nomes no trilho de navegação
La cuca[5] (Grammonus ater) és una espècie de peix pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.[6][7]
Cos moderadament allargat, comprimit, cobert d'escates petites que manquen sobre el musell i la part dorsal del cap. La línia lateral està formada per porus sensorials espaiats i és doble: la part superior va des de l'extrem superior de l'opercle fins a l'inici del darrer quart de la longitud total, i la inferior fa una marca inflexió cap avall per darrere l'aleta pectoral i tot seguit continua en línia recta fins gairebé l'extrem posterior del cos. El cap és gros, la longitud cefàlica és aproximadament igual a la quarta part de la longitud estàndard. Paladar sense dents. Els ulls són petits i el diàmetre ocular és com la meitat de la longitud preorbitària. L'aleta dorsal té de 68 a 74 radis i s'origina sobre el centre de les aletes pectorals. L'aleta anal és més curta que l'anterior i té de 51 a 62 radis. Aletes ventrals en posició jugular i amb un sol radi cada una. La coloració general és negrosa-blavenca uniforme. La longitud total màxima és de 10 a 12 cm.[8][9]
És de fecundació interna.[10][11][12]
A Itàlia es nodreix de crustacis bentònics[13] i el seu nivell tròfic és de 3,06.[14]
És un peix marí, associat als esculls i de clima subtropical (47°N-30°N, 1°E-20°E),[15] el qual viu a la mar Mediterrània:[16][17][18][19] des de la península Ibèrica[9] i les illes Balears[20][21][22] fins a la mar Adriàtica,[23][24] incloent-hi França[9] -com ara, Còrsega[25][26][27]-, Mònaco,[9][28] Itàlia[9][29] -incloent-hi Sardenya[30][31] i Sicília[31][32]-, la mar Tirrena,[23] Montenegro,[9][33] Albània,[9][34] Bòsnia i Hercegovina,[9][35] Croàcia,[9][36][37] Eslovènia[9][38] i Creta.[39][3][40] És una espècie fotòfoba, observada a aigües fondes prop de les illes Balears entre 300 i 600 m, però també habita a molt poc fons entre 1 i 2 m de fondària[9] a la part més interior de petites coves submarines de la mar Adriàtica, segons dades publicades per Riedl,[41] i també a les illes Balears dins coves entre 4 i 10 m de profunditat, segons dades de Sostoa et al.[42] Hom creu que emigra a les àrees costaneres a l'agost.[16] Comparteix el seu hàbitat amb gambetes netejadores (Stenopus spinosus, Lysmata seticaudata, etc.) i d'altres espècies cavernícoles.[43]
És inofensiva per als humans,[15] poc comuna,[44] nocturna (s'amaga en coves durant el dia)[16] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (23 de 100).[45]
La cuca (Grammonus ater) és una espècie de peix pertanyent a la família dels bitítids i a l'ordre dels ofidiformes.
La brótula negra (Grammonus ater)[2] es una especie de pez marino actinopterigio.[3]
Tiene una longitud máxima descrita es de 12 cm.[4] Es una especie vivípara.[4] Cuerpo similar al resto de su familia pero de un color oscuro. Como el resto de su familia G. ater es vivíparo y los huevos son guardados dentro de una masa gelatinosa.[5]
Es un pez marino subtropical asociado a arrecifes, a una profundidad poco profunda entre 5 y 30 metros[2] Especie poco frecuente que se distribuye por el mar Mediterráneo, desde las islas Baleares hasta el mar Adriático.[2] Se ha descrito su presencia en las islas Azores, pero aún no está verificado.[6]
Habita en zonas rocosas poco profundas,[4] probablemente un habitante profundo que emigra a las zonas costeras en agosto.[7] De vida nocturna, se esconde en cuevas durante el día,[7] lo que hace pensar que sea una especie más común de lo que se sugiere,[1] al parecer su hábitat son estrictramente las cuevas donde vive escondido en la parte más interior.[8]
La brótula negra (Grammonus ater) es una especie de pez marino actinopterigio.
Grammonus ater Grammonus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Bythitidae familian.
Grammonus ater Grammonus generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Bythitidae familian.
La brotola nera (Grammonus ater (Risso, 1810)), nota anche come brotula, è un pesce osseo marino appartenente alla famiglia Bythitidae.
Questo pesce ha corpo piuttosto allungato e schiacciato lateralmente; la testa è grande. La bocca è molto ampia e supera largamente l'occhio, che è piccolo. La pinna dorsale e la pinna anale si uniscono all'estremità del corpo, in modo che non c'è una pinna caudale riconoscibile. Le pinne pettorali sono grandi mentre le pinne ventrali sono ridotte ad un filamento biforcuto. La linea laterale è doppia, la superiore inizia all'altezza dell'opercolo e si interrompe a circa due terzi del corpo, quella inferiore parte da sotto la pinna pettorale e raggiunge l'estremo posteriore del corpo. scaglie piccole.
Il colore è scuro, bruno rossiccio o violaceo uniforme, con la pinna impari più scura.
Non supera i 12 cm di lunghezza.
Nuota con ondulazioni della pinna impari e con le pinne pettorali. Si tratta di una specie notturna che sta spesso nella sua tana, molto difficile da individuare da parte dei subacquei.
Si ciba di invertebrati del benthos.
Si tratta di una specie vivipara.
Questa specie è endemica del mar Mediterraneo dove è nota nel bacino occidentale e nel mar Adriatico sulle coste dalmate. Apparentemente è raro e molto localizzato.
Si tratta di una specie abissale presente almeno fino a 700 metri di profondità. È stata però incontrata più volte da subacquei nelle parti più oscure delle grotte sottomarine, in acque talvolta bassissime. Di notte può essere talvolta incontrata anche fuori dalle grotte. Probabilmente effettua delle migrazioni dalle profondità abissali verso acque più basse in agosto.
Viene catturata solo occasionalmente con le reti a strascico.
Nulla si sa circa la sua commestibilità.
La brotola nera (Grammonus ater (Risso, 1810)), nota anche come brotula, è un pesce osseo marino appartenente alla famiglia Bythitidae.
Grammonus ater is een straalvinnige vissensoort uit de familie van naaldvissen (Bythitidae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1810 door Risso.
De soort staat op de Rode Lijst van de IUCN als niet bedreigd, beoordelingsjaar 2008.[1]
Bronnen, noten en/of referenties
