Chiasmodon niger Johnson 1864

Il·lustració del 1866 (publicada el 1867)

Il·lustració del 1880

Chiasmodon niger és una espècie de peix de la família dels quiasmodòntids i de l'ordre dels perciformes.^[6]

Descripció

El cos (allargat, comprimit i sense escates) fa 25 cm de llargària màxima i és de color negre marronós. 43-44 vèrtebres (versus 47-48 en Chiasmodon braueri). Absència d'aleta adiposa. Dues aletes dorsals: la primera té 10-12 espines i la segona és més allargada que la primera i té 1 espina i 26-29 radis tous. Aleta anal amb 1 espina i 26-29 radis tous. Aleta caudal bifurcada amb 9 radis. 1 espina i 5 radis tous a les aletes pelvianes, les quals són petites. Aletes pectorals amb 13-14 radis (vs. 15-16 en Chiasmodon pluriradiatus i Chiasmodon asper). 1 ullal al premaxil·lars (vs. 2 en C. pluriradiatus i C. asper). Absència d'espínules dèrmiques força petites en els espècimens més grans de 45 mm de longitud (vs. presència en C. pluriradiatus i C. asper). Cap allargat i amb els ulls d'una grandària moderada i una gran boca. La mandíbula inferior depassa la superior. Totes dues mandíbules presenten una sola filera de dents esmolades, les quals s'entrellacen quan la boca està tancada. Les tres primeres dents de cada mandíbula estan engrandides en forma de dents canines o ullals: la primera força corbada, la segona de grandària moderada i dirigida cap enrere, i la tercera molt allargada. Presència d'una espina petita al preopercle. Musell allargat i punxegut (vs. curt i rom en Chiasmodon subniger). Línia lateral no interrompuda.^{[7][8][9][10][11]}

Reproducció

És ovípar, els ous són pelàgics, fan 1,1-1,3 mm de diàmetre i contenen un glòbul oliós i sis taques de color fosc, les quals es distribueixen, quan neixen les larves, des de davant dels ulls fins a l'extrem del notocordi. Aquestes taques desapareixen amb el temps i el cos s'enfosqueix fins a esdevindre negre.^[12] Els ous es troben sobretot a l'hivern a Sud-àfrica i els juvenils, des de l'abril fins a l'agost, a les illes Bermudes. Tant les larves com els juvenils estan coberts per petites espínules sortints.^[13]

Alimentació

Menja peixos ossis, els quals són empassats sencers,^[14] ja que el seu estómac gaudeix d'una gran distensibilitat capaç d'engolir preses de més de dues vegades la seua longitud i deu vegades la seua massa.^[15][16] De vegades, engoleix peixos tan grossos que no poden ésser digerits abans que la descomposició comenci i els gasos alliberats l'empenyen cap a la superfície. És d'aquesta manera com la majoria dels espècimens coneguts d'aquesta espècie han estat capturats.^[15] Un exemple d'això es va produir l'any 2007 quan un exemplar de 19 cm va ser trobat mort davant les costes de l'illa Grand Cayman, l'estómac del qual contenia el cos d'un Gempylus serpens de 86 cm de llargada o, el que és el mateix, quatre vegades la longitud d'aquell.^[17] El seu nivell tròfic és de 4,5.^[18]

Depredadors

A les illes Hawaii és depredat per Alepisaurus ferox.^[19][20]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, pelàgic (entre 700 i 2.745 m de fondària,^[21] normalment a partir de 750)^[22] i oceànic, el qual viu a les aigües temperades i tropicals de l'Atlàntic^[23][24][25] nord (des de 95°W fins a 5°E i des de 46°N fins a 5°S,^[7] incloent-hi Groenlàndia,^[22][26][27] el Canadà,^[21][28][29] el golf de Mèxic, Portugal^[30][31][7] -incloent-hi les illes Açores^[32][33][34] i Madeira^[35][36][22]-, l'Estat espanyol,^[37][38] el corrent de Canàries,^[22][39] Cap Verd^[40][41] i, possiblement també, Islàndia),^[42][43] l'Atlàntic sud-occidental (l'Argentina^[44] i la plataforma patagònica),^[45] l'Índic^[46] (les illes Crozet^[47][48] i les illes Kerguelen)^[47][49] i el Pacífic^[50] (les illes Kurils,^[51][52] el Japó,^[53][54] el corrent de Kuroshio,^[53][55] el mar de la Xina Meridional,^[56][57][58] el mar Groc,^[56][59] Taiwan,^[56][60] les illes Hawaii,^[61][62] Austràlia -Nova Gal·les del Sud-^[63][64][65] i Nova Zelanda).^{[66][67][68][69][4][10][70]}

