nomes no trilho de navegação
Dugesia és un gènere de triclàdide dugèsid que es troba en hàbitats d'aigua dolça i, rarament, en aigües salobres. Se'n coneixen unes vuitanta espècies que es distribueixen al llarg d'una extensa distribució geogràfica que inclou Àfrica, Euràsia i Australàsia. La forma triangular del cap i els dos ulls d'aspecte guenyo els confereix un aspecte característic que les fa fàcilment recognoscibles.[4] Dugesia és el gènere tipus de la família dels dugèsids.
Les espècies del gènere Dugesia presenten una forma allargada i aplanada dorsoventralment amb el cap o part anterior del cos de forma lleugerament triangular. La superfície dorsal acostuma a ser d'una coloració marronosa, grisosa, o negrosa, tot i que també se'n coneixen espècies despigmentades (D. batuensis).[5] La superfície ventral normalment és més pàl·lida que la dorsal.
Les Dugesia tenen un parell d'ulls constituïts per una copa multicel·lular pigmentada amb nombroses cèl·lules retinals per tal de detectar la quantitat de llum present a l'entorn. A vegades poden presentar ulls supernumeraris. A la part anterior del cos, darrere el nivell dels ulls, tenen un parell d'aurícules que els confereixen l'aspecte triangular de "cap" i que els permeten detectar la intensitat del corrent d'aigua. Aquestes aurícules no tenen pigment ni rabdites. Cada costat del marge anterior del cap conté entre cinc i deu fosses sensorials poc profundes, el nombre depèn de l'espècie o de l'individu. Les fosses sensorials i els solcs de les aurícules estan aprovisionats amb moltes terminacions nervioses.[6]
La musculatura subepidèrmica està dividida en quatre capes.[6]
L'aparell digestiu de Dugesia consisteix en una faringe i un intestí. Per a alimentar-se l'animal extreu la faringe a través de l'obertura de la boca, situada a la part ventral d'aproximadament la meitat del cos. La faringe és un òrgan muscular i flexible de forma tubular, en posició central i no presenta pigmentació. La faringe continua en l'intestí que, de la mateixa manera que el de la resta de triclàdides, consisteix en tres branques ramificades que alliberen els nutrients al cos. Aquests animals no tenen una obertura separada per a l'excreció, tant l'alimentació com l'eliminació de residus es donen per la faringe i a través de la boca.[7][8]
El sistema nerviós de les Dugesia està constituït per un cervell bilobulat o gangli cerebral situat a la regió cefàlica i per dos cordons nerviosos que recorren el cos per la part ventral i que estan connectats un amb l'altre a través d'un plexe nerviós.
Les planàries d'aigua dolça són hermafrodites, això vol dir que el mateix individu presenta tant òrgans genitals masculins com femenins. Les gònades femenines consisteixen en un parell d'ovaris situats a la part anterior i ventral del cos i en abundants glàndules de rovell situades en el parènquima al voltant dels oviductes al llarg de tot el cos. L'aparell copulador es situa a la part posterior del cos i el conformen parts masculines i femenines. Totes dues parts desemboquen en un atri comú que s'obre al porus genital situat a la part ventral posterior del cos.[7]
Els triclàdides del gènere Dugesia tenen els ovaris situats a la part ventral, començant just darrere el cervell, normalment a l'alçada de la quarta branca de l'intestí. El canal de la bossa va per la dreta de l'aparell copulador i per sobre l'atri.[6] Les Dugesia, així com algunes espècies del gènere Neppia, presenten una tercera capa de músculs longitudinals a l'àrea vaginal del canal de la bossa. Aquesta característica no es dóna en altres triclàdides. Un altre tret compartit amb Neppia és la presència d'una zona glandular a l'àrea transicional entre la vesícula seminal i el conducte ejaculador, tot i que en Dugesia aquestes glàndules es concentren al diafragma, una estructura que no es troba en altres gèneres.[9] L'investigador de planàries Dr. Ian R. Ball va proposar que la presència d'aquestes glàndules era una sinapomorfia de Dugesia i Neppia. L'abscència d'aquestes glàndules a algunes espècies de Neppia (N. jeanneli, N. montana i N. schubarti) s'atribueix a una pèrdua secundària.[10]
Les Dugesia es troben en rius, estanys i altres masses d'aigua dolça. Estan àmpliament distribuïdes, trobant-se a Àfrica, Europa, Àsia i el nord d'Austràlia.[4] Del total d'espècies de Dugesia conegudes, unes 20 es troben a la conca mediterrània.[11]
Als Països Catalans la gran majoria de poblacions de Dugesia presents es reprodueixen asexualment per escissió i, per tant, no presenten l'aparell copulador que en permet la seva identificació d'espècie basant-se en la morfologia. Tot i així, se'n coneixen tres espècies: Dugesia subtentaculata, D. sicula, i una tercera espècie filogenèticament propera a D. liguriensis.[12]
Les úniques poblacions sexuals de Dugesia dels Països Catalans es troben a Mallorca i es corresponen a l'espècie D. subtentaculata.[13] També es coneixen poblacions asexuals d'aquesta espècie a Catalunya, al Montseny, identificades a partir d'anàlisis moleculars.[12]
La reproducció de les espècies de Dugesia pot ser sexual (hermafroditisme) o asexual (partenogènesi[14] o escissió).
