sugfiskar vid Ningaloorevet

Arten är en revfisk som lever ner till ett djup av 100 m.^[5] Då arten saknar simblåsa används sugskivan för att följa med större vattenlevande djur, som hajar, stora benfiskar, havssköldpaddor och havsdäggdjur. Den kan även fästa sig på fartygsskrov. Arten livnär sig av rester från värdens måltider samt hud- och gälparasiter från värden, men den kan också lämna värden och ta fiskar och plankton.^[4] Det förefaller som det främst är ungfiskarna som livnär sig som parasitätare.^[5]

Utbredning

Sugfisken finns i de flesta av världens varmare hav, som västra Stilla havet från Japan till Nya Zeeland och Norfolkön, östra Stilla havet från San Francisco i Kalifornien, USA till Chile, västra Atlanten från Nova Scotia i Kanada till Argentina samt östra Atlanten från Nordsjön till Kanarieöarna och västra Medelhavet. Den har också påträffats kring Island och vid Danmark och Sverige.^[5]

Referenser

1. ^ ”Remora remora (Linnaeus, 1758)” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=168571. Läst 3 januari 2011.
2. ^ Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. sid. 428-429. ISBN 91-1-844202-1
3. ^ Muus, Bent J; Nielsen, Jørgen G; Svedberg, Ulf (1999). Havsfisk och fiske i Nordvästeuropa. Stockholm: Prisma. sid. 185-186. ISBN 91-518-3505-3
4. ^ [a b] Mark Leao, Kimberly Schulz, Syracuse University (2002). ”Remora remora” (på engelska). Animal Diversity Web (University of Michigan). http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Remora_remora.html. Läst 3 januari 2011.
5. ^ [a b c d] Papasissi, Christine (6 oktober 2010). ”Remora remora (Linnaeus, 1758) Shark sucker” (på engelska). Fishbase. http://www.fishbase.us/Summary/speciesSummary.php?id=1751. Läst 3 januari 2011.

Cá ép thông thường (danh pháp khoa học: Remora remora) là một loài cá thuộc họ Cá ép. Vây lưng của nó đó có 22 - 26 vây tia mềm, có vai trò như một cốc hút, tạo ra một chân không^[3] để cho phép nó để bám vào các động vật biển lớn hơn, chẳng hạn như cá voi, cá heo, cá mập và rùa biển^[4].

Remora remora

Loài cá này có một vây lưng và vây hậu môn như giác hút. Cơ thể của nó có thể là màu nâu, đen hoặc màu xám^[5]. Cá ép thông thường và vật chủ bị nó bám dường như tham gia vào một mối quan hệ hội sinh, chứ không có vẻ gây tác động tiêu cực con cá chủ của nó. Con cá chủ cung cấp nước chuyển động nhanh để rửa mang của nó và một luồng thực phẩm ổn định, mang nó đi theo và bảo vệ nó^[6]. Cá ép thông thường bám vào con chủ trong thời gian có thể kéo dài đến ba tháng^[7]. Trong thời gian này, cá ép thông thường có thể di chuyển nơi bám của nó nếu nó cảm thấy bị đe dọa^[8]. Nó không thể tồn tại trong nước tĩnh lặng; nó cần dòng nước chảy qua mang của nó để cung cấp oxy. Loài cá này được tìm thấy trong vùng nước biển ấm áp và đã được nhìn thấy ở Tây Địa Trung Hải và Đại Tây Dương, cũng như Biển Bắc.

Một cặp cá ép thông thường giao phối có thể bám vào cùng một vật chủ, và trung thành với con chủ^[9]. Cá ép thông thường ăn thức ăn thừa từ con cá chủ của nó, cũng như các sinh vật phù du và các loài chân chèo ký sinh trùng.

Hình ảnh

Chú thích

Tham khảo

• Dữ liệu liên quan tới Remora remora tại Wikispecies
• Phương tiện liên quan tới Remora remora tại Wikimedia Commons

Bài viết chủ đề bộ Cá vược này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

• 1 Описание
  • 1.1 Внешний вид и строение
  • 1.2 Распространение
  • 1.3 Образ жизни
  • 1.4 Питание
  • 1.5 Размножение
• 2 Акулья ремора и человек
• 3 Примечания
• 4 Ссылки

短鮣（学名：Remora remora），又稱短印魚、短印仔魚，為輻鰭魚綱鱸形目鱸亞目鮣科的其中一個種。

分布

本魚分布於全球溫暖的海域。包括西太平洋:日本到紐西蘭與諾福克島、東太平洋:美國加州舊金山到智利、西大西洋:加拿大的新斯科舍省到阿根廷、東大西洋:北海至加納利群島等皆有其蹤跡。

深度

水深0至50公尺。

特徵

本魚體形粗短，胸鰭鈍圓；背吸盤有16至20對鰭瓣，體長為背吸盤2.6至3.45倍，背吸盤後端部超越胸鰭與腹鰭，胸鰭鰭條軟。背吸盤較窄，體側扁；上唇側圓凸出。口大，口裂寬，不可伸縮，下頜前突；上下頜、鋤骨、腭骨及舌上均具齒。耙體被小圓鱗，除頭部及吸盤無鱗外，全身均被鱗。背鰭兩個，第一背鰭變形而成吸盤，吸盤不及胸鰭後端；第二背鰭起點在臀鰭之前；腹鰭胸位，小形；胸鰭鈍圓；尾鰭叉形尾。體長可達86公分。

生態

本魚隨著寄主體色而改變自己的顏色，從灰色到暗褐色不等，主要吸附在外洋性的鯊魚身上（片利共生），全長要長到25公分以上的成魚，吸盤才會發育完全。

經濟利用

較少食用，大部分作為觀賞魚用。

参考文献

• 台灣魚類資料庫
• 短印鱼 Remora remora Linnaeus, 1758. 台湾物种名录. 台湾: 中央研究院生物多样性研究中心. [2013-1-24] （繁体中文）. 请检查|access-date=中的日期值 (帮助)