Observacions

És inofensiu per als humans^[10] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (36 de 100).^[71]

Referències

Bibliografia

• Alcock, A. W.; McArdle, A. F., 1900. Illustrations of thc Royal Indian Marine Survey Ship Investigator. Fishes, 7: pl. 27-35.
• Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
• Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
• Beltrán-León, B. S. i R. R. Herrera, 2000. Estadios tempranos de peces del Pacífico Colombiano. Vol. 2. República de Colombia, Ministerio de Agricultura y Desarrollo Rural, Instituto Nacional de Pesca Y Acuicultura (INPA). Buenaventura-Colombia.
• Capello, F. de Brito, 1870. Catalogo dos peixes de Portugal que existem no Museu de Lisboa. Jorn. Sci. math. phys. nat., 2: 51-53, 131-153, 1 pl.
• Carte, A., 1866. Notes on the genus Chiasmodon. Proc. zool Soc. Lond, 2: 35-39, pl. 2.
• Cowles, D. L. i J. J. Childress, 1995. Aerobic metabolism of the anglerfish Melanocetus johnsoni, a deep-pelagic marine sit-and-wait predator. Deep Sea Res. 1. Oceanogr. Res. Pap. 42(9):1631-1638.
• Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0940228475.
• Goode, G. B.; Bean, T. H., 1896. Oceanic ichthyology, a treatise on the deep-sea and pelagic fishes of the world, based chiefly upon the collections made by steamers Blake, Albatross and Fish Hawk in the northwestern Atlantic. Smithson. Contrib. Knowl., 30 and Spec. Bull U.S. natn. Mus., 1895 (1896) and Mem. Mus. comp. Zool. Harv., 1 (Text): pp. xxxv+1-553; 2 (Atlas): pp. xxiii+1-26, 123 pl., 417 fig.
• Kotlyar, A. N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p. Pàg. 133.
• Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 189.
• Roule, L.; Angel, F., 1933. Poissons provenant des campagnes du Prince Albert I de Monaco. Résult. Camp. scient. Prince Albert 1, 86: pp. 1-115.
• Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

• Encyclopedia of Life (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• AQUATAB (txec)
• NCBI (anglès)
• BioLib (anglès)
• ION (anglès)
• ITIS (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
• World Register of Marine Species (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• Ocean Biogeographic Information System (anglès)
• Mar-Eco (anglès)

Chiasmodon niger ist ein räuberisch lebender Tiefseefisch aus der Familie der Schwarzen Schlinger (Chiasmodontidae).

Merkmale

Chiasmodon niger erreicht eine Körperlänge von 25 Zentimetern. Das mit langen Zähnen besetzte Maul und der Magen sind extrem dehnbar, so dass Beutetiere verschluckt werden können, die größer als der Fisch sind. Wie alle Arten der Familie hat er zwei getrennte Rückenflossen mit insgesamt ca. 34 bis 40 Flossenstrahlen, von denen 26 bis 29 Weichstrahlen sind. Vor der Analflosse besitzt er einen harten Flossendorn, die Flosse besteht aus 26 bis 29 Weichstrahlen. Die Schwanzflosse stützen neun Strahlen. Schuppen und Leuchtorgane fehlen.

Verbreitung und Lebensraum

Chiasmodon niger ist weltweit in Tiefseezonen zwischen 700 und über 2450 Metern Tiefe (bathypelagial) aller Ozeane verbreitet. Der Verbreitungsschwerpunkt liegt dabei im Bereich tropischer und suptropischer Meeresgebiete.

Systematik

Chiasmodon niger bildet, als Typusart, gemeinsam mit sechs weiteren Arten die Gattung Chiasmodon innerhalb der Schwarzen Schlinger.^[1] Ein jüngeres Synonym ist Ponerodon vastator Alcock, 1890.^[2]

Beziehung zum Menschen

Der Fisch hat keine kommerzielle Bedeutung für den Menschen und wird aufgrund seines Lebensraums in mehr als 700 Metern Tiefe nicht befischt. Er ist in der Roten Liste der gefährdeten Arten der IUCN nicht aufgeführt.