Les Dugesia que es reprodueixen sexualment o per partenogènesi dipositen un ou o cocoon cada vegada. Els dipositen sota pedres, vegetació o altres superfícies disponibles. Els ous de Dugesia sempre queden enganxats a través d'un pedicel, exceptuant el cas de D. bifida, els ous de la qual no presenten pedúncle.[15]
No hi ha prou caràcters morfològics per a resoldre les relacions entre les diferents espècies de Dugesia i els que estan disponibles sovint es contradiuen. Les espècies de Dugesia s'identifiquen per una combinació de caràcters diagnòstic en comptes de per diferents apomorfies. S'han descrit una vuitantena d'espècies dins del gènere Dugesia.[4][16]
Algunes espècies de Dugesia s'han descrit basant-se en característiques externes però se n'han fet anàlisis pobres, poc concloents o inexistents de la morfologia de l'aparell copulador:
La filogènia de les Dugesia originalment es va intentar reconstruir fent ús dels caràcters morfològics, principalment d'aquells de l'aparell reproductor, ja que exteriorment totes les Dugesia acostumen a presentar un aspecte molt similar.[19][20][21] La filogènia més completa obtinguda, pel nombre d'espècies incloses, en base a la morfologia va ser la publicada pel Dr. Ronald Sluys l'any 1998.[4] Tanmateix, cap d'aquestes filogènies resolia satisfactòriament les relacions entre les diferents espècies de Dugesia. Aquest fet s'explica per la poca quantitat de caràcters morfològics disponibles i per la relativa uniformitat de les espècies del gènere.[4] L'ús de dades moleculars (seqüències d'ADN) en els darrers anys per a reconstruir filogènies ha dut a obtenir arbres filogenètics més ben resolts que els obtinguts a bases a les característiques de la morfologia.[12][22]
El grup germà de les Dugesia està conformat pels gèneres Schmidtea i Recurva.[16]
Arbre filogenètic basant-se en dades moleculars d'algunes espècies de Dugesia segons Lázaro i col·laboradors (2009):[12]
DugesiaFilogènia molecular de diverses espècies de Dugesia segons Solà i col·laboradors (2013):[22]
Dugesia
Dugesia és un gènere de triclàdide dugèsid que es troba en hàbitats d'aigua dolça i, rarament, en aigües salobres. Se'n coneixen unes vuitanta espècies que es distribueixen al llarg d'una extensa distribució geogràfica que inclou Àfrica, Euràsia i Australàsia. La forma triangular del cap i els dos ulls d'aspecte guenyo els confereix un aspecte característic que les fa fàcilment recognoscibles. Dugesia és el gènere tipus de la família dels dugèsids.
Dugesia ist eine Gattung der Strudelwürmer (umgangssprachlich oft auch nach der alten Gattung Planaria Planarien genannt). Die Strudelwürmer gehören zu den Plattwürmern. Die Vertreter der Gattung Dugesia erreichen eine Größe von maximal etwa 2,5 cm. Die Art Dugesia gonocephala (Europäische Bachplanarie) ist ein häufiger Bewohner mitteleuropäischer Binnengewässer. Dugesia-Arten ernähren sich carnivor.
