Die Spaanse danser (Hexabranchus sanguineus) is tipe seeslak wat voorkom in die tropiese gedeeltes van die Stille- en Indiese oseane asook die Karibiese See. Meer spesifiek; dit kom voor in die Rooisee en aan die ooskus van Afrika suidwaarts tot by KwaZulu-Natal. Die naam is afgelei van die bewegings wat die seedier wanneer dit swem asook die rooi kleur. In Engels staan dit bekend as die Spanish dancer.
Die seedier word tot 600 mm lank en kan rooi of oranje wees van kleur. In sommige areas is die seedier geneig om gevlek te wees. Die kieue is ligter van kleur. Die seedier leef vanaf die tussengety sone asook op riwwe in water wat tot 50 m diep is. Die klein garnaal Zenopontonia imperator word dikwels saam hulle gevind. Hulle vreet sponse, seewurms en sekere skulpies. Die spesie kom algemeen voor.
Die Spaanse danser (Hexabranchus sanguineus) is tipe seeslak wat voorkom in die tropiese gedeeltes van die Stille- en Indiese oseane asook die Karibiese See. Meer spesifiek; dit kom voor in die Rooisee en aan die ooskus van Afrika suidwaarts tot by KwaZulu-Natal. Die naam is afgelei van die bewegings wat die seedier wanneer dit swem asook die rooi kleur. In Engels staan dit bekend as die Spanish dancer.
Die seedier word tot 600 mm lank en kan rooi of oranje wees van kleur. In sommige areas is die seedier geneig om gevlek te wees. Die kieue is ligter van kleur. Die seedier leef vanaf die tussengety sone asook op riwwe in water wat tot 50 m diep is. Die klein garnaal Zenopontonia imperator word dikwels saam hulle gevind. Hulle vreet sponse, seewurms en sekere skulpies. Die spesie kom algemeen voor.
La Ballarina espanyola, el nom científic del qual és Hexabranchus sanguineus (que significa literalment "sis brànquies de color sang"), és un nudibranqui dorid, una babosa de mar de gran mida i color, un mol·lusc gastròpode marí de la familia Hexabranchidae.[1]
Aquesta espècie de forta capacitat natatòria és un dels més grans de tots els nudibrànquis. S'han trobat espècimens de fins a més de 40 centímetres de longitud.
El nom de l'espècie, sanguineus, fa referència al seu color roig brillant, si bé també existeix una variant groga.
Aquest nudibranqui disposa de dos mètodes de locomoció molt diferents: el rastreig i la natació. Quan s'arrossega, els laterals del mantell (els parapodis s'acumulen prop del cos. Per contra, quan l'animal neda aquests s'estenen i produeixen un espectacular moviment ondulatori que permeten a l'animal impulsar-se.
L'animal rep el nom comú de "ballarina espanyola" perquè el moviment de natació giratori i el color vermell del seu mantell recorden els moviments de la faldilla d'una ballarina de flamenc.
Es troba a tota la zona tropical de l'oceà Índic, Pacífic i el Mar Roig. També se'n troben exemplars al Mar Mediterrani.
Hexabranchus sanguineus al nord-oest de les illes Hawaii.
Ballarina espanyola, vista posterior, mostrant la seva brànquia dorsal.
Trobada per la nit a la costa nord de Timor de l'Est
La Ballarina espanyola, el nom científic del qual és Hexabranchus sanguineus (que significa literalment "sis brànquies de color sang"), és un nudibranqui dorid, una babosa de mar de gran mida i color, un mol·lusc gastròpode marí de la familia Hexabranchidae.
The Spanish dancer, scientific name Hexabranchus sanguineus (literally meaning "blood-colored six-gills"), is a dorid nudibranch, a very large and colorful sea slug, a marine gastropod mollusk in the family Hexabranchidae.[3]
The Spanish dancer is a large dorid nudibranch which can grow up to a maximum length of 60 cm.[4] However, the commonly observed size is between 20 and 30 cm long.[5] Its body coloration is generally orange-red speckled with multiple small white dots but it also can be uniformly bright red or yellow with red scattered spots. Its body is soft and flattened, the anterior dorsal portion has a pair of retractable rhinophores and the posterior part has six contractile gills inserted independently in the body. The pair of oral tentacles are constituted by a fin flexible membrane provided with large digital lobes.
In a normal situation when the animal is crawling, the edges of its mantle are curled upwards creating a peripheral blister. If the animal is disturbed, it unfolds its edges and can swim through contractions and undulations of the body to move away from the disturbing element. Its common name, Spanish dancer, comes from this particular defense.
Juveniles are rather whitish to yellowish with multiple purplish points and orange rhinophores and gills.
The egg ribbon of Hexabranchus sanguineus in the northwest Hawaiian Islands
Spanish dancer in daylight, Dahab
Spanish dancer, a posterior view showing the gill rosette
Encountered at night on the North coast of East Timor
Video of Spanish dancer nudibranch filmed in the Lembeh Strait, Indonesia, September 2018, demonstrating the characteristic locomotion that gives the animal its common name.