Quellen

Literatur

• John D. McEachran, Janice D. Fechhelm: Fishes of the Gulf of Mexico. Band 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, Austin TX 2005, ISBN 0-292-70634-0, S. 553.
• William J. Richards (Hrsg.): Early stages of Atlantic fishes. An identification guide for the Western Central North Atlantic. Band 2. CRC Taylor & Francis, Boca Raton FL u. a. 2006, ISBN 0-8493-1916-1, S. 1905 f.

Einzelnachweise

1. ↑ Marcelo R. S. Melo: Revision of the Genus Chiasmodon (Acanthomorpha: Chiasmodontidae), with the Description of Two New Species. In Copeia. Bd. 2009, Nr. 3, 2009, S. 583–608, JSTOR 25622942.
2. ↑ Alfred Alcock: Natural History Notes from H.M. Indian Marine Survey Steamer ‚Investigator‘, Commander R. F. Hoskyn, R.N., commanding. – No. 16. On the Bathybial Fishes collected in the Bay of Bengal during the season 1889–90. In: The Annals and Magazine of Natural History. Series 6, Bd. 6, 1890, Nr. 33, S. 197–222.

Weblinks

– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

• Chiasmodon niger auf Fishbase.org (englisch)

The black swallower, Chiasmodon niger, is a species of deep sea fish in the family Chiasmodontidae. It is known for its ability to swallow fish larger than itself.

It has a worldwide distribution in tropical and subtropical waters, in the mesopelagic and bathypelagic zones at a depth of 700–2,745 m (2,297–9,006 ft).^[3] It is a very common and widespread ocean fish; of its genus, it is the most common species in the North Atlantic.^[1]

Description

The black swallower is a small fish, averaging between 15 cm to 20 cm (6 to 8 in),^[4] with a maximum known length of 25 cm (9.8 in).^[3] The body is elongated and compressed, without scales, and is a uniform brownish-black in color. Its head is long, with a blunt snout, moderately sized eyes, and a large mouth. The lower jaw protrudes past the upper; both jaws are lined with a single row of sharp, depressible teeth, which interlock when the mouth is closed. The first three teeth in each jaw are enlarged into canines.

A small lower spine occurs on the preoperculum. The pectoral fins are long, with 12–15 (usually 13) rays; the pelvic fins are small and contain five rays. Of the two dorsal fins, the first is spiny with 10–12 spines, and the second is longer with one spine and 26–29 soft rays. The anal fin contains one spine and 26–29 soft rays. The caudal fin is forked with 9 rays. The lateral line is continuous with two pores per body segment.^[4][5]

Feeding

The black swallower feeds on bony fish, which are swallowed whole. With its greatly distensible stomach, it is capable of swallowing prey over twice its length and 10 times its mass.^[6] Its upper jaws are articulated with the skull at the front via the suspensorium, which allows the jaws to swing down and encompass objects larger than the swallower's head. Theodore Gill speculated that the swallower seizes prey fish by the tail, and then "walks" its jaws over the prey until it is fully coiled inside the stomach.

Black swallowers have been found to have swallowed fish so large that they could not be digested before decomposition set in, and the resulting release of gases forced the swallower to the ocean surface. This is, in fact, how most known specimens came to be collected.^[6][7] In 2007, a black swallower measuring 19 cm (7.5 in) long was found dead off of Grand Cayman. Its stomach contained a snake mackerel (Gempylus serpens) 86 cm (34 in) long, or four and a half times its own length.^[8]

Reproduction

Reproduction is oviparous; the eggs are pelagic and measure 1.1–1.3 mm (0.043–0.051 in) in diameter and contain a clear oil globule and six dark pigment patches, which become distributed along the newly hatched larva from in front of the eyes to the tip of the notochord. These patches eventually disappear and the body darkens overall to black. The eggs are mostly found in winter off South Africa; juveniles have been found from April to August off Bermuda.

The larvae and juveniles are covered in small, projecting spinules.^[9][10]

References

Wikimedia Commons has media related to Chiasmodon niger.

El engullidor negro (Chiasmodon niger)^[2]​ es una especie de pez actinopterigio perciforme de la familia Chiasmodontidae.^[3]​ Habita en aguas profundas de los océanos Pacífico, Atlántico e Índico, con más densidad de población en zonas tropicales.