Dugesien sind sehr stark abgeflachte, je nach Art wenige Millimeter bis zu mehr als zwei Zentimeter lange Würmer, deren Kopf wie ein gleichschenkliges Dreieck aussieht. Oben auf dem Kopf sitzen, eingesenkt in becherförmige Vertiefungen, einfache Augen, die es dem Tier ermöglichen, die Richtung des Lichteinfalls zu erkennen. Der Kopf besitzt keine Mundöffnung, da der Schlund (Pharynx) ventral etwa in der Körpermitte liegt. Bei starker Beleuchtung kann man im Binokular oder Mikroskop, aber auch mit einer starken Lupe, den Schlund auch von oben erkennen.
Die Fortbewegung der Dugesien ist eine Art schwebendes Kriechen: Begeißelte Flimmerzellen auf der Bauchseite ermöglichen die Fortbewegung auf einem Schleimfilm, welchen die Tiere absondern. Sie orientieren sich im Licht mit dem Rücken zum Licht, zeigen aber generell eher eine Vorliebe für Schatten bzw. Dunkelheit, weswegen sie als Aquarienbewohner oft lange Zeit unbemerkt bleiben.
Dugesia-Arten sind hermaphroditisch, besitzen also sowohl männliche, als auch weibliche Keimdrüsen. Viele Arten können sich nicht nur sexuell, sondern auch asexuell vermehren, indem sie sich einfach in zwei Hälften teilen.
Eine Besonderheit im Tierreich ist die hohe Regenerationsfähigkeit der Gattung. Die Tiere besitzen eine hohe Zahl sogenannter Neoblasten. Diese Stammzellen können im Falle von Verletzungen durch Teilung und Spezialisierung in einzelne Zelltypen sehr schnell einen Wundverschluss herbeiführen und anschließend alle fehlenden Gewebe des Tieres regenerieren. Das geht so weit, dass jedes Teil einer in mehrere Teile zerstückelten Dugesia innerhalb von zwei bis drei Wochen ein vollständiges Tier regeneriert.
Einige Arten:
Schon seit langer Zeit ist Zoologen die Regenerationsfähigkeit von Dugesia bekannt. Was lange als Kuriosum betrachtet wurde, gilt heute als Anlass, die Physiologie und Genetik der Gattung genau zu untersuchen, weil man sich Hinweise auf Regenerations- und Therapiemöglichkeiten bei verletzten Menschen erhofft.
Auch in der Aquaristik ist Dugesia ein bekannter, wenn auch meist unerwünschter Gast. Nur wenige Aquarienfische fressen die Tiere. Zu diesen gehören Labyrinthfische, z. B. der Paradiesfisch, einer der traditionell gezüchteten Aquarienfische. Der Gefleckte Strudelwurm (Dugesia tigrina, Synonym Girardia tigrina[1]) wurde möglicherweise durch die Aquaristik in europäische Gewässer eingeschleppt. Er gilt heute in ganz Mitteleuropa als Neozoon.[2]
Dugesia ist eine Gattung der Strudelwürmer (umgangssprachlich oft auch nach der alten Gattung Planaria Planarien genannt). Die Strudelwürmer gehören zu den Plattwürmern. Die Vertreter der Gattung Dugesia erreichen eine Größe von maximal etwa 2,5 cm. Die Art Dugesia gonocephala (Europäische Bachplanarie) ist ein häufiger Bewohner mitteleuropäischer Binnengewässer. Dugesia-Arten ernähren sich carnivor.
Dugesia (pronounced, /duˈd͡ʒiʒ(i)ə/) is a genus of dugesiid triclads that contains some common representatives of the class Turbellaria. These common flatworms are found in freshwater habitats of Africa, Eurasia, and Australia. Dugesia is best known to non-specialists because of its regeneration capacities.[2]
Dugesia is the type genus of the family Dugesiidae.