The Spanish dancer is widespread throughout the tropical and subtropical waters of the Indo-Pacific area from the eastern coasts of Africa, Red Sea included, to Hawaii and from south Japan to Australia.[4][5]
It likes rocky and coral reefs with many sponges and shelters from 1 to 50 meters deep.[4]
During daytime, the Spanish dancer hides away from the light in the crevices of its natural habitat to only come out late at night. It feeds on various species of sponge. Like all nudibranchs, it is hermaphrodite and its bright red to pink egg ribbon has a spiral shape related to the size of the animal so relatively large. The Spanish Dancer consumes sponges among the family Halichondria. Once consumed, the Spanish Dancer derives a potent chemical that it can use as defense. Hexabranchus sanguineus then passes the defensive compounds obtained into its egg ribbons via macrolides, giving the physically defenseless egg ribbons a toxin defense. The latter is coveted by some other species of nudibranch as Favorinus tsuruganus or Favorinus japonicus.[4] The Emperor shrimp, Periclimenes imperator, is a commensal shrimp that is commonly found living on Hexabranchus sanguineus.
The Spanish dancer, scientific name Hexabranchus sanguineus (literally meaning "blood-colored six-gills"), is a dorid nudibranch, a very large and colorful sea slug, a marine gastropod mollusk in the family Hexabranchidae.
La Bailarina Española, cuyo nombre científico es Hexabranchus sanguineus (que significa literalmente "seis branquias de color sangre"),[1] es un nudibranquio dorid, una babosa de mar de gran tamaño y colorido, un molusco gasterópodo marino de la familia Hexabranchidae.[2]
Esta especie de gran tamaño, de fuerte poder de natación es uno de los más grandes de todos los nudibranquios: Los especímenes de más de 40 cm de longitud se han reportado.
El nombre de la especie, sanguineus, se refiere a su color rojo brillante, pero existe una variante amarilla también.
Este nudibranquio tiene dos modos muy diferentes de locomoción: el rastreo y la natación. Cuando se arrastra, los bordes de ancho del manto (la parapodios) se acumulan cerca del cuerpo. Cuando el animal nada sin embargo, despliega los parapodios rojos, y se gira a través del agua con un movimiento espectacular ondulado, impulsándose.
El animal recibió el nombre común de "bailarina española", porque el movimiento de la natación giratorio, y el color rojo del manto, son una reminiscencia de los movimientos de la falda de una bailadora de flamenco.
Esta especie se encuentra en toda la zona tropical del océano Índico, Pacífico y el Mar Rojo, también hay ejemplares en el Mar Mediterráneo.
Puesta de huevos de Hexabranchus sanguineus en el noroeste de las islas Hawái.
Bailarina española, vista posterior, mostrando sus branquias dorsales.
Encontrada por la noche en la costa norte de Timor del Este
La Bailarina Española, cuyo nombre científico es Hexabranchus sanguineus (que significa literalmente "seis branquias de color sangre"), es un nudibranquio dorid, una babosa de mar de gran tamaño y colorido, un molusco gasterópodo marino de la familia Hexabranchidae.
Hexabranchus sanguineus
La Danseuse espagnole (Hexabranchus sanguineus) est un mollusque nudibranche de la famille des Hexabranchidae natif du bassin Indo-Pacifique.
La danseuse espagnole est un nudibranche doridien de grande taille pouvant atteindre une longueur maximale de 60 cm[1]. Cependant, la taille couramment observée est de l'ordre de 20 à 30 cm de long[2]. Sa livrée est généralement rouge orangé moucheté de multiples petits points blancs mais elle peut être également uniformément rouge vif ou jaune avec des taches éparses rouges. Son corps est aplati et mou, la partie dorsale antérieure est munie d'une paire de rhinophores rétractiles et la partie postérieure de six branchies contractiles en bouquet mais implantées individuellement. La paire de tentacules buccaux sont constitués d'une membrane souple munie de larges lobes digités. Au repos, les bords de son manteau sont enroulés sur eux-mêmes créant ainsi une boursouflure périphérique. Si l’animal est perturbé, il déroule ses bords et peut nager par contractions et ondulations du corps afin de s'éloigner de l'élément perturbateur. C'est ce moyen original de défense qui lui vaut son nom vernaculaire de danseuse espagnole.
Les juvéniles sont plutôt blanchâtres à jaunâtres avec de multiples points mauves et les extrémités des rhinophores et des branchies orangés.
La danseuse espagnole est présente dans les eaux tropicales et subtropicales du bassin Indo-Pacifique soit des côtes orientales de l'Afrique, mer Rouge incluse, aux îles d’Hawaï et des îles méridionales du Japon à l'Australie[1].
Elle affectionne les fonds rocheux et coralliens de 1 à 50 mètres de profondeur[1].