Descripción

Como su nombre indica, el engullidor negro es de color negro. Mide hasta 25 cm. Su cuerpo, alargado, carece de escamas. Su boca, de gran tamaño, contiene varios dientes, de los cuales los anteriores son caninos. Las aletas pectorales son largas, y presenta 2 aletas dorsales, la segunda mayor que la primera. Posee una cola ahorquillada. La característica más notable de este pez es su estómago, el cual se puede dilatar y contener animales mayores que él.

Biología y comportamiento

El engullidor negro habita en las zonas mesopelágica y batial, entre los 700 y los 2750 m de profundidad. Se alimenta de peces óseos, algunos mayores que él.^[4]​ Engulle a sus presas extendiendo su boca y empujándolas hasta el estómago, el cual puede dilatarse en función del tamaño de la presa. Tras la digestión el estómago vuelve a su tamaño natural. La mayoría de ejemplares de esta especie capturados han muerto por ingerir presas demasiado grandes, lo que ha podido romper las paredes del estómago o generar gases que hayan impulsado al animal hacia la superficie.

El engullidor negro se reproduce de forma ovípara. Los huevos son movidos por las corrientes marinas en mar abierto. Las larvas adquieren el característico color negro a medida que crecen.

Referencias

Chiasmodon niger Chiasmodon generoko animalia da. Arrainen barruko Chiasmodontidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Chiasmodon
• Chiasmodontidae

Chiasmodon niger

Le Grand avaleur (Chiasmodon niger) est une espèce de poissons abyssaux qui se caractérise par l'extensibilité des mâchoires supérieure et inférieure et par l'élasticité de son estomac (ce qui lui permet d'avaler des proies plus grandes que lui, jusqu'à plus de quatre fois sa taille^[2]). Sa taille ne dépasse pas 25 centimètres.

Description

La longueur du Grand Avaleur est de 25 cm^[3]. Son corps est fin, long et dépourvu d'écailles. Sa tête est dotée d'une mandibule plus longue que son os maxillaire et peut considérablement s'élargir. Ses deux mâchoires ont une seule rangée de dents pointues et rétractables qui s'alignent lorsque sa bouche est fermée. Les trois premières dents des deux mâchoires sont oblongues et ont la forme de canine.

Il a une petite épine inférieure au niveau du préopercule. Ses nageoires pectorales sont longues et ont souvent entre 12 et 15 rayons. Ses nageoires pelviennes sont petites et possèdent cinq rayons. Il a deux nageoires dorsales; l'une a entre 10 et 12 rayons tandis que la seconde qui est plus longue a entre 26 et 29 rayons. La nageoire anale a aussi entre 26 et 29 rayons. La nageoire caudale est fourchue et a neuf rayons.

Sa caractéristique principale est de s'attaquer à des poissons plus grand que lui. Ceux-ci sont avalés grâce à l'estomac du Grand Avaleur et qui plus généralement a un estomac élastique capable de contenir d'énormes poissons. Les poissons engloutis sont aussi visibles à l'extérieur du Grand Avaleur.

Biologie

Alimentation

Le Grand Avaleur est un prédateur qui se nourrit principalement de poissons osseux qui sont avalés en entier. Par la grande extensibilité de son estomac, il est capable d’engloutir des proies qui ont le double de sa longueur et qui ont dix fois sa masse^[4]. La mâchoire supérieure est articulée avec le crâne à travers un muscle suspenseur qui permet à la mâchoire de s’articuler de façon à pouvoir manger des prises plus grandes que sa tête. Il les mange en commençant par la queue puis avance sa mâchoire jusqu'à ce que la proie soit complètement introduite dans l'estomac.

On a trouvé des Grands Avaleurs qui avaient avalé des proies si grosses qu’elles n’avaient pas pu être digérées avant leur décomposition. Le relâchement des gaz provoqués par la décomposition des poissons avait fait remonter à la surface le Grand Avaleur^[5],[4]. En 2007, un Grand Avaleur de 19 cm a été retrouvé mort au large des Îles Caïmans. Son estomac contenait un escolier serpent long de 86 cm soit plus de quatre fois la longueur de son prédateur^[6].

Reproduction

La reproduction est ovipare. Les œufs mesurent de 1,1 à 1,3 mm. Ils présentent un globule huileux clair et six taches foncées qui entourent la larve des yeux à la notocorde. Les taches disparaissent plus tard avec la croissance et le corps devient totalement sombre. Les œufs sont principalement pondus en hiver au large de l'Afrique du Sud ; les formes juvéniles sont trouvées d'avril à août au large des Bermudes. Les larves et les formes juvéniles sont recouvertes de petites épines saillantes^[7],[8].