Dugesia species have an elongated body with a slightly triangle-shaped head. Usually they have grey, brown or black colors on the dorsal body surface, the ventral surface uses to be paler. These animals have a couple of eyes constituted by a multicellular pigmented cup with many retinal cells to detect the amount of light in the nearby environment. Sometimes they present supernumerary eyes. At the anterior part of the body, behind the eyes level, they have two of structures called auricles that give the triangle look to the 'head' and that allow them to detect the intensity of water current. These auricles are free of pigment and rhabdites. Each side of the anterior margin of the head have between 5 and 10 shallow sensory fossae, their number depends on the species or the individual. The sensory fossae and the auricle grooves are supplied with many nerve endings.[3]
Dugesia digestion tract consists of a central non-pigmented tubular pharynx. Like the other triclads, Dugesia's gut consists in three ramified branches. Each branch consists of ceca, which delivers the nutrients to the body. This worm has a sac digestive plan, that is, it does not have a separate opening for waste excretion.[4]
Subepidermal musculature is divided in four layers.[3]
In Dugesia the ovaries are ventrally situated, they start just behind the brain, usually at the level of the fourth intestinal branch. The bursal canal runs on the right side of the copulatory apparatus and above the atrium.[3] Like some Neppia species, Dugesia have a third layer of longitudinal musculature over the vaginal area of the bursal canal. This feature is not present in other triclads. Another feature shared with Neppia is the presence of a glandular area at the transicional area between the seminal vesicle and the ejaculatory duct, although in Dugesia these glands are concentrated at the diaphragm, a structure not present in any other genera.[5] Ball proposed that the presence of this glands was a synapomorphy of Dugesia and Neppia. The absence of these glands in some Neppia species (N. jeanneli, N. montana and N. schubarti) is thought to be a secondary loss.[6]
They are hermaphrodites. Many species can reproduce both sexually and asexually (by parthenogenesis or by fission).[7]
Dugesia species have not enough morphological characters to find out which are the relationships between them. Furthermore, those available use to contradict each other. Dugesia species are identified by the combination of diagnostic characters instead of different apomorphies. Over 70 species within the genus Dugesia have been described.[2]
Phylogenetic tree including five dugesiid genera after Álvarez-Presas et al., 2008:[8]
DugesiidaeDugesia
Molecular phylogeny of 13 Dugesia species after Lázaro et al., 2009:[9]
DugesiaMolecular phylogeny of Dugesia species after Solà et al., 2013:[10]
DugesiaThe following species are currently recognised in the genus Dugesia:[11]
Dugesia (pronounced, /duˈd͡ʒiʒ(i)ə/) is a genus of dugesiid triclads that contains some common representatives of the class Turbellaria. These common flatworms are found in freshwater habitats of Africa, Eurasia, and Australia. Dugesia is best known to non-specialists because of its regeneration capacities.
Dugesia is the type genus of the family Dugesiidae.
Dugesia es un género de platelmintos tricládidos que contiene algunos representantes comunes de la clase de los turbelarios. Estos platelmintos comunes se encuentran en hábitats de agua dulce de África, Europa, Oriente Próximo, Asia y Australia. Este género es sobre todo conocido por los no especialistas debido a sus capacidades de regeneración.[2]
Dugesia es el género tipo de la familia Dugesiidae.