La journée, la danseuse espagnole se terre à l'abri de la lumière dans les anfractuosités de son milieu pour ne sortir que tardivement dans la nuit. Elle se nourrit de diverses espèces d'éponges. Comme tous les nudibranches, elle est hermaphrodite et sa ponte forme une spirale à la dimension de l'animal donc relativement grande, de teinte rouge à rose. Cette dernière est convoitée par certaines autres espèces de nudibranches comme Favorinus tsuragunus ou Favorinus japonicus[1].
Hexabranchus sanguineus
La Danseuse espagnole (Hexabranchus sanguineus) est un mollusque nudibranche de la famille des Hexabranchidae natif du bassin Indo-Pacifique.
La ballerina spagnola (Hexabranchus sanguineus (Rüppell & Leuckart, 1828)) è un mollusco nudibranchio della famiglia Hexabranchidae[1][2].
Il nome italiano deriva dal modo di muoversi; se disturbato infatti si allontana fluttuando elegantemente tramite delle contrazioni dei muscoli dorso-ventrali e muovendo il mantello.Questa specie può anche sopravvivere sulla superficie terrestre per un lungo periodo di tempo trattenendo l’acqua all’interno del proprio corpo
È uno dei nudibranchi più grandi al mondo: può infatti raggiungere i 60 cm di lunghezza. Dispone di sei branchie che possono essere ritratte in 6 tasche separate e di una coppia di rinofori, tentacoli chemiosensoriali disposti sulla parte anteriore ai lati della bocca. Di colore variabile dal giallo intenso (coste delle Tanzania), rosso o arancio maculato (Oceano Indiano) e rosso (Mar Rosso).
Si nutre di spugne marine (generi Callyspongia, Cliona, Halichondria, Leucetta, Pachastrella, Paraesperella, Petrosia), di tunicati, foraminiferi, anellidi, altri molluschi gasteropodi ed echinodermi.[3]
L'ovatura della ballerina spagnola è molto particolare; le uova, di colore rosso, vengono deposte in forma di nastro gelatinoso avvolto in morbide spire concentriche. L'ovatura è difesa da sostanze velenose a base di acido solforico.
È spesso accompagnata da un organismo simbiotico, un gamberetto della specie Periclimenes imperator. Il gamberetto si nutre del muco che si deposita sulle branchie del nudibranco.
Vive nel Mar Rosso, nell'Oceano Indiano e nella fascia tropicale dell'Oceano Pacifico. Nel mediterraneo sono state avvistate probabilmente altre specie, Aplysia fasciata e Aplysia deplians oppure la Aplysia dactylonema, specie aliena di origine atlantica che appartengono anche a due ordini differenti. In questi casi è nota con il nome di Lepre di Mare, diffusissima con questo nome in tutto il mediterraneo. Si differenzia dalla Ballerina Spagnola dei Mari caldi per il colore tendente al marrone e non al rosso.
La ballerina spagnola (Hexabranchus sanguineus (Rüppell & Leuckart, 1828)) è un mollusco nudibranchio della famiglia Hexabranchidae.
Il nome italiano deriva dal modo di muoversi; se disturbato infatti si allontana fluttuando elegantemente tramite delle contrazioni dei muscoli dorso-ventrali e muovendo il mantello.Questa specie può anche sopravvivere sulla superficie terrestre per un lungo periodo di tempo trattenendo l’acqua all’interno del proprio corpo
De Spaanse danseres (Hexabranchus sanguineus) is een naaktslak die in de zee leeft. De benaming van de slak heeft zij te danken aan haar elegante zwemstijl. De kleur van de slak is helderrood met een beetje wit.
Deze zeenaaktslak voedt zich met sponzen die een schadelijke stof bevatten, waardoor de slak vies smaakt. De slak komt onder andere voor in de Rode Zee. De ogen zitten op een soort stokjes wat ook goed te zien is op het plaatje rechts.
De Spaanse danseres (Hexabranchus sanguineus) is een naaktslak die in de zee leeft. De benaming van de slak heeft zij te danken aan haar elegante zwemstijl. De kleur van de slak is helderrood met een beetje wit.
Sên vũ công Tây Ban Nha (danh pháp hai phần Hexabranchus sanguineus) là loại sên biển rất lớn. Loài này thường sinh sống ở vùng biển nhiệt đới của Ấn Độ Dương và Biển Đỏ. Loài tôm hoàng đế sống hội sinh trên loài này. Trong một số ngôn ngữ, loài này được đặt tên chung "vũ công Tây Ban Nha" vì động tác bơi lội quay cuồng, và màu đỏ của chúng, làm gợi nhớ đến chiếc váy đung đưa của một vũ công flamenco.
Sên vũ công Tây Ban Nha (danh pháp hai phần Hexabranchus sanguineus) là loại sên biển rất lớn. Loài này thường sinh sống ở vùng biển nhiệt đới của Ấn Độ Dương và Biển Đỏ. Loài tôm hoàng đế sống hội sinh trên loài này. Trong một số ngôn ngữ, loài này được đặt tên chung "vũ công Tây Ban Nha" vì động tác bơi lội quay cuồng, và màu đỏ của chúng, làm gợi nhớ đến chiếc váy đung đưa của một vũ công flamenco.