Distribution

Le Grand avaleur est présent en Atlantique. Il vit dans la zone mésale et bathyale, entre 700 et 2 745 m de profondeur^[9].

Publication originale

• (en) James Yate Johnson, « Descriptions of three new genera of marine fishes obtained at Madeira », Proceedings of the Zoological Society of London, Londres, Société zoologique de Londres, vol. 1863,‎ 1863, p. 403-410 (ISSN , OCLC , lire en ligne)

Notes et références

Voir aussi

• Faune abyssale

Chiasmodon niger Johnson, 1864, comunemente noto come inghiottitore nero o ingollatore nero, è un pesce abissale appartenente alla famiglia Chiasmodontidae,^[3] caratterizzato dalla capacità di inghiottire pesci molto più grandi della sua taglia.

Descrizione

La lunghezza si attesta sui 25 cm^[4]. Il corpo è sottile, allungato e privo di scaglie. La testa è provvista di una mandibola più lunga della mascella ed ha la possibilità di allargarsi notevolmente. Entrambe le arcate possiedono una singola fila di denti acuminati e retrattili che si allineano quando la bocca è chiusa. I primi tre denti di entrambe le arcate sono allungati a forma di canini.

Ha una piccola spina inferiore in corrispondenza del pre-opercolo. Le pinne pettorali sono lunghe, e di solito hanno tra 12 e 15 raggi. Le pinne pelviche sono piccole e dotate di 5 raggi. Le dorsali sono due; la prima con 10-12 spine e la seconda, più lunga, con una spina e 26-29 raggi non rigidi. La pinna anale ha una spina e 26-29 raggi. La pinna caudale è biforcuta con 9 raggi. La linea laterale è continua con due pori per segmento.^[5][6]

La sua caratteristica principale è la possibilità di predare pesci notevolmente più grandi, che riesce a catturare grazie allo stomaco e, più generalmente, ad un addome molto elastico, capaci di contenere pesci di notevoli dimensioni. Le prede inghiottite sono visibili anche all'esterno.

Biologia

Alimentazione

C. niger è un predatore che si ciba prevalentemente di pesci ossei che vengono inghiottiti interi. Data la grande estensibilità del suo stomaco, è capace di ingoiare prede che hanno una lunghezza doppia e una massa dieci volte la sua.^[7] La mascella superiore è articolata con il cranio attraverso un sospensorio che permette alla mascella stessa di articolarsi in modo tale da poter inghiottire anche oggetti di dimensioni superiori a quelle della testa. Si ritiene che inghiotta le prede a partire dalla coda e che poi faccia avanzare la mascella fino a che la preda è completamente introdotta nello stomaco.

Sono stati trovati esemplari di C. niger che avevano ingoiato pesci così grandi che non avevano potuto essere digeriti prima che fosse iniziata la loro decomposizione. Il rilascio dei gas provocato dalla decomposizione dei pesci ingeriti aveva fatto risalire in superficie il predatore e portato così alla sua cattura.^[7][8] Nel 2007 è stato ritrovato morto al largo delle Isole Cayman un C. niger di 19 cm. Il suo stomaco conteneva un Gempylus serpens (pesce delle scogliere) lungo 86 cm, cioè più di quattro volte la sua lunghezza.^[9]

Riproduzione

La riproduzione è ovipara. Le uova sono deposte in ambiente pelagico e misurano 1,1-1,3 mm; presentano un globulo oleoso chiaro e sei chiazze scure che attorniano la larva a partire dagli occhi e fino alla notocorda. Le chiazze scompaiono successivamente con la crescita e il corpo diventa totalmente scuro. Le uova vengono deposte prevalentemente in inverno al largo del Sudafrica; forme giovanili vengono trovate da aprile ad agosto al largo delle Bermuda. Le larve e le forme giovanili sono coperte da piccole spine sporgenti.^[10][11]

Distribuzione e habitat

Questo pesce è diffuso in tutte le acque oceaniche tropicali e subtropicali, nella zona mesopelagica e batipelagica tra i 750 e i 2750 metri di profondità.^[4]

Note

De zwarte veelvraat (Chiasmodon niger) is een straalvinnige vissensoort uit de familie van chiasmodontiden (Chiasmodontidae).^[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1864 door Johnson.