Las especies de Dugesia tienen un cuerpo alargado con una cabeza ligeramente triangular. Por lo general, tienen color gris, marrón o negro en la superficie del cuerpo dorsal, la superficie ventral suele ser más pálida. Estos animales tienen un par de ojos constituidos por una copa multicelular pigmentada con muchas células de la retina para detectar la cantidad de luz en el entorno cercano. A veces presentan ojos supernumerarios. En la parte anterior del cuerpo, detrás del nivel de los ojos, tienen dos estructuras llamadas aurículas que le dan al triángulo el aspecto de la «cabeza» y que les permiten detectar la intensidad de la corriente de agua. Estas aurículas están libres de pigmentos y rabdites. Cada lado del margen anterior de la cabeza tiene entre 5 y 10 fosas sensoriales poco profundas, su número depende de la especie o del individuo. Las fosas sensoriales y los surcos auriculares poseen muchas terminaciones nerviosas.[3]
El tracto digestivo del género Dugesia consiste en una faringe tubular central no pigmentada. Al igual que los otros tricládidos su intestino está compuesto de tres bifurcaciones ramificadas. Cada bifurcación esta formada por intestinos que entregan los nutrientes al cuerpo. Este tipo de gusanos tiene un sistema digestivo de saco, es decir, no tiene una abertura separada para la excreción de desechos.[4]
La musculatura subepidérmica se divide en cuatro capas.[3]
En Dugesia los ovarios están situados ventralmente, comienzan justo detrás del cerebro, generalmente al nivel de la cuarta rama intestinal. El canal bursal se extiende por el lado derecho del aparato copulatorio y por encima de la aurícula.[3] Al igual que algunas especies de Neppia, Dugesia tiene una tercera capa de musculatura longitudinal sobre el área vaginal del conducto bursal. Esta función no está presente en otros tricládidos. Otra característica compartida con Neppia es la presencia de una zona glandular en el área transicional entre la vesícula seminal y el conducto eyaculador, aunque en Dugesia estas glándulas se concentran en el diafragma, una estructura que no está presente en ningún otro género.[5] Ball propuso que La presencia de estas glándulas era una sinapomorfia de Dugesia y Neppia. Se cree que la ausencia de estas glándulas en algunas especies de Neppia (N. jeanneli, N. montana y N. schubarti) es una pérdida secundaria.[6]
Son hermafroditas. Muchas especies pueden reproducirse tanto sexual como asexualmente (por partenogénesis o por fisión).[7]
Las especies del género Dugesia no tienen suficientes caracteres morfológicos para averiguar cuáles son las relaciones entre ellos. Además, los que están disponibles se contradicen entre sí. Las especies de Dugesia se identifican por la combinación de caracteres de diagnóstico en lugar de diferentes apomorfias. Se han descrito más de 70 especies dentro del género.[2]
Se describieron algunas especies de Dugesia sobre la base de las características externas, pero se realizó un análisis pobre, no concluyente o ningún análisis morfológico del aparato copulador:[cita requerida]
El árbol filogenético incluyendo cinco géneros por Álvarez-Presas et al., 2008:[8]
DugesiidaeDugesia
Filogenia molecular de 13 especies de Dugesia por Lázaro et al., 2009:[9]
DugesiaFilogenia molecular de las especies de Dugesia por Solà et al., 2013:[10]
DugesiaDugesia es un género de platelmintos tricládidos que contiene algunos representantes comunes de la clase de los turbelarios. Estos platelmintos comunes se encuentran en hábitats de agua dulce de África, Europa, Oriente Próximo, Asia y Australia. Este género es sobre todo conocido por los no especialistas debido a sus capacidades de regeneración.
Dugesia es el género tipo de la familia Dugesiidae.
Dugesia est un genre de plathelminthes rhabditophores de la famille des Dugesiidae.
Selon Catalogue of Life (18 mai 2018)[2] :
Dugesia est un genre de plathelminthes rhabditophores de la famille des Dugesiidae.
Dugesia là một chi giun dẹp trong họ Dugesiidae bao gồm vài đại diện tiêu biểu của lớp Turbellaria. Chúng được tìm thấy ở môi trường nước ngọt ở Châu Phi, Châu Âu, Trung Đông, Châu Á và Châu Úc. Dugesia được biết đến nhiều nhất bởi khả năng tái sinh của nó.[2]
Dugesia là chi điển hình của họ Dugesiidae.
Dugesia không có đủ khác biệt đặc điểm hình thái để chỉ ra mối quan hệ của các loài. Hơn 70 loài thuộc chi Dugesia đã được mô tả.[2]
Cây phát sinh loài bao gồm năm chi Dugesiidae Álvarez-Presas et al., 2008:[3]
Dugesiidae
Dugesia
Phát sinh loài phân tử của 13 loài Dugesia theo Lázaro et al., 2009:[4]
Dugesia
Cây phát sinh loài Dugesia theo Solà et al., 2013:[5]
Dugesia là một chi giun dẹp trong họ Dugesiidae bao gồm vài đại diện tiêu biểu của lớp Turbellaria. Chúng được tìm thấy ở môi trường nước ngọt ở Châu Phi, Châu Âu, Trung Đông, Châu Á và Châu Úc. Dugesia được biết đến nhiều nhất bởi khả năng tái sinh của nó.
Dugesia là chi điển hình của họ Dugesiidae.