Kenmerken

Deze vis heeft een bruingroen lichaam met een gevorkte staartvin en twee rugvinnen. De aarsvin bevat 1 stekel. Hij heeft een grote bek en een uitrekbare maag. De lichaamslengte bedraagt maximaal 25 cm.

Leefwijze

Deze diepzeevis kan prooien verzwelgen, die groter zijn dan hijzelf. Dit is mogelijk dankzij de grote bek en de uitrekbare maag.

Verspreiding en leefgebied

Deze soort komt wereldwijd voor in de diepere wateren van tropische en subtropische zeeën.

• David Burnie (2001) - Animals, Dorling Kindersley Limited, London. ISBN 90-18-01564-4 (naar het Nederlands vertaald door Jaap Bouwman en Henk J. Nieuwenkamp).

Pożeracz czarny^[2] (Chiasmodon niger) – gatunek głębinowej, morskiej ryby okoniokształtnej z rodziny paszczękowatych (Chiasmodontidae), opisywany wcześniej pod nazwą okoń głębinowy^[3].

Zasięg występowania

Gatunek batypelagiczny występuje w oceanach strefy tropikalnej, na głębokościach 700–2745 m p.p.m.

Charakterystyka

Barwa ciała jest czarna. Ciało bocznie spłaszczone o nagiej skórze. Jest rybą bardzo drapieżną. Bardzo duży otwór gębowy uzbrojony w ostre zęby pozwala na połykanie zdobyczy większej niż one same.

Dorastają do 30 cm długości.

Przypisy

Bibliografia

• Krystyna Kowalska, Jan Maciej Rembiszewski, Halina Rolik Mały słownik zoologiczny, Ryby, Wiedza Powszechna, Warszawa 1973

Linki zewnętrzne

• Chiasmodon niger. (ang.) w: Froese, R. & D. Pauly. FishBase. World Wide Web electronic publication. www.fishbase.org [dostęp 25 września 2008]

Chiasmodon niger, conhecido pelo nome grande-engolidor ou engolidor-negro, é um peixe do género Chiasmodon da família Chiasmodontidae, com a particularidade notável de conseguir capturar e engolir peixes muito maiores que si, merecendo o nome de grande-engolidor. Tal deve-se ao seu estômago, que se pode dilatar e conter animais maiores que si próprio.

Encontra-se distribuído por todas as águas de clima tropical e subtropical, na zona mesopelágica e zona batipelágica à profundidade de 700-2750 m.^[1]

Como indicado pelo seu nome, o engolidor-negro é de cor negra. Mede até 25 cm e o seu corpo, alongado, carece de escamas.

Referências

Cá biển đen (Danh pháp khoa học: Chiasmodon niger) là một loài trong các loài cá biển sâu thuộc họ Chiasmodontidae. Chúng sống ở những vùng biển nhiệt đới ở khu vực biển Caribe. Chúng được coi là một sinh vật không tưởng, phá vỡ các quy tắc vật lý thông thường, khi nuốt chửng con mồi lớn gấp 10 lần trọng lượng cơ thể nó.

Đặc điểm

Đây là loài cá kỳ lạ với khả năng đặc biệt là cá bé nuốt cá lớn. Chúng có thể nuốt vào trong bụng một con mồi có kích thước gấp đôi cơ thể của nó và có thể đến 10 lần khối lượng, chẳng hạn như cá thu thân dẹt. Do đó loài cá săn mồi này có tên là Great Swallower có nghĩa là Kẻ nuốt chửng kinh hoàng, có vẻ như đã có một vụ đánh cược đầy mùi rượu giữa Chúa Trời và Quỷ Satan để tạo ra một loại sinh vật kỳ lạ như thế, nó phá vỡ các quy tắc vật lý thông thường. Loài cá săn mồi với hình dáng khá xấu xí này có bộ răng thưa và cơ hàm co giãn rất khỏe. Thường ngụy trang dưới lớp nước sâu ở đáy đại dương thuộc vùng biển Caribe.

Chúng thực sự là kẻ thù đáng gờm của các loài cá có kích thước trung bình. Loài cá này có cấu tạo dạ dày đặc biệt như của loài trăn - có thể nuốt chửng con mồi to hơn kích thước cơ thể nó nhiều lần. ó có khả năng thực hiện công việc đó với những loài sinh vật lớn hơn cơ thể của mình rất nhiều. Điều này là bởi vì chúng sở hữu một chiếc dạ dày lớn, đúng hơn là rất lớn, lớn hơn phần còn lại của cơ thể. Chúng có thể "chứa" những thứ to gấp 10 lần cơ thể của mình^[1]

Chú thích

Tham khảo

• Froese, Rainer and Pauly, Daniel, eds. (2009). "Chiasmodon niger" in FishBase. March 2009 version.
• Jordan, D.S. and Gilbert, C.H. (1883). Synopsis of the Fishes of North America. Government Printing Office.
• McEachran, J.D. and Fechhelm, J.D. (2005). Fishes of the Gulf of Mexico: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press. ISBN 0-292-70634-0.
• Jordan, D.S. (1905). A Guide to the Study of Fishes. H. Holt and Company.
• Bullen, F.T. (1904). Denizens of the Deep. F. H. Revell Company.
• oxall, S. (Oct.ngày 1 tháng 9 năm 2007). "Small fish takes big bite". CaymanianCompass. Cayman Free Press, Ltd.
• Connell, A. Chiasmodontidae: L II AS. Marine fish eggs and larvae from the east coast of South Africa. Truy cập ngày 11 tháng 3 năm 2009
• Richards, W.J. (2006). Early stages of Atlantic fishes: an identification guide for the western central North Atlantic. CRC Press. ISBN 0-8493-1916-1.

Bài viết chủ đề bộ Cá vược này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

黑叉齿龙鰧（学名：Chiasmodon niger），又名叉齿鱚、艾齿鱼、黑叉齒魚、大口叉齿龙鰧，俗稱黑狗母，為叉齒鱚科叉齿龙鰧属下的模式物種。广泛分布于全球温带至热带水域，已知生活的水域深度約 300 至 3900 公尺（多生活於 750 至 1900 公尺之間^[2]）^[3][4]。

辨識特徵

體長約 20 公分^[3]，最大能成長至 25 公分^[2]。頭部狹長，身體細長且侧扁。眼睛大小中等。口极大且可扩张，牙齒尖銳，頜骨為二列尖齒，前部為三枚大犬齒，（與上顎相比）下顎較長。胸鰭細長，但末端未達第二背鰭基底起始點下方，具 12 至 15 條硬棘；腹鰭不明顯，具 5 條硬棘；前位背鰭較小，具 10 至 12 條硬棘，後背鰭基底較長，具 1 條硬棘與 26 至 29 條軟條；臀鰭與第二背鰭相對，具 1 條硬棘與 26 至 29 條軟條；尾鰭呈叉型，具 9 條硬棘。體色呈黑褐色或黑色，體表無鱗片^[5]。

生態習性

以捕食其他鱼类为生，常常所捕捉的猎物远远比自己的身体还大^[5]。

参考來源

オニボウズギス（鬼坊主鱚、学名 Chiasmodon niger）はスズキ目クロボウズギス科の深海魚。

分布[編集]

深海600-1000mほどの深さに住む。

特徴[編集]

体長は10-30cmほどになり、口に鋭い歯が生えている。肌は透けるように薄い。

口は大きく開くが、これが本種の最大の特徴である、自分の数倍もある大きな獲物を無理矢理胃の中に納めるのに適したつくりとなっている。

本種は普段はごく普通の魚に見えるが、自分よりも大きな獲物を呑み込んだ結果、胃が猛烈に膨れあがり、体の容積の数倍にもなる。その胃の中の捉えた獲物の姿が、透けた体表を通して見えてしまう程である。

この大きく膨らんだ胃によって、エサの乏しい深海で長期間栄養を保つとされている。歯が鋭いのは、そういった獲物を捕らえた場合、決して逃がさないようになっていると思われる。

種類[編集]

日本近海のクロボウズギス科は以下の属と種類で分けられる。

• オニボウズギス属 Chiasmodon
  • オニボウズギス Chiasmodon niger
• クロボウズギス属 Pseudoscopelus
  • クロボウズギス Pseudoscopelus sagamianus
  • ウロコクロボウズギス　Pseudoscopelus scutatus
  • トウマルクロボウズギス Pseudoscopelus sp.
• ワニグチボウズギス属 Kali
  • ワニグチボウズギス Kali indica
• トゲボウズギス属 Dysalotus
  • トゲボウズギス Dysalotus alcocki

脚注[編集]

出典[編